Arxius de Les màscares d'en Jesús Arjona | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

“La meva inspiració sempre sereu vosaltres. Tanco els ulls i ja imagino què vull fer, sou les meves muses”

L’art de l’Àfrica: tan exòtic, atractiu, tan primitiu…i tantes vegades també considerat inferior, tot i que aquest va ser font d’inspiració per als grans intel·lectuals del s. XX i, encara avui dia, ho segueix sent. Avui vull explicar-vos un fet que m’apassiona: les interrelacions entre l’art tribal i l’art occidental.

L’any 1902 a París, concretament a Trocadero, lloc on es reunien les grans ments del moment, va arribar una gran mostra d’art fruit de la colonització occidental al continent africà. Aquesta exposició va causar impressions de tota mena: alguns es van enamorar de l’art primitiu, altres van veure una gran oportunitat de negoci i van començar a vendre l’obra africana per Europa; hi ha d’altres que es van horroritzar…en definitiva, no va ser un esdeveniment qualsevol. Una de les persones que van quedar més impactades al veure aquelles obres va ser el gran pintor malagueny Pablo Picasso, potser l’artista occidental més reconegut de tot el món i la icona d’un període de la història.

“Era repugnant…vaig voler sortir immediatament. Però no vaig marxar. Em vaig quedar” (Pablo Picasso)

La peça que avui presento és del Congo, un dels països més espoliats i afectats durant la colonització europea. Es tracta d’una màscara Mbuya dels Pende, utilitzada per marcar el final dels rituals d’iniciació “Mukanda, tot i que aquestes també adopten infinitat de rols dins de la societat Pende. Una obra com aquesta va ser utilitzada per Picasso per fer una de les seves obres més icòniques: “Les senyoretes d’Avignon”.

Però l’art tribal no només es va influenciar Picasso, sinó que artistes com Amadeo Modigliani, Constantin Brancusi, Malvin Gray Johnson, Man Ray, Cezanne… entre altres grans ments, van fixar-se en les formes de l’art tribal per fer les seves creacions i van produir obres que actualment són símbols d’identitat occidental.

“Sento ràbia de que moltes vegades no es valori tot allò que ha sigut primordial pel desenvolupament del poble occidental. Avui em pinto el cos, i amb tu a la mà vull fer-te un homenatge”.

M’agrada pensar en les muses dins de l’art. Quantes i infinites! Per molts ella podria ser la musa perfecta, per altres va ser la màscara. Tot i que, per mi sempre han sigut les dues.

“Una imatge que mostra d’on prové la meva inspiració”

Avui he tingut un somni. Un somni que em deia que havies nascut. Fill dels esperits, fill de Déu. Venim a adorar-te, oh Senyor!

“Continuo pensant-hi a dia d’avui. Cuida’ns Senyor, t’ho prego”

Amb un origen que es remunta a l’antic Egipte, els reposacaps són un dels objectes amb més tradició dins del continent africà. Infinitat de cultures diferents els han adoptat i utilitzat durant tota la seva història.

Aquests elements són utilitzats pels homes del poble com a cadires i elements per a subjectar el seu cap quan dormen. Es posen darrere del clatell ja que tenen la finalitat de mantenir els elaborats pentinats a l’aire. Per altra banda, moltes cultures creuen que són elements que mantenen el cap en alt per allunyar-lo del món terrenal i endinsar-lo en el món dels somnis, el món de les visions, el món ideal i la única manera d’aconseguir-ho és fer servir aquests objectes.

Pot ser quan els Savis d’Orient, com diu la Bíblia van ser alertats per un somni el dia 25 de Desembre, en el què apareixia un àngel dient-los que no havien de passar pel castell d’Herodes, ja que volia la mort del recent nascut Jesús, sinó que havien de seguir una estrella fugaç per a poder mostrar els seus respectes al fill de Déu, aquests reposaven els seus caps en un d’aquets objectes.

“Quan se’m va aparèixer l’àngel, jo sabia de ben cert que parlava de tu. Des d’aquell dia no sóc el mateix. Vaig despertar sabent cap on havia d’anar, una força em cridava”.

Jesús ARJONA

Diries que coneixes algun artista africà? En aquesta primera publicació m’agradaria introduir una petita reflexió sobre els artistes de les obres que en aquesta secció aniré presentant.

“Una qüestió de colors“

La peça que avui us presento és particularment especial. Es tracta d’una “Bateba” dels Lobi, un grup ètnic situat al sud de Burkina Faso i que també s’estén pel nord de Costa de Marfil. Aquesta  figura representa una dona gran del poblat, molt considerada i venerada per tots.

Aquest tipus de figures encarnen a un esperit protector i són les encarregades de fer fugir els mals esperits i protegir els habitants del poblat davant les possibles adversitats.
És, sens dubte, una peça curiosa perquè coneixem l’artista, o el taller que la va fer: Sib Boumante o Sib Kominthe, conegut com a Polfote.

Algú el coneix? Heu sentit a parlar d’ell? Aquest és un dels escultors més reconeguts de la zona de Latara (àrea central dels Lobi). I si jo, que sóc una persona blanca, hagués fet aquesta obra, se’m reconeixeria?

“Blanc o negre, que més dóna!”

(Fotografía: Polfote al seu poblat, Jaenicke Wolfgang)