REDACCIÓ“La meva inspiració sempre sereu vosaltres. Tanco els ulls i ja imagino què vull fer, sou les meves muses”
L’art de l’Àfrica: tan exòtic, atractiu, tan primitiu…i tantes vegades també considerat inferior, tot i que aquest va ser font d’inspiració per als grans intel·lectuals del s. XX i, encara avui dia, ho segueix sent. Avui vull explicar-vos un fet que m’apassiona: les interrelacions entre l’art tribal i l’art occidental.
L’any 1902 a París, concretament a Trocadero, lloc on es reunien les grans ments del moment, va arribar una gran mostra d’art fruit de la colonització occidental al continent africà. Aquesta exposició va causar impressions de tota mena: alguns es van enamorar de l’art primitiu, altres van veure una gran oportunitat de negoci i van començar a vendre l’obra africana per Europa; hi ha d’altres que es van horroritzar…en definitiva, no va ser un esdeveniment qualsevol. Una de les persones que van quedar més impactades al veure aquelles obres va ser el gran pintor malagueny Pablo Picasso, potser l’artista occidental més reconegut de tot el món i la icona d’un període de la història.
“Era repugnant…vaig voler sortir immediatament. Però no vaig marxar. Em vaig quedar” (Pablo Picasso)
La peça que avui presento és del Congo, un dels països més espoliats i afectats durant la colonització europea. Es tracta d’una màscara Mbuya dels Pende, utilitzada per marcar el final dels rituals d’iniciació “Mukanda, tot i que aquestes també adopten infinitat de rols dins de la societat Pende. Una obra com aquesta va ser utilitzada per Picasso per fer una de les seves obres més icòniques: “Les senyoretes d’Avignon”.
Però l’art tribal no només es va influenciar Picasso, sinó que artistes com Amadeo Modigliani, Constantin Brancusi, Malvin Gray Johnson, Man Ray, Cezanne… entre altres grans ments, van fixar-se en les formes de l’art tribal per fer les seves creacions i van produir obres que actualment són símbols d’identitat occidental.
“Sento ràbia de que moltes vegades no es valori tot allò que ha sigut primordial pel desenvolupament del poble occidental. Avui em pinto el cos, i amb tu a la mà vull fer-te un homenatge”.
M’agrada pensar en les muses dins de l’art. Quantes i infinites! Per molts ella podria ser la musa perfecta, per altres va ser la màscara. Tot i que, per mi sempre han sigut les dues.
“Una imatge que mostra d’on prové la meva inspiració”
REDACCIÓ
