REDACCIÓ31 Gener, 2018
Laura Roigé és una dona que sempre té experiències o vivències per compartir. Les seves ‘històries’ en un món d’homes són dignes de registre. Sempre se n’ha sortit i, pràcticament sempre de forma exitosa. És una feminista activa, però ho fa a través d’actes innovadors. El seu nom passarà a la història per ser la primera dona que arriba a la presidència de la Cambra de Comerç de Tarragona, un sector força masculinitzat. En el seu pas per l’ens patronal, Roigé, que es declara abellonista, promet diàleg i convicció. Laura Roigé és una dona cuqueta, presumida, diplomàtica i una enamorada de Tarragona. A les 5 del matí ja està desperta i a les 8 comença a ser habitual trobar-la al despatx presidencial de la Cambra de Comerç. Ha fet un ‘rentat de cara’ en un despatx que, segons ella, un toc femení. Laura Roigé és espontània i obsessiva amb l’ordre. La seva diplomàcia i estima per Tarragona podran reportar grans fruits a una institució que acaba té voluntat de modernitzar-se
Laura Roigé passarà a la història de les Cambres a Catalunya. És la primera presidenta…
He de confessar que em fa molta il·lusió ser la primera presidenta en 131 anys d’història d’aquesta cambra. A Espanya n’hi ha quatre presidentes, a Castelló, Toledo, Menorca i ara a Tarragona. No m’ho esperava. Estava convençuda que Andreu Suriol arribaria fins a les properes eleccions. No obstant això, faré el millor que sé i puc. És una excel·lent oportunitat pel col·lectiu de les dones. He trencat un camp que era molt masclista.
Farà els possibles perquè la Cambra de Tarragona sigui menys masclista?
Acabem d’obrir una bretxa. Ara cal treballar i demostrar que les dones estem preparades per ocupar aquests càrrecs. Costarà una mica trencar l’establert, però ficaré el meu gra de sorra. És un repte i estic capficada en deixar una empremta femenina a la Cambra.
Quina petjada vol deixar?
Vull continuar defensant i promovent els pilars i els objectius de la institució: formació, internacionalització, professionalització i reivindicació de les infraestructures útils pel creixement i competitivitat econòmics de Tarragona.
Què pensa reivindicar?
En relació a les infraestructures tenim un greuge comparatiu amb la resta de regions d’Espanya. Som l’única província que no tenim l’AVE al centre de la ciutat. No tenim corredor del Mediterrani. I no podem obviar que el corredor ha d’anar des d’Algeciras fins a la Jonquera i enllaçar amb Europa. No té perquè passar per Madrid. No té cap sentit anar a crear empreses on no hi ha negoci; enmig del no-res. No es pot continuar construint aeroports on no hi ha avions i que serveixen només per fer espots publicitaris. València, Tarragona i Barcelona és por on ha de passar el Corredor del Mediterrani.
Ho diu molt convençuda…
Ja està bé. Estem endarrerits en infraestructures. Fa 40 anys que esperem la carretera que ens portarà directament a Santander. Seria una empenta pel turisme, però està aturada. Penso deixar-me la pell en la defensa dels nostres associats i les empreses que ajuden a sostenir la Cambra.
Molts greuges
De què viuen les cambres?
Des que Zapatero va fer el decret acabant amb la quota cameral, vivim, essencialment, dels socis.
Per cert, creu que li faran cas quan comenci a fer exigències i reivindicacions? Què farà en el cas que el ‘poder’ es faci el ‘suec’?
De moment, ja m’han ofert pertànyer al Comitè Executiu del Consell de Cambres de Catalunya. Però descuidi que faré tot el que estigui al meu abast. Cada dos mesos aniré al Consejo General de Cámaras i allà informaré sobre les necessitats que tenim. També tinc visites programades amb els representants de les diferents institucions i organismes de l’estat on aprofitaré per exposar els nostres greuges.
La Cambra és una entitat transparent?
Tenim auditories cada any…
Fa 42 dies que presideix la Cambra de Tarragona… Que podem destacar d’aquests dies?
Tot just començar hem hagut de païr el traspàs inesperat d’Albert Abelló que era també familiar meu. Ha estat molt dur. Jo sóc abellonista. En les primeres setmanes m’he dedicat a llegir, estudiar molt per posar-me al dia, programar l’agenda i redecorar el despatx presidencial.
Ah… el toc femení…
En arribar vaig veure que el despatx era molt masculí. Vaig decidir fer-lo més acollidor i aconseguir que la gent s’hi trobi més a gust.
Què vol dir això?
Restaurar els mobles, substituir les plantes artificials per unes naturals i fer una neteja de cara i ulls. He donat un toc personal. Entapissarem també les butaques perquè siguin més modernes…
Llimar asprors
Està preparada per treballar amb homes…?
No tinc cap problema. Vaig ser vicepresidenta de Pimec i l’única dona al comitè executiu de Cepta i a la Cambra. Vaig dirigir molts anys una empresa de camions, on tots eren homes. Estic força acostumada.
Com es farà notar?
Per la via del diàleg. Jo tinc molt bon caràcter i no m’enfado mai. Sóc dialogant i m’agrada negociar. No em barallo ni aixeco mai la veu. El meu tarannà sempre m’ha ajudat l’hora de negociar.
La relació amb el seu antecessor no era massa saludable amb l’alcaldia. Que farà per a millorar-la i estrènyer-la?
L’alcalde Ballesteros em va enviar una carta fent-me saber que ens haurem de veure i parlar. Estic convençuda que podrem llimar els asprors i malentesos existents. Faré de ‘poli bueno’.
No m’ha quedat clar… Què farà si cas omís de les seves reivindicacions?
No em cansaré d’insistir. Però sóc conscient que hem de dialogar i de posar l’estima per Tarragona per damunt de tot. Jo sóc molt optimista.
Una altra fórmula
Tornarà el DTapes?
Encara no hem decidit.
Li agradaria?
Sí, la veritat és que sí, sobretot com a homenatge a l’Albert (Abelló). Però si ho fem hauríem de donar-li un altre caire. Les tapes estan massa vistes. Hem de trobar una fórmula per afavorir els restauradors. Ha de ser quelcom innovador i que cohesioni el sector i que compti amb la implicació de més institucions.
L’èxit del DTapes està associat a la crisi, oi?
És un cúmul de factors. Però el model va ser punter a la ciutat. Les tapes van arribar amb la crisi i feien falta per dinamitzar el sector. Representava un impacte de 2 milions d’euros.
Continuaré en l’ADEE_BPW
Vostè abandonarà la presidència de l’ADEE-BPW?
No, no em deixen marxar. De totes maneres delegaré moltes funcions a la vicepresidència (Sonia Mateo) i a la junta directiva que és molt potent i implicada.
Què espera del 2018?
Sobretot que es desencallin algunes de les nostres reivindicacions i que tinguem uns pressupostos dignes i ajustats a les necessitats del país. Hi ha projectes cabdals pel desenvolupament del territori i això depèn de diners i de voluntat política. El problema és que quan podien no volien i ara que poden tampoc volen. Desencallar l’A21, el tercer fil i el Corredor del Mediterrani seria xampany i pastes.
Quina postura assumir durant la seva presidència. Com vol ser recordada?
Seré, com sempre, diplomàtica. Sense diàleg i modèstia no és possible desencallar res. Estic convençuda que caldrà diplomàcia i saber cedir, negociar i tenir sentit de la responsabilitat.
A les 5 del matí, repassant correus
Serà molt dur, oi?
Ningú no ha dit que seria fàcil, però no ens podem rendir. Hi ha empresaris i projectes que depèn de què no ens rendim. Jo tinc molta paciència.
Vostè com és com a dona?
Tinc bon caràcter, sóc familiar, matinera i molt treballadora. Sóc massa perfeccionista. Arribo a la Cambra a les 8, però a les 5 ja estic aixecada, estudiant dossiers i repassant i enviant correus. Sóc molt ordenada.
Veurem Laura Roigé a tot arreu?
M’agrada molt delegar i hi seré on sigui important ser-hi. Voldré estar sempre ben acompanyada de tècnics. En els casos protocol·laris hi assistiré, si no crec que és més important que hi siguin els experts i a la cambra en tenim veritables enciclopèdies.
