26. Abril 2024

Arxius de laura castel | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

REDACCIÓ10 Novembre, 2019
banderes-1280x960.jpg

El sol, el vent, el fred i el cansament polític, potser són ingredients que contribueixen al fet que no hi hagi una gran afluència a les urnes, tot i que aquestes eleccions generals són considerades fonamentals pels partits polítics. Uns apel·len al vot per fer fora a Pedro Sánchez, mentre que altres entenen que s’ha de fer els possibles perquè la dreta governi Espanya.

Els candidats per la circumscripció de Tarragona han anat desfilant pels col·legis electorals, tots ells ensenyant les seves millors cares i enviant missatges per evitar que l’abstenció – a causa de l’avorriment i la fadiga política – esdevingui la gran guanyadora d’aquesta jornada.

A les comarques de Tarragona hi ha 1.011 meses electorals repartides per 370 centres de votació. Els tarragonins hauran d’elegir sis diputats al Congrés i quatre senadors. Hi ha 14 candidatures al parlament espanyol i 13 al Senat, la cambra territorial. És la segona vegada que els espanyols són cridats a les urnes per elegir el candidat per instal·lar-s’hi a la Moncloa i governar el país.

El 28 d’abril va guanyar el PSOE, amb Pedro Sánchez al capdavant, però com que no tenia majoria suficient per formar govern i no posar-se d’acord amb Podemos, va haver de convocar eleccions. Aquest acte electoral podria – o hauria de servir – per desbloquejar la situació i també per trobar solucions al conflicte institucional entre Catalunya i Espanya.

.

VOTACIÓ DELS CANDIDATS PER TARRAGONA
Joan Ruiz, candidat del PSC a Tarragona al Congrés
Santiago Castellà, cap de llista del PSC al Senat

Ferran Bel, candidat de Junts per Catalunya

Ismael Cortés, cap de llista d’En Comú Podem

Jordi Roca, candidat del PP a Traragona

Jordi Salvador, candidat d’ERC a Tarragona al Congrés
Laura Castel, cap de llista d’ERC al Senat

Sergio del Campo, cap de llista de Ciutadans

Alejandro de Anta, candidat de Vox per Tarragona

Mariona Quadrada, cap de llista de la CUP

Rut Clemente, cap de llista de Recortes Cero

 


REDACCIÓ13 Maig, 2019

La Plaça Corsini de Tarragona, al bell mig de la ciutat, s’ha convertit, per unes hores, en un plató de televisió. La plaça del Mercat Central ha acollit el primer i únic debat en femení. Les candidates a l’alcaldia de Tarragona han estat convidades pel digital La República Checa per compartir el seu punt de vista sobre qüestions tan importants pels ciutadans com potser la seguretat, l’economia, la neteja, l’incivisme, la convivència o el respecte per l’espai públic.

El debat ha comptat amb les candidates a l’alcaldia

Durant uns 70 minuts, les primeres dones de les candidatures que es presenten a les eleccions del proper 26 de maig han acceptat expressar la seva opinió en un espai públic i obert al públic. Els ciutadans han pogut sentir les seves preocupacions i compromisos.

Moment de la gravació del debat en femení

Carla Aguilar (En Comú Podem), Laia Estrada (Cup), Cristina Guzmán (Junts per Tarragona), Elisa Vedrina (PP), Laura Castel (ERC), Sonia Orts (Ciutadans) i Sandra Ramos (PSC) han respost a les preguntes del periodista Ricard Checa que ha moderat el debat.

 

EL DEBAT


REDACCIÓ6 Maig, 2019

Les set principals integrants a les llistes municipals han pogut debatre les seves propostes a la plaça Corsini davant l’atenta mirada dels ciutadans tarragonins.

Les 7 candidates i el periodista Ricard Checa que ha moderat el debat

La campanya electoral a les eleccions municipals ja és tot un fet, i així ha quedat reflectitt aquest dilluns al matí, a la plaça més ciutadana de la capital de la demarcació.  Davant la façana principal del Mercat Central, a la Plaça Corsini; Sonia Orts de Ciutadans, Carla Aguilar d’En Comú Podem, Sandra Ramos del PSC, Cristina Guzmán de Junts per Tarragona, Laura Castel d’ERC, Elisa Vedrina del PP i Laia Estrada de la CUP han pogut mostrar les seves principals propostes dels seus programes electorals.

El debat, moderat pel director d’aquest digital, Ricard Checa, s’ha estructurat en tres blocs: seguretat ciutadana, economia municipal i espais públics, on s’ha aflorat, amb deteniment, la neteja, el civisme i la convivència.

Finalment, les candidates han pogut cloure les seves intervencions amb un minut d’or, dirigit a atraure el vot de la ciutadania tarragonina.

El debat ha tingut lloc a la Plaça Corsini

En els propers dies estarà disponible el vídeo amb totes les intervencions de les candidates al Gran Debat en Femení del Diari La República Checa. El debat tienia com a principal objectiu donar a conèixer les propostes polítiques que defensen les dones de les diferents formacions polítiques que es presenten a la propera cita electoral. Es pretenia conèixer la Tarragona de futur des d’una perspectiva feminina, el que no vol dir feminista.

Aviat es podrà veure el debat en format televisiu

En definitiva: voliem que les candidates ens donessin el seus punt de vista sobre una ciutat que és capital de demarcació i Patrimoni de la Unesco. Era fer un repàs polític, però, en aquesta ocasió, amb ulls de dona.

 


REDACCIÓ30 Abril, 2019

Jordi Salvador durant linterrogatori al Suprem

L’exsecretari general d’UGT i actual diputat d’ERC al Congrés dels Diputats s’ha desplaçat avui a Madrid per ser interrogat pel tribunal que jutja el procés independentista. Ho ha fet Jordi Salvador i la senadora Laura Castel, també d’ERC.

Els dos polítics tarragonins han denunciat al Tribunal Suprem, les càrregues “desproporcionades” i “gratuïtes” per part de la Policia Nacional durant la jornada referendària de l’1 d’octubre del 2017. Han explicat les càrregues salvatges que van tenir lloc a l’Institut de Tarragona quan ja s’havien emportat les urnes.

Jordi Salvador ha assegurat que l’ambient era com “un World Disney” i que no va veure “cap acte de violència” abans que la policia fes “càrregues desproporcionades”.

Per la seva banda, la senadora assegura que “em van pegar sense tenir capacitat de resposta ni de protecció ni d’anticipació i en cap moment estava amenaçant ni res, estava fent fotos”.

 


REDACCIÓ11 Desembre, 2018

Hi ha decisions que s’han de prendre quan abans millor. Són decisions que tard o d’hora caldrà abordar, perquè els fets faran caure de madura la infraestructura a fer.

Tenim noticia que finalment la Unió Europea engloba dins del corredor del mediterrani els trams Algeciras-Bobadilla-Madrid-Zaragoza-Tarragona; Sevilla-Bobadilla-Múrcia; Cartagena-Múrcia-València-Tarragona; Tarragona-Barcelona-Perpinyà, i també Madrid-València. Més enllà que això significa l’entrada de diners europeus per completar la infraestructura, també comporta una feina urgent de planificació del territori, del camp de Tarragona i més enllà.

Si observem bé, Tarragona és la balda necessària i per on passa qualsevol ramal del corredor. I la pregunta bàsica és: el tram Tarragona-Castellbisbal, el farem amb el tercer fil indefinidament per a les mercaderies? És evident que, més enllà del l’impacte que suposa un increment ferroviari a totes hores per la costa, acaba esdevenint un veritable coll d’ampolla que de ben segur estarà saturat al 2025.

La solució més lògica és passar les mercaderies per l’interior. Però, per on? Per Reus–Roda? Aquesta solució implica alliberar de la costa el tram Tarragona-Sant Vicenç de Calders, però suposa el pas de les mercaderies per la Rambla del Vendrell, per L’Arboç, per Vilafranca, en definitiva un coll d’ampolla per haver de conviure amb la resta del trànsit i, a la vegada, un impacte important sobre aquestes poblacions.

La solució madura, la solució definitiva, no és altra que la d’una plataforma viària per mercaderies paral•lela a l’actual via de l’AVE. Una plataforma que hauria d’arrencar des de l’aeroport de Reus fins a Castellbisbal. Són ara uns 80 km imprescindibles per segregar definitivament les mercaderies i eliminar l’impacte sobre la costa i les poblacions.

Prenem nota. El caos que ha significat el trànsit ferroviari entre Valencia-Castelló amb el tercer fil ha obligat a projectar la solució d’una doble plataforma d’ample internacional entre València –Castelló. Aquesta és la solució idònia per evitar tots els problemes. Un projecte xifrat inicialment amb 1.170 milions d’euros, per 60 km de via.

Prenem nota. Que estem davant, si no hi posem remei, d’un sistema que expulsa viatgers cap l’interior, cap l’extraradi i ens deixa les mercaderies per l’interior dels nuclis urbans i turístics.
Cal reivindicar immediatament la doble plataforma fins a Castellbisbal. Si es poden fer per 60 Km entre València i Castelló, també s’ha de poder fer pels 80 i escaig  entre el Camp de Tarragona i Castellbisbal. I també, sense oblidar la doble plataforma Castelló- Camp de Tarragona.


Laura CASTEL

Senadora d’ERC per Tarragona
Jordi FORTUNY
Regidor d’ERC de l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ24 Agost, 2016

OPINIOFet 1: Espanya té un executiu que es declara irresponsable en seu parlamentària.

Laura Castel
Laura Castel

IRRESPONSABLE. SENSE RESPONSABILITATS. SENSE RESPOSTA.
Assegura Rajoy que, atès que està en funcions, el Govern que presideix no passarà els controls a que hauria de sotmetre’s com a executiu. És a dir, mentre resta en funcions no hi ha controls. Ergo, mentre està en funcions té capacitats que no resten ni limitades ni conegudes.
És més, en cap cas els ciutadans, mitjançant els nostres legítims representants, podem fer preguntes ni rebre informació.
Fet 2: Espanya té un sistema de poders unificats.
En contraposició amb el conegut sistema de separació de poders, Espanya té un sistema on els poders resten fusionats. M’explico. Tenim un poder legislatiu que sorgeix de la sobirania dels ciutadans. D’aquest poder legislatiu se’n deriva un d’executiu, escollit pels diputats al Congrès, (no pas pels ciutadans directament, com en un sistema Presidencialista de separació de poders, amb eleccions separades). És a dir, de les mateixes eleccions sorgeixen dos poders:  de forma directa el legislatiu i indirectament, l’executiu. Depenent dels equilibris de forces parlamentàries, tindrem l’executiu d’un color o d’un altre.
En línia amb aquesta característica, aquest executiu ha de restar sotmès al control del legislatiu i aquest, al seu torn, pot plantejar una moció de censura amb la proposta d’un president alternatiu.
Si a aquest escenari afegim la potestat de l’executiu i del legislatiu per nomenar càrrecs del poder judicial, tindrem la foto de quin tipus de sistema va generar-se amb la Constitució del 78. Tot lligat i ben lligat. PODERS FUSIONATS.

Fet 3: L’article 1.2 de la Llei del Govern estableix que l’Executiu es composa de president, vicepresidents i ministres i són només ells els que continuen en funcions des del seu cessament.
Això comporta que els secretaris d’Estat, sotssecretaris, secretaris generals tècnics i directors generals NO RESTEN EN FUNCIONS, sinó amb plena capacitat, atès que el seu cessament només es produeix mitjançant reial decret del Consell de Ministres, fins que siguin substituits.
És a dir, malgrat que tenim tot un regitzell d’alts càrrecs que pengen de l’executiu, i amb plens poders, el legislatiu no pot controlar-los perquè l’executiu s’hi nega. Les preguntes són: Amb quina finalitat? I per què es consenteix aquesta perversió de la democràcia?

Fet 4: L’article 21 de l’esmentada Llei del Govern prescriu que l’executiu en funcions ha de facilitar el normal desenvolupament del procés de formació del nou govern i el traspàs de poders.
Així mateix, afegeix que limitarà la seva gestió al despatx ordinari dels assumptes, abstenint-se d’adoptar qualssevol altres mesures, LLEVAT DE CASOS D’URGÈNCIA DEGUDAMENT ACREDITATS O PER RAONS D’INTERÈS GENERAL. Les preguntes són: Qui controla aquest acreditament? Qui controla aquesta justificació? Davant de qui s’han d’acreditar i justificar aquestes raons d’interès general si l’executiu es nega a comparèixer davant del legislatiu?

Fet 5: L’agenda internacional del govern en funcions queda buida. No es poden subscriure acords ni tractats internacionals.

En aquest interim, la UE ha sofert el Brexit, de conseqüències importantíssimes per a l’equilibri geopolític de la Unió, entre d’altres qüestions. Mentrestant, Espanya, en funcions.

prodest scelus, is fecit.

Laura CASTEL
Senadora d’ERC