Indignada amb les darreres declaracions de l’expresident de l’Institut Català de la Salut i d’Innova, Josep Prat, la CUP pretén que l’exconsellera de Salut, Marina Geli, l’exalcalde de Reus, Lluis Miquel Pérez i l’exdirector del CatSalut, Josep Maria Pedrosa, compareguin en el Parlament de Catalunya per donar explicacions sobre l’escàndol Innova, relacionat amb una xarxa corrupta en la sanitat pública catalana.
La CUP sosté que les noves informacions “reforcen una de les tesis principals de la denúncia presentada el 9 de gener de 2012″ per aquesta mateixa formació davant els tribunals.
En aquesta denúncia, la CUP advertia sobre la presència d’”una presumpta xarxa criminal formada per una sèrie de persones indeterminades que compta amb la complicitat d’alts càrrecs de la Generalitat i de l’Administració local (de Reus)” i que “es dedicava a saquejar les arques públiques en l’àmbit de la gestió sanitària”.
El regidor de la CUP a Reus David Vidal entén que la declaració de Josep Prat revela “com el mateix CatSalut inflava la partida econòmica destinada a l’Hospital Sant Joan de Reus perquè després Innova pogués passar les factures presumptament falses de dos ex alts càrrecs del CatSalut”.
La CUP de Reus ha anunciat que esperarà que tinguin lloc les esmentades compareixences al Parlament per valorar la possibilitat d’incloure nous delictes en els escrits d’acusació, a mesura que avanci la investigació.
Els investigadors consideren que hi podrien haver indicis evidents que per fer front al lloguer s’estigui extraient diners del sistema sanitari de Salut, en perjudici de la qualitat assistencial del centre i dels seus usuaris.
El cas Innova i tot el seu entramat judicial continua aportant novetats interessants, sobretot després de l’aparent canvi d’estratègia de defensa del cervell de la trama Josep Prat. Fonts properes a l’escàndol apunten que s’estaria analitzant la documentació relativa als més de 6 milions d’euros que l’Hospital de Reus paga cada any a l’ajuntament de la capital del Baix Camp en concepte de lloguer per l’ocupació del solar de propietat municipal, una renda que el mateix alcalde Carles Pellicer va confirmar la setmana passada en la seva conferència anual de l’estat de la ciutat.
En concret, el jutge instructor podria estar especialment interessat en inquirir per què i en quins termes el consistori cobra lloguer pel sòl ocupat per un equipament que és de propietat municipal i que, a més a més, està dedicat a prestar un servei públic amb diners procedents de la Conselleria de Salut de la Generalitat.
El jutge Diego Álvarez
La investigació del lloguer i altres pagaments – que el majestuós Hospital de Sant Joan ha fet a l’Ajuntament, com ara l’aigua o l’IBI – podrien formar part de la peça separada número 5 del cas Innova, sota secret de sumari, i que ha de servir per aclarir si hi ha cap irregularitat en les sospitoses relaciones econòmiques dels diferents actors que van intervenir en l’entramat d’Innova.
S’intenta saber per què l’Hospital paga un lloguer astronòmic a l’ajuntament quan es tracta d’una propietat municipal. S’intenta conèixer les condicions contractuals, qui les va signar, a qui afavoreix i sobretot si s’està cometent algun il·lícit penal. S’està donant un ús diferent als diners que Salut disponibilitza per l’atenció sanitària?
Problemes que no s’entenen
Pel que fa a l’esmentat lloguer, en els estaments judicials grinyola el fet que diners del Servei Català de la Salut destinats a activitat assistencial vagin finalment a parar a les arques municipals de Reus, especialment quan l’Hospital Sant Joan està en boca de tothom pels seus problemes econòmics (1,9 milions d’euros de dèficit reconegut), la seva incapacitat per pagar les bonificacions anuals als seus treballadors i per reduir les (llargues) llistes d’espera al seu àmbit geogràfic d’actuació.
A data de desembre de 2015, l’Hospital de Sant Joan acumulava més de 4.000 pacients pendents de ser operats, quantitat que curiosament es podria atendre en el termini d’un any amb una dotació pressupostària d’uns 7 milions d’euros, justament l’import del lloguer que l’Hospital està pagant a l’Ajuntament de Reus.
Des del comitè d’empresa de l’Hospital s’ha demanat a l’Ajuntament que redueixi el preu del lloguer perquè el centre sanitari disposi de més recursos, fet que de moment el consistori ha declinat sense donar cap explicació consistent.
Un cas únic
Altres fonts consultades per aquest digital denuncien que el pagament de lloguer per part de l’Hospital de Reus a l’ajuntament, governat pel convergent Carles Pellicer, és un dels pocs casos, si no l’únic, que es registra a tot Catalunya. De fet, la fórmula habitual per a la instal·lació d’un equipament de servei públic, com ara hospitals o centres docents, es vehicula a través de la cessió gratuïta d’uns terrenys municipals a canvi de la construcció i l’execució del servei per part de l’administració competent.
A Reus, en canvi, es cobra un lloguer que supera els 6 milions d’euros anuals. La justícia estaria interessada a inquirir la legalitat d’aquest lloguer i, sobretot, l’origen dels diners amb els quals l’hospital paga. Avui en dia l’activitat del Sant Joan és gairebé la seva totalitat en concertació amb el CatSalut, que constitueix la seva única via d’ingressos econòmics.
Els investigadors consideren que hi podrien haver indicis evidents que per fer front al lloguer s’estigui extraient diners del sistema sanitari de Salut, en perjudici de la qualitat assistencial del centre i dels seus usuaris.
El fet que l’Ajuntament de Reus no hagi presentat cap escrit en relació amb l’aval presentat per l’exdirector general d’Innova i l’exdirectora financera, Josep Prat i Esther Ventura, respectivament, ha merescut un estirada d’orelles del jutge que instrueix el cas. El magistrat Diego Álvarez critica la passivitat del consistori liderat pel convergent Carles Pellicer perquè “no ha dit, al respecte de l’aval, el més interessant en que es reparin els danys que, presumptament, se li han pogut causar: l’Ajuntament de Reus”.
El magistrat havia qüestionat l’aval de 1.548.000 euros presentat per Josep Prat i Esther Ventura (la dona del president de la Diputació de Tarragona) per cobrir les fiances imposades pel magistrat, a través de l’assegurança que el grup d’empreses municipals Innova de Reus havia subscrit amb l’empresa AIG.
Diego Álvarez va titllar de “brindis al sol” aquest aval perquè l’asseguradora AIG cobreix fins a 9 milions d’euros per responsabilitat civil i fiances, però no per responsabilitat penal.
Aquesta fiança va ser imposada en la peça separada número dos del cas Innova, que s’instrueix des de fa després d’anys i la major part del qual segueix sota secret.
Tots contesten, menys l’ajuntament
La peça número 2 se centra en les obres de l’Hospital de Sant Joan de
L’alcalde de Reus
Reus i en la contractació de l’arquitecte Jorge Batesteza per supervisar-les, uns treballs pels quals va cobrar 387.000 euros.
Davant els dubtes expressats pel jutge sobre la validesa de l’aval, totes les parts implicades van presentar escrits al respecte, excepte l’Ajuntament de Reus.
“Si aquí estan en joc els 387.000 euros, presumptament, pagats de manera indeguda a l’imputat Jorge Batesteza, l’Ajuntament de Reus ha de mostrar molt més interès en cobrar-los que el que ha mostrat fins a la data”, assenyala el magistrat en un escrit.
Per contra, el jutge elogia l’escrit presentat de la defensa de Prat, al que diferencia la responsabilitat civil de la penal i d’acord l’asseguradora pot reclamar més tard a l’assegurat.
També ressenya que AIG, precisament, ha sol·licitat que se li retorni l’aval de 1.548.000 euros perquè se substitueixi per un altre de 516.000 euros per cobrir la responsabilitat civil.
El magistrat del Jutjat Mercantil de Tarragona ha decidit declarar “fortuit’ el concurs de creditors de l’empresa Shirota Functional Foods i, així, arxivar la peça de qualificació, segons ha pogut saber La República Checa.
D’aquesta manera, els 15 membres demandats dels dos últims consells d’administració, entre els quals hi figura de la tinent d’alcalde Teresa Gomis, Josep Prat, Carlos Manté, Lluis Arola, Àngel Cunillera i Xavier Gómez, la majoria d’aquests estan imputats en l’escàndol Innova. Inicialment, el fiscal sol·licitava la devoluació a Shirota, per part dels demandats, de 2.397, 656 euros.
El jutge va prendre aquesta decisió a causa de la tardança del Ministeri Fiscal. O sigui, el fiscal va ultrapassar i molt el termini legal de 10 dies per fer el corresponent dictamen de qualificació. Aquesta tardança per part de la Fiscalia, que a la defensa se li podria demanar responsabilitats de diferents ordres, farà que l’Ajuntament no recuperi els diners sol·licitats.
El jutge entén que “l’informe de qualificació del Ministeri Fiscal ha arribat al procediment fora del termini”, el que implica que s’hagi de “declarar el caràcter fortuit del concurs i arxivar la peça de qualificació”.
L’exrector de la URV, Lluís Arola
De recordar que Shirota estava participada en un 48%n per l’empresa alimentària Morella Nuts, en un 40% per Innova – holding municipal de Reus –, en un 8% per l’Hospital Sant Joan i en un 2% per la Universitat Rovira i Virgili.
Aquesta societat público-privada radicada a Reus es dedicava a la investigació i desenvolupament nutricional i d’aliments funcionals fins a la seva liquidació, l’any 2012.
El jutjat d’instrucció número 3 de la capital del Baix Camp manté oberta una investigació -sota secret de sumari- emmarcada dins el ‘cas Innova’ que pretén dilucidar possibles irregularitats en l’aval de 3 MEUR concedit a Shirota per part del consistori -quan era governat per PSC, ERC i ICV- malgrat que no n’era el soci majoritari.
La investigació, a càrrec de la Guàrdia Civil, pretén concloure si la defensa de l’ex-president de l’ICS està sent pagada amb diners públics. Els dubtes sorgeixen arran dels correus electrònics interceptats en l’ordinador de Josep Prat i adreçats als consellers de Salut i Justícia.
Josep Prat parlant amb el consller de Salut
El jutge instructor del cas INNOVA continua capficat en esbrinar quin tipus de responsabilitat poden tenir els consellers de Justícia i Salut, Germà Gordó i Boi Ruiz en relació al pagament d’honoraris referents a la defensa de l’ex-president de l’Institut Català de la Salut, Josep Prat.
Després d’haver interrogat, el passat dia 4, Javier Molero, l’advocat defensor Josep Prat, com a testimoni, el magistrat del Jutjat d’Instrucció n.3 de Reus, ha decidit demanar al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que “certifiqui si es va adoptar algun acord” per què es portés a terme algun encàrrec o algun pagament d’honoraris professionals, elaboració d’algun dictamen o activitat judicial” relatius a la defensa de l’ex-president de l’ICS.
En el cas que la conselleria confirmi la decisió d’assumir les despeses de la defensa de Josep Prat, el jutge Diego Álvarez pretén conèixer, doncs, les raons per les quals no es van els honoraris professionals de l’advocat de defensa.
El jutge instructor d’Innova va sol·licitar al Ministeri Fiscal un informe sobre si “existeix indicis d’algun delicte” en l’actuació dels dos consellers de la Generalitat de Catalunya en el cas del pagament de la defensa de l’ex president de l’ICS.
El jutge que instrueix el cas Innova vol saber, exactament, quina responsabilitat penal poden tenir els consellers de Justícia i Salut, Germà Gordó i Boi Ruiz, en el cas del pagament de la defensa de l’ex president de l’Institut Català de la Salut, Josep Prat.
Després d’haver interrogat, com a testimoni, l’advocat de Josep Prat, el passat dimarts, a petició de la fiscalia, el magistrat Diego Álvarez, segons ha pogut saber larepublicacheca.com, va sol·licitar al Ministeri Fiscal, amb data de 5 de març, un informe sobre si considera que “existeix indicis d’algun delicte” en l’actuació dels dos consellers de la Generalitat de Catalunya.
En cas afirmatiu, el jutge instructor pretén saber quin és el tribunal competent per investigar aquest cas, tenint en compte que es tracten de governants i conseqüentment, d’aforats. El conseller de Salut
Diego Álvarez, titular del jutjat d’Instrucció número 3 de Reus, en aquesta nova peça processal, separada del cas Innova, va demanar a les parts personades en la causa per a què, en un termini de 5 dies, manifestin la seva posició.
Convé recordar que la Guàrdia Civil està investiga si el govern de la Generalitat ha pagat amb diners públics la defensa judicial de l’expresident de l’Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, imputat per sis delictes, entre ells estafa, malversació i blanqueig. Quan era director d’Innova, va abonar, entre 2007 i 2011, 720.000 euros al l’exdirector de l’ICS, Carles Manté, per treballs suposadament inexistents. El conseller de Justícia
El 4 de setembre de 2012, Melero va enviar el següent missatge al Boi Ruiz: “Estimat conseller: en relació al tema de Josep Prat, lamento molestar, però he de dir-te que no tinc cap notícia sobre el pagament dels dictàmens que encarreguem per presentar a la Fiscalia de Reus i Tarragona.El cost d’aquests informes el va abonar nostre despatx , el tema ens comença a preocupar “. Aquest missatge ha donat peu a que la justícia pretengui conèixer si podríem estar davant un cas de malversació de fons públics.
Fonts properes a la defensa de Josep Prat rebutgen l’existència de delicte per part dels consellers, perquè consideren que l’ex-director general de l’ICS ocupava un càrrec públic i, per això, fa sentit que la Generalitat costegi la seva defensa jurídica.
REDACCIÓ25 Abril, 2016
A data de desembre de 2015, l’Hospital de Sant Joan acumulava més de 4.000 pacients pendents de ser operats, quantitat que curiosament es podria atendre en el termini d’un any amb una dotació pressupostària d’uns 7 milions d’euros, justament l’import del lloguer que l’Hospital està pagant a l’Ajuntament de Reus.
