Arxius de josep fèlic ballesteros | Diari La República Checa

He meditat força abans d’escriure aquesta opinió. Entenc que abans de defensar l’honorabilitat d’algú s’ha d’estar convençut de la seva honestedat. La consciència és quelcom molt personal. Però el meu sisè sentit diu que tinc raó. Per aquest motiu, esteu llegint aquest escrit.
He volgut afegir-me al grup de persones que ‘es mullen’ per l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. No em pronuncio sobre la seva gestió  política (que deixa molt a desitjar), però vull defensar la seva honradesa. Confio en la seva innocència en l’escàndol dels sobresous de la Federació de Municipis Catalans.
Si es comprovés que estic equivocat em decebria moltíssim, perquè tinc Ballesteros, com a persona, en el pòdium de l’honestedat i la integritat. No puc concebre que l’alcalde tarragoní acabi sent imputat per corrupció, tràfic d’influències o res que tingui res a veure amb ficar la mà a la caixa, conscient o inconscientment.
No suportaria aquest desil·lusió. Ballesteros no és el meu polític favorit, però, pel poc que el conegut, podria asseverar que és una persona íntegra. No he dit que sigui un sant, però no és – fins que es provi el contrari – un corrupte o que s’aprofiti del(s) seu(s) càrrec(s) per enriquir-se.
La societat està cansada de patir i que li demanin esforços mentre uns quants xoriços s’enriqueixen irregularment. Estem tots al·lucinant amb la cara dura d’alguns polítics que han estat elegits per a governar-nos i han acabat governant-se i defensant només els seus interessos personals i partidaris.
Ha arribat l’hora de posar en evidència tots els ‘mangantes’ encorbats i aconseguir que siguin empresonats i, sobretot, que tornin els diners pispats. Hem de presentar totes les denúncies possibles i imaginàries. No obstant, no podem generalitzar i voler enfangar-ho tot.
Hem de confiar en la presumpció d’innocència i ser benèvols amb els que aporten ‘proves’ que deixen clar la seva credibilitat i integritat.
Hem de lluitar per canviar la casta política que ens ha conduit a un precipici econòmic i que ignoren el dolor i les dificultats dels seus conciutadans. I això només s’assoleix amb determinació i constància. Però hem de vigilar per no caure en el radicalisme.
Jo confio en l’honestedat de Pep Ballesteros i espero no equivocar-me.
 Ricard CHECA
Periodista
 

He meditat força abans d’escriure aquesta opinió. Entenc que abans de defensar l’honorabilitat d’algú s’ha d’estar convençut de la seva honestedat. La consciència és quelcom molt personal. Però el meu sisè sentit diu que tinc raó. Per aquest motiu, esteu llegint aquest escrit.

He volgut afegir-me al grup de persones que ‘es mullen’ per l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. No em pronuncio sobre la seva gestió  política (que deixa molt a desitjar), però vull defensar la seva honradesa. Confio en la seva innocència en l’escàndol dels sobresous de la Federació de Municipis Catalans.

Si es comprovés que estic equivocat em decebria moltíssim, perquè tinc Ballesteros, com a persona, en el pòdium de l’honestedat i la integritat. No puc concebre que l’alcalde tarragoní acabi sent imputat per corrupció, tràfic d’influències o res que tingui res a veure amb ficar la mà a la caixa, conscient o inconscientment.

No suportaria aquest desil·lusió. Ballesteros no és el meu polític favorit, però, pel poc que el conegut, podria asseverar que és una persona íntegra. No he dit que sigui un sant, però no és – fins que es provi el contrari – un corrupte o que s’aprofiti del(s) seu(s) càrrec(s) per enriquir-se.

La societat està cansada de patir i que li demanin esforços mentre uns quants xoriços s’enriqueixen irregularment. Estem tots al·lucinant amb la cara dura d’alguns polítics que han estat elegits per a governar-nos i han acabat governant-se i defensant només els seus interessos personals i partidaris.

Ha arribat l’hora de posar en evidència tots els ‘mangantes’ encorbats i aconseguir que siguin empresonats i, sobretot, que tornin els diners pispats. Hem de presentar totes les denúncies possibles i imaginàries. No obstant, no podem generalitzar i voler enfangar-ho tot.

Hem de confiar en la presumpció d’innocència i ser benèvols amb els que aporten ‘proves’ que deixen clar la seva credibilitat i integritat.

Hem de lluitar per canviar la casta política que ens ha conduit a un precipici econòmic i que ignoren el dolor i les dificultats dels seus conciutadans. I això només s’assoleix amb determinació i constància. Però hem de vigilar per no caure en el radicalisme.

Jo confio en l’honestedat de Pep Ballesteros i espero no equivocar-me.

 Ricard CHECA

Periodista