REDACCIÓ24 Març, 2017
Què vull pel meu país? el mateix que desitjo per als altres: un futur millor que el present, on els prejudicis quedin endarrere i no ens deixem emportar per estereotips, recels, falses concepcions o rebutjos irracionals. Vull que el meu país, i tots, tracti a tothom com a ciutadà. Que ningú pateixi cap discriminació per raó de sexe, orientació sexual, raça, ètnia, creença religiosa, opinió, pel tipus de malaltia que es pateix o per qualsevol altra qüestió o circumstància personal.
Vull que en el meu país, i en tots, el treball sigui una potent eina de desenvolupament personal i de inserció i cohesió social. Vull que en el meu país, i en tots, tots els treballs tinguin condicions dignes, lliures de prejudicis, estereotips i discriminacions; que ningú hagi de viure atemorit per perdre la fenya; que ningú hagi de treballar per ser pobre; que les dones no cobrin menys per fer la mateixa fenya que fa un home. Vull que el meu país tingui unes relacions laborals dignes i aposti pel “decent work” i que abandoni la senda de la nefasta i ignominiosa reforma laboral del PP. Vull que ens assemblem a Suècia o a Dinamarca pel que fa al model laboral i al model de concil·liació de la vida familiar i laboral.
Vull que el meu país creï una estructura productiva sòlida i amb bons fonaments, basada en l’economia verda, en l’I+D+I, en la indústria sostenible, en un sector turístic potent i de qualitat, un sector agroalimentari punter que doni valor al producte de proximitat i permeti que els pagesos, ramaders i pescadors pugin viure dignament del seu treball. I no vull que el meu país, ni cap altre, sigui la maquila de ningú.
Vull que en el meu país, i en tots, no et vegis obligat a emigrar per poder-te guanyar la vida. Que formar-te, per estar sempre en la millor posició d’ocupabilitat i de creixement intel·lectual i personal (fet que enriqueix a la societat) sigui tan accessible com en els països més avançats d’Europa.
Vull que en el meu país, i en tots, aquells que no poden treballar, perquè estan massa malalts per a fer-ho, es puguin dedicar a tenir cura de la mateixa salut i no hagin de patir les conseqüències dels prejudicis, els estereotips, les falses concepcions o rebutjos irracionals: els hi va la vida. Vull que en el meu país, i en tots, tothom tingui accés a l’assistència sanitària adequada a la seva situació, amb criteris d’humanitat i lliure de prejudicis, estereotips, falses concepcions o rebutjos irracionals; on tothom rebi la millor assistència que es pugui oferir: la vida de les persones no té preu. Que mai cap persona malalta hagi de patir les terribles conseqüències dels prejudicis, els estereotips, els recels, les falses concepcions o rebutjos irracionals. Que mai ningú es trobi abandonat a la seva sort perquè està malalt. El país que jo vull, no deixa a ningú endarrere… o com a mínim ho intenta.
Aquesta és la República que vull, per la que treballo i la que construirem entre tots plegats.
Jordi GENÉ
President d’ERC Tarragonès
