Els que defensem la llibertat d’opinió i d’expressió estem encara en estat de xoc amb la massacre que tingué lloc la setmana passada a Paris. Retinc en la memòria com un dels fanàtics islàmics rematava un policia que agonitzava al terra. Els terroristes van assassinar innocents evocant el nom del profeta Mahoma. Una venjança que ha provocat calfreds als demòcrates. Ningú, a banda dels tarats islàmics, sóc capaços d’entendre o justificar la matança. És comprensible que en aquest moment hi hagin tics de racisme i islamofòbia, sobretot perquè tots, en major o menor mesura, ens sentim ‘Charlie Hebdo’. Òbviament, l’actuació dels assassins no tenen justificació plausible. Són assassins i punt. Bàrbars que no assimilen cap tipus de llibertat que l’imposat per un fanatisme religiós mal entès.
Aplaudeixo la unió dels líders europeus escenificada a Paris. És important que els detractors de la democràcia se n’assabentin que l’himne de les armes i el fanatisme no trobarà adeptes en els països civilitzats.
No obstant, em va provocar malestar veure el president del govern espanyol encapçalant una manifestació a favor de la llibertat d’expressió. Si no m’equivoco el govern de Mariano Rajoy defensa les llibertats a l’estranger mentre que a Espanya s’oposa al dret a decidir del poble català, pretén limitar el dret a les manifestacions, a amenaçar tancar televisions autonòmiques, a pressionar perquè es tanquin programes de televisió poc simpàtics al poder i afeblir els sindicats.
M’incomoda que un president continua, en clau interna, coartant drets civils i de cara a l’exterior es mostra xocat amb la violació dels mateixos drets que ell i els seus no respecten en el seu país. Per la meva professió estic acostumat a veure que alguns polítics no tenen ni consciència ni consistència.
Alguns apregonen una cosa i fan exactament la contrària. El la capçalera de la manifestació de Paris havia molta hipocresia encorbatada, perquè molts d’ells no són “Charlie Hebdo’. Alguns governants haurien d’entendre que algunes de les armes contra la llibertat d’expressió no sempre disparen pólvora, però fan el mateix efecte, perquè també provoquen víctimes.
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ6 Febrer, 2015
Cada cop són les persones i entitats que intenten informar-se millor sobre el fenonem islamista. A banda dels ciutadans, els cossos i forces de seguretat estan atents a aquesta realitat.
