Arxius de IPHES | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Desembre, 2020
1-1280x622.jpeg

Una de les eines del mètode

El consistori tarragoní està estudiant diversos monuments amb tècniques d’escaneig làser i fotogrametria. Es tracta de dos mètodes molt efectius per elaborar rèpliques de les restes estudiades. D’aquesta forma és més fàcil saber les seves patologies, dimensions i la seva situació exacta. 

El projecte va a càrrec de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), l’Escola d’Arquitectura de Reus (URV-ETSAR) i l’empresa Global, en coordinació amb l’Arquebisbat de Tarragona. El primer estudi es va realitzar al tram de la muralla entre Rambla Vella i Fortí Negre. Ara s’està analitzant el recorregut entre la Torre de l’Arquebisbe i el Seminari.

L’Ajuntament ha escollit aquests trams perquè són on s’aplicarà el programa pilot de manteniment de la Muralla. D’aquesta forma s’assolirà una base cartogràfica excel·lent. A banda, l’IPHES també ha treballat a la Torre de Sant Simplici.

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Juny, 2016

CANONJAL’excavació que en les últimes setmanes s’ha efectuat al Barranc de la Boella, a la Canonja ha posat al descobert un conjunt de més de 50 eines de sílex d’un valor excepcional per la seva antiguitat, que se situaria entre fa 800.000 i un milió d’anys. S’han trobat a la zona coneguda com la Mina i estan molt ben conservades.

També s’ha recuperat, segons l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES),  un elevat nombre de copròlits de hiena i entre les restes òssies de grans dimensions destaquen diversos grans fragments d’astes de cèrvids i un fèmur de rinoceront de la mateixa cronologia que les eines.

 


REDACCIÓ6 Novembre, 2015

calvet_cambrils1El jaciment del Cavet de Cambrils és clau per estudiar l’expansió del Neolític a la franja mediterrània de la Península Ibèrica, ja que la seva antiguitat és d’uns 6.600 anys.

La recerca desenvolupada al Cavet ha permès saber que era un assentament a l’aire lliure ocupat de manera intermitent des del Neolític antic fins a l’època ibèrica.

La seva antiguitat el situa com un referent per a l’estudi de les primeres evidències d’ocupacions del neolític antic a la franja mediterrània de la Península Ibèrica.

S’han documentat més d’un centenar d’estructures excavades al subsòl que es van utilitzar com sitges per a l’emmagatzematge de cereals i productes agrícoles.

Quan aquestes ja no s’empraven com a tals, les usaven com a abocadors, el que ha propiciat que, amb l’excavació d’aquestes estructures, s’hagin obtingut restes de les tasques domèstiques d’aquestes comunitats, com trossos de ceràmica, carbons o llavors.

Les excavacions al Cavet s’han reprès després d’uns anys sense intervenir gràcies a un conveni signat entre l’IPHES i l’Ajuntament de Cambrils, que aporta 9.000 euros a la investigació.calvet_cambrils

Els treballs formen part del projecte quadriennal “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”.

El Cavet es va començar a excavar d’urgència a la fi del segle XX i principis del XXI, com a conseqüència de les obres d’urbanització que van afectar la zona del jaciment.

La campanya actual la dirigeixen els arqueòlegs Josep Maria Vergès i Marta Fontanals i acabarà el proper 13 de novembre.

L’objectiu és realitzar un sondeig en una àrea on el 1996 es va instal·lar un col·lector d’aigües.

Durant aquestes tasques aparèixer abundant material arqueològic i es van identificar diversos nivells d’ocupació, que ara s’estan documentant.

 


REDACCIÓ8 Abril, 2015

eudald
Eudald Carbonell en una foto d’arxiu

Tarragona nomenarà fill adoptiu l’arqueòleg Eudald Carbonell en un acte que se celebrarà aquest dimecres a les set de la tarda a la sala de plens, en reconeixement a la seva trajectòria científica i docent, informa la Universitat Rovira i Virgili (URV)

Entre el seu palmarès destaca la fundació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), l’any 2006, que confereix projecció internacional a Tarragona.

Carbonell, a més de director de l’IPHES, és codirector del Projecte Atapuerca i catedràtic de Prehistòria de la URV.

Ha investigat a França, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Geòrgia, Tadjikistan, Algèria, el Marroc, Tanzània, Kenya, Etiòpia, Estats Units, Mèxic, Xile, Cuba, Xina i Austràlia, entre altres països.

Va ser membre de l’Associació Arqueològica de Girona, des d’on, conjuntament amb Josep Canal i Roquet, van contribuir al reconeixement del Paleolític Inferior del nord-est de la Península Ibèrica, que fins aleshores negaven les autoritats acadèmiques.

Les fites científiques més destacades de Carbonell són la creació d’una manera d’anàlisi de la tecnologia prehistòrica anomenat “sistema lògic-analític” i l’estudi del poblament antic de la Península Ibèrica.

 

Segons Carbonell, la fabricació d’eines amb altres eines és la propietat que distingeix al gènere Homo de la resta d’éssers vius.


REDACCIÓ12 Febrer, 2015

expos
Les autoritats visitant l’exposició

La Volta llarga del Circ romà de Tarragona acull durant les properes setmanes l’exposició itinerant produïda per l’IPHES “Europa fa un milió d’anys” i que ja ha estat visitada per més de 60.000 persones arreu de Catalunya.

Els plafons i reproduccions que es poden veure a la mostra expliquen com van sorgir els continents tal i com els coneixem avui i l’efecte dels canvis climàtics soferts durant aquests anys.

Els visitants podran conèixer com era Europa, un territori on convivien animals com el tigre de dents de sabre i l’Homo antecessor, en un sistema semblant a l’actual sabana africana.

A més dels plafons explicatius, també hi ha reproduccions a escala d’un gran felí i de l’Homo antecessor.

expo
Eudald Carbonell durant la seva intervenció

Europe Direct Tarragona ha fet possible que “Europa fa un milió d’anys”, produïda per l’IPHES, es pugui veure a la ciutat de Tarragona les properes setmanes, i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona i l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació.

El director de l’IPHES, Eudald Carbonell, ha destacat que es tracta del resultat de la feina realitzada pels investigadors d’aquest organisme en els darrers 30 anys, i el seu objectiu és oferir una pinzellada de l’evolució de l’home, de forma molt didàctica.

Per la seva banda, Ferran Tarradellas, director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona, ha volgut destacar que fa un milió d’anys, Europa ja era un continent sense fronteres.

Per a Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de la ciutat, és important que aprenguem a analitzar els esdeveniments des de la perspectiva, no només l’evolució humana, que s’explica en aquesta exposició, sinó també, per exemple, l’economia global.

L’exposició “Europa fa un milió d’anys” estarà patent al públic fins el 19 de març.

 


REDACCIÓ9 Febrer, 2015

europa
L’exposició ha estat en d’altres indrets de Catalunya

Europa fa un milió d’anys’ és el títol de l’exposició itinerant que Europe Direct i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) porten a Tarragona. La mostra, que es podrà visitar a la Volta llarga del Circ romà de la ciutat, s’inaugura dimecres i comptarà amb la presència del director de l’Oficina de la Comissió Europea a Barcelona.

L’objectiu de l’exposició, que ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona i l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació, és observar com es van configurar progressivament els actuals continents i com les variacions climàtiques van der determinants en l’aparició d’una vegetació i fauna específiques.

La mostra, composada per 5 mòduls metàl·lics de 3 m de llarg i 0,50m d’amplada que fan de suport a lones tensades que configuren 8 parets gràfiques il·luminades, inclou recreacions de paisatges de l’època i grans escenografies que permeten que el públic conegui quin era l’ecosistema d’ara fa un milió d’anys i la fauna d’aleshores.

europaaEntre els objectes destacats de l’exposició hi ha les reproduccions a escala d’un Homotherium latidens, un gran felí, i de dos individus de l’espècie humana d’ara fa un milió d’anys, l’Homo antecessor.

El vincle de Tarragona amb la temàtica de l’exposició és evident, ja que molt a prop, es troba el jaciment del Barranc de la Boella, descobert per Salvador Vilaseca i excavat actualment per l’equip de l’IPHES, amb seu a Tarragona, representa el paradigma dels jaciments prehistòrics catalans del Plistocè Inferior, període de la prehistòria molt poc conegut al nostre territori.

La mostra, que estarà patent al públic fins al març, ja ha estat exposada a Calella, Barcelona, Lleida, Sant Cugat, Rubí, Sant Joan d’Arties, Ascó, Reus, La Canonja i L’Espluga de Francolí.

 


REDACCIÓ17 Desembre, 2014

arqueologia
Moment de la signatura del conveni

Amb l’objectiu de conèixer el passat arqueològic, especialment, el prehistòric de Salou, l’alcalde Pere Granados i el director de l’Institut català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) Eudald  Carbonell han signat un conveni de col·laboració.

Amb aquest acord es pretén promoure, conjuntament, accions relacionades amb la recerca en els àmbits de l’arqueologia i, en especial de la prehistòria, la socialització del coneixement i la gestió del patrimoni cultural i natural. El punt de partida es troba en els jaciments arqueològics que hi ha en aquest municipi. Les prospeccions s’iniciaran al mateix lloc on es troba l’Hotel Negresco a Cap Salou.

Eudald Carbonell està convençut que “aquest conveni ens ha de servir a tots per fer la integració del coneixement, de la recerca, de la cultura i de l’estructura turística, doncs estem a Salou, no podem oblidar-ho, i cal convertir aquestes localitats en ciutats educadores a través de la investigació sobre el seu patrimoni, cosa que genera identitat”. El director de l’IPHES s’ha referit especialment a la singularitat de Salou i, en concret, a la zona del cap Salou, pels jaciments arqueològics que s’hi troben.

L’alcalde de Salou, per la seva banda, ha explicat que hi ha la intenció d’anar “descobrint la nostra història, promovent d’aquesta manera la consciència del patrimoni històric entre la població, a més de donar-lo a conèixer als nostres turistes, per anar més enllà del sol i la platja”.

Granados ha recordat que a Salou ja s’han estudiat i s’han fet actuacions diverses al jaciment ibèric de la Cella i a la Vila de Barenys, aquest últim romà, però ara cal investigar sobre la prehistòria, doncs malgrat que el doctor Salvador Vilaseca ja havia documentat indústria lítica sobre aquest període, sobretot eines elaborades amb sílex, posteriorment mai no s’ha efectuat un treball a fons.

 


REDACCIÓ25 Agost, 2014

Eduald_Carbonell
Eudald Carbonell, arqueòleg i director de l’IPHES

La Universitat Rovira i Virgili (URV) està d’enhorabona. Des d’aquest agost l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) s’ha convertit en el nou Institut de la universitat.

L’iphes va ser creat l’any 2006 i està dirigit per l’arqueòleg Eudald Carbonell. Va ser el maig del 2013 quan es va signar un conveni entre Generalitat i URV on es pretenia assolir l’actual reconeixement.

Finalment, ha estat la Conselleria d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya la que ha conclòs i ha donat per efectiu el procés.

El nou institut universitari, ubicat al campus Sescelades (Sant Pere i Sant Pau), té per objectiu convertir-se en un centre de referència internacional en el desenvolupament de la recerca, la docència i la transferència en les diferents branques de l’estudi de l’evolució i del comportament humà.

 

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter