26. Abril 2024

Arxius de Invasió | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Setembre, 2022

Un grup de veïns i veïnes dels barris de Ponent està organitzant una acció protesta per reclamar millores en el Centre d’Atenció Primària (CAP) de la Granja. Segons ha pogut saber larepublicacheca.com, es tractaria d’una invasió i posterior tancament dins de les instal·lacions. Aquesta manifestació està prevista pel dimecres 19 d’octubre a les 11h, i està organitzada per la Comissió de Veïns i Veïnes dels barris de Ponent.

La protesta se sumarà a les concentracions que tenen lloc el darrer dimecres de cada mes a les 10:30h davant del centre. La pròxima es durà a terme aquest 28 de setembre i servirà per informar sobre el tancament. L’objectiu d’aquestes accions és assolir millores en el CAP, tant d’equipament com de recursos humans.

En aquest sentit, la Comissió demana més personal i més maquinària per fer front a les “llargues” cues d’espera. Fonts veïnals afirmen que una visita al metge de capçalera pot trigar fins a 50 dies, alhora que la consulta a un especialista pot allargar-se mesos i fins i tot anys.

PUBLICITAT




REDACCIÓ16 Març, 2022
38473261-1280x852.jpg

El Ministeri d’Exteriors rus ha aprovat aquest dimarts imposar sancions contra el president dels Estats Units d’Amèrica (EUA), Joe Biden, el secretari d’Estat, Anthony Blinken, i diversos alts càrrecs del govern de la Casa Blanca com a resposta a les sancions imposades des d’Occident.

La llista negra publicada pel govern del Kremlin també inclou el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, membres de l’executiu canadenc i pràcticament tots els membres del Parlament, inclòs el Bloc Quebequès. Entre les principals sancions hi ha la prohibició d’entrar a Rússia. “Aquesta decisió és la conseqüència inevitable del tomb extremadament russòfob de l’actual administració nord-americana”, ha assegurat el Kremlin en un comunicat.

Entre els representants estatunidencs sancionats també hi ha el secretari de Defensa, Lloyd Austin, la secretària de premsa de la Casa Blanca, Jennifer Psaki, o l’excandidata a la presidència dels Estats Units Hilary Clinton. En el cas del govern del Canadà, també queden sancionades la ministra d’Exteriors, Melanie Joly, i la de Defensa, Anita Anand.

Des del govern de Vladímir Putin han assegurat que la llista negra s’ampliarà en les pròximes hores per incloure “alts funcionaris nord-americans, militars, legisladors, empresaris, experts i gent dels mitjans que són russòfobs o que contribueixen a incitar l’odi cap a Rússia”.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ15 Març, 2022
1fb4d81a-4926-4c43-b073-d7d4582a546d1-1280x720.jpg

El Consell de Ministres aprova aquest dimarts un acord per autoritzar l’inici de les tasques de documentació per part de la Fiscalia per portar el president rus, Vladimir Putin, davant el Tribunal Penal Internacional (TPI) acusat de crims de guerra.

Ho va avançar el president espanyol, Pedro Sánchez, a la Conferència de Presidents, i ho ha reiterat aquest dimarts el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, en una entrevista a Telecinco. Albares ha avançat que aquest dimecres viatjarà a la frontera entre Polònia i Ucraïna, punt d’arribada de refugiats.

El ministre ha explicat també que aquest dilluns va parlar amb el seu homòleg xinès i li va demanar que utilitzés la influència del seu país sobre Rússia per acostar la pau. Amb tot, no ha descartat la possibilitat d’una escalada encara més important del conflicte.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ9 Març, 2022
3828931-1280x853.jpg

Catalunya ha escolaritzat 49 menors refugiats per la guerra a Ucraïna entre divendres de la setmana passada i dilluns d’aquesta, segons dades del Departament d’Educació. Aquests infants es troben en poblacions com Barcelona, Roses i Lloret de Mar.

El Departament ha explicat que els infants i joves refugiats que arribin seran escolaritzats a través dels procediments habituals de matrícula viva. La conselleria està treballant en un protocol que garanteixi l’escolarització d’aquests menors.

Aquest preveu poder matricular tot l’alumnat, encara que manqui alguna documentació, i també la cobertura del servei de menjador. Un cop assignada la plaça, s’habilitarà suport personalitzat als menors, i aules d’acollida als més grans.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ8 Març, 2022
3f7b2525-eee0-4d0b-9925-010c57617569-1280x853.jpg

Ucraïna i Rússia han pactat l’obertura d’un corredor humanitari des de la ciutat de Sumi, segons han anunciat la viceprimera ministra, Iryna Vereschchuk i l’assessor presidencial Mykhailo Podolyak. La ruta, aprovada també segons el govern ucraïnès pel ministeri rus de Defensa, aniria fins a la ciutat de Poltava, més al sud, i inclouria combois i vehicles privats amb civils que els seguirien.

En paral·lel, Moscou ha informat que aplicarà un alto el foc per permetre la sortida de civils de les ciutats de Kíiv, Khàrkiv, Mariúpol i altres ciutats, però per anar cap a Belarús i, posteriorment, agafar un avió a Rússia, segons confirma l’agència Interfax. Ucraïna rebutja frontalment aquesta opció, que considera “immoral”.

El corredor de Sumi està acordat entre les dues parts, i amb la intermedicació de la Creu Roja, que té garanties de Moscou que es respectarà, segons Vereschchuk.

En un missatge a Twitter, l’assessor presidencial Podolyak ha afirmat que ho tornaran “a provar” després dels intents fallits de corredors humanitaris dels últims dies. “Esperem que els autors dels corredors cap a un país on ningú es vol evacuar no tancaran la porta i ningú patirà”, ha dit, en referència als intents de Rússia, fins ara, de forçar les evacuacions cap al seu país.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Març, 2022
b1468e39-7bc8-45ac-82c6-b06f3174f090-1280x685.jpg

Rússia ha atacat aquesta matinada la central nuclear de Zaporíjia a Ucraïna, la més gran d’Europa. El ministre d’Exteriors d’Ucraïna, Dmytro Kuleba, ha explicat que l’exèrcit rus ha disparat “des de tots els costats” i ha alertat que el risc de catàstrofe nuclear és “deu vegades” més gran que Txernòbil.

L’atac ha provocat un incendi i l’Organització Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) ha explicat que està en contacte amb les autoritats ucraïneses fent seguiment de la situació. Membres del govern ucraïnès han reclamat a Rússia que aturi els atacs i permeti els treballs d’extinció del foc.

El director general de l’OIAE, Rafael Mariano Grossi, ha expressat la seva preocupació per la situació en la central nuclear. Ha afegit que està en “estret contacte” amb el regulador i operador nuclear d’Ucraïna i ha fet una crida a abandonar les accions que poden posar en perill les centrals nuclears.

Des dels Estats Units, la secretària d’Energia, Jennifer Granholm, ha afirmat que les “operacions militars” russes prop de la planta nuclear són “temeràries” i ha demanat el seu cessament. Granholm s’ha posat en contacte amb el seu homòleg ucraïnès.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Març, 2022
4decfc41-a181-4810-b5ac-41cca16fa7e4.jpeg

L’ONU xifra en 136 els civils morts a Ucraïna a conseqüència de la invasió de Rússia des del 24 de febrer. Segons dades de l’oficina de Drets Humans de l’organisme, 13 dels morts són nens. Pel que fa als ferits, la xifra se situa en 400, dels quals 26 són nens.

La majoria de les víctimes han estat causades per l’ús d’armes explosives amb gran àrea d’impacte, com bombardejos d’artilleria pesant i sistemes de llançament de coets múltiples, a més d’atacs aeris. L’organisme alerta, però, que aquestes són només les víctimes que han pogut registrar i que “probablement” la xifra real és “molt més alta”. L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ha ascendit fins a 660.00 la xifra de refugiats ucraïnesos.

Pel que fa a Rússia, l’oficina de Drets Humans de l’ONU ha registrat 6.400 detencions en protestes contra la guerra des del passat dijous. “Entenem que la majoria són alliberats hores després, alguns pagant una multa, però altres afronten fins a 25 dies de presó”, apunta.

Després d’actualitzar la xifra de refugiats ucraïnesos que van cap a pïsos veïns a 660.000, la portaveu de l’organització, Shabia Mantoo, ha advertit que si la situació continua desenvolupant-se al mateix ritme, pot tenir lloc la crisi de refugiats “més greu” a Europa en l’últim segle.

Shabia Mantoo ha explicat que la majoria de refugiats s’han desplaçat a Polònia, Hongria, Moldàvia, Romania i Eslovàquia, i ha instat als governs dels països europeus a garantir l’accés als seus territoris per totes les persones que fugen d’Ucraïna, “sense discriminació contra cap persona o grup”. En el comunicat emès per ACNUR, també confirmen que estan mobilitzant recursos per respondre de manera “ràpida i eficaç”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Febrer, 2022

Les tropes russes continuen destrossant Kíev amb els seus tancs com a puntes de llança. La invasió, que es va iniciar la matinada del dijous, ja s’ha cobrat centenars de vides i no hi ha indicis que s’acabi aviat. De fet, l’OTAN mobilitzarà 40.000 tropes a l’est d’Europa per terra, mar i aire. Segons ha explicat el secretari general del pacte, Jens Stoltenberg, l’objectiu és respondre ràpidament a l’atac en considerar que la invasió russa d’Ucraïna és “l’amenaça més gran per a l’OTAN en dècades”. “Putin ha comès un terrible error estratègic”, ha dit Stoltenberg.

VÍDEO


REDACCIÓ26 Març, 2021

L’ordenança municipal coneguda com a ‘Ciutat 30’, per la qual Tarragona fomenta el transport unipersonal -com bicicletes o patinets- està envaint la ciutat. No obstant, aquesta ‘invasió’ no s’estaria donant com l’esperava el Govern Municipal de Pau Ricomà, ja que les queixes envers el mal ús dels patinets elèctrics són una constant al municipi.

Vehicles mal aparcats que ocupen part de la carretera, conduccions temeràries que són perilloses per l’usuari i pel vianant, i un límit de velocitat que no acaba d’encaixar dins la ment de molts conductors tarragonins. A barris com els de Ponent, els joves fan carreres amb els patinets. A Tarragona, el Mario Kart ha deixat de ser un videojoc per passar a ser un fet real. Farà falta que passi alguna desgràcia per començar a actuar enfront de les conductes incíviques relacionades amb la ‘Ciutat 30’?

PUBLICITAT ORGANITZACIÓ