REDACCIÓ2 Gener, 2017
A Arga Sentís tothom li reconeix la seva capacitat de treball i de diàleg. És inesgotable. La passió per la seva ciutat fa que posi esperances en el futur i insisteixi en la necessitat de potenciar els punts forts de Tarragona, ja sigui a nivell cultural, patrimonial… La gent és el més important i la seva qualitat de vida també. No té dubtes que, ara per ara, hi ha dues tarragonès. El seu objectiu és aconseguir acabar amb les desigualtats. És molt critica en relació a la tasca desenvolupada pel govern de Ballesteros. Lamenta que el tripartit ha contribuït a la prepotència de l’executiu i recorda que va passar molta vergonya quan la Guàrdia Civil va escorcollar l’ajuntament arran del cas Inipro. Als plenaris, en la seva opinió, hi ha més xerrameca que debat
Quin balanç fa del 2016?
Un any trist, perdut, on s’ha manifestat l’immobilisme i la incapacitat del govern municipal per encarar els reptes de futur, però on s’han obert també escletxes d’esperança: la victòria a les eleccions generals d’ECP a Tarragona marca el camí per construir un espai alternatiu, d’esquerres, que superi la fragmentació de la ciutat i tingui com a prioritat les necessitats reals de la gent.
Quines accions destaca del seu grup municipal?
Del que estic més satisfeta és d’haver aconseguit alguns compromisos i actuacions (també partides pressupostàries) en polítiques socials i en cooperació. Crec que hem fet una oposició molt raonada al projecte dels Jocs del Mediterrani, però em sap molt de greu no haver estat capaç d’aconseguir convèncer, com vaig demanar el primer ple del mandat, que, tenint en compte totes les incerteses (que s’han demostrat) era millor renunciar-hi quan encara hi érem a temps.
És fàcil fer d’oposició a TGN?
És un ajuntament complicat amb molts temes pendents i un plenari molt fragmentat. A més, per a un grup d’una persona resulta difícil abastar tota la feina de control i proposició que ha de fer l’oposició amb el rigor que jo crec que s’ha d’exigir a qualsevol representant públic… però tampoc té perquè ser fàcil! És com és, s’ha de fer i no s’hi val queixar-se.
Més xerrameca que…
Però, hi ha prou debat al plenari?
Sincerament, crec que sovint hi ha més xerrameca que debat.
Què cal canviar en la filosofia de treball dels plenaris?
No només dels plenaris, els plens són la part més evident, però és tota la mecànica de treball municipal la qu
e caldria encarar d’una altra manera. Més participativa, més transparent, més pràctica, més rigorosa, més prudent. Pensar més en la ciutat, en els ciutadans i les ciutadanes, i menys en clau interna de cadascú.
És cert que no es desenvolupen les accions aprovades al plenari?
Sí. És lamentable. Però també és trist que arribin propostes al plenari que no han estat contrastades tècnicament i que són inaplicables o contradictòries. Cal més rigor per a tot, també per a fer propostes.
Ha notat canvis en el govern des de que hi ha el tripartit?
Sí. Tenen assegurada la majoria i això els va fer més prepotents.
Com veu TGN en l’actualitat?
Potser és que l’amor em fa ser poc objectiva, quan miro la meva ciutat sempre hi veig la capacitat que històricament hem tingut per tirar endavant i reconstruir-nos, en circumstàncies difícils, encara que tot semblés perdut. La miro amb esperança, potser per això sempre la veig amb capacitats per sortir-se’n, malgrat tot.
Hi ha prou transparència a l’Ajuntament de Tarragona?
Si molta gent té la sensació que no, és evident que alguna cosa no funciona, que no som prou transparents.
Hi ha dues Tarragones?
I tant! Encara hi ha fronteres que no hem estat capaços de superar. Urbanístiques, socials, culturals… N’hi ha molts exemples, però només cal veure la distribució de percentatges d’algunes forces en els diferents districtes les darreres eleccions. Superar aquesta esquerda és el principal repte de la ciutat, una ciutat que quan ha avançat ho ha fet amb les aportacions de tots.
Els mals de cap…
Cas Inipro, Jocs del 2017, Mercat Central, Pàrquing Jaume I, Pla de la Budallera, Tabacalera… Déu n’hi do…
Sí. Paràlisi, projectes fallits, projectes ruïnosos, malbaratament de recursos públics, casos judicials… un desastre.
Ballesteros hauria d’assumir responsabilitats?
Evidentment, Un polític sempre ha d’assumir responsabilitats.
Què va sentir al veure la Guàrdia Civil entrar a l’ajuntament?
Doncs vergonya, naturalment.
Nota que Ballesteros està esgotat políticament?
Estem en un fi d’etapa. Tant el projecte que presentaven com el líder estan esgotats.
Quines són les mancances més prements de Tarragona?
Recursos per a polítiques de proximitat. Habitatges municipals per a lloguer social. Trens: infraestructures i serveis per a les necessitats quotidianes de la gent. Biblioteques!… N’hi ha tantes!!
President Cambra té raó
El president de la Cambra de Comerç va denunciar fa dies que a Tarragona li falta lideratge…
Té raó. Li falta lideratge i li falta projecte, saber què volem ser, definir un model econòmic basat en la reindustrialització i el coneixement.
Què espera del 2017?
Personalment, que sigui millor que el 2016 i no perdre l’esperança ni les ganes de lliutar. I políticament, que siguem capaços de construir un nou espai polític, una proposta en comu, guanyadora, per canviar, per superar les desigualats, amb un model econòmic que tingui cura de la gent.
