Arxius de govern de catalunya | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Octubre, 2021
foto_3832047-1280x847.jpg

El Govern planteja les cessions per la Taula Bilateral

El Govern vol que el grup de treball tècnic de la Comissió Bilateral abordi els traspassos de Rodalies i la comissaria de Via Laietana en la reunió que tindrà lloc entre finals d’octubre i principis de novembre, tal com ha pogut saber l’ACN. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà -màxima representant del Govern a la Bilateral-, també hi vol portar el traspàs del MIR, i Salvament Marítim.

Els equips de la Generalitat i la Moncloa n’estan tancant la data i l’ordre del dia. D’altra banda, la comissió d’Infraestructures -que coordina Jordi Puigneró-, es reunirà amb l’Estat al novembre. I la comissió d’Assumptes Econòmics i Fiscals -de Jaume Giró-, al desembre. La segona reunió de la Comissió Bilateral es farà al gener i a Barcelona.

La primera reunió de la Comissió Bilateral, celebrada a l’agost, ja va acordar que les comissions sectorials es reunirien abans d’acabar l’any, i que es crearia un grup de treball tècnic per abordar altres traspassos. Així, el calendari de moment es compleix, i la reunió genèrica -amb Vilagrà i la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, al capdavant- reprendrà la negociació a partir del gener.

A la reunió del grup de treball de la Comissió Bilateral no hi participarà, en principi, cap conseller ni consellera, sinó que la trobada recaurà en perfils tècnics de la Generalitat. L’equip de Presidència també hi vol incloure la gestió de beques; els 200 milions de la disposició addicional tercera de l’Estatut; i la gestió de la Inspecció de Treball i Formació Professional.

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Maig, 2021
aragones-1-e1623419220520.jpg

Catalunya torna a tenir un president. Set mesos després de la inhabilitació de Quim Torra (28 de setembre del 2020) i després de tres mesos de negociacions complicades entre ERC i Junts, el republicà Pere Aragonès ja és president de ple dret. L’acaben d’investir. Ha comptat amb els vots d’ERC (33), JxCat (32) i la CUP (9). La resta de l’oposició ha votat en contra. El dilluns que ve està previst que prengui possessió del càrrec i formarà govern el dimecres.

A partir d’aquí, arrencarà una legislatura plena d’incògnites perquè les relacions entre Esquerra i JxCat estan envoltades de desconfiança i recels. Aragonès comença debilitat per la manera com han transcorregut les negociacions – dos intents d’investidura fallits i ultimàtums incomplerts – i per la reguera de renúncies a les files postconvergents per formar part del seu Govern (Elsa Artadi o Joan Canadell).

El mandat del 132 president de la Generalitat i primer republicà a dirigir els destins de Catalunya haurà de superar un examen a meitat de la legislatura: en 2023, s’haurà de sotmetre a una moció de confiança.

Aragonès es converteix en el primer president d’ERC en els darrers 80 anys

Aquests dos primers anys estaran també marcats per la taula de diàleg entre Govern i Generalitat, que tant JxCat com la CUP han acceptat. Si no dóna fruits, els postconvergents i els antistema (que exigeixen un referèndum abans de 2025) pressionaran per tornar a la confrontació amb l’Estat i materialitzar la independència de Catalunya.

La sessió d’investidura ha estat lluny de despertar l’expectació d’altres cites precedents relacionades amb el “Procés” i ha estat envoltada també de les mesures de seguretat per la pandèmia.

Oriol Junqueras ha volgut estar i ha demanat un permís per sortir de presó i acudir a Parlament per veure com investeixen a Aragonès, el seu successor al capdavant d’ERC al Govern. Pere Aragonès es converteix en el primer president d’ERC en els darrers 80 anys.

L’acord entre Esquerra i JxCat dilueix, d’entrada, la figura del Consell per la República i Carles Puigdemont, ja que queden en un segon pla davant la creació d’una nova direcció col·legiada formada pels cinc principals partits i entitats (ERC, JxCat, CUP, ANC i Òmnium) per dirigir el denominat “Procés“.

 PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Gener, 2021
foto_3742279.jpg

La Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Empresa i Coneixement, obrirà aquest dimecres la línia d’ajuts de 15 milions destinada als comerços obligats a tancar per la pandèmia entre el 7 i el 24 de gener. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat aquest dimarts la convocatòria d’ajuts, que es podran demanar a partir de demà a les nou del matí de forma telemàtica a través del Canal Empresa.

La línia d’ajuts de 15 milions, s’obre dimecres

Segons ha informat la Generalitat, la línia s’ampliarà en 10 milions per poder cobrir la pròrroga de les restriccions entre el 24 de gener i el 7 de febrer. En aquest sentit, els beneficiaris a qui s’hagi concedit la subvenció corresponent a la primera línia no hauran de tornar a presentar cap sol·licitud.

Les subvencions aniran destinades a autònoms i pimes dedicades a les activitats de comerç al detall i que han hagut de tancar per ordre de la Generalitat. Se’n podran beneficiar els establiments comercials de productes no essencials de més de 400 metres quadrats de superfície i les botigues de productes no essencials de centres, galeries i recintes comercials. Cada negoci rebrà una aportació de 3.750 euros, però un cop s’ampliï la línia les ajudes passaran a 6.000 euros per establiment.

Per optar a les ajudes, els interessats hauran d’omplir una sol·licitud a través del Canal Empresa, adjuntar una declaració responsable acreditant que es compleixen els requisits previstos a les bases i afegir dues fotografies de l’establiment, una de l’interior i una altra de l’exterior. Les subvencions s’atorgaran per ordre cronològic de presentació de la sol·licitud.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Agost, 2020
foto_3687135.jpg

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha donat positiu de coronavirus, tal com han explicat a l’ACN fonts de Govern. Calvet es va fer la prova de PCR aquest dijous després de presentar símptomes lleus. Segons les mateixes fonts, es troba bé i a partir d’ara entrarà en quarantena.

Damià Calvet, positiu per coronavirus

El Consell Executiu es va reunir ahir al matí, però Salut considera que els membres del Govern no són contactes de risc perquè van respectar les distàncies de seguretat. Tot i això, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, sí que farà almenys 14 dies d’aïllament, perquè va mantenir una conversa en privat amb Calvet abans de la reunió del Govern. Els dos consellers han anul·lat les seves agendes.

Puigneró es farà la prova de PCR en les pròximes hores, i farà aïllament domiciliari. El conseller de Polítiques Digitals ha suspès la seva agenda, de manera que s’ha anul·lat la presentació del projecte de desplegament de la fibra òptica de la Generalitat entre el Port de la Selva i l’Escala, previst per avui al migdia a l’ajuntament d’aquest primer municipi.

Calvet és el quart membre del Govern que ha donat positiu per covid-19. El primer va ser el vicepresident, Pere Aragonès, després de fer-se la prova el 15 de març. El segon va ser el president, Quim Torra, que aquell mateix dia es va aïllar de manera preventiva a la Casa dels Canonges, després de presentar símptomes i per haver estat en contacte amb el també conseller d’Economia. Torra va donar positiu l’endemà mateix.

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Juliol, 2020
foto_3674069.jpg

 El jutjat d’instrucció número 1 de Lleida en funcions de guàrdia no ha ratificat l’ordre del Govern d’endurir el confinament de Lleida i set municipis més del Segrià.

Un grup de manifestants ahir a Lleida

En la resolució, notificada aquesta matinada, la jutgessa considera que la resolució del Govern “sembla una còpia” del decret de l’estat d’alarma del passat 14 de març del govern espanyol i afegeix que el que es pretén és “eludir” l’estat d’alarma parcial previst a la legislació.

Afegeix que la presa de mesures “de tanta gravetat” és una competència estatal i que el president del govern pot sol·licitar al govern espanyol la declaració de l’estat d’alarma. Tot i això, el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) d’aquest dilluns publica la resolució del Govern.

 


REDACCIÓ25 Juny, 2020
unnamed62.jpg

El Govern invertirà 1,2 milions en el projecte

El Govern inverteix 1,2 milions en el desplegament de la fibra òptica de la Generalitat entre Valls, Montblanc i el Vendrell. Amb aquestes obres es calcula que a final d’agost s’hauran estès 52 quilòmetres nous de fibra entre el Baix Penedès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà per connectar les tres capitals de comarca, nou municipis i vuit polígons industrials.

Això situarà en 106 els quilòmetres de fibra òptica de la Generalitat estesa a aquestes tres comarques. Durant una visita als treballs que s’estan fent a Montblanc, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha assenyalat que la fibra òptica és una “oportunitat” per al territori i un “antídot” contra el despoblament.

Mapa del projecte a les comarques tarragonines

Amb aquest projecte gairebé 40.000 habitants del Baix Penedès -la meitat de la població- disposaran d’accés a la xarxa de fibra òptica de la Generalitat a finals d’estiu. Ara la fibra només arriba a Banyeres del Penedès i Santa Oliva, i ara s’hi afegiran Albinyana i el Vendrell.

Pel que fa a l’Alt Camp, el 66% dels habitants de la comarca disposaran aquest estiu de punt de connexió amb la connexió dels municipis d’Alió, la Riba, Rodonyà i Valls, i quatre municipis més amb connexió interurbana -Bràfim, Puigpelat, Vila-rodona i Montferri-. També preveu la connexió de Montblanc i Vilaverd, amb la qual cosa s’oferirà connectivitat al 39% del total dels habitants de la Conca de Barberà.

 


REDACCIÓ10 Juny, 2020
foto_36366352.jpg

 Bones notícies per als col·lectius sanitaris que han lluitat de valent contra la pandèmia del coronavirus. Tots els professionals dels diferents àmbits de la salut rebran una compensació d’entre 350 i 1.350 euros a la nòmina d’agost per la crisi de la COVID-19.

Es destinen 140 milions a compensar els sanitaris

Es distribuiran segons la categoria professional -medicina, infermeria, resident facultatiu, resident d’infermeria, tècnic sanitari i altres- i el percentatge de presencialitat -menys del 50%; entre el 50 i el 80% i més del 80%-. Rebran la compensació els professionals del sistema sanitari públic (SISCAT, inclou centres públics i concertats).

Els treballadors de residències rebran un import màxim de 900 euros. En total són 140 milions d’euros. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha agraït la “implicació” i l'”esforç” demostrat per aquests professionals “a tots els nivells” davant una realitat que no coneixien.


REDACCIÓ30 Abril, 2020
foto_3638969.jpg

 El Govern de la Generalitat de Catalunya ha reclamat a l’Estat que creï un fons COVID-19 per finançar tota la despesa directa en coronavirus i el manteniment de les polítiques econòmiques de les comunitats autònomes i que transfereixi directament 4.000 milions d’euros a Catalunya.

El vicepresident Pere Aragonès ha explicat que Catalunya demanarà 2.000 milions d’euros per fer front a la despesa sanitària més gran, derivada del coronavirus, i 2.000 milions més per mantenir polítiques econòmiques i de recuperació.

Aragonès plantejarà la proposta en una reunió dilluns amb el govern espanyol i la resta d’autonomies, i exigeix que els diners no siguin en cap cas un préstec, sinó una transferència directa que no generi deute. Aragonès també exigeix eliminar el límit de dèficit.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Abril, 2020
foto_3639348.jpg

 Dures paraules del president de la Generalitat de Catalunya. “És absurd que el desconfinament del país es faci a 600 quilòmetres de distància”. En aquest sentit s’ha expressat el cap de l’executiu del Govern català, Quim Torra, després del consell executiu extraordinari que s’ha celebrat aquest dissabte.

El cap de l’executiu demanarà a Pedro Sánchez durant la reunió de presidents de diumenge poder recuperar les competències de la Generalitat, cosa que permetria gestionar tot el procés de desconfinament des de Catalunya.

Per Torra, les decisions que tolerin un aixecament progressiu del confinament s’han de prendre “des del territori”. El president espera que els grups de l’oposició que ahir en l’aprovació dels pressupostos al Parlament van allargar la mà per fer front a la crisi sanitària ara li donin suport.


REDACCIÓ17 Abril, 2020
camping-trillas-platja.jpg

 Les famílies de l’edifici al barri de Campclar, on es va produir un incendi per una sobrecàrrega elèctrica, ja es troben reallotjades en el Càmping Trillas i romandran en l’establiment durant unes quatre setmanes, que és el període que estimen des de l’Agència Catalana de l’Habitatge per reparar els desperfectes ocasionats pel succés.

Atesa la situació d’estat d’alerta i el confinament de la població, les obres no es van poder iniciar fins dimarts. Des d’aleshores, la Secretaria de l’Agenda Urbana i Territori, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (titular dels pisos), i la Direcció General de Protecció Civil han treballat per aconseguir reallotjar les famílies en un moment en què la mobilitat està limitada pel confinament.

Tot i que en principi es va optar per un aparthotel al municipi de Salou, aquesta opció finalment es descartar per evitar un canvi de municipi d’aquests veïns davant el confinament general de la població. A més, la proposta va trobar el rebuig frontal de l’alcalde, Pere Granados.

A més, el Govern va descartar la instal·lació provisional d’un grup electrogen per evitar possibles molèsties acústiques, per la qual cosa es va posar en contacte amb el càmping, que ha facilitat el reallotjament de les famílies afectades. La Generalitat, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, es farà càrrec de les despeses.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter