Pere Aragonès, el primer republicà a presidir Catalunya (en els darrers 80 anys)

Catalunya torna a tenir un president. Set mesos després de la inhabilitació de Quim Torra (28 de setembre del 2020) i després de tres mesos de negociacions complicades entre ERC i Junts, el republicà Pere Aragonès ja és president de ple dret. L’acaben d’investir. Ha comptat amb els vots d’ERC (33), JxCat (32) i la CUP (9). La resta de l’oposició ha votat en contra. El dilluns que ve està previst que prengui possessió del càrrec i formarà govern el dimecres.

A partir d’aquí, arrencarà una legislatura plena d’incògnites perquè les relacions entre Esquerra i JxCat estan envoltades de desconfiança i recels. Aragonès comença debilitat per la manera com han transcorregut les negociacions – dos intents d’investidura fallits i ultimàtums incomplerts – i per la reguera de renúncies a les files postconvergents per formar part del seu Govern (Elsa Artadi o Joan Canadell).

El mandat del 132 president de la Generalitat i primer republicà a dirigir els destins de Catalunya haurà de superar un examen a meitat de la legislatura: en 2023, s’haurà de sotmetre a una moció de confiança.

Aquests dos primers anys estaran també marcats per la taula de diàleg entre Govern i Generalitat, que tant JxCat com la CUP han acceptat. Si no dóna fruits, els postconvergents i els antistema (que exigeixen un referèndum abans de 2025) pressionaran per tornar a la confrontació amb l’Estat i materialitzar la independència de Catalunya.

La sessió d’investidura ha estat lluny de despertar l’expectació d’altres cites precedents relacionades amb el “Procés” i ha estat envoltada també de les mesures de seguretat per la pandèmia.

Oriol Junqueras ha volgut estar i ha demanat un permís per sortir de presó i acudir a Parlament per veure com investeixen a Aragonès, el seu successor al capdavant d’ERC al Govern. Pere Aragonès es converteix en el primer president d’ERC en els darrers 80 anys.

L’acord entre Esquerra i JxCat dilueix, d’entrada, la figura del Consell per la República i Carles Puigdemont, ja que queden en un segon pla davant la creació d’una nova direcció col·legiada formada pels cinc principals partits i entitats (ERC, JxCat, CUP, ANC i Òmnium) per dirigir el denominat “Procés“.

 PUBLICITAT