28. Maig 2024

Arxius de gihadisme | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Abril, 2023
mossos_paisa-1.jpg

Els Mossos d’Esquadra van dur a treme tres operacions contra el terrorisme gihadista a Catalunya durant el 2022, en les quals van detenir un individu en cadascuna d’elles. Les operacions es van dur a terme a Tarragona, Terres de l’Ebre i Girona, segons ha informat la Conselleria d’Interior en resposta a una pregunta parlamentària de Vox.

La primera detenció es va produir el 6 de juny del 2022 en una operació conjunta amb la Policia Nacional a Vespella de Gaia (Tarragonès), on es va detenir un individu en un avançat estat de radicalització que havia fet un jurament de lleialtat a l’Estat Islàmic.

El segon arrest va tenir lloc el 9 de juny a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), en la qual els Mossos van arrestar una persona que, segons la policia catalana, s’havia radicalitzat en els últims mesos a través de la pràctica de l’islam, afirmant que donava suport a organitzacions islàmiques terroristes i amb la voluntat de viatjar a Síria per lluitar amb l’Estat Islàmic.

Les operacions es van dur a terme a Tarragona, Terres de l’Ebre i Girona

La tercera operació va tenir lloc el 2 de setembre a Empuriabrava (Alt Empordà), on els Mossos van detenir un individu que tenia la intenció d’atacar llocs a Catalunya.

Les detencions i les operacions efectuades pels Mossos d’Esquadra posen de manifest la seva dedicació per lluitar contra l’amenaça del terrorisme gihadista a Catalunya.

PUBLICITAT












REDACCIÓ20 Desembre, 2022
audiencia-nacional.jpg

L’Audiència Nacional jutja aquest dimecres un presumpte gihadista radicat a Tarragona que va tractar de captar a l’agent encobert que li hi havia monitoritzat i al que va anar guiant a través d’entorns “online” per permetre-li accedir a materials adoctrinadors, a més de donar-li pautes per no ser detectat.

La Fiscalia demana per a Mohammed S.H., d’origen marroquí, tres anys i mig de presó per un delicte d’autoadoctrinament, altres tres de llibertat vigilada i vuit d’inhabilitació.

Al llarg de la inhabilitació, l’acusat va ser localitzat en una dotzena de grups de WhatsApp en els quals es comparteix abundant material gihadista “amb un alt grau de violència i en els quals es glorifiquen les execucions i la comissió d’atacs terroristes”.

D’aquesta manera, segons l’escrit de conclusions provisionals del fiscal, va accedir a documents denominats “com fabricar explosius de gran potència” o “consells als mujahidins que viuen en terres d’infidels” on s’estableixen pautes de com planificar els atemptats.

Entre altres grups, va ser identificat en un anomenat “Nen de l’Islam”, que va ser creat amb un número de telèfon pertanyent a Síria per a usuaris de confiança.

En ell “es mostren imatges, textos i vídeos de caràcter gihadista i exaltacions a diversos líders i membres d’alt rang de l’organització terrorista Dáesh.

També es difon entre els seus participants una cadena de missatges amb el títol “com fabricar bombes de gran potència” amb instruccions bàsiques per a la confecció de material explosiu “molt potent contra els vianants, ja que els transforma en esquinçalls”.

En aquesta cadena, es facilita així mateix una llista de fonts o materials de doble ús dels quals es poden extreure els diferents precursors químics per a l’elaboració d’artefactes explosius i es tracta així de capacitar als seus participants per dur a terme atemptats terroristes de tipus “llop solitari”.

En aquest mateix grup s’han trobat missatges que animen a la comissió de més atemptats a França: “Fes que França gemegui i es queixi del teu terror i crueltat i converteix-la en un exemple per a altres infidels impurs”.

També es difonen vídeos en els quals es defensa que el deure un bon musulmà és cometre atemptats terroristes a Occident: “El musulmà que té l’oportunitat de vessar sang cristiana i no ho fa, és enemic nostre. Ha de fer-ho amb un explosiu, un tret, un ganivet, un cotxe, una pedra, o fins i tot amb una puntada o un cop de puny”.

“L’última activitat monitoritzada per la Força actuant a través de WhatsApp va ser la participació de l’investigat en dos grups amb el títol ‘del mujahidín’ i ‘Vull reunir-me amb els justos’, amb 257 i 256 participants, respectivament, i situats en diferents punts de la geografia mundial (Turquia, Síria, Iemen, Mali, Suècia…)”, destaca el fiscal.

A més d’accedir a aquests materials, l’acusat també va exterioritzar “una conducta tendent a la captació i adoctrinament de terceres persones com ha succeït amb l’Agent Encobert”, al que també va inculcar, diu el fiscal, “nombroses mesures de seguretat per no ser detectat”.

Unes mesures que ell mateix adoptava, com va poder comprovar aquest mateix agent encobert, que va observar que l’acusat canviava de forma periòdica de línia i terminal telefònic.

La tasca adoctrinadora va quedar també corroborada, apunta la Fiscalia, “amb la troballa del llibre marcat en pàgines concretes que desenvolupen i legitimen la gihad, confiscat en el registre domiciliari”.

PUBLICITAT










REDACCIÓ10 Agost, 2022
atemptats.jpg

Quan estem a pocs dies de l’aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils, s’ha fet públic que els Mossos d’Esquadra han impulsat en l’últim any nous programes per prevenir i detectar processos de radicalització violenta i han ampliat la xarxa de col·laboració comunitària.

Fins ara han treballat molt amb la comunitat educativa, les policies locals i el sistema penitenciari i de justícia juvenil i preveuen obrir nous espais amb la protecció de la infància i la joventut, els Agents Rurals, les comunitats religioses i associatives i els serveis socials.

L’any passat es van generar un total de 191 alertes relacionades amb possibles casos de radicalització violenta. Un 85% dels casos detectats estan relacionats amb el gihadisme i un 12,5%, amb la ultradreta, les dues principals amenaces que hi ha a Catalunya en els extremismes violents.

En la majoria de casos, les deteccions són molt primerenques i, a través de la intervenció educativa, els processos de radicalització violenta no evolucionen. En d’altres ocasions aquests processos no avancen cap a la violència, malgrat hi hagi darrere una ideologia, per exemple, d’extrema dreta o islamista, i s’acaben descartant com a processos de radicalització violenta.

Transcorregut un any de la seva detecció, només un 8% dels casos segueixen sota seguiment policial. El 92% de les situacions es van reconduir a través de mecanismes d’intervenció educativa i/o assistencial.

PUBLICITAT










REDACCIÓ23 Maig, 2022

La Guàrdia Civil ha arrestat un home que difonia contingut gihadista a través de les xarxes socials. Els agents de la benemèrita estan duent a terme registres i escorcolls domiciliaris a Vilanova i la Geltrú.

En aquests moments, la investigació se centra en la possible implicació del detingut en la propagació de vídeos d’alt contingut radical i extremista a les xarxes socials.

A primera hora del matí s’estaven duent a terme registres a casa de l’arrestat. L’operació està controlada pel Servei d’Informació de la Guàrdia Civil. D’acord amb els investigadors, no s’esperaven més detencions referent a aquest cas.

PUBLICITAT













REDACCIÓ16 Març, 2015

Després de l’atemptat islamista que es va produir a França contra el setmanari Charlie Hebdo, el passat 7 de gener, es va encendre una alarma mundial. Tots els països van prendre mesures per protegir i garantir la seguretat dels ciutadans. Tarragona també està en alerta

Operatiu policial al Parc Central, el passat mes de gener
Operatiu policial al Parc Central, el passat mes de gener

Segons un comunicat intern dels Mossos d’Esquadra, al qual ha tingut accés el Diari La República Checa, l’atemptat islamista al setmanari francès és una mostra més de l’augment “de violència física i verbal generat contra determinats mitjans de comunicació per part de grups de caràcter islamista radical” des de que l’any 2006 un diari danès publiqués caricatures de Mahoma que posteriorment van ser difoses per altres mitjans a nivell mundial.

Davant d’aquest augment, i després de l’atemptat a ‘Charlie Hebdo’, els Mossos d’Esquadra, a Catalunya el nivell d’amenaça era de nivell ‘moderat’, és a dir, “cal considerar que un atac terrorista és probable”. A tot això, el nivell d’alerta era ‘d’Alerta’.

Aquest nivell d’alerta suposava que la policia catalana havia de portar a terme diverses accions com “un reforç operatiu de les mesures de vigilància, prevenció i dissuasió dels serveis ordinaris territorials de la PG-ME a les localitzacions amb gran concentració de persones, grans infraestructures de transports terrestres, aeris i marítims així com en les infraestructures crítiques i les estratègiques, mitjançant l’adopció de dispositius de seguretat específics”.

La policia controla l'accés al Parc Central.
La policia controla l’accés al Parc Central.

Espanya en ‘ALERTA’
A tot això, Espanya ja es trobava en “un risc probable d’atac terrorista” des del passat 9 de setembre del 2014 i des de la Direcció General de Policia es va acordar passar al nivell “Elevat” d’amenaça terrorista, establint la fase de seguretat ‘Emergència 1’. Aquesta fase portava lligada una sèrie d’actuacions com “l’establiment de dispositius de reforç definits per part dels serveis especialitzats, afegint-se a les mesures citades per a la fase d’ALERTA”.

En aquesta fase es van incloure les seus de mitjans de comunicació “com a punts d’interès als efectes de reforç de les mesures de vigilància de les mateixes”.

Protecció i autoprotecció
Les accions que van portar terme els cossos policials van ser controls a la zona fronterera amb França, un increment del control de viatgers ( tant d’aeroports, ports, estacions de tren i autobús amb itineraris procedents de l’estranger), increment de les mesures de protecció de les dependències policials, increment de les patrulles ‘a peu i de proximitat’ i extremar de les mesures d’autoprotecció.

Per aquesta última acció, la policia va reforçar i augmentar el nombre de dotacions policials en torn nocturn, i si hagués sigut necessari també amb la presència de les dotacions ART.

J.O.