06. Maig 2024

Arxius de Gaudí | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Desembre, 2013

La Junta directiva de l’Acadèmia del Cinema Català ha acordat distingir a l’actriu catalana Julieta Serrano amb el Gaudí d’Honor-Miquel Porter a la propera cerimònia de lliurament d’aquests premis, el 2 de febrer de 2014 al Barcelona Teatre Musical (BTM). L’Acadèmia del Cinema Català ha volgut reconèixer la seva llarga carrera professional i la seva vida dedicada a la interpretació  als escenaris i davant de les càmeres. La seva trajectòria recorre un bon nombre d’escenaris teatrals i la seva filmografia està repleta de treballs amb directors com Carlos Saura, José Luis Borau o el seu gran amic Pedro Almodóvar.Julieta_Serrano
L’actriu ha declarat estar molt il·lusionada per rebre el guardó de l’Acadèmia del Cinema Català, institució que ja l’havia nomenat Membre d’Honor l’any 2009. Serrano és, després de Montserrat Carulla, la segona dona en rebre la màxima distinció del cinema català, acompanyant en la categoria honorífica d’aquests premis a Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012) i Montserrat Carulla (2013).
La gran actriu catalana, que ja ha estat guardonada en el passat amb dos premis Sant Jordi de Cinema pel seu treball a Mi querida señorita (1972) i Entre tinieblas (1983), la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona (2007) i el Premio de la Unión de Actores a la seva trajectòria, suma enguany al palmarès el reconeixement de l’Acadèmia. El diumenge 2 de febrer de 2014 a la cerimònia de lliurament dels VI Premis Gaudí els seus companys de professió li retran un homenatge conjunt, celebrant els més de cinquanta anys de carrera als escenaris i a la gran pantalla.


REDACCIÓ13 Desembre, 2013

El passat 8 de novembre es va tancar la inscripció de pel·lícules per participar a la sisena edició dels Premis Gaudí, estrenades entre el 8 de novembre de 2012 i el 31 de desembre de 2013.
Per primera vegada, la inscripció ha estat “voluntària”, ja que en les passades edicions hi participaven per defecte totes les pel·lícules produïdes a Catalunya que complien els requisits.
Enguany hi participen 90 produccions entre llargmetratges, documentals, pel·lícules per a televisió, pel·lícules europees i curtmetratges.
 

CANDIDATES V PREMIS GAUDÍ VI PREMIS GAUDÍ
PEL·LÍCULES EN LLENGUA CATALANA 11 13
PEL·LÍCULES EN LLENGUA NO CATALANA 18 20
PEL·LÍCULES DOCUMENTALS 9 17
PEL·LÍCULES ANIMACIÓ 3 0
CURTMETRATGES 10 10
PEL·LÍCULES PER A TELEVISIÓ 15 9
PARTICIPACIÓ TALENT CATALÀ 3 11
PEL·LÍCULES EUROPEES 20 10
TOTAL PEL·LÍCULES CANDIDATES              89                      90

Les dades són molt satisfactòries i demostren l’interès de les productores per inscriure la seva pel·lícula als Gaudí, consolidant els premis com el gran aparador del cinema català.
gaudi1
Anàlisi de la comparativa de les pel·lícules inscrites als V i VI Premis Gaudí
En aquesta edició destaca l’augment de pel·lícules en llengua catalana i no catalana, dues més en cada categoria. El creixement es troba sobretot en la categoria de pel·lícules documentals, que gairebé ha doblat la inscripció, de 9 a 17, un gènere de gran tradició i qualitat a Catalunya, més flexible davant les dures condicions de producció actuals del sector.
La sorpresa significativa és que enguany no hi ha cap pel·lícula d’animació candidata als Gaudí, enfront de les 3 que competien l’any passat. L’animació és costosa i fruit d’un treball que es pot allargar 5 o 6 anys.
Les pel·lícules per a televisió també presenten una davallada considerable, de les 15 l’any passat a les 9 d’enguany, resultat de la minva de la producció de les televisions públiques.
La participació de talent català, professionals dels diferents oficis del cinema en les produccions nacionals i internacionals, ha notat un augment considerable, confirmant l’excel·lència i projecció del seu treball.
En la categoria de curtmetratges es van inscriure 41 produccions que van ser considerades per una comissió de selecció professional que en va escollir 10. La tria no va ser fàcil perquè el nivell de qualitat és molt alt. Dels 41 curtmetratges inscrits, 20 estan produïts per l’ESCAC, i dels 10 candidats 5 són de directors d’aquesta escola. Altres 2 són de directors catalans que treballen als EUA, on han rebut nombrosos premis.
Finalment, les 10 pel·lícules europees –totes les que no son catalanes– han estat seleccionades per una comissió formada per membres de l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics i membres de l’Acadèmia.
 
Calendari VI Premis Gaudí
Dimarts 17 de desembre de 2013: s’inicia la primera volta de votacions i comença la cursa.
Dilluns 30 de desembre 2013: final de la primera volta de votacions.

Divendres 3 de gener de 2014, a les 12 del migdia a La Pedrera, se celebrarà la  lectura de les quatre nominacions que opten a les 22 categories dels Premis Gaudí.

Dilluns 13 de gener 2014: inici de la segona volta de votacions.
Dilluns 27 de gener 2014: final de la segona volta de votacions.
Diumenge 2 de febrer de 2014: Gala de lliurament dels VI Premis Gaudí al BTM. Retransmissió per TV3 amb pre-gala, catifa vermella nominats, abans del T/N i gala.
Els notaris que certifiquen el procés de votacions i el recompte de vots són el Sr. Juan Antonio Andújar Hurtado i el Sr. Emilio Roselló Carrión, de Barcelona.
 
Crèdits Acadèmia del Cinema Català
Actualment l’Acadèmia té 369 membres i es regeix per una Junta Directiva escollida per l’Assemblea, formada per deu membres de l’Acadèmia, tots ells professionals del cinema: Isona Passola, Presidenta; Sergi López, Vicepresident; Elisa Plaza, Secretària; Maria Rosa Fusté, Tresorera i els Vocals Pep Armengol, Josep Maria Civit, Aina Clotet, Cesc Gay, Edmon Roch i Clara Segura. Montse Majench exerceix de Directora i Míriam Sánchez, és la responsable de logística i producció.
L’ACC és membre de la FAN of Europe, Film Academies Network, xarxa de d’acadèmies de cinema europeu, depenent de la European Film Academy, EFA, amb seu a Berlín.
L’Acadèmia està inclosa als cens d’entitats que fomenten la llengua catalana del Departament de Política Lingüística-Generalitat de Catalunya.
 


REDACCIÓ15 Novembre, 2013

Entrevista Dani Martínez i Ricard Checa – Juan Antonio Bayona és director revelació del panorama cinematogràfic espanyol i, fins i tot, mundial. La seva pel·lícula “Lo Imposible” – una de les més guardonades – ha estat un èxit en taquilles i ha comptat amb molt bona crítica. Bayona pretén demostrar al món que a Espanya també entenem de cinema i que en sabem fer de bones. Lamenta, però, que l’increment de la taxa cultural (21%) contribueixi en l’empobriment de la Cultura. Després dels Gaudí i dels Goya, Bayona, poc donat als focus mediàtics, encara haurà de trepitjar la catifa vermella dels Òscars. Confessa que té molts projectes pendents i que hi ha negociacions amb la Warner Brothers per rodar una pel·lícula de ciència i ficció

El director de "Lo Imposibla" J.A. Bayona
El director de “Lo Imposibla” J.A. Bayona

+A – “Lo imposible” va ser la gran protagonista dels Premis Gaudí 2013 i tu el millor director als Goya…
JAB – Doncs sí. No puc estar més feliç.
+A – Aquests premis donaran algun impuls al cinema català?
JAB  –Tots aquests actes són, com és obvi, importants per promoure i difondre el cinema català. Els telediaris no dediquen 10 minuts al cinema com ho fan amb el futbol o amb els esports. Per aquest motiu, tots aquests esdeveniments mediàtics són fonamentals per recolzar el cinema.
+A – Quan reps un premis sempre t’emociones. Et vas emocionar de la mateixa manera durant el rodatge?
JAB – No vaig poder contenir l’emoció en el moment què vaig rebre el premi a millor director perquè havia guanyat una història que no és la meva. Havia dirigit la història de molta gent. Vaig parlar i vaig conviure amb aquella gent durant molts mesos. És lògic que en l’entrega del premi em recordi d’ells. No és el meu guardó. És el premi de tota aquella gent.
+A – Fa uns quants mesos, pensaves que tot això que ara estàs vivint seria ‘Impossible’?
JAB – I tant. És molt gratificant sentir el “carinyo” i l’estima de la gent de la professió. És molt difícil aconseguir el reconeixement de casa teva i dels teus companys. Estic molt feliç de formar part d’aquesta professió, també a Catalunya.
+A – La propera parada… els Oscars…
JAB –
A Hollywood la pel·lícula té la possibilitat d’aconseguir el reconeixement amb la Naomi Watts. Penso que s’ho mereix i ens faria il·lusió a tot l’equip. La seva interpretació la sentim molt nostra.
+A – Havies pensat mai que un director català arribaria a treballar amb Naomi Watts i que la seva pel·lícula fos candidata a un Oscar a Hollywood?
JAB –
Sempre he volgut poder demostrar, no a la gent d’aquí, sinó a tot el món que es poden fer pel·lícules ambicioses, que parlin de la vida d’aquesta manera, tal com ho hem fet a “Lo Imposible”. He vist que la nostra història ha emocionat els espectadors de Canadà, Estats Units, França, Anglaterra… tot el món i deixa bocabadada a molta gent. Els americans encara es pregunten com hem fet aquesta pel·lícula. Estic molt orgullós perquè l’hem fet nosaltres. Hem pogut demostrar que podem fer cinema aquí pensant en un mercat més global i competir amb la indústria cinematogràfica mundial. Qui ha dit que no podem fer pel·lícules molt importants en aquest país?
+A – Però “Lo imposible” es va rodar en anglès i no en català.
JAB –
Es va fer en anglès perquè la família mai no va voler que la “família protagonista” de la pel·lícula tingués una nacionalitat. Per això vam decidir fer-la més internacional i amb una família més universal. Si una pel·lícula s’ha de fer en català o castellà s’ha de fer en aquestes dues llengües i si s’ha de fer en anglès, no pot haver complexes.
+A – Per quan una pel·lícula en català?
JAB –
Quan tingui una història que només la pugui explicar en català. No faré mai allò d’anar a la contra.
+A – Projectes de futur?
JAB – En tinc molts.
+A – La propera pel·lícula?
JAB – Encara no ho sé. Hem començat a parlar d’una pel·lícula de ciència i ficció amb la Warner Brothers… Tinc molts projectes.
+A – Què t’agradaria fer exactament?
JAB – Fer allò que estic fent. Tenim una indústria important i l’hem de cuidar perquè es pugui continuar fent pel·lícules com “Lo Imposible”.
+A – Però l’increment del 21% en la cultura no ajuda o sí?
JAB –
S’està fent molt de mal a la indústria cinematogràfica. No només està patint el cinema fet aquí sinó tot el cinema, la Cultura en general. Amb decisions polítiques com aquesta la gent va cada cop menys al cine. Això contribueix a un empobriment de la nostra Cultura i hem de lluitar tots plegats contra aquestes aberracions.
+A – On guardaràs les “estatuetes”?
JAB –
 Les dues dels Goya? Una és dels productors i és per ells. L’altra és per la meva mare que és qui s’ho mereix tots els premis i li fa il·lusió…
Cartell
Pòster de la pel·lícula