El polèmic ministre de Justícia, AlbertoRuízGallardón, ha fet pública la seva dimissió fa escassos minuts després de fer-se públic que el Govern de Mariano Rajoy havia decidit retirar la polèmica reforma de la Llei de l’avortament que havia enfrontat diferents sectors del mateix Partit Popular.
També ha anunciat que deixa la política després de 23 anys i per tant l’escó del Congrés dels Diputats, si bé continuarà vinculat al PP però no a la direcció del Partit. Segons Gallardón “és el moment de deixar pas a noves generacions”.
Rajoy retira la reforma de la Llei
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha assegurat que la falta de consens ha obligat a l’executiu a retirar la reforma de la llei de l’avortament, però ha recalcat que es mantindrà la modificació anunciada d’obligar el consentiment patern per a les menors de 18 anys.
Rajoy ha fet aquest anunci al Fòrum Mundial de la Comunicació, on ha recordat que, fins ara, l’executiu només havia realitzat una «primera lectura» de la reforma que va proposar el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón.
«Estam davant un tema que afecta conviccions profundes de tots els ciutadans, i és un tema que cal prendre-s’ho, i jo per descomptat m’ho prenc, molt de debò», ha argumentat el cap de l’executiu, qui ha incidit que és un assumpte que genera divisió.
A l’advocat David Peña no li agraden les mitges tintes. És conegut per dir el que pensa tal com raja. Lidera la Plataforma Cívica d’Advocats del Camp de Tarragona, la qual intenta contribuir per millora del sistema judicial. En aquesta entrevista, el lletrat fa un repàs a la situació actual de la Justícia. David Peña reclama, essencialment, més independencia per part dels magistrats i fiscals. En la seva opinió, la Justícia actualmente és el braç executor del poder polític.
David Peña en un acte de la Plataforma
REPUBLICA CHECA – La vostra Plataforma comença a donar les primeres passes… Quines accions teniu previstes?
DAVID PEÑA – Durant aquests mesos de l´any 2014 hem fet dues conferències públiques, amb personalitats de la realitat judicial de l´estat espanyol. Però la tasca del dia a dia de la nostra Plataforma passa per fer peticions davant dels col·legis professionals, òrgans judicials i Fiscalia, per demostrar que som un col·lectiu d´advocats implicats en la maquinària judicial.
Recentment hem interposat queixes contra un secretari judicial, i contra un jutge instructor, degut a una possible manca de diligència professional amb lesió de drets fonamentals dels ciutadans.
RC – Comença l’any judicial amb una activitat frenètica. Creu que la corrupció està desbordant els jutjats?
DP – La corrupció existeix i existirà, i els jutjats instructors no estan preparats per poder investigar supòsits de gran corrupció en la qual estiguin implicats polítics o gent de l´entorn polític.
Els jutjats instructorS passen setmanes senceres de guàrdia per atendre delictes menors com robatoris, furts, alcoholèmies, baralles nocturnes, amenaces entre veïns…
El poder legislatiu fa lleis per col·lapsar els jutjats instructors amb temes menors, i així els jutges quasi no tenen temps de dedicar-se a temes relacionats amb corrupció econòmica.
Justícia diferent
RC – Vostè creu que hi ha justícia per a diferents categories de ciutadans?
DP – Personalment i desprès de més de 16 anys fent d´advocat defensor he pogut detectar que existeix una justícia “ràpida” per delictes que cometen determinats col·lectius (furts, robatoris, relacionats amb seguretat del trànsit, violència de gènere…) i una justícia “lenta” per delictes que cometen altres col·lectius (suborns, malversacions, estafes, apropiacions indegudes, delictes societaris…).
Vostè mateix pot jutjar quin perfil social comet un tipus de delictes i quins són els altres tipus de delictes…
RC – Quins canvis hauria d’experimentar la Justícia?
DP – En primer lloc cal una Justícia independent – però mentre el Poder Judicial nomeni càrrecs en el Consejo General del Poder Judicial i en la Fiscalia General de l´Estat – la independència no existirà.
En segon lloc, cal que la Fiscalia no estigui en el mateix edifici que els jutjats, ja que molts jutges sense criteri i personalitat acaben fent processalment allò que el Fiscal els hi diu. I així, no existeix imparcialitat tampoc. Cal jutges i magistrats independents.
Espanyols aforats
RC – Es parla molt de posar fi a l’abús de la impunitat. Qui creu que ha de ser aforat?
DP – Segons l´art. 14 de la Constitució tots els espanyols som iguals, i aleshores cap espanyol hauria de ser aforat. No podem permetre que determinades persones per ser polítics o jutges tinguin dret a ser enjudiciats en jutjats i tribunals especials.
RC – La justícia està preparada per jutjar casos de la magnitud de Jordi Pujol?
DP – La situació actual de l´Administració de Justícia és complexa, i una personalitat com un expresident d´una comunitat autònoma hauria de ser un cas normal. Però arriba A un punt que hem pogut veure que aquest ciutadà no ha estat detingut per la policia, ni tampoc ha estat – de moment – convocat a cap actuació judicial, i això demostra que estem en una situació anormal. Qualsevol persona que fa un furt al metro de Barcelona o a PortAventura és detinguda per la policia, i un senyor que porta anys cometent algun delicte de perfil econòmic alt de moment… no.
Vicis vs taxes
RC – Les costes de la justícia són ‘justes’?
DP – El ciutadà que va a un judici ha d´entendre que això no és gratuït. La ciutadania ha d´entendre que el cost temporal i el cost econòmic són dues realitats de la Administració de Justícia. Un judici pot demorar anys, i durant aquest anys han de pagar-se costes com procuradors, advocats, pericials, i ara les taxes. Per una entitat bancària és evident que pagar tot això és més fàcil que per un ciutadà mig, però si un ciutadà mig vol litigaR ha d´entendre que té un cost i en cas de victòria final podria recuperar els imports destinats a costes processals.
La gent no té problemes per pagar-se vacances, o vicis com els cafetons i el tabac, però a la hora de ficar-se en judicis sembla que tot hauria de ser gratis, i això no és així. El ciutadà ha d´entendre que tot té un cost, i la Justícia també.
RC – La justícia ha millorat amb el ministre Gallardón?
DP – No es pot culpar el Sr. Gallardón de tots els mals de l´Administració de Justícia. Aquest senyor porta poc temps al càrrec, i les grans lleis que tenim en marxa: Codi Penal, lleis processals són, majoritàriament, anteriors a ell.
El Sr. Gallardón ha estat molt criticat pels col·legis professionals a causa de les taxes, i evidentment que les taxes no fan cap bé a la Justícia, però els ciutadans que no tenen mitjans econòmics no paguen taxes perquè tenen dret al benefici de la justícia gratuïta.
Pacte entre Pujol i Madrid
L’advocat David Peña
RC – Hi ha casos que sorgeixen ara, a pocs mesos d’una convocatòria electoral. Creu que podria haver interessos polítics al darrere?
DP – La Justícia és una mena de braç executor del poder executiu. A la història recent de l´Estat espanyol tenim precedents que així ho demostren: Mario Conde és un clar paradigma.
La meva opinió personal sobre el cas de “Jordi Pujol” abans del 9 de Novembre és que existeix un pacte entre la família Pujol i el govern de Madrid. El Sr. Pujol durant els anys 80 i 90 tenia tant de poder a Catalunya que mai es va plantejar dur a terme una consulta sobre la independència o Estat propi, i ara que Artur Mas es planteja de fer-ho, des de Madrid hauran “consultat” a Jordi Pujol com intentar aturar-ho i per això ha esclatat aquest escàndol.
RC – El ciutadà té motius per confiar en la justícia?
DP – El ciutadà mig que hagi passat algun cop per la Administració de Justícia tinc dubtes que tingui una confiança absoluta en la Justícia. Una Justícia lenta no és Justícia i si és incoherent tampoc és justícia.
Però hem de pensar que les coses milloraran, i que els jutges i magistrats algun dia podran ser realment independents.
Condicionar les garjoles
RC – Què fa la vostra Plataforma per millorar alguns dels aspectes judicials?
DP – La nostra Plataforma intenta fer pinya al voltant de la figura de l´advocat penalista. L´advocat penalista és essencial en un Estat de Dret, ja que sense advocats que defensin els drets dels ciutadans, com el dret a la llibertat dels ciutadans, no existeix Estat de Dret.
En relació a actuacions recents: 1.- Hem fet instància demanant a la presidència de l´Audiència Provincial que condicionin amb dignitat l´espai de les garjoles destinades als detinguts en la planta baixa de l´edifici del Palau de Justícia i un altre perquè els detinguts puguin entrevistar-se amb els seus defensors. 2.- Hem demanat que s´apliqui el protocol de la Directiva 2013/48 de la Unió Europea, relativa a què els advocats ens entrevistem abans de la declaració amb els detinguts.
El passat mes de desembre es va aprovar la llei d’avortament més restrictiva de la democràcia, “Llei de Protecció de la Vida del Concebut i dels Drets de la Dona Embarassada”. El 80% de la població, segons les enquestes, està en contra d’aquesta nova llei. Una absoluta contradicció amb la decisió política, causada per una “majoria absoluta conservadora” atorgada a les últimes eleccions i que encara li quedaran més cartutxos per llençar en forma de decisions extretes del NO-DO.
Alberto Ruiz-Gallardón, ministre de Justícia, ha convertit el que fins ara era un dret en un delicte. Tots aquells avortaments fora del marc legal seran declarats delicte, amb un càstig pel metge que ho practiqui, de fins a tres anys de presó, i fins a sis anys d’inhabilitació. Sempre s’ha dit que un bebè neix amb un “pa sota el braç”, però, tal i com es presenten les coses, ens veurem obligats a substituir la barra de pa tradicional per la integral.
El dret ha avortar es redueix només a poder acollir-se en cas de violació i de “greu perill per a la vida o salut física o psíquica” de la dona. Se suprimeix, d’aquesta manera, la interrupció per causa de malformacions fetals de qualsevol grau. A què ens porta tot això? És una absoluta vergonya que haguem de consentir tal despropòsit. No només haurem de fer les maletes per trobar feina a altres països, sinó també per avortar lliurement. Si el que pretén el govern és que Espanya continuï sent un país ple de gavines taronges i blaves s’equivoca. Vol que la taxa de natalitat pugi? En comptes de crear delictes del que és un dret, pot ser seria més adient crear drets socials per motivar, en aquest cas, a les mares, tal com fan a Finlàndia des de fa 75 anys. Regalant un paquet de maternitat, un regal del govern, obert per a totes les dones que esperen un bebè.
En el que conté tot el que necessita el nadó en els seus primers mesos de vida: una caixa de cartró on, els nous finlandesos, fan la seva primera becaina. A Finlàndia els bebès, independentment de l’estatut econòmic dels seus pares, neixen de la mateixa manera: dins una caixa de cartró. Un recent informe assegura que les mares finlandeses són les més felices del món. Un país on la dona és molt important i on totes les seves decisions són les que prioritzen. Seria convenient prendre l’exemple, que malament no els hi va, i no castigar al creixement natural de la societat. Ens pensem un país desenvolupat i no despertem dels anys seixanta i setanta. Una caixa de cartró plena de roba pel nadó no crec que ho regalés aquest govern, però sí un exemplar del llibre Florido pensil. Santiago CORDÓN Graduat Social
REDACCIÓ23 Setembre, 2014
