REDACCIÓ21 Abril, 2015
Daniel Masagué (CiU) va ser l’alcalde de Torredembarra. Va ser detingut i empresonat arran d’un escàndol de corrupció. Va anunciar la seva dimissió dins la presó. Ara pondera la possibilitat de tornar a la política amb un altre partit. En la primera entrevista de fons que concedeix a un mitjà de comunicació, Masagué recorda l’infern que va viure el dia 26 de juny i desgrana alguns dels episodis que li van fer patir. Se sent una víctima de sistema i està conveçut que li van orquestrar una trama. Diu que manté bona relació amb CiU i que no té res a veure amb el cas Pujol. Sobre el cas Torredembarra creu que es tracta d’un procés administratiu. Confessa que no li fa por tornar a la presó, perquè – assegura – té la consciència tranquil·la.
REPUBLICA CHECA – És candidat a les properes eleccions?
DANIEL MASAGUÉ – M’ho estic plantejant.
RC – S’entendrà la seva candidatura?
DM – Hi ha persones que sí i d’altres que no. No hem d’oblidar que vaig dimitir. Si no ho hagués fet, segurament encara estaria de regidor. Plantejo presentar-me a les eleccions perquè, ara per ara, la meva situació processual ho permet. No estic acusat de res.
RC – Té en compte que si es presenta i surt elegit hi ha la possibilitat que hagi de dimitir quan es faci el judici?
DM – Jo estic convençut que es tracta d’un procés administratiu.
RC – Més administratiu que penal?
DM – Sí. Tot comença amb un procediment administratiu: el lloguer dels locals i la consultoria Efial. El cas dels lloguers està sent portar pel penal però és purament administratiu.
RC – Honestament creu convenient presentar-se a les municipals?
DM – És una bona manera de poder explicar-me i esclarir moltes coses.
RC – Confia que el poble el recolzi, votant-lo?
DM – La gent necessita respostes, explicacions, honestedat. Jo penso respondre a totes les preguntes que se’m plantegin. El resultat de les municipals és una capsa de sorpreses.
Preparat per a tot
RC – Està preparat perquè diguin que vostè encapçala la llista dels imputats i d’altres proeses?
DM – Estic preparat per a tot.
RC – No seria més fàcil quedar-se a casa?
DM – No estic condemnat ni acusat. Per què m’he de quedar a casa?
RC – Per prudència?
DM – Per prudència a què? Repeteixo que, a hores d’ara, no estic acusat ni condemnat.
Conec el projectes pendents
RC – Què guanyaria Torredembarra si vostè es presenta i surt elegit regidor?
DM – Hi ha molts projectes pendents i importants per a Torredembarra. Jo els conec i sé en quina fase estan. Crec que també s’haurà de fer una gran aposta per l’àrea social que és clau en el proper mandat.
RC – Com es diu el nou partit: ‘Units per Torredembarra’?
DM – La idea seria aglutinar, acabar l’obra de govern començada per Torredembarra. Donar continuïtat a una sèrie de projectes.
No sóc corrupte
RC – Es considera un corrupte?
DM – No. En absolut. He estat l’alcalde d’un poble molt complex i on no he fet amics. He intentat governat amb molta fermesa i sense tenir en compte cap tipus de lobbis. Sempre he actuat pensant en allò que jo creia ser el millor per a Torredembarra. Això fa que topés amb molta gent i anés contracorrent.
RC – Amb qui va topar?
DM – Amb la policia, per exemple. El canvi del quadrant de la Policia Local va ser molt dur, complex i mal explicat. Però confio que hi haurà temps per explicar de forma detallada com i què va passar.
RC – Per això es planteja candidatar-se?
DM – Exacte. Crec que fins ara s’ha sentit i publicat una versió. Ara potser em toca a mi explicar la meva versió. No?
Alimentar clientelismes?
RC – Se sent una víctima?
DM – Sí.
RC – De qui?
DM – Del sistema. He anat molt contracorrent. La política és molt conservadora i no li agrada massa els canvis i jo vaig fer molts canvis.
RC – Vostè va alimentar una xarxa de clientelismes?
DM – No, en absolut. No he fomentat mai el clientelisme, tot el contrari. Vaig fer el que tocava en cada moment i de la millor manera que jo sabia i podia.
He fet el millor que podia…
RC – No s’entén que hagi fet el millor i acabés a la presó…
DM – Jo tampoc. Ser empresonat és quelcom molt dur. Tinc la meva teoria: jo quan dimiteixo surto de la presó. Estic convençut que em van enviar a la presó per obligar-me a dimitir. No interessava que jo continués com a alcalde ni com a regidor.
RC – Vol dir?
DM – Estic convençut. Jo no volia dimitir de cap de les maneres dins la presó. Entenia que dimitir quan el procés està en secret de sumari era sinònim de declarar-me culpable. Però tot i així, vaig fer un pas enrere i vaig renunciar al càrrec, després de pactar algunes coses que, finalment, no es van respectar. La idea no era dimitir per regalar l’alcaldia al PSC. Ells van prometre fer una transició pacifica i van acabar posant més llenya al foc.
RC – Però calia endreçar allò que vostè i el seu govern havien fet malament, oi?
DM – S’havia fet una acció de govern molt important. Durant 5 anys l’ajuntament ha tingut resultats positius.
RC – El PSC no comparteix aquesta opinió….
DM – El que no es pot negar és allò que es pot comprovar. Els socialistes quan entren diuen que hi ha 2,5 milions de forat i ara diuen que anem bé. Hem de ser seriosos, en 6 mesos no s’eixuga el dèficit.
Finançament il·legal de Convergència
RC – Vostè ha contribuït a un possible finançament il·legal de Convergència?
DM – En absolut.
RC – Quina relació manté amb CiU?
DM – Normalitzada. Mantinc els colors convergents i, evidentment, el meu cor és convergent.
RC – No ho entenc. És convergent i es presenta per un altre partit…
DM – Però no serà mai un partit contra Convergència. El sentiment no es pot esborrar, sóc convergent fins a la medul·la.
RC – S’ha sentit recolzat pel seu partit en els moments més difícils?
DM – Sí encara que externament es pensi que no. Convergència no m’ha deixat mai de banda. Sóc polític i entenc que a vegades cal mantenir una equidistància.
RC – Quina relació té vostè amb el cas Pujol?
DM – Cap relació. Li asseguro.
M’han dimonitzat
RC – L’alcalde Enric Grangel (
PSC) l’ha trucat mai per consultar-lo?
DM – No i en alguns casos hagués pogut ajudar.
RC – Està dolgut?
DM – No és la paraula. Però no he tingut la possibilitat d’anar a l’alcaldia a recollir les meves pertinences personals. No m’ha consultat en grans qüestions importants per a la ciutat. Han optat per demonitzar la meva persona, tot sabent que això també perjudicaria els interessos del poble. Molts dels projectes que deien que eren un desastre tenien un recorregut i hi havia una solució per a cadascú.
26 de juny, el dia fatídic
RC – Com va viure la seva detenció?
DM – El desplegament mediàtic va ser brutal. I es va fer de forma intencionada i interessada. S’hagués pogut fer d’una altra manera, molt més senzilla i discreta. Però a algú li interessava aquest circ mediàtic. I contra això no podia fer-hi res.
RC – Com es viu allò de deixar de ser l’alcalde per ser vist com un criminal?
DM – A algunes persones els he explicat la meva versió. A la cara ningú m’ha dit res. Els primers dies va ser molt estrany.
RC – Creu que si fossin els Mossos d’Esquadra a intervenir-hi, el resultat seria força diferent?
DM – Crec que haurien de ser els Mossos d’Esquadra i no la Guàrdia Civil. Tot això ha estat una experiència i ara cal passar fulla el més ràpidament possible.
La gent no m’ha fallat
RC – Què ha aprés?
DM – He aprés a valorar les petites coses. La gent no m’ha decebut. No m’ha fallat. He aprés a separar el personal del professional.
RC – Ara se li veu més al carrer que quan era alcalde…
DM – Quan ets alcalde el temps t’absorbeix. No sortia massa al carrer. Havia molta feina al despatx. També és cert que els forners, per norma, són ermitans (treballen de nit i descansem de dia). Ara m’obligo a sortir i a parlar amb la gent. Intento ‘humanitzar-me’ i intento tenir ara una perspectiva diferent.
RC – De què viu vostè, tenint en compte la seva situació processal i que els comptes estan bloquejats?
DM – Visc dels diners de la meva empresa.
Un laboratori polític
RC – Torredembarra és un poble corrupte?
DM – No.
RC – Torredembarra és un laboratori polític?
DM – Això no ho negaré. El gran problema de Torredembarra són les motxilles. No hi ha cap mandat que acabi de fer net d’una història passada i això fa que els acords i pactes siguin difícils.
RC – Ara governa el PSC després d’arribar a un pacte d’estabilitat. Ha anat acompanyant?
DM – És un desgovern. Per governar van haver de dir que tot el que s’havia fet abans era dolent. Crec que és evident que no han governat. S’han limitat a desmuntar tot el que s’havia fet, sense tenir en compte les conseqüències.
Tornar a la presó
RC – No li preocupa poder tornar a la presó?
DM – No. I sap per què? Essencialment perquè no em sento culpable de res. Si decideixo presentar-me és perquè crec que em considero innocent. I d’aquesta manera també tindré l’oportunitat de defensar-me de les acusacions que se m’imputaran.
RC – Però les coses no pinten bé, oi?
DM – No se sap de que ens acusen. Esperem que la justícia parli i després actuaré en conseqüència.
Dormo tranquil
RC – Ha tingut mai la voluntat de revenja?
DM – No. Mai.
RC – Li costa conciliar la son?
DM – No. Dormo molt tranquil.
RC – Res no li preocupa?
DM – La meva família. No s’ha tingut en compte els meus fills petits i això em fa patir.
Més imputats
RC – La policia continua investigant. Creu que hi hauran més imputats?
DM – Sí, crec que sí. N’hi hauran algunes sorpreses. Pensem que no només hi ha el cas Torredembarra.
RC – Si pogués tornar enrere corregiria alguna cosa?
DM – És una pregunta de difícil resposta. Canviaria molt poques coses. Sortiria més al carrer, escoltaria molt més a la gent i implicaria més els regidors en l’acció del govern.
RC – Vostè governava amb mà dura, per dir de forma suau…
DM – Torredembarra és un municipi especial. Hi ha molts fronts oberts. He tingut una guerra oberta amb el secretari municipal. I hi ha hagut alguns factors externs que també han contribuït a tot aquest enrenou.
Una trama orquestrada
RC – Va rebre amenaces?
DM – Sí. Un treballador de la meva empresa al ser acomiadat va amenaçar arruïnar-me la vida i que me’n recordaria tota la vida. Sabia que m’havia denunciat i que havia muntat una trama per fer-me mal.
RC – La regidora Montse Gassull formava part d’aquesta trama?
DM – Anava de la mà del Hachid.
RC – El PSC també s’hi va afegir com a acusació particular…
DM – Cadascú fa el que creu convenient. No puc fer-hi res.
El secretari m’odia
RC – 2014 serà el seu ‘Annus horribilis’. Què va sentir al sortir de l’Ajuntament envoltat de policies i el poble escridassant-lo?
DM – Va ser molt dur. Aquell dia vaig veure que s’havia muntat un circ i jo era una marioneta.
RC – Però vostè creu que algú va a la presó si no hi ha sòlids indicis de delicte?
DM – En la peça dels lloguers hi ha un apartat on el secretari, que aportava informació a la policia, demana que es mantingui en secret la seva identitat per por a represàlies. Si en un moment important de la investigació jo continués com a alcalde és obvi que això preocupava el secretari. Fins que jo vaig dimitir no vaig sortir de la presó. El secretari m’odia.
RC – El jutge podria haver decretat presó per evitar que vostè destruís proves…
DM – Quines proves puc destruir després de 20 hores d’escorcoll?
RC – Vostè té comptes a Panamà?
DM – No.
