11. Maig 2024

Arxius de fiscal general del estado | Diari La República Checa

REDACCIÓ17 Setembre, 2020
okupas.jpg

El Ministeri de l’Interior ha decidit posar en marxa un nou protocol d’actuació per a les diferents policies de l’Estat per afrontar els casos d’okupació d’un habitatge. Segons aquest protocol, s’elimina el termini de 48 hores que fins ara argumentaven molts dels okupes per evitar un desallotjament.

La nova ordre emesa pel ministeri que dirigeix Fernando Grande-Marlaska permet a les policies, tant nacional com autonòmiques i locals, desallotjar uns okupes si el delicte és flagrant i tant si l’okupació s’ha dut a terme en un habitatge usat com a primera o com a segona residència. En ambdós casos, queda establert que es tractarà d’un delicte de violació de domicili i com a tal ha de ser tractat per la policia, que podrà desallotjar de forma immediata a les persones que hagin entrat de manera il·legal a l’immoble. A més, en aquests no caldrà que se sol·licitin mesures judicials, ja que es podrà identificar els delinqüents i procedir a la seva detenció.

Un dels assumptes en els quals el ministeri ha volgut fer major recalcament ha estat en el dels atestats que han de fer els policies a determinats casos. Per això, ha recordat als agents exigència que en els atestats s’incloguin el major nombre de proves de l’okupació (vídeos de l’estat de l’habitatge declaracions de veïns, títols de propieta…), ja que això ajudarà tant als fiscals com als jutges a condemnar a les persones que okupen per la força els immobles.

Des del ministeri es considera que encara que la llei ja estableix amb claredat com poden actuar les forces policials en aquests casos, les dificultats que els agents s’han trobat a l’hora de realitzar la seva labor ha obligat a emetre una sèrie d’instruccions que ajudin les policies a actuar de manera ajustada a la llei.

Cal tenir en compte que la resposta davant un aplanament o una usurpació és diferent. El primer implica un desallotjament immediat segons queda estipulat en els articles 202 i següents del Codi Penal, tant en la primera com en la segona residència.

En el cas de la usurpació, la policia ha d’adjuntar proves complementàries perquè si no es descobreix quan es produeix, la llei impedeix desallotjar l’immoble sense una autorització judicial.

Aquest nou protocol posat en marxa pel ministeri ve a reforçar les instruccions fetes fa uns dies per la Fiscalia General de l’Estat, en què s’instava a les forces policials al compliment de la legislació vigent en aquest tipus d’actuacions.

D’altra banda, el Ministeri posarà en marxa aviat una millora en l’aplicació per a mòbils anomenada Alertcops per la qual qualsevol ciutadà pot alertar les forces de seguretat que un immoble, sigui o no de la seva propietat, ha estat okupat. Els responsables del ministeri consideren que això agilitzarà les actuacions policials en els casos d’okupació d’habitatges.

 


REDACCIÓ30 Octubre, 2017

El Fiscal General de l’Estat acaba d’informar, en una compareixença davant dels mitjans de comunicació, que el Ministeri Públic havia presentat aquest matí dues querelles per sedició, rebel·lió i malversació de fons públics contra el president Carles Puigdemont i la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell.

Maza durant la seva compareixença

Les querelles són extensives a altres responsables polítics de la Generalitat perquè, segons José Manuel Maza, en els darrers dos anys van causar una crisi institucional que va culminar amb la declaració unilateral d’independència el passat divendres. El que ha constituït un “total menyspreu” per la Constitució Espanyola.

El fiscal ha dit que es demanarà la compareixença dels querellats a les seus judicials perquè expliquin els seus motius i defenses i, ha alertat que el Ministeri Fiscal podria demanar, davant la gravetat dels delictes, mesures cautelars.
Maza ha aclarit que la querella contra els membres del govern s’ha presentat a l’Audiència Nacional, i que la querella contra els membres de la mesa del Parlament s’ha interposat al Tribunal Suprem, perquè els integrants de la Diputació Permanent continuen gaudint d’immunitat parlamentària.

També es demanarà una fiança de 6 milions d’euros.

 


REDACCIÓ18 Desembre, 2014

EL PRESIDENTE CATALÁN, ARTUR MAS, SE REÚNE CON EL FISCAL GENERAL DEL ESTADO
Torres-Dulce amb Artur Mas

Eduardo Torres-Dulce ha presentat, avui, la seva renúncia com a Fiscal general de l’estat. Ja ha informat el ministre de Justícia de la seva decisió d’abandonar el càrrec i la seva voluntat de retornar a ocupar la seva plaça a la Fiscalia del Tribunal Constitucional.

Els motius? En un comunicat enviat als mitjans de comunicació, el ja exfiscal general de l’estat al·ludeix a “motius personals”.

Torres-Dulce abandona el càrrec després de la polèmica suscitada arran de la querella criminal contra el president de la Generalitat Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau.

No és la primera vegada que el màxim responsable de la Fiscalia de l’estat és protagonista de polèmiques. En els tres anys que ocupa el càrrec, Torres-Dulce va protagonitzar diferents discrepàncies amb el govern de a nació i amb el PP sobretot motivades per les investigacions dels casos de corrupció que esquitxa el partit de Mariano Rajoy i diferents membres del seu govern.

L’exfiscal general ha recordat en diferents ocasions al govern central que té autonomia i ha sol·licitat més mitjans i canvis legislatius per millorar la tasca dels fiscals.