04. Maig 2024

Arxius de Finlàndia | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Abril, 2023
putin.jpg

Rússia ha assegurat que respondrà amb mesures “tècniques i militars” a l’adhesió de Finlàndia a l’OTAN, formalitzada aquest dimarts a Brussel·les.

Moscou ha apuntat que crearà noves infraestructures de defensa a la frontera nord-oest per garantir la seguretat nacional, tenint en compte el desplegament militar per part de l’aliança atlàntica. Alhora, el Kremlin ha carregat contra la decisió de Hèlsinki, a qui acusa de canviar “radicalment” la situació al Nord d’Europa, una de les zones fins ara “més estables del món”. Per altra banda, Rússia ha defensat que l’adhesió de Finlàndia és una prova més que l’OTAN “està fent passos per apropar-se a territori rus”.

En el mateix text, el ministeri d’Exteriors ha subratllat el fet que la frontera de l’OTAN amb Rússia s’ha més que duplicat. “El no alineament ha actuat en benefici dels interessos nacionals de Finlàndia durant molt temps i ha estat un dels factors clau per preservar la confiança a la regió del Bàltic i Europa en general”, argumenta. “Ara això és una cosa del passat”, ha afegit Moscou.

Per altra banda, el Kremlin ha lamentat que la decisió s’hagi pres sense tenir en compte l’opinió pública a través d’un referèndum, malgrat comptar amb un ampli suport parlamentari. “Aquest moviment per part de les autoritats serà jutjat per la història”, ha expressat el govern rus, tot destacant que l’accés de Finlàndia a l’OTAN “només pot afectar de forma adversa les relacions bilaterals entre els dos països”.

“Amb l’adhesió, Finlàndia renuncia de forma inequívoca a la identitat i a la independència que l’havia distingit en els assumptes internacionals durant dècades”, conclou el comunicat.

PUBLICITAT











REDACCIÓ14 Abril, 2022

Rússia “tindrà més adversaris” si Suècia i Finlàndia s’uneixen a l’OTAN. Així ho ha advertit aquest dijous el vicepresident del consell de seguretat de Rússia i exprimer ministre i expresident rus, Dmitri Medvedev, en declaracions recollides per l’agència Tass. Dimecres, la portaveu d’Exteriors russa, Maria Zajarova, ja va qualificar de “poc intel·ligent” el debat a Finlàndia i Suècia per unir-se a l’Aliança Atlàntica.

Segons Medvedev, si aquests dos països fan el pas d’adherir-se a l’OTAN, “ja no es podrà parlar d’un espai lliure d’armes nuclears als Bàltics, i caldrà restaurar l’equilibri”. Medvedev ha dit que “ningú amb dos dits de front” vol “augmentar les tensions” a les fronteres amb aquests països i ha reclamat que s’ho repensin.

En tot cas, l’ex-primer ministre rus i home de confiança de Vladímir Putin ha dit que Rússia no té “disputes territorials” amb Finlàndia i Suècia –com sí que té, ha afirmat, amb Ucraïna- i que, per tant, “el preu” de la seva hipotètica entrada a l’OTAN “seria diferent”.
El polític rus ha criticat que l’Aliança Atlàntica es plantegi acceptar nous membres “amb les mans obertes, en un període de temps el més curt possible i amb els mínims procediments burocràtics”. Per Medvedev, Rússia haurà de reaccionar a una eventual adhesió a l’OTAN d’aquests dos països “sense sentimentalismes i amb el cap fred”. “Què significa? Significa que Rússia tindrà oficialment dos adversaris més registrats”, ha dit.

Aquesta setmana, Finlàndia i Suècia han assegurat que la invasió russa d’Ucraïna ha canviat el panorama de seguretat a Europa i han posat seriosament sobre la taula la possibilitat d’unir-se a l’OTAN, única opció real que tenen de ser protegits per l’Article 5 de l’Aliança en cas d’invasió.

PUBLICITAT