Indignada amb les darreres declaracions de l’expresident de l’Institut Català de la Salut i d’Innova, Josep Prat, la CUP pretén que l’exconsellera de Salut, Marina Geli, l’exalcalde de Reus, Lluis Miquel Pérez i l’exdirector del CatSalut, Josep Maria Pedrosa, compareguin en el Parlament de Catalunya per donar explicacions sobre l’escàndol Innova, relacionat amb una xarxa corrupta en la sanitat pública catalana.
La CUP sosté que les noves informacions “reforcen una de les tesis principals de la denúncia presentada el 9 de gener de 2012″ per aquesta mateixa formació davant els tribunals.
En aquesta denúncia, la CUP advertia sobre la presència d’”una presumpta xarxa criminal formada per una sèrie de persones indeterminades que compta amb la complicitat d’alts càrrecs de la Generalitat i de l’Administració local (de Reus)” i que “es dedicava a saquejar les arques públiques en l’àmbit de la gestió sanitària”.
El regidor de la CUP a Reus David Vidal entén que la declaració de Josep Prat revela “com el mateix CatSalut inflava la partida econòmica destinada a l’Hospital Sant Joan de Reus perquè després Innova pogués passar les factures presumptament falses de dos ex alts càrrecs del CatSalut”.
La CUP de Reus ha anunciat que esperarà que tinguin lloc les esmentades compareixences al Parlament per valorar la possibilitat d’incloure nous delictes en els escrits d’acusació, a mesura que avanci la investigació.
Els investigadors consideren que hi podrien haver indicis evidents que per fer front al lloguer s’estigui extraient diners del sistema sanitari de Salut, en perjudici de la qualitat assistencial del centre i dels seus usuaris.
El cas Innova i tot el seu entramat judicial continua aportant novetats interessants, sobretot després de l’aparent canvi d’estratègia de defensa del cervell de la trama Josep Prat. Fonts properes a l’escàndol apunten que s’estaria analitzant la documentació relativa als més de 6 milions d’euros que l’Hospital de Reus paga cada any a l’ajuntament de la capital del Baix Camp en concepte de lloguer per l’ocupació del solar de propietat municipal, una renda que el mateix alcalde Carles Pellicer va confirmar la setmana passada en la seva conferència anual de l’estat de la ciutat.
En concret, el jutge instructor podria estar especialment interessat en inquirir per què i en quins termes el consistori cobra lloguer pel sòl ocupat per un equipament que és de propietat municipal i que, a més a més, està dedicat a prestar un servei públic amb diners procedents de la Conselleria de Salut de la Generalitat.
El jutge Diego Álvarez
La investigació del lloguer i altres pagaments – que el majestuós Hospital de Sant Joan ha fet a l’Ajuntament, com ara l’aigua o l’IBI – podrien formar part de la peça separada número 5 del cas Innova, sota secret de sumari, i que ha de servir per aclarir si hi ha cap irregularitat en les sospitoses relaciones econòmiques dels diferents actors que van intervenir en l’entramat d’Innova.
S’intenta saber per què l’Hospital paga un lloguer astronòmic a l’ajuntament quan es tracta d’una propietat municipal. S’intenta conèixer les condicions contractuals, qui les va signar, a qui afavoreix i sobretot si s’està cometent algun il·lícit penal. S’està donant un ús diferent als diners que Salut disponibilitza per l’atenció sanitària?
Problemes que no s’entenen
Pel que fa a l’esmentat lloguer, en els estaments judicials grinyola el fet que diners del Servei Català de la Salut destinats a activitat assistencial vagin finalment a parar a les arques municipals de Reus, especialment quan l’Hospital Sant Joan està en boca de tothom pels seus problemes econòmics (1,9 milions d’euros de dèficit reconegut), la seva incapacitat per pagar les bonificacions anuals als seus treballadors i per reduir les (llargues) llistes d’espera al seu àmbit geogràfic d’actuació.
A data de desembre de 2015, l’Hospital de Sant Joan acumulava més de 4.000 pacients pendents de ser operats, quantitat que curiosament es podria atendre en el termini d’un any amb una dotació pressupostària d’uns 7 milions d’euros, justament l’import del lloguer que l’Hospital està pagant a l’Ajuntament de Reus.
Des del comitè d’empresa de l’Hospital s’ha demanat a l’Ajuntament que redueixi el preu del lloguer perquè el centre sanitari disposi de més recursos, fet que de moment el consistori ha declinat sense donar cap explicació consistent.
Un cas únic
Altres fonts consultades per aquest digital denuncien que el pagament de lloguer per part de l’Hospital de Reus a l’ajuntament, governat pel convergent Carles Pellicer, és un dels pocs casos, si no l’únic, que es registra a tot Catalunya. De fet, la fórmula habitual per a la instal·lació d’un equipament de servei públic, com ara hospitals o centres docents, es vehicula a través de la cessió gratuïta d’uns terrenys municipals a canvi de la construcció i l’execució del servei per part de l’administració competent.
A Reus, en canvi, es cobra un lloguer que supera els 6 milions d’euros anuals. La justícia estaria interessada a inquirir la legalitat d’aquest lloguer i, sobretot, l’origen dels diners amb els quals l’hospital paga. Avui en dia l’activitat del Sant Joan és gairebé la seva totalitat en concertació amb el CatSalut, que constitueix la seva única via d’ingressos econòmics.
Els investigadors consideren que hi podrien haver indicis evidents que per fer front al lloguer s’estigui extraient diners del sistema sanitari de Salut, en perjudici de la qualitat assistencial del centre i dels seus usuaris.
El fet que l’Ajuntament de Reus no hagi presentat cap escrit en relació amb l’aval presentat per l’exdirector general d’Innova i l’exdirectora financera, Josep Prat i Esther Ventura, respectivament, ha merescut un estirada d’orelles del jutge que instrueix el cas. El magistrat Diego Álvarez critica la passivitat del consistori liderat pel convergent Carles Pellicer perquè “no ha dit, al respecte de l’aval, el més interessant en que es reparin els danys que, presumptament, se li han pogut causar: l’Ajuntament de Reus”.
El magistrat havia qüestionat l’aval de 1.548.000 euros presentat per Josep Prat i Esther Ventura (la dona del president de la Diputació de Tarragona) per cobrir les fiances imposades pel magistrat, a través de l’assegurança que el grup d’empreses municipals Innova de Reus havia subscrit amb l’empresa AIG.
Diego Álvarez va titllar de “brindis al sol” aquest aval perquè l’asseguradora AIG cobreix fins a 9 milions d’euros per responsabilitat civil i fiances, però no per responsabilitat penal.
Aquesta fiança va ser imposada en la peça separada número dos del cas Innova, que s’instrueix des de fa després d’anys i la major part del qual segueix sota secret.
Tots contesten, menys l’ajuntament
La peça número 2 se centra en les obres de l’Hospital de Sant Joan de
L’alcalde de Reus
Reus i en la contractació de l’arquitecte Jorge Batesteza per supervisar-les, uns treballs pels quals va cobrar 387.000 euros.
Davant els dubtes expressats pel jutge sobre la validesa de l’aval, totes les parts implicades van presentar escrits al respecte, excepte l’Ajuntament de Reus.
“Si aquí estan en joc els 387.000 euros, presumptament, pagats de manera indeguda a l’imputat Jorge Batesteza, l’Ajuntament de Reus ha de mostrar molt més interès en cobrar-los que el que ha mostrat fins a la data”, assenyala el magistrat en un escrit.
Per contra, el jutge elogia l’escrit presentat de la defensa de Prat, al que diferencia la responsabilitat civil de la penal i d’acord l’asseguradora pot reclamar més tard a l’assegurat.
També ressenya que AIG, precisament, ha sol·licitat que se li retorni l’aval de 1.548.000 euros perquè se substitueixi per un altre de 516.000 euros per cobrir la responsabilitat civil.
Cap a dos quarts i mig de la tarda ha arribat als jutjats l’exdirectora financera d’Innova, Esther Ventura, la dona del president de la Diputació de Tarragona, que també està imputada en el cas
L’exalcalde de Reus, el socialista Lluís Miquel Pérez, “no coneixia” a l’arquitecte Jorge Batesteza i no va firmar “cap contracte amb ell”, aixó és el que ha dit l’exbatlle a al jutge que instrueix el cas Innova.
El magistrat del jutjat d’instrucció número 3 investiga suposades irregularitats en el contractes d’assessorament a Batesteza per valor de 378.000 euros en la construcció de l’Hospital de Sant Joan. En una interlocutòria dictada al juliol, el magistrat afirmava que Pérez va “imposar” a Josep Prat la contractació de l’arquitecte.
Pérez ha arribat als jutjats de Reus pocs minuts de les quatre de la tarda acompanyat del seu advocat. L’exalcalde ha manifestat que té “voluntat de col·laborar amb la justícia” i s’ha mostrat convençut que l’assumpte es resoldrà “ben aviat” perquè, segons ell, no hi ha cas.
Preguntat per la seva relació amb Batesteza, l’alcalde ha afirmat que “no el coneixia” i que no ha firmat “mai” cap contracte amb ell. “Sé que hi treballava perquè després ho vaig veure”, ha afegit l’exbatlle socialista.
Esther Ventura arribant als jutjats de Reus
Esher Ventura també declara Cap a dos quarts i mig de la tarda ha arribat als jutjats l’exdirectora financera d’Innova, Esther Ventura, la dona del president de la Diputació de Tarragona, que també està imputada en el cas i que ha declinat fer cap declaració als periodistes. Aquest dimecres també està citada a declarar l’exassessora jurídica d’Innova, Natàlia Torrell.
D’altra banda, també han prestat declaració com a imputats el director d’obres i projectes, José Vicente Gómez Rebollo; i Sergi Luqi, de l’empresa Euroconsult.
Per a tots cinc, les imputacions van des de la prevaricació, malversació de cabals públics, blanqueig de capitals, falsedat documental i omissió del deure de perseguir delictes per funcionari públic però, de moment, el jutge no ha establert cap fiança per a ells.
En canvi, en la interlocutòria amb data 23 de juliol, el magistrat del jutjat número 3 de Reus sí que va acordar imposar una fiança de responsabilitat civil d’1.548.000 euros a l’exdirector general del hòlding municipal, Josep Prat, i a l’arquitecte Jorge Batesteza.
D’aquest document es va desprendre precisament la imputació de Pérez, Ventura, Torrell, Gómez i Luqui.
REDACCIÓ25 Abril, 2016
A data de desembre de 2015, l’Hospital de Sant Joan acumulava més de 4.000 pacients pendents de ser operats, quantitat que curiosament es podria atendre en el termini d’un any amb una dotació pressupostària d’uns 7 milions d’euros, justament l’import del lloguer que l’Hospital està pagant a l’Ajuntament de Reus.
