19. Maig 2024

Arxius de Espionatge | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Juny, 2023
plataformallengua.jpeg

Plataforma per la Llengua, una organització dedicada a promoure la llengua catalana, ha presentat una querella penal contra l’Estat espanyol per suposadament espiar els telèfons mòbils dels seus membres mitjançant programari de ciberespionatge.

El sistema judicial belga ha admès a tràmit el cas i investigarà si Espanya ha violat els procediments legals per intervenir telèfons en altres països europeus, així com per identificar els responsables de l’espionatge.

Plataforma per la Llengua sosté que aquesta vigilància constitueix un atac a la defensa de la llengua catalana i una violació dels drets individuals dels ciutadans.

L’organització espera que la investigació obligui l’Estat espanyol a identificar els responsables i a esclarir si s’han saltat els procediments legals. El programari de ciberespionatge utilitzat sembla ser el Pegasus, que només està disponible per a estats.

Plataforma per la Llengua continuarà treballant per defensar la llengua catalana malgrat l’atac a la privacitat dels seus membres.

 

PUBLICITAT











REDACCIÓ3 Febrer, 2023
onu.jpg

Un grup d’experts de l’ONU demana a Espanya investigar de manera “completa, justa i efectiva” l’espionatge a l’independentisme amb Pegasus i Candiru. En una declaració conjunta, els experts reclamen que, un cop fetes les investigacions, el resultat es faci públic i “aturar qualsevol interferència il·legal dels drets fonamentals dels activistes de la minoria catalana”.

Els experts també es mostren “molt preocupats” per la “interferència en els drets humans dels líders catalans i altres activistes de la minoria” i subratllen que l’espionatge a les minories pot ser una “violació greu” dels estàndards europeus en drets humans.

Fernand de Varennes

Els experts que publiquen la declaració conjunta són Fernand de Varennes, relator sobre minories, Clément Nyaletsossi, de reunió pacífica, i Irene Kahn, de llibertat d’expressió. En el text, els experts mostren “especial preocupació” per la “sofisticació” dels programaris d’espionatge i el seu ús “durant un llarg període de temps contra líders i activistes de la minoria (catalana) que no estaven involucrats en activitats violentes”.

“Ens preocupa que l’ús ampli d’aquest tipus de programaris d’espionatge pugui portar a un increment de l’autocensura, que pot tenir un efecte paralitzador en el dret a la llibertat d’expressió i els drets a la llibertat de manifestació, així com a violacions dels drets de minories i a una participació efectiva en la participació a la vida pública”, remarquen.

PUBLICITAT










REDACCIÓ16 Maig, 2022

El Parlament de Catalunya ha presentat aquest dilluns una denúncia per l’espionatge dut a terme amb el programa Pegasus. A la queixa s’exigeix que es depurin en seu judicial les possibles responsabilitats de les persones que hagin participat a l’espionatge.

La denúncia està signada per la presidenta del Parlament, Laura Borràs (JXCat), s’ha presentat a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i s’adreça al Jutjat d’Instrucció que correspongui pel torn de repartiment.

Al text de la queixa, la Cambra catalana al·lega que l’espionatge amb el programa Pegasus “pot ser constitutiu” d’un delicte de l’article 197 bis del Codi Penal, que tipifica accedir a un sistema d’informació o mantenir-se dins sense autorització i contra la voluntat del propietari.

PUBLICITAT












REDACCIÓ6 Maig, 2022

La portaveu de JxCat al Congrés, Míriam Nogueras, ha defensat que “l’única estratègia que s’ha demostrat efectiva” per assolir la independència “és la de plantar cara” i dir “prou” al govern de Pedro Sánchez.

“S’ha donat estabilitat a un govern que ens ha pres el pèl”, ha dit Nogueras en una entrevista, preguntada per quin pas hauria de fer el president Pere Aragonès després que el CNI hagi admès haver-lo espiat.

La diputada al Congrés de Junts ha reclamat aquest divendres a l’independentisme que surti “de la zona de confort” i assumeixi “els riscos polítics”, ja que l’estratègia del diàleg amb el govern espanyol “no ha funcionat”.

“No hi ha voluntat de resoldre res”, ha remarcat Nogueras l’endemà de la compareixença de la directora del CNI, Paz Esteban, sobre el ‘Catalangate‘ a la comissió de secrets oficials del Congrés.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Maig, 2022

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha assegurat aquest dimecres que les escoltes amb Pegasus que s’han fet al govern espanyol “no tenen res a veure” amb les que han patit els independentistes catalans.

Vilagrà ha insistit que es depurin responsabilitats pel ‘Catalangate‘ i ha reclamat la dimissió o cessió “de les persones responsables”. Alhora, ha lamentat que l’executiu de Pedro Sánchez encara no ha donat “totes les explicacions” al Govern. “Les estem esperant”, ha remarcat.

La consellera també ha posat de manifest que a l’Estat, d’una banda, hi ha una llei de secrets oficials “franquista” i de l’altra “una tecnologia potent que permet conculcar drets fonamentals”, el que a parer seu suposa “una arma de destrucció massiva”, que la mateixa responsable de Presidència va exigir al seu homòleg estatal, Fèlix Bolaños, en la reunió que van mantenir.

VÍDEO

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Maig, 2022

El vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha afirmat que l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha certificat que els exconsellers Meritxell Budó i Damià Calvet i l’aleshores cap de gabinet Ivan Monforte també van ser espiats amb Pegasus.

En una entrevista a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’, Puigneró ha dit que no se sap exactament quan van ser infectats els seus telèfons, però sí que va passar abans del juliol del 2020.

El vicepresident ha explicat que quan es va saber el cas del president del Parlament, Roger Torrent, van demanar a l’Agència de Ciberseguretat que analitzés els telèfons d’alts càrrecs del Govern. De les 11 persones voluntàries, s’ha detectat Pegasus en tres casos.

PUBLICITAT


REDACCIÓ3 Maig, 2022

L’expresident de la Generalitat Quim Torra i l’exvicepresident del Parlament Josep Costa han anunciat que han iniciat el procés per demandar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per haver estat espiats amb Pegasus.

Consideren que el cap de l’executiu espanyol és el “màxim representant i responsable dels serveis d’intel·ligència”. Segons l’anàlisi dels seus telèfons mòbils institucionals, l’expresident de la Generalitat va patir 8 infeccions amb Pegasus i l’exvicepresident del Parlament en va patir 4 durant el 2019.

També han presentat un requeriment contra el govern espanyol i el seu president exigint el “cessament de la vulneració dels seus drets fonamentals com a víctimes de l’espionatge il·legal”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Abril, 2022

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, els expresidents Quim Torra i Artur Mas i l’entorn de Carles Puigdemont van ser víctimes, al costat de més de 60 líders independentistes, del sistema de ciberespionatge Pegasus, que només poden comprar governs, segons una informació de The New Yorker.

Segons aquest informe, entre els dirigents víctimes d’aquest programa també hi figuren l’advocat de Puigdemont -Gonzalo Boye-, i el de l’exvicepresident Oriol Junqueras -Andreu Van den Eynde-, així com dirigents d’ERC, Junts i la CUP i d’entitats independentistes com Òmnium Cultural i l’ANC.

Es tractaria de 63 independentistes víctimes del programa Pegasus (més altres quatre infectats amb el virus Candinu, dos d’ells atacats amb les dues eines alhora), un programa de l’empresa israeliana NOS Group que només poden comprar governs i forces i cossos de seguretat per combatre el crim i el terrorisme.

La informació de The New Yorker, amb dades obtingudes pel laboratori The Citizen Lab, ha indignat l’independentisme català, fins al punt que Aragonès i el seu Govern en ple compareixeran demà dimarts a la tarda al Palau de la Generalitat per valorar aquest “espionatge massiu” mentre que Puigdemont i Junqueras oferiran, al costat d’altres dirigents, una roda de premsa al Parlament Europeu per anunciar les mesures que adoptaran sobre aquest tema.

Segons The Citizen Lab, un grup d’experts en ciberseguretat de la universitat de Toronto (Canadà), el telèfon d’Aragonès va ser infectat quan era vicepresident en el Govern liderat per Torra, qui al seu torn va ser víctima de Pegasus durant el seu mandat, mentre que en el cas d’Artur Mas ho va ser quan ja havia deixat la Generalitat.

Aragonès ha assegurat, en un fil a Twitter, que la “massiva” operació d'”espionatge” contra l’independentisme català és una “vergonya injustificable”, ja que suposa un “atac extremadament greu” a la democràcia i als drets fonamentals i és “un exemple més” de la “repressió contra un moviment pacífic i cívic”.

“Aquest programa d’espionatge només pot ser adquirit pels Estats. El govern espanyol ha de donar explicacions immediates i arribar fins al final. Sense excuses. Espiar a representants públics, advocats o activistes dels drets fonamentals civils és una línia vermella”, ha insistit Aragonès, que afirmat que aquest cas “exigeix transparència” i “assumpció de responsabilitats” per part de l’executiu central.

Per la seva banda, l’expresident català Carles Puigdemont ha considerat a Twitter que aquest suposat espionatge és un “nou GAL, versió digital”.

“Hem estat espiats de forma massiva i il·legal a través d’un programa que només poden tenir els Estats. Polítics, advocats i activistes, víctimes de la guerra bruta de l’Estat espanyol per lluitar contra una idea legítima”, ha lamentat Puigdemont.

La dona de Carles Puigdemont també va ser blanc de l’espionatge polític

Segons la publicació, els més estrets col·laboradors de Puigdemont han estat objectiu d’aquest programa d’espionatge, entre ells el seu advocat, Gonzalo Boye, la regidora a Barcelona Elsa Artadi, l’eurodiputat Toni Comín i el seu entorn de confiança, com Joan Matamala, Josep Rius, Sergi Miquel, Josep Costa i Josep Lluís Alay, a més de la dona de l’expresident, Marcela Topor.

Per la seva banda, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, de JxCAT, que també figura en la llista d’objectius de Pegasus, ha denunciat que aquest cas demostra que als independentistes els persegueixen “per terra, mar i aire”. “Ens peguen quan votem, ens assetgen judicialment, ens empresonen i ara sabem que també ens espien. Es veu que algunes finalitats justifiquen tots els mitjans”, ha dit.

L’exvicepresident segon del govern central i exlíder de Podem, Pablo Iglesias, ha defensat, en declaracions a Rac1, que els ministres Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles haurien de comparèixer al Congrés de forma “immediata” per donar explicacions sobre aquest episodi, atès que de confirmar-se l’espionatge es tractaria d'”un delicte gravíssim” els responsables del qual, ha afegit, “haurien d’anar a la presó”.

A més, Amnistia Internacional (AI) ha demanat a les institucions europees investigar a fons l’ús del programa de ciberespionatge Pegasus i ha instat el govern espanyol a aclarir si l’ha utilitzat per fer seguiment de polítics, activistes i periodistes.

Pegasus és una eina de ciberespionatge que infecta dispositius mòbils i és capaç d’usar-los com a micròfons, de gravar vídeos, llegir missatges o modificar arxius emmagatzemats.

Pablo Iglesias, ha defensat que els ministres Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles haurien de comparèixer al Congrés de forma “immediata”

Citizen Lab subratlla que aquest cas d’espionatge a l’independentisme català és el de més envergadura fins ara analitzat, ja que afecta 65 persones, per sobre d’atacs com els dirigits cap a periodistes d’Al-Jazeera (36 víctimes) o a dissidents a El Salvador (35 víctimes).

Els casos revelats aquest dilluns se sumen als ja coneguts que afecten l’expresident del Parlament i ara conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i a l’actual líder d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall.

El 22 d’octubre del 2020, el titular del jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona va obrir diligències per investigar el presumpte espionatge a aquests dos dirigents independentistes, avalant així el criteri de la Fiscalia, tot i que es va oposar a investigar de moment a l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán, contra el qual es van querellar els afectats.

Quan va sortir a la llum pública l’espionatge a Torrent i Maragall, el ministeri d’Interior, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van negar ser clients de la firma israeliana, mentre que el CNI va indicar que sempre actua “amb plena submissió a l’ordenament jurídic i amb absolut respecte a la legalitat vigent”.

PUBLICITAT






REDACCIÓ20 Juliol, 2020

Nou partits reclamen al Congrés que s’investigui el cas

Els grups parlamentaris de JxCat, ERC, la CUP, EH Bildu, PNB, Més País, Unides Podem, BNG i Compromís reclamen una comissió d’investigació al Congrés sobre l’espionatge i la “intromissió a la privacitat i la intimitat de líders polítics, institucions i persones individuals per part de les estructures públiques de l’Estat”.

Les formacions han presentat la proposta a la cambra baixa arran de les informacions publicades per diversos mitjans relacionades amb l’espionatge de líders polítics catalans a través dels seus telèfons mòbils. Entre ells, el president del Parlament, Roger Torrent, l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel o el membre de l’ANC Jordi Domingo.

A la petició, els partits asseguren que, tot i que els poders públics han negat qualsevol vinculació amb els fets, “és sabut que les FCSE i el CNI utilitzava el software per a la intromissió en terminals mòbils i dispositius electrònics”. En concret, remarquen que “a causa de una filtració interna de més de 400 correus, es va fer públic que el govern espanyol era client –almenys fins a l’any 2015- de la competidora italiana de NSO, Hacking Team“.

La proposta preveu que la comissió estigui integrada per tres representants de cada grup parlamentari de més de 100 diputats, dos representants de cada grup amb un número superior a 8 i inferior a 100 i un representant de cada un dels grups restants.

 

 


REDACCIÓ9 Abril, 2019

La investigació de Bèlgica sobre les balises instal·lades al cotxe de l’expresident Carles Puigdemont inclou com a possible sospitós un fiscal de l’Audiència Nacional.

La policia belga assenyala en els seus informes Carlos Bautista Samaniego, un dels principals experts estatals en euroordres. Els agents el situen a finals de gener del 2018 en un hotel de Brussel·les que consideren clau en l’operació d’espionatge arran d’una trucada d’una de les targetes SIM britàniques relacionada amb les balises. El fiscal espanyol era a Brussel·les, en aquell hotel i durant la mateixa setmana que la policia belga creu que va començar el seguiment, segons les mateixes fonts. Al mateix establiment, i després d’una àmplia investigació de tots els hostes, també assenyalen com a persones d’interès un empresari espanyol, un home que consideren relacionat amb el Ministeri de Justícia i tres informàtics. Però la jutgessa belga que porta el cas ha decidit, per ara, no estirar més del fil i rebutja demanar explicacions a l’Estat.

La fiscalia belga ha rebutjat, a petició de l’ACN, confirmar o desmentir si durant aquelles jornades van mantenir alguna reunió amb membres de la fiscalia espanyola. “No farem comentaris sobre aquest tema”, ha assegurat una portaveu del ministeri fiscal belga.

Fonts de la fiscalia de l’Audiència Nacional han indicat que les reunions sobre el cas Puigdemont es van fer en el marc de l’Eurojust, un organisme de cooperació judicial amb seu a la Haia (Països Baixos). “Parlar sempre es pot parlar”, es limiten a dir, sobre si hi hauria hagut altres trobades. Preguntats directament per les investigacions belgues que apunten a un fiscal de l’Audiencia Nacional, fonts de la fiscalia espanyola de l’AN diuen que no els consta “res” en aquesta línia i neguen “taxativament” qualsevol “actuació irregular”. El propi Bautista Samaniego no ha respost a les peticions de l’ACN.

D’altra banda, i preguntades per aquesta mateixa qüestió, fonts de la defensa de Puigdemont plantegen que els fets de l’espionatge a l’expresident els semblen “molt greus” i que, per això, en el seu dia, van presentar una denuncia. Però remarquen que no poden fer comentaris sobre la informació del procediment judicial.

Els últims dies de gener del 2018
Era l’última setmana de gener del 2018, i el ple del Parlament de Catalunya estava convocat per aquell dimarts, dia 30, per la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Pocs dies abans, el 22 de gener, el líder de JxCat havia sortit de Bèlgica per primera vegada per anar a Copenhaguen, capital de Dinamarca. La Guàrdia Civil i la Policia Nacional intensificaven els controls a les fronteres per interceptar Puigdemont si intentava tornar a Catalunya per assistir, en persona, al ple. El 27, el Tribunal Constitucional va posar condicions a la investidura.

L’endemà, aquell diumenge 28, el fiscal de l’Audiència Nacional Carlos Bautista Samaniego tenia una habitació reservada, fins al dia 31, en un cèntric hotel de Brussel·les, segons les investigacions policials. Després de mesos de treball, la policia belga va assumir que aquella estada podia estar relacionada amb l’operació d’espionatge descoberta només uns dies després, el 7 de febrer: el dia que el mosso Lluís Escolà va detectar una primera balisa sota del para-xoc posterior del Renault Espace on viatjava el 130è president de Catalunya. L’endemà, amb agents especialistes de la policia federal belga, en van descobrir una segona dins del motor d’un altre dels vehicles de Puigdemont, un Renault Laguna.


Una operació extraoficial?
Segons ha pogut saber l’ACN, la investigació belga podria apuntar a una operació espanyola ‘fantasma’, extraoficial, sense permís de les autoritats de Bèlgica i que els serveis secrets espanyols sempre han negat als seus homòlegs belgues. De fet, això és també el que es desprèn de l’informe del comitè R del parlament belga sobre el cas, i del qual l’ACN ha tingut coneixement a través de fonts properes al text. Aquest comitè és l’encarregat de supervisar les tasques dels serveis de seguretat de l’estat belga.

I és que si bé les investigacions policials apunten indiciàriament a un espionatge espanyol, els diversos elements descoberts pels belgues obren la porta a que no es tracti, de fet, d’una missió oficial i reconeguda per l’Estat. Des de la policia belga consideren que les balises, “de material d’alta qualitat”, van ser col·locades per “professionals entrenats” que podrien haver treballat, alhora, amb altres còmplices “amateurs discrets”. Per exemple, els investigadors belgues se sorprenen que un equip capaç de col·locar balises dins de dos cotxes de Puigdemont el seguissin, alhora, físicament pels carrers de Brussel·les -i en una de les ocasions, sent detectat pel propi equip de Puigdemont.

Balises, targetes SIM i un hotel 
L’anàlisi de les dues balises localitzades i l’activitat de les targetes SIM que hi havien estat en contacte, que arribaven fins a vuit, va permetre als investigadors determinar que hi hauria hagut almenys sis dispositius: tres LISA-U200 fabricats per l’empresa suïssa U-blox AG i tres mòbils Alcatel OT 1016G de TCL. Algunes targetes SIM es van utilitzar en més d’un dispositiu, segons les investigacions.

D’aquestes targetes SIM, totes amb número britànic, els investigadors belgues destaquen una trucada que podria ser un possible error dels responsables del seguiment, probablement mentre encara feien proves. Es tracta d’una breu trucada d’un dels números investigats a la centraleta d’una cadena d’hotels de Brussel·les, el migdia de l’1 de febrer, i que consideren que “demostraria sens dubte” que la cadena té relació “amb els qui van fer col·locar les balises”.

La cadena d’hotels és la que allotjava, durant diversos dies d’aquella setmana, el fiscal de l’Audiència Nacional Bautista Samaniego, així com suposadament també l’empresari espanyol, l’home que la policia belga relaciona amb el Ministeri de Justícia i tres informàtics. En alguns dels casos, dormien en habitacions consecutives.

La policia belga va reduir la llista de possibles sospitosos dels centenars d’hostes dels hotels fins a només aquests sis. Però la jutgessa encarregada del cas va tombar recentment la petició de la defensa de Puigdemont d’exigir explicacions sobre l’estada del fiscal espanyol i la resta de potencials responsables de l’espionatge en no veure prou indicis de culpabilitat, una qüestió que ara està pendent d’un nou recurs, segons ha pogut saber l’ACN. La magistrada tampoc va acceptar revisar l’origen de les balises a través de les empreses distribuïdores, al considerar que hi hauria poques opcions de trobar-ne els compradors.

Espionatge quan no hi havia euroordre
Es dóna la circumstància que aquests seguiments es van fer quan sobre Puigdemont ja no pesava cap ordre europea d’extradició i entrega (oede). La primera, emesa per la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela el 3 de novembre del 2017, va ser retirada pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena el 5 de desembre següent, tot i mantenir l’ordre de crida i cerca dins de l’estat.

Ho va justificar perquè, davant de les primeres reticències de la justícia belga, no volia que se li denegués total o parcialment la petició sense tenir tota la documentació procedent de la instrucció. La fiscalia va demanar reactivar l’euroordre el 22 de gener, quan es va confirmar que Puigdemont faria el seu primer viatge fora de Bèlgica, en concret a Dinamarca. Però Llarena ho va descartar, i el ministeri públic va dir que ho tornaria a demanar quan es dictés la interlocutòria de processament.

Per això, el magistrat del Suprem va reactivar la petició europea el 23 de març del 2018, el mateix dia que va comunicar als investigats la interlocutòria de processament, que posava fi a la instrucció. Aquell dia estava citada la secretària general d’ERC, Marta Rovira, però no es va presentar a la cita i va marxar a Suïssa. Bona part de la resta d’investigats, com Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa, van ser empresonats preventivament, just el dia abans que hi hagués la segona votació al Parlament per investir Turull com a president de la Generalitat.

Dos dies després, Diumenge de Rams, l’expresident català va ser detingut per la policia alemanya quan entrava al país procedent de Finlàndia en cotxe. Aleshores es va especular si el cotxe amb el qual Puigdemont tornava de Finlàndia, passant per Suècia i Dinamarca, portava una balisa, però algunes fonts diuen que se’l va localitzar a través del senyal del telèfon mòbil d’algun dels seus acompanyants, o fins i tot seguint físicament i a través de les càmeres de les autopistes el cotxe del president que va sortir de Brussel·les per anar-lo a buscar. Finalment, aquella euroordre també va ser retirada a principis de juliol després que Alemanya, Suïssa, Escòcia i Bèlgica tornessin a dificultar l’entrega dels polítics independentistes exiliats.