Entrevista Santi CORDÓN – Danny Boy-Rivera és còmic de la Paramount Comedy. El gallec de 33 anys, va canviar el laboratori pels escenaris. Actualment, exhibeix el seu show “La Oveja Negra” a la Gran Via de Madrid.

+Actual – Com et va arribar la proposta del canal de TV Paramount Comedy?
Danny Boy-Rivera – Quan vaig marxar de Galícia. Al arribar a Madrid vaig conèixer a Quique Macias, còmic de la Paramount Comedy. Em va demanar que li fes arribar alguns vídeos. Poc després estava gravant per ells.
+A – Un biòleg fent de còmic?
DB – Doncs sí, sóc biòleg i treballava en un laboratori d’anàlisis d’aliments. Per a mi la Biologia era com Jacques Cousteau: em veia al mar bussejant, mirant peixos, investigant balenes… però després em vaig adonar que tot era mirar pel microscopi.
+A – Vas representar Espanya al Festival Internacional de l’Humor a Colòmbia…
DB – Sí, a Caracol TV. Encara desconec els motius pels quals hem van triar (riu). El públic era espectacular i vaig tenir un tracte excel·lent amb la televisió colombiana. Tota una experiència.
+A – Quin és el públic més agraït?
DB – Geogràficament, quant més al nord millor, suposo que és pel meu tipus d’humor.
+A – Com definiries el teu humor?
DB – Abans escrivia per fer riure i ara escric sobre temes que preocupen a la societat i els intento donar una pinzellada de comèdia. Una espècie d’humor crític i negre.
+A – Com és el públic català?
DB – És un bon públic i molt respectuós, però no tant calurós com en altres parts. Aplaudeixen només el que consideren que han d’aplaudir. Em sembla molt just. A Catalunya descobreixo quins són, veritablement, els millors acudits.
+A – Has explicat mai un acudit de catalans a un català?
DB – La veritat és que no, però estic segur que riuria. Tenen un bon sentit de l’humor.
+A – La gent espera que sempre siguis simpàtic i facis riure?
DB – És cert que a vegades es té aquesta percepció dels còmics, com si fóssim graciosos i simpàtics les 24h. En el meu cas, estic més a prop de ser un ‘muermo’ que del “graciós de la colla”. De fet, sóc bastant rondinaire…
+A – Què s’han fet dels cassetes d’humor que abans es trobaven en les benzineres?
DB – No entenc el motiu perquè això s’ha perdut! A Estats Units i Anglaterra els còmics segueixen editant àudios dels seus espectacles (ara en CD’s, clar) i, en moltes ocasions, entren al Top 10 de vendes, eclipsant a grans grups de música. Aquí, des de fa 15 o 20 anys, es va anar imposant una dictadura de l’humor gestual que va enterrar aquesta tradició. Ara els còmics tornen a centrar el seu treball en textos, així que.. qui sap si podrem tornar a les benzineres!
+A – Has somiat mai actuar a la Gran Via de Madrid?
DB – No. No m’he atrevit mai a somiar algo així. Encara no em crec que el meu cartell estigui allà.
+A – Què suposa per a tu?
DB – És un dels meus principals motius d’orgull a nivell professional. Espero que el show pugui estar allà molt de temps, no hi ha un aparador millor.
+A – Escoltar riure quan actues és…
DB – Un ‘subidón’. Com la il·lusió infantil de ser reconegut per els altres.
+A – Com veus el panorama cultural?
DB – Fotut. La pujada de l’IVA ens ha afectat molt. Abans hi havía locals que amb monòlegs estaven pleníssims. Ara no hi van ni 20 persones.
+A – Què és l’humor?
DB – Segons Robert Mckee: “La lliberació d’una energia que manca de sentit”.

(Entrevista publicada a la revista +Actual)