Arxius de empresa | Diari La República Checa

L’aplicació, el passat mes de desembre, de la sentència que anul·la el planejament urbanístic vigent, POUM-2013, ha sacsejat l’activitat econòmica i social de Tarragona davant l’escenari d’inseguretat jurídica que, malauradament, s’ha generat.

Moltes han estat les consultes i els supòsits que, des de diferents àmbits, ens han fet arribar a la Cambra de Tarragona, com a corporació territorial i empresarial. Des d’un primer moment vam analitzar amb rigor jurídic de quina manera podíem aportar una solució que no suposés cap dilació en el temps, perquè entenem que com més triguem a l’hora d’adoptar unes clares eines de joc a nivell urbanístic, major inseguretat generarem davant els inversors i més gran serà el perjudici a l’activitat econòmica. I amb la crisi sanitària i econòmica que patim no ens podem permetre el luxe d’encantar-nos.

Val a dir que la solució que s’adopti és totalment política, qui pot decidir si cal fer un POUM nou o reprendre el suspès és el Plenari de l’Ajuntament de Tarragona. Per això hem entès que l’única manera de fer sentir la nostra opinió, davant una problemàtica greu, i aquesta ho és, era fer una proposta de moció, perquè fos escoltada o almenys analitzada pels diferents grups polítics representats al Consistori, però sobretot que fos una resposta jurídica fonamentada, perquè, es digui el que es digui, jurídicament no és impossible reprendre el POUM-2013. Cal remarcar, en aquest sentit, que no ens empeny pas cap voluntat política, i sí la necessitat de que Tarragona no resti aturada ves a saber fins quan.

La qüestió, davant aquest problema, és decidir si s’agafa un camí llarg o un camí curt. Triar el primer, suposa submergir-nos en un horitzó temporal a molts anys vista, per tot el que suposa la formulació d’un nou POUM i pel desenvolupament de qualsevol figura derivada del seu planejament. Això, sense comptar que no es presentin al·legacions rellevants. L’aprovació del darrer POUM de Tarragona va ser el resultat de tretze anys de feina.  L’opció del camí llarg és, doncs, una voluntat política, força arriscada, sobretot perquè genera un escenari d’inseguretat més gran a mesura que corre el temps i ens movem sense disposar d’un document urbanístic definitiu que defineixi el creixement social i econòmic de la ciutat.

El camí curt significa reprendre el POUM-2013 en la seva totalitat des del mateix punt en què es va ometre l’informe sectorial sobre hidrocarburs. És a dir, des de la segona aprovació inicial. Arribats a aquest punt ens hem de preguntar: això és possible? De fet, altres municipis en la mateixa situació judicial de nul·litat total del seu planejament, encara que en punts diferents del procediment administratiu, han escollit aquesta opció, i en menys de dos anys se n’han sortit, generant la necessària seguretat jurídica i el màxim compromís amb els agents socials perquè el municipi no quedi paralitzat.

No oblidem que la sentència declara nul·la la vigència del POUM-2013 per un fallo en el procés administratiu, no esmenta pas res sobre el seu contingut. Si tenim una eina com el POUM-2013, aprofitem-la, polim el que sigui necessari però no ens eternitzem en fer-ho. D’ençà la seva aprovació, fa quasi vuit anys, de cap manera s’ha exhaurit la seva capacitat de desenvolupament, ben al contrari. Per tant, no tindria sentit iniciar un nou tràmit, per tot el que he comentat abans.

I en aquest plantejament la Cambra de Tarragona no hi està sola. Per això vull agrair públicament a les quinze entitats econòmiques que s’han adherit a l’opció més lògica, àgil i directe per al futur de Tarragona per fer sentir un veu única, clara i contundent. La ciutat no és mereix més endarreriments, després de passar una crisi i estar enmig d’una altra. Paralitzar el municipi amb l’inici d’un nou POUM no és la millor opció.

Un altre aspecte que no s’ha valorat suficientment és què significa per la ciutat quedar-se sense el POUM-2013. Vet aquí la magnitud de la tragèdia. Tarragona no es mereix el que està a punt de succeir, perquè les conseqüències de tot plegat són incalculables. I aquestes sí que no les pagaran els polítics, les pagarem els ciutadans i les empreses, que ens quedarem  sense uns  serveis i equipaments projectats que ens haurien de garantir una qualitat de vida i competitivitat, que necessitem.

I el pitjor de tot és la imatge d’inseguretat jurídica que projectarem sobre el futur desenvolupament de Tarragona. Qui apostarà per invertir aquí? Qui estarà disposat a crear llocs de treball, a jugar-se els diners? En definitiva, a crear riquesa?. I tot quan més falta ens fa no perdre pistonada i estar amatents per agafar l’embranzida necessària que ens ajudi a superar aquesta inesperada i dura crisi derivada de la pandèmia de la Covid-19.

Sincerament, la ciutat no s’ho mereix. Per això demanem als polítics, organismes i institucions que estiguin a l’alçada de les circumstàncies històriques que ens han tocat viure. Nosaltres, i quinze organitzacions econòmiques més, hi estarem.

Laura ROIGÉ
Presidenta de la Cambra de Tarragona