Segueixen els moviments politicopartidaris a Tarragona. Quan falta gairebé un any per als nous comicis municipals, els partits comencen a elaborar les seves llistes electorals per poder apoderar-se de l’alcaldia de Tarragona. Els resultats es preveuen molt ajustades. Per aquest motiu, les executives dels partits tarragonins miren fins a l’últim detall per fer decantar la balança electoral.
Amb moltes incògnites sobre el tauler electoral, un dels espais que més debat i curiositat està suscitant, és el ‘neoconvergent’. La setmana passada es va presentar el projecte de Centrem, integrat per membres del PDeCAT en la nova marca d’Àngels Chacón, i ara el focus se centra en Junts i quina serà la seva aposta per tornar a recuperar el Palau Municipal i imposar-se als seus antics ‘socis’.
Segons fonts properes al partit independentista controlat per Carles Puigdemont, un nou nom hauria estat posat sobre la taula. Es tracta d’una persona que reuniria molts dels requisits exigits per la formació. La idea dels ‘juntaires‘ és que una dona ‘potent’ lideri la llista a Tarragona. Al nom de Montse Adan, ara se suma una nova cara a l’equació, que compliria amb tots els ‘estàndards’ del partit.
Estem parlant de l’expresidenta d’Òmnium Tarragonès, Rosa Maria Codines, amb una llarga trajectòria – 21 anys – dirigint l’entitat catalanista i molt arrelada entre els cercles associatius i la societat civil independentista de Tarragona. Cal recordar que en el darrer reglament aprovat per Junts, candidats independents poden liderar les llistes, sempre que reuneixin una sèrie de requisits, que Codines els compleix.
Rosa Ma Codines es desmarca de Junts
En declaracions a larepúblicacheca.cat, Rosa Maria Codines ha negat qualsevol ambició política ni cap contacte de cap partit polític. “No he rebut cap trucada de ningú per entrar en cap llista”, ha assegurat Codines qui també ha volgut assenyalar que després de 21 anys liderant Òmnium al Tarragonès, la seva prioritat ara és seguir en l’executiva nacional de l’entitat cultural catalana “donant suport al president Xavier Antich“.
L’expresidenta d’Òmnium a la comarca no és l’única carta que està barallant l’executiva. No cal perdre la vista a altres noms com el d’Eusebi Campdepadrós o Dídac Nadal, que fa temps que circulen entre la militància de JxTGN. També el de l’incombustible Agustí Mallol, que va anunciar la seva candidatura a les primàries. El que està clar és que els partits s’estan movent i la partida està a punt de començar. La maquinària electoral està en marxa.
La vicepresidenta del govern espanyol en funcions, CarmenCalvo, ha defensat aquest dimarts el “dret” de PSOE a formar un govern “progressista” encara que la investidura depengui de l’abstenció d’ERC, amb qui els socialistes ja han obert els contactes.
“Ells estan prenent les seves decisions. Tenen una consulta, perquè els partits d’esquerres fem consultes, i el PSOE té tot el dret a conformar un govern progressista per Espanya”, ha dit en declaracions a la premsa mentre participava en la manifestació a Madrid contra la violència masclista.
Segons Calvo, “ERC està prenent decisions amb la seva militància i quan les prengui sabrem en quines condicions podem seguir avançant perquè hi hagi un govern progressista aviat, que és l’important”. ERC i el PSOE celebraran previsiblement aquesta setmana una nova trobada a la recerca d’un acord que permeti la investidura del líder del PSOE, Pedro Sánchez.
Un cop acabada la carrincloneria típica de l’època nadalenca, la vida torna, finalment, a la normalitat. El sentimentalisme i el «bonisme» deixen lloc a la realitat amb els seus ets i uts. Arriba el moment de posar els peus a terra i enfrontar un nou any. Un any que esperem que sigui igual que el 2018, si ha de canviar a pitjor.
Tot i que soc republicà he fet la meva particular carta als reis, si bé reconec que algunes de les meves demandes no les poden resoldre ni ses majestats d’orient ni els de la Zarzuela.
En la carta als reis he fet constar sobretot demandes col·lectives, ja que soc conscient que el meu benestar passa sovint pel meu entorn personal, familiar, professional, polític i social. I no volia dedicar-me massa a l’esfera política perquè la situació és complexa. La imatge d’insolubilitat que pretenen traspassar els polítics és falsa.
La resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya en què estem ancorats des de fa massa temps depèn obligatòriament d’un canvi de paradigma, d’un diàleg clar i honest, de sentit comú i, sobretot, de voluntat política. Aquesta absurditat no afavoreix ningú. Cal repensar les estratègies i escoltar el poble. La calma tensa que es palpa té tendència a convertir-se en enfrontament social. És la prova que els polítics són incapaços de representar-nos i de defensar els nostres interessos. Enguany tenim una oportunitat d’or per engegar el canvi.
El pròxim mes de maig, més concretament, el dia 26, podem posar en marxa la maquinària del canvi. Estem convocats a triar els nostres representants als ajuntaments i al Parlament Europeu. No hem de menystenir el paper que desenvolupen els alcaldes i regidors. Són, en tot el nostre sistema de representació política, els que més a prop estan dels ciutadans, els que coneixen les inquietuds i les problemàtiques reals de la societat. És vergonyós que alguns alcaldes i regidors no cobrin o tinguin una remuneració de misèria, mentre que els diputats i senadors viuen com a reis. No m’oposaria a la reducció del nombre de diputats, sobretot tenint en compte que alguns no foten ni brot.
Els ciutadans tenim la clau del canvi, el problema és que sovint no la sabem fer servir i amb la nostra desídia permetem que uns pseudopolítics ens portin a l’abisme. Cal un canvi de paradigma, una nova manera de fer i d’estar en política, un canvi a l’hora d’encarar la política social, i tot això depèn de nosaltres.
No pot ser que el populisme, la corrupció o el feixisme creixi perquè nosaltres continuem de braços plegats. Hem de recuperar el seny i fer que els polítics que no donen la talla se’n vagin. Si no volen marxar voluntàriament, sempre tenim el coixí del vot. Diguin el que diguin, el poder del poble unit és invencible. Només cal que ens ho creiem.
Entrem en la recta final de campanya i ja no n’hi ha marxa enrere ni temps per esmenar errors. Les estratègies dels candidats i els seus equips s’estavellen contra les urnes en pocs dies. I ja podem assegurar algunes coses i desvetllar d’altres.
Primer diré que he posat nota a tots els candidats, a les llistes, he obert l’armari dels sondejos pre electorals secrets dels partits i he explicat els angles de llum i de foscor de tot el que es belluga per aquestes eleccions a la ciutat. I ara toca estar atent al que passa i al que roman amagat.
Abraçades
Josep Fèlix Ballesteros (PSC)
Ballesteros ha estat capaç d’ocupar el centre del taulell polític de la ciutat. Les seves propostes són creïbles, mesurades i realitzables. El seu equip confia en cos i ànima en la personalitat de l’alcalde alcaldable. L’opció Ballesteros és nítida: voteu els qui confieu en mi o els qui desconfieu més dels altres. Per a Ballesteros, cada abraçada és un vot. Si pogués, abraçaria la ciutat sencera.
Ballesteros ho té molt clar: amb 10 regidors governarà en minoria i acords puntuals multilaterals. Necessita 10 regidors. Per fer què? Essencialment, per tenir una passarel·la a Madrid, que és el seu objectiu de futur ara mateix. En qualsevol cas, no és massa sincer Ballesteros quan parla del futur de Tarragona, quan el seu futur polític personal no passa sobretot per la ciutat. Està cansada de la política municipal.
L’anècdota més curiosa de Ballesteros, fins ara, en aquesta campanya, és el triomf de la col·lecció de cromos d’Abelló entre els seus familiars directes més joves. Fins i tot un d’ells li hauria demanat que li aconsegueixi els cromos que li falten. Ell ho negarà, però de vegades la realitat és sàvia i li guanya la partida als professionals de la política.
Alejandro Fernández (PP)
Projecte ‘apagat’?
Els nervis estan instal·lats, sobre tot, en la casa electoral d’Alejandro Fernández i el seu PP. Les coses no li pinten gens bé pel que s’endevina si parles anònimament amb els ciutadans de a peu. El seu equip també s’ha confiat plenament a la imatge del seu líder local, però en aquesta campanya Alejandro no ha estat capaç d’aixecar un projecte que sembli alternatiu al de Ballesteros, que era el que qualsevol assessor qualificat i independent li hauria aconsellat.
Alejandro arriba a la recta final de campanya donant la sensació que serà una crossa institucional de Ballesteros. El veï més il·lustre de Sant Pere i Sant Pau no ha fet oposició. Lleialtat institucional a la ciutat? Segurament, però ell i els seus 6 regidors han estat uns “fofisanos” en aquests quatre anys. I potser ho pagaran car en aquestes eleccions. Si Alejandro fa un mal resultat de ben segur que també seran les seves darreres eleccions com a candidat del PP encara que ell, Alejandro, encara no ho sàpiga.
Albert Abelló (CiU)
Abelló canviarà de partit?
Pel que fa a Albert Abelló, pot fer dues coses. Plegar davant el mal resultat que tindrà el proper diumenge o considerar humilment que en aquesta campanya no s’ha assabentat de gaires coses, que no ha pogut armar un equip potent de col·laboradors i que el 25 de maig comença el seu veritable partit electoral, que jugarà pel títol en el 2019. El meu consell és que faci una oposició seriosa, amb arguments, treballant a fons tots els assumptes municipals, parlant molt amb la ciutat… i pensant seriosament en canviar-se de partit. Encara és independent, oi?
Però també podria passar que els que esperen poder amotinar-se contra Abelló i la direcció nacional de CDC llencin la tovallola interna o busquin, a cara descoberta, un altre niu on posar els seus ous polítics , i qui diu ous diu una altra cosa. És una marranada el que li està fent el trio la-la-la.
Donar més joc ERC entra en el tram decisiu fora de temps. Els republicans pagaran a les urnes el preu de la seva obstinació en presentar un cartell electoral de sardanachill out. Podien donar més joc, malgrat la timidesa d’en Pau. Puc semblar molt dur amb aquesta formació i la seva gent, però és tot el contrari. Mai haurà tingut ERC una oportunitat més oberta i propera per fer-se amb una representació potent al consistori, però no serà així i no ho serà per errors locals propis, exclusivament.
Rubén Viñuales (Ciutadans)
Viñuales, un altre Carles Castillo
El cas de ‘Ciutadans’ és una qüestió a banda. Tot els ve de cara. Trauran un magnífic resultat de ben segur. Només cal que mantinguin el to de les dues darreres setmanes i no baixin el ritme. Millor ‘quietos paraos’ que la caguin. El problema és que hauran d’entrar al govern amb Ballesteros si volen menjar-se definitivament l’espai del PP a la ciutat (El que no saben és que Ballesteros se’ls menjarà a ells a poc a poc. Viñuales és massa tou per anar amb una destral política a la mà. El cap de llista ‘naranjito’ podria convertir-se en el Carles Castillo del proper mandat).
Les urgències les trobem a tres formacions que lluiten per treure 1 regidor o regidora: CUP, ICV i ‘Ara Tarragona’. Elscuperos tenen la urgència de deixar de parlar-se entre ells endogàmicament, de dir-se els uns als altres que autèntics que són i començar a parlar de debò de la ciutat. Els agraïm que posen nerviosos els que han governat i que revelin acords governamentals sospitosos… Però cal uns línies programàtiques definides i creïbles.
Arga Sentis (ICV)
Les incògnites
L’Arga Sentís té les urgències en trobar electors que, a més de dir-li que és molt solvent, treballadora i seriosa, la votin. I ‘Ara Tarragona’ té un problema dins la seva formació. Alguns dels membres de la llista han començat a cercar capelles per confessar que ells es pensaven una cosa i ha estat una altra això de l’Ara i l’Emili Rivelles. Mantenen les seves expectatives obertes, però en el que queda de campanya pot passar que Rivelles arribi sol al dia 24. O es quedi sol (dins o fora del partit) després de conèixer el resultat electoral.
Serà una setmana en la que encara queden vots orfes i, per tant, recol·lectables. Jo no en faria massa cas d’alguna enquesta que ha volgut marcar territori des de la terra dels ‘pixa pins’. El cert és que els líders consolidats van a la baixa i els candidats que encara no ho son van a l’alça. I ara diguin vostès, amb una mà al cor i l’altre allà on vulguin o puguin, si pensen que aquesta ciutat, en els propers quatre anys, anirà a la baixa o a l’alça. I no esperin al 25 per respondre a la pregunta. Al cap i a la fi o ens ho de fer mirar tots plegats.
Sort que estic en la recta final d’aquest rosari polític, tot i que, després del dia 25, us aniré vigilant a la distància i amb discreció.
Fins dilluns i aneu tots a votar. En qui? Abans de depositar la papereta penseu, sobretot, en Tarragona i en el vostre futur.
Els cartells electorals continuen en el centre de la polèmica. Tant el PP com el partit Mes, liderats per Mario García i Zacarias Henar, respectivament, es queixen de la ‘supèrbia’ de la candidatura de CiU. Insisteixen que hi ha cartells convergents penjats en llocs que no li estan adscrits. Pere Granados, l’alcaldable de CiU/FUPS a Salou ha negat les acusacions “sense fonament” de polítics “mediocres” i que estan protagonitzant “una campanya bruta contra nosaltres”.
Granados ha explicat que “vam penjar 800 cartells i ens vam equivocar amb 4 (3 al carrer Tarragona i un al carrer Pierre Vilar)”. En la seva opinió, “no hi ha per a tant”. Lamenta que els que denuncien són els mateixos que incompleixen. Tot i no voler identificar els “partits incomplidors”, ha dit que hi ha cartells penjats a la vora d’un col·legi electoral i en senyals de tràfic. No pensa alimentar polèmica per una “xorrada” i amb “uns mediocres que estan fent una campanya bruta perquè no tenen arguments”.
L’alcalde alcaldable ha insistit que no entrarà en aquesta guerra perquè, tal i com diu el refrany: “si un no vol, dos no es barallen”.
El moment que molta gent esperava ja ha arribat. Els protagonistes del ‘tradicional’ ball de bastons ‘electorals’ surten a l’escenari. D’ara, i fins el 24 de maig, la ciutat viurà empaperada amb cares a les parets amb missatges i eslògans, alguns de cridaners, d’altres avorrits i d’altres amb promeses.
Aquesta nit s’ha donat el tret de sortida a la campanya electoral per abordar l’alcaldia . Al tram de davant la Rambla Nova s’ha procedit, a les dotze de la nit, a la tradicional enganxada de cartells electorals de totes les candidatures.
Les primeres paraules ‘electorals’ L’actual alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, es presenta amb la il·usió de veure una Tarragona positiva, en colors. “No farem una campanya bruta, ni crítica, ni de desqualificacions ni amb blanc i negre. Veiem la Tarragona en color”, ha dit l’alcalde alcaldable.
Tothom dóna per fet, tenint en comptes les enquestes, que tornarà a ‘agafar el bastó’ i les claus de la ciutat. Davant els resultats dels sondejos, Ballesteros ha dit que “les sensacions són positives però els partits es tenen que jugar i s’han de jugar fins al darrer moment”. Ha afegit que “l’enquesta de veritat és la que diran els ciutadans el dia 24 de maig”.
Abelló optimista Per la seva banda, l’alcaldable de CiU, Albert Abelló, afronta aquesta campanya amb “optimisme, molta il·lusió i convençut” que aconseguirà ‘despertar’ la ciutat. Segons l’expresident de la Cambra, la seva formació “és l’única i capaç d’estar compromesa amb les persones i, alhora, reactivar l’economia i generar ocupació”.
Alejandro vol el millor resultat
Alejandro Fernández, candidat a l’alcaldia del PP, ha expressat que “nosaltres aspirem a guanyar les eleccions, i aspirem a l’alcaldia. Estem en les millors expectatives per obtenir el millor resultat per per fer-ho tenim el millor resultat del PP en les convocatòries electorals.
Ara Tarragona vol canvi immediat Ara Tarragona és una de candidatures que s’estrenen en unes eleccions municipals.
Emili Rivelles, líder dels municipalistes, surt a la palestra “amb moltes ganes, amb molta il·lusió i amb molta empenta perquè creiem que Tarragona necessita un canvi immediat i urgent perquè s’està pagant. Necessita una nova manera de fer política. Si nosaltres entrem a l’Ajuntament aquest can vi s’aconseguirà”.
CUP es desmarca del show Els independentistes de la CUP, amb Laia Estrada al capdavant de la candidatura, s’han avançat uns quants minuts a l’enganxada ja que “hem pensat que ja que hi ha una sèrie de preguntes que no s’estan responent, cregut que era un bon moment per fer-les. A més, no hem volgut participar en l’encartellada perquè hem fet el que fem tot l’any, treballar per la gent. No només quan venen les eleccions”.
De cara al 24 de maig, Estrada ha declarat que esperen recollir els fruits de tota la feina feta fins al moment. Els membres de la CUP han fet la seva encartellada a bancs i caixes.
‘Ciutadans’ vol un canvi sensat
Per la seva banda, el cap de llista de ‘Ciutadans’ es presenta com el protagonista del ‘canvi sensat i assenyat’ que Tarragona necessita.
Treu pit a l’hora de dir que li acompanya una llista preparada i amb il·lusió i voluntat de canviar la ciutat i de fer una política pensada en les persones.
No dóna massa importància a les enquestes que són favorables a la candidatura taronja perquè “els resultats només es coneixen després de comptabilitzar els vots”.
ICV amb els que pateixen
L’ecosocialista Arga Sentís ha dit que el seu partit ha estat i continurà fent al costat dels ciutadans que pateixen i que sovint són ignorats pels poders establerts i víctimes dels abusos de les entitats bancàries i de lleis que comprometen la seva qualitat de vida.
ERC la força més votada
El candidat republicà, Pau Ricomà, aprofitarà els propers 15 dies per conquerir el vot indecís. Diu que es presenta per guanyar les eleccions i conseqüentment governar Tarragona. També ha destacat la preparació dels seus companys de llista.
Ha assegurat que si és elegit no pactarà amb cap partit que no sigui favorable al procés soboranista i que no defensi la capitalitat de Tarragona. “Per a nosaltres no és important el qui, però sí el què volen fer”, ha dit Ricomà, recordant que ERC ha estat en les darreres cites electorals la força més votada.
Alguns dels missatges que han enganxat a les sucursals bancàries han estat “No s’entén, gent sense casa i cases sense gent” i “Rescatem a les persones, no als bancs”.
El candidat de CiU a Tarragona, Albert Abelló, lidera una candidatura totalment renovada per recuperar l’alcaldia de la ciutat després de dos mandats de govern socialista. “Com a ciutadà sóc dels emprenyats i dels que reclamen canvis en la manera de fer política”, assenyala Abelló, fins fa pocs mesos president de la Cambra de Comerç. En una entrevista a l’ACN, l’alcaldable opina que Ballesteros “no ha estat un bon alcalde” i que els socialistes “s’han amagat darrere de la paraula crisi”. Abelló es compromet a “endreçar i despertar” Tarragona, començant per reformar l’administració local i abordant els projectes de ciutat pendents. El candidat aspira a que Tarragona jugui “a la primera divisió”.
Abelló espera conseguir bons resultats en les munciipals
Després de ser ratificat per la militància de CDC en pugna amb la candidata dels comicis de fa quatre anys i actual portaveu del grup municipal de CiU, Victòria Forns, l’empresari Albert Abelló ha elaborat una llista formada íntegrament per persones “que no s’han dedicat mai professionalment a la política”. Un “canvi absolut”, que no inclou cap dels actuals regidors i que dóna tot el protagonisme a independents, amb la voluntat d’aportar “aire fresc i una important renovació a l’Ajuntament de Tarragona”.
Albert Abelló vol despertar Tarragona
Aconseguir bons resultats
Amb l’objectiu d’aconseguir “els millors resultats” possibles, Convergència i Unió no s’aventura encara a parlar de possibles acords postelectorals si té opcions de govern. “No estem tancats a pactes, però ja decidirem”, sentencia el candidat, el qual pronostica que, després dels comicis, l’arc municipal quedarà integrat per una “multitud de formacions”. L’alcaldable convergent insisteix que el ciutadà interpretarà els comicis del 24 de maig en clau “molt local” i en base “a les seves problemàtiques quotidianes”.
Malgrat tot, Abelló creu que “l’efecte sobiranista” serà important, però trobaria “lògic i normal” que CiU no capitalitzés tot el vot independentista. En aquesta línia, el candidat considera que, sota el govern del PSC, la ciutat “no va estar a l’alçada de les circumstàncies” ni el 9-N ni l’Onze de Setembre, jornada en què Societat Civil Catalana va celebrar un acte unionista a la ciutat. “Això no ha passat en cap altra capital del país i, si aquests actes es produeixen, és perquè algú ho facilita. Això no hauria de tornar passar”, adverteix.
“Els socialistes s’han amagat en la crisi”
El candidat de CiU considera que Josep Fèlix Ballesteros “no està sent ni ha estat un bon alcalde per a la ciutat de Tarragona”. Malgrat que el considera una persona “honesta” i afirma que sempre hi ha tingut “una bona relació”, opina que els dos mandats socialistes s’han caracteritzat per ser un “despropòsit” i per “la incapacitat de solucionar problemes i d’acabar els projectes de ciutat”. Abelló creu que aquesta situació ha generat “molt de disgust” i “insatisfacció” en la ciutadania, ja que Ballesteros “hauria pogut ser un bon alcalde per a la ciutat”.
L’alcaldable de la federació nacionalista afirma que els socialistes han deixat un llegat “molt neutre” i que “s’han amagat en la paraula crisi, que se’ls escau molt bé”, per ocultar també “les seves ineptituds i incapacitats”. Així doncs, Abelló critica que Ballesteros no hagi estat capaç de finalitzar projectes com la recuperació de l’espai del fallit pàrquing de Jaume I, de l’edifici del Banc d’Espanya, de l’antic preventori de la Savinosa o la reforma del Mercat Central, “que només ha provocat vuit anys de misèria i brutícia per les obres”.
Abelló amb Ballesteros, el seu principal adversari
El primer pas, reformar l’administració local Albert Abelló garanteix que, el primer que farà si assoleix l’alcaldia, serà “escoltar els funcionaris municipals” i plantejar un pla perquè l’Ajuntament se situï entre les administracions locals “competents”. Sense renunciar a la realització de grans projectes, el candidat considera que primer caldrà “endreçar” la feina i acabar els assumptes pendents. Abelló creu que aquesta ha de ser la prioritat d’una ciutat que té un deute consolidat de 235 MEUR i que “no ha sabut generar noves oportunitats de negoci ni atreure noves empreses”.
“El ciutadà vol una ciutat de primera, que jugui la ‘champions’, perquè sempre ens sentim com un tercer plat i, encara que potser es tracti d’un problema d’autoestima, no sabem defensar-nos amb prou contundència a Barcelona i a Madrid”, reflexiona. L’alcaldable de la federació nacionalista creu que la ciutat “mai ha tingut pes suficient” i hauria de tenir més influència. “Ens ho hem de creure, generar la nostra pròpia autoestima com a ciutat i, com a polítics, hem de marcar-nos objectius concrets per evitar que altres ciutats sempre ens passin al davant”, afegeix.
Abelló no parla d’enquestes
Un dels projectes de futur més rellevants per a la ciutat són els Jocs Mediterranis del 2017. Segons Abelló, el projecte s’acosta “perillosament” i amb massa dubtes a l’horitzó. “M’agradaria que algú m’hi fes creure, però veig que els projectes no estan resolts, que la cronologia de construcció no està determinada i que els diners que havien de venir de Madrid encara no han arribat”, adverteix. El candidat de CiU reclama que l’esdeveniment comporti “beneficis” clars per a la ciutat i avisa que, a dos anys de la celebració dels Jocs, “el més calent és a l’aigüera”.
El concurs d’idees pel Jaume I, “un engany”
L’alcaldable admet que el projecte del pàrquing intel·ligent de Jaume I, a la Part Alta de la ciutat, va ser “un error” i afirma que, si pogués, el faria desaparèixer “amb una vareta màgica” juntament amb el deute de prop de 30 MEUR que ha suposat per a l’Ajuntament. Després que el govern socialista hagi endegat un concurs d’idees per definir els usos de l’espai, Abelló insisteix que “només pot acollir un aparcament” i que la ciutat ho haurà “d’assimilar”. Així, sobre el concurs d’idees critica que “són focs d’artifici amb el qual, en certa manera, s’ha enganyat al ciutadà”.
L’alcaldable de CiU espera el suport de la ciutadania
El cap de llista de CiU apunta que la seva proposta per al Jaume I és construir-hi un aparcament de poc més de 300 places, amb una política de preus “adequada”. Precisament, aquest és un dels aspectes que Abelló reivindica per a la ciutat. “L’actual política d’aparcaments és nefasta i nosaltres volem facilitar l’accés a la ciutat amb vehicle privat i que aparcar no suposi un estrès per a les persones que ens visiten o venen a comprar”, subratlla. Abelló aposta per establir un preu màxim de tres euros diaris per als aparcaments soterrats i per a les zones regulades, que disposen d’una oferta global de 12.000 places.
CiU vol multiplicar per quatre les visites als monuments
A banda de la política d’aparcaments, la federació també aposta per reforçar el sector turístic a partir dels grans actius patrimonials de la ciutat. “Tenim moltes propostes culturals, però no n’hem posat cap en valor ni l’hem venuda bé a l’exterior”, reflexiona el candidat. Abelló considera necessari passar de les 700.000 visites anuals que reben els monuments tarragonins a tres milions, per tal de dinamitzar encara més l’activitat econòmica i comercial.
Un dels projectes que contribuirà a fer aquest salt és ‘BCN World’, segons el candidat nacionalista, una inversió que considera que la ciutat ha de saber “rendibilitzar”. “L’únic que hem de fer és captar els milions de visitants que vindran i que actualment no arriben a Tarragona”, assenyala. L’alcaldable creu que el projecte serà “una realitat” i recorda que la Generalitat està treballant perquè “s’adapti” i complementi la “poderosa” oferta turística de la Costa Daurada.
Hi ha un proverbi popular que ho deixa clar: «Digues amb qui vas i et diré qui ets». Doncs bé, aquesta dita popular és encertadíssima i més si l’extrapolem a la política. I encara ho és més si ho fem durant la pre i la campanya electoral.
Cada quatre anys en el món dels partits ressorgeix la figura d’un personatge singular, que surt del seu hivernacle, per posar-se al servei del candidat/a de torn. L’assessor es converteix, d’un dia per l’altre, en la persona de màxima confiança del cap de llista. Assessor, dinamitzador, conseller…
En fi… la persona que ha de guiar els passos del polític per assegurar-se la millor posició en la foto. L’assessor de veritat, però, no està casat amb ningú. És un professional.
És per això que els candidats i candidates intel·ligents són conscients que és fonamental envoltar-se d’experts en el disseny de campanyes amb caràcter, personalitat i, si cal, capaços de picar el crostó i corregir-los si fan un pas perjudicial per a la cursa electoral.
En el món de les empreses, estem massa acostumats a veure els acòlits a verbalitzar allò que el seu superior vol escoltar, encara que siguin conscients que el resultat no serà bo ni per al protagonista ni per a l’organització. El més importat és conservar el lloc de feina. A més, creuen que fent la pilota seran recompensats.
El cap, per la seva banda, entra en una espiral viciosa que el porta a pensar que és un ésser superior, gairebé perfecte, que mai no s’equivoca.
Aquesta tendència potser es pot permetre en el món empresarial, però no és convenient que traspassi a la política. Seria interessant que els alcaldables dels diferents municipis de la demarcació s’envoltessin de professionals honestos, crítics i amb les idees clares. Disposats a treballar de valent perquè el seu candidat/a obtingui els millors resultats, però també disposats a hivernar l’endemà dels comicis. Millor un professional que no pas un adulador que busca viure quatre anys a l’ombra d’un polític triomfant.
El president del Club Ciclista de Camp Clar no integrarà, finalment, la llista encapçalada pel socialista Josep Fèlix Ballesteros a les properes eleccions municipals, segons ha pogut saber el diari La República Checa.
Malgrat tot indicar, en un començament que Diego Boss, podria ocupar el número 7 de la candidatura del PSC a Tarragona, l’alcaldable socialista ha reculat, per qüestions de aritmètica política, i ha decidit que Boss es quedaria ‘fora de combat’.
En els darrers dies, les reunions i trobades (secretes) per constituir les llistes se succeeixen a diari i, en algunes d’elles, Ballesteros no hi assisteix, enviant el seu equip de màxima confiança.
El president del club ciclista de Camp Clar no serà regidor, però, fons properes a Josep Fèlix Ballesteros, asseguren que podria presidir una empresa municipal.
La República Checa ha intentat parlar amb Diego Boss, però els seus esforços han resultat ineficaços.
Cal recordar que Diego Boss ja va integrar la llista de Ballesteros en les passades eleccions municipals, sense haver estat elegit.
En un exercici d’hipnosi col·lectiva que ha tingut com escenari el Teatre Bartrina, Carles Pellicer ha intentat fer oblidar als centenars de persones que omplien el recinte els seus pràcticament quatre anys de govern compartit amb el PP i ha posat Reus al servei del procés sobiranista d’Artur Mas. El president de la Generalitat ha viatjat fins a la capital del Baix Camp per donar suport a la candidatura de l’actual alcalde per a la reelecció el proper 24 de maig i deixar clar tanmateix que els resultats de les municipals han d’estar al servei de la data clau pel país, és a dir, el 27-S.
”Imagineu-vos que a l’hora de voler exercir l’autodeterminació no estem acompanyats del poder territorial. Això ens restaria i no ho entendria ningú”, ha afirmat Mas davant d’un públic que l’havia nominat clarament com protagonista de la nit en un escenari on es veien les banderes de Reus, catalana i europea. Les estelades penjaven dels voltants però quedaven, en aquest cas, fora de primer pla.
La inquietud és gran
El discurs ha tingut èpica (“Catalunya ho ha tingut difícil però ha sabut sobreviure i no desaparèixer de la Història com han fet grans regnes del passat”), moments càlids amb el candidat ajudant-se de la presència en primera fila de l’alcalde de Vila-seca (“alcalde, tu com Poblet, ets una persona honesta, i en aquests moments on la inquietud és gran entre la població i a Reus no n’heu sigut del tot aliens, l’exigència de comportaments correctes és molt importat”), encara que també ha tingut temps per parlar d’una actualitat que passa per les declaracions de José Bono.
El ministre de Defensa ha assegurat aquest dimarts en la presentació d’un llibre que Mas va afirmar davant el president José Luis Rodríguez Zapatero que estava disposat a canviar el terme nació per diners. “Davant d’això -ha reblat el dirigent nacionalista davant el somriure generalitzat-, he recordat que alguns tenen el cognom equivocat. En comptes de Bono hauria de dir-se Malo”.
El Teatre Bartrinaple de gom a gom
El monstre Innova
Pellicer no ha fet ni el més mínim esment als seus companys populars de viatge en “aquests quatre anys difícils però emocionants després d’haver-nos trobat una situació al límit quan vam entrar després de 32 anys de govern del mateix color i partit”, en referència al PSC. Tampoc ha volgut fer més sang de la necessària respecte a l’herència rebuda, però tampoc tenia perquè amagar dades. “Hem deixat de ser l’ajuntament més endeutat de l’Estat, i ara els proveïdors ja no cobren en terminis de 176 dies sinó de 46”. Pellicer tampoc ha volgut passar per alt la lluita contra “el monstre que es deia Innova ” i ha remarcat que “hem simplificat un entramat d’empreses insostenible” mantenint “el nivell adequat de serveis públics.
El pitjor ja ha passat
El programa per als propers quatre anys, destinats a acabar “la revolució transformadora” de la ciutat, passa per rellançar-la aprofitant que el pitjor ja ha passat. “Una ciutat no es pot acabar en un mandat”, ha assegurat mentre afirmava a mas que estaria amb ell en els moments difícils. El que ja no vol dir pactar amb el PP, s’entén.
Entre els assistents, que han viscut pocs moments d’eufòria desatada davant un discurs prudent en les formes i en el contingut, remarcar la presència de representants de les entitats implicades en el procés sobiranista i, en clau tarragonina, Victòria Forns i Albert Vallvé. També algun ex dirigent d’UGT que sembla jugar al que pugui passar.
REDACCIÓ9 Febrer, 2022
Un cop acabada la carrincloneria típica de l’època nadalenca, la vida torna, finalment, a la normalitat. El sentimentalisme i el «bonisme» deixen lloc a la realitat amb els seus ets i uts. Arriba el moment de posar els peus a terra i enfrontar un nou any. Un any que esperem que sigui igual que el 2018, si ha de canviar a pitjor.
La resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya en què estem ancorats des de fa massa temps depèn obligatòriament d’un canvi de paradigma, d’un diàleg clar i honest, de sentit comú i, sobretot, de voluntat política. Aquesta absurditat no afavoreix ningú. Cal repensar les estratègies i escoltar el poble. La calma tensa que es palpa té tendència a convertir-se en enfrontament social. És la prova que els polítics són incapaços de representar-nos i de defensar els nostres interessos. Enguany tenim una oportunitat d’or per engegar el canvi.
REDACCIÓ
ltat
Emili Rivelles, líder dels municipalistes, surt a la palestra “amb moltes ganes, amb molta il·lusió i amb molta empenta perquè creiem que Tarragona necessita un canvi immediat i urgent perquè s’està pagant. Necessita una nova manera de fer política. Si nosaltres entrem a l’Ajuntament aquest can vi s’aconseguirà”.
