REDACCIÓ30 Agost, 2017
Fa un parell de mesos, des del col·lectiu denouReus, vam demanar al Ple del nostre Ajuntament que se’ns donés una explicació sobre per què no s’havia donat compliment amb el compromís de plantejar un pressupost mínimament participatiu per l’any 2018. No vam obtenir cap resposta més enllà d’amagar-se en disquisicions tècniques que poc tenien a veure amb el nostre suggeriment.
Ja sabem que és molt habitual en general, i per part del govern reusenc en particular amb especial èmfasi, no complir mai la paraula política donada, però poques vegades un compromís tant clar i evident amb la ciutadania ha estat tan descaradament incomplert pel nostre alcalde. El problema, òbviament, és que no creuen gaire en això de la participació i, per tant, els hi fa nosa. Com exemple evident tenim que després d’un procés participatiu minso i anèmic, el famós Reglament de Participació Ciutadana de Reus està desaparegut en combat. Vostès creuen que després de més de dos anys en el mandat, a hores d’ara encara no tinguem una cosa tant reclamada com establir mecanismes nous i eficaços per tal que la gent pugui participar en el dia a dia de les decisions que ens afecten? Doncs no, encara no el tenim. Òbviament estan esperant a que el mandat avanci una mica més i presentar-lo més endavant, per tal de rendibilitzar-lo com a obra de govern. Però no es tracta d’això, senyors, no es tracta de fer un reglament per tal que l’apliquin els altres, sinó que el seu compromís era fer-lo i facilitar la participació ara, i no l’any 2019. En tot cas aquesta és la política del Sr. Pellicer i els seus adlàters, deixar-ho tot pel darrer any confiant en que la memòria dels ciutadans serà curta
Però això de votar cada quatre anys i callar comença a patir l’obsolescència dels nous temps. La mateixa obsolescència d’una ciutat insegura sense ordre ni concert que aquest estiu ha traslluït en la seva forma més violenta i radical. Crema de cotxes de veïns, ocupacions de vivendes sense necessitats socials o actes de vandalisme arreu ens posen davant del mirall que “l’ordre” que predica el Sr. Pellicer només existeix a l’hora de fer aparèixer la policia als Plens municipals quan intervenen els Cupaires. Poc rèdit per una ciutat que vol ser capital, però que deixa alguns dels seus ciutadans desemparats amb aquella excusa tant pobre del “no hi podem fer més” o “això no és cosa nostra”.
Però no tot són males notícies. La ciutat darrerament ha demostrat que no necessita a ningú per superar els seus traumes mentre la seva màxima autoritat no interromp les seves vacances per tal d’ estar al capdavant d’una crisi en moments tràgics i convulsos. Els reusencs hem constatat que podem superar tranquil·lament aquesta dependència d’alcaldes antiquats que entenen la política com un exercici de paternalisme més enllà de situar-la en la gestió dels recursos amb eficàcia i amb l’objectiu del bé comú. Reus ha d’entendre que per evolucionar ha de matar el pare i aquest agost ha estat un bon moment per adonar se’n. Ja som grandets per deixar-nos de la mà de polítics que només pensen en guanyar eleccions. Ja som prou madurs per canviar el sistema. Per això volem participar i per això, no ens deixen.
Lluís GIBERT
denouReus
