REDACCIÓ25 Novembre, 2019
Sovint el morbo suscita molt més interès que qualsevol episodi o història de vida que no atregui cap dels nostres sentits. Tots sabem que és més impactant l’home que mossega el gos que no pas – el natural – el gos que ha mossegat l’home.
L’altre dia, no fa pas gaire, Tarragona era notícia. La informació estava carregada de morbo, d’ingredients que donaven ales a la imaginació… Resulta que un mosso va disparar contra un vehicle en veure que la seva vida i la del seu company estaven en perill. El conductor – un delinqüent referenciat i conegut per la policia – va intentar envestir els agents en intentar escapar-se d’un control a la rotonda de la Savinosa.
Tots els mitjans es van fer ressò del fet i alguns han mencionat, encara que de reüll, l’historial de l’individu que, pel bé de molts, ha tornat a la presó. Però, molta poca gent s’ha preguntat com es troben els agents que, en una situació extrema, van haver de fer servir la seva arma reglamentària. És obvi que ningú aplaudeix l’ús de les armes, però hem de ser conscients que hi ha professionals que arrisquen la seva vida perquè puguem viure en pau i en seguretat.
És obvi que ningú aplaudeix l’ús de les armes, però hem de ser conscients que hi ha professionals que arrisquen la seva vida perquè puguem viure en pau i en seguretat
De ben segur que els mossos, que van estar implicats en aquest episodi desagradable i alhora perillós, estan traumatitzats i necessiten el suport social i, evidentment, dels seus comandaments.
No ha de resultar fàcil desenfundar l’arma i disparar, tot i haver una amenaça clara. Ha de ser, sense cap mena de dubte, un moment difícil, d’extrema complicació i de confusió màxima.
És més que acceptable que psicològicament estiguin afectats. Per això, els ciutadans, sobretot a aquells que reclamem seguretat a tota costa, els devem una paraula d’agraïment perquè, cal dir-ho – han posat la seva vida en perill per protegir-nos.
Tot i desconèixer, amb exactitud, els detalls de l’incident – que podria acabar sent fatídic – és d’esperar que aquests dos agents de la Unitat de Seguretat Ciutadana siguin ‘felicitats’ o condecorats en el proper Dia de les Esquadres. No es tracta d’afavorir l’ús de les armes però sí de posar la seva vida al servei de la població.
És d’esperar que els dos agents siguin ‘felicitats’ o condecorats en el proper Dia de les Esquadres
A aquests heróis d’uniforme, tota la nostra solidaritat i agraïment per la seva professionalitat i la temprança. És davant de casos com aquests que podem certificar que tenim policies entregats i disposats a córrer riscos per la societat. Això sí que és vocació de servei a la comunitat.
Enhorabona als implicats i esperem que siguin objecte d’un just reconeixement.
REDACCIÓ
