REDACCIÓ12 Gener, 2023
La història de Tarragona està plena de sorpreses. La ciutat, agradi o no, està relativament lligada al règim de Corea del Nord. Molts ja estaran pensant en l’ambaixador del país asiàtic a Occident, Alejandro Cao de Benós, però el relat d’aquest article no tracta sobre ell. Tracta, precisament, d’una altra tarragonina que també va estar lligada al moviment comunista nord-coreà, però ara fa unes quantes dècades.
Tot va començar amb una recerca d’Òscar-Adrià Ibáñez, un tarragoní aficionat a la investigació d’arbres genealògics. Gràcies a la seva curiositat va descobrir que una de les seves parents llunyanes havia escrit una biografia de l’expresident de Corea del Nord, Kim Il Sung. I no només això, sinó que també havia estat reconeguda pels Estats Units com a comunista a sou de Fidel Castro. Així doncs, qui és aquest personatge del qual mai s’havia sentit a parlar a la ciutat?
María Roqué Barriach, nascuda a Tarragona el 13 d’agost de 1920, va viure la gran part de la seva infantesa i adolescència a la Catalunya del Nord i a Ripoll. Alguns articles trobats per Ibáñez recullen que durant la seva joventut, va ser dirigent comunista del moviment obrer en una fàbrica tèxtil de Barcelona.
A causa de la victòria del règim franquista, es va haver d’exiliar a França amb la seva família fins que -el 25 de maig de 1939- es va embarcar en el buc Sinaia, el primer contingent d’immigrants republicans rumb a Mèxic. Per tant, Roqué va viatjar en la primera expedició d’exiliats espanyols, tots ells convidats pel president mexicà, Lázaro Cárdenas.
Poc després, s’afilia al Partit Comunista mexicà, on s’enamora d’un jove revolucionari d’origen peruà, Germán Carnero Checa. El seu amor és tan intens que no dubten a casar-se, i el 1941 engendren el seu fill. Cinc anys més tard, es traslladen al Perú, la terra del seu marit, i amb el pas del temps i el casament, abandona el nom de María i passa a anomenar-se Maruja.
Durant una dècada, del 1948 al 1958, els dos dirigeixen una publicació sota el nom de ‘Semanario Peruano’. No obstant això, la seva ideologia i la repressió al comunisme els obliga a tornar a Mèxic a principis dels anys 50. Ja al 1960, Maruja esdevé la secretària de la revista Federación. La seva vinculació amb el règim de la Unió Soviètica no para de créixer fins que el 1962 viatja a l’URSS convidada pel govern rus. En la seva expedició comparteix seients amb altres reconeguts comunistes com Salomón Hidalgo, Genaro Ledesma i Teodoro Azpilicueta.
Aquell mateix any publica el llibre ‘Una misión de paz y amistad’. La seva relació amb els soviètics la porta a constar com a peruana a sou de Fidel Castro en alguns documents dels Estats Units, concretament en els arxius que analitzaven la influència del comunisme a l’Amèrica Llatina. A mitjans dels 60 tornen a Perú, i el 1966 Maruja és elegida regidora a Lima pel ‘Frente de Liberación Popular’. Tan sols havien passat 10 anys des que s’havia permès que les dones poguessin votar al país sud-americà.
El seu esperit revolucionari fa que impulsi una campanya per a instal·lar un monument a Micaela Bastidas, un símbol femení de la resistència a la dominació espanyola. Dins d’aquest propòsit, Maruja publica un nou llibre on destaca la importància de Bastidas a la revolució preuana. Ja al 1970, constitueix -juntament amb unes altres 11 persones- el ‘Instituto Cultural y de Amistad Peruano-Coreano’. Aquest vincle amb Corea del Nord permet que visiti el país asiàtic l’any 1973. Serà el primer de molts viatges al país comunista, on coneixerà el president Kim-il-Sung.
De fet, Maruja serà l’encarregada d’escriure la seva biografia amb motiu del 70è aniversari del mandatari; un llibre anomenat ‘The 70th Spring’, que havia començat el seu marit i que -en morir el 1980- li pertocaria a ella finalitzar-lo. Maruja tardaria 6 anys en acabar i publicar aquest títol. Finalment, la protagonista d’aquesta història passaria els seus darrers anys a Mèxic, el país que la va acollir. Allà, després d’una vida apassionant recorreguent mig món en defensa i promoció de les seves idees, va morir l’any 2003.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
