REDACCIÓ19 Abril, 2016
Rememora l’escriptora reusenca Coia Valls, però amb cor tarragoní, que el seu primer contacte amb el personatge de Etheria es remunta a fa cinc anys, quan va passar uns dies a casa del poeta gallec Cesáreo Sánchez. Allà, entre els centenars de llibres de la seva biblioteca, va començar a prendre forma la seva nova novel·la, “Etheria”
Valls ssenyala que li va cridar l’atenció que aquesta dona, al segle IV, decidís deixar el seu Gallaecia natal, a la província romana d’Hispania, per acudir fins a Terra Santa, en aquell moment els confins del món, elaborant un diari amb la seva experiència.
Moguda per qüestions espirituals, Etheria, tal com es pot llegir en aquesta novel·la publicada en català i castellà per Ediciones B, va anar passant per diferents ciutats com Lugo, Saragossa, Tarragona, Barcelona o Roma, coincidint en un determinat moment amb Irene de Aveleda, una patrícia pagana, que exercia com a espia.
Defensa Valls que la protagonista del seu últim títol va ser una dona “molt valent, molt curiosa, que va compartir els seus límits amb Irene, el que va generar vincles entre totes dues, el que té un punt molt actual en relació al que avui és la lluita entre les religions i contra els fanatismes”.
Un repte
La novel·lista assevera que va ser un repte posar-se en la pell d’Etheria, algú que ho tenia tot, però que “volia arribar fins a Terra Santa, formar part d’aquells llocs i d’aquells paisatges”.
També ha volgut incidir, especialment, en el que significa el viatge, “que es pot veure co m una metàfora de la vida, perquè sinó no té sentit”.
Segons la seva opinió, “el viatge és de veritat quan es posa en funcionament una determinada alquímia a l’interior de les persones, que provoca que quan un torna a casa sigui una persona diferent”.
Etheria, una dona creient i religiosa, “sense perdre els seus objectius, es deixa imbuir per altres maneres de veure el món, el que la porta a reflexionar i a dubtar”.
Seguint les petjades
Com passa en altres relats de Coia Valls, que des que va debutar ha apostat per la novel·la històrica, hi ha, així mateix, intriga i secrets, principalment al voltant d’un llibre, “Orígens de Roma”, de Catón.
Per documentar-se, a més de llegir diversos volums sobre aquesta viatgera i el seu periple pel món del segle IV, Valls va seguir les petjades per diferents llocs, inclosa Tarragona, la ciutat en la qual resideix actualment.
“M’agrada estar ‘in situ’ als mateixos llocs que els meus personatges, anar als arxius, parlar amb el màxim de persones possible, perquè sóc molt sensorial i vull veure que em transmet cada lloc”, 
confessa.
Tampoc amaga que mai s’havia plantejat fer novel·la històrica, fins que el 2010 va obtenir el premi Néstor Luján amb “La princesa de Jade”, però, “de sobte, et trobes amb un tema i un personatge i et vas al seu segle, deixant-te portar per la curiositat i l’addicció que et provoca”.
Finals… oberts
Quant als finals de les seves obres, assevera que sempre els ha volgut oberts, perquè creu que ha de ser el lector l’encarregat de tancar-los, encara que en el cas de “Etheria” va començar “sabent com acabaria” i que l’última part transcorreria en Roma.
Si hagués hagut d’escriure un guió de cinema -afegeix- li “hagués sortit molt ràpid, perquè des del primer moment tenia molt clar que el més interessant i el que havia de ser més llarg d’aquesta història era la part central, la del viatge, el camí que trepitgen conjuntament dues dones tan diferents com Etheria i Irene de Aveleda”.
TEXT: I.D.
Després de “La cuinera”, l’escriptora reusenca 
