08. Maig 2024

Arxius de COIA VALLS | Diari La República Checa

REDACCIÓ19 Abril, 2016

coiavalls
L’escriptora Coia Valls

Rememora l’escriptora reusenca Coia Valls, però amb cor tarragoní, que el seu primer contacte amb el personatge de Etheria es remunta a fa cinc anys, quan va passar uns dies a casa del poeta gallec Cesáreo Sánchez. Allà, entre els centenars de llibres de la seva biblioteca, va començar a prendre forma la seva nova novel·la, “Etheria”

Valls ssenyala que li va cridar l’atenció que aquesta dona, al segle IV, decidís deixar el seu Gallaecia natal, a la província romana d’Hispania, per acudir fins a Terra Santa, en aquell moment els confins del món, elaborant un diari amb la seva experiència.

Moguda per qüestions espirituals, Etheria, tal com es pot llegir en aquesta novel·la publicada en català i castellà per Ediciones B, va anar passant per diferents ciutats com Lugo, Saragossa, Tarragona, Barcelona o Roma, coincidint en un determinat moment amb Irene de Aveleda, una patrícia pagana, que exercia com a espia.

Defensa Valls que la protagonista del seu últim títol va ser una dona “molt valent, molt curiosa, que va compartir els seus límits amb Irene, el que va generar vincles entre totes dues, el que té un punt molt actual en relació al que avui és la lluita entre les religions i contra els fanatismes”.

Un repte
La novel·lista assevera que va ser un repte posar-se en la pell d’Etheria, algú que ho tenia tot, però que “volia arribar fins a Terra Santa, formar part d’aquells llocs i d’aquells paisatges”.coiaV

També ha volgut incidir, especialment, en el que significa el viatge, “que es pot veure co m una metàfora de la vida, perquè sinó no té sentit”.

Segons la seva opinió, “el viatge és de veritat quan es posa en funcionament una determinada alquímia a l’interior de les persones, que provoca que quan un torna a casa sigui una persona diferent”.

Etheria, una dona creient i religiosa, “sense perdre els seus objectius, es deixa imbuir per altres maneres de veure el món, el que la porta a reflexionar i a dubtar”.

Seguint les petjades
Com passa en altres relats de Coia Valls, que des que va debutar ha apostat per la novel·la històrica, hi ha, així mateix, intriga i secrets, principalment al voltant d’un llibre, “Orígens de Roma”, de Catón.

Per documentar-se, a més de llegir diversos volums sobre aquesta viatgera i el seu periple pel món del segle IV, Valls va seguir les petjades per diferents llocs, inclosa Tarragona, la ciutat en la qual resideix actualment.

“M’agrada estar ‘in situ’ als mateixos llocs que els meus personatges, anar als arxius, parlar amb el màxim de persones possible, perquè sóc molt sensorial i vull veure que em transmet cada lloc”, coia_vallsconfessa.

Tampoc amaga que mai s’havia plantejat fer novel·la històrica, fins que el 2010 va obtenir el premi Néstor Luján amb “La princesa de Jade”, però, “de sobte, et trobes amb un tema i un personatge i et vas al seu segle, deixant-te portar per la curiositat i l’addicció que et provoca”.

Finals… oberts
Quant als finals de les seves obres, assevera que sempre els ha volgut oberts, perquè creu que ha de ser el lector l’encarregat de tancar-los, encara que en el cas de “Etheria” va començar “sabent com acabaria” i que l’última part transcorreria en Roma.

Si hagués hagut d’escriure un guió de cinema -afegeix- li “hagués sortit molt ràpid, perquè des del primer moment tenia molt clar que el més interessant i el que havia de ser més llarg d’aquesta història era la part central, la del viatge, el camí que trepitgen conjuntament dues dones tan diferents com Etheria i Irene de Aveleda”.

TEXT: I.D.

 


REDACCIÓ16 Febrer, 2015

coia_vallsDesprés de “La cuinera”, l’escriptora reusenca Coia Valls torna amb una altra novel·la històrica, “Amor prohibit”, amb la qual viatja fins al primer terç del segle XV per relatar una relació clandestina entre un sacerdot i la filla d’un noble rural de la Seu d’Urgell (Lleida).

Valls explica que l’embrió de la narració són uns fets reals ocorreguts a Valls (Tarragona) el 1845, quan un terratrèmol va sacsejar la població tarragonina i, encara que no hi va haver de lamentar moltes desgràcies personals, si va revelar una relació amorosa entre un capellà i una dona, que van acabar considerats “uns empestats”.

Aquesta història la va conèixer Coia Valls gràcies a la seva mare, a qui se l’havia explicat la seva progenitora, i el que ha volgut ara, davant el fet que li “tocava de prop”, ha estat canviar noms i traslladar-la a una altra època.

Relacions amb sacerdotscoiavalls
Cap a l’any 2011 va començar a donar les primeres puntades, però no tenia amb què acabar de treballar, de manera que va deixar el text fins que al març de l’any passat es va publicar una carta als diaris d’una vintena de dones que es dirigien al papa Francisco explicant-li que tenien o havien tingut relacions amb sacerdots.

“En aquest moment vaig veure que la història que jo coneixia mereixia ser explicada, alhora que vaig voler adherir-me a les dones de la carta i dir ben alt que la doble moral no afavoreix a ningú”, subratlla.coiaV

El lector que s’enfronti a “Amor prohibit” (Edicions B), en català i en castellà, es veurà a la vall de Camprodon (Girona), epicentre d’un devastador terratrèmol, que, però, també provocarà una relació d’amor entre Marc Roselló, un sacerdot cridat a accedir a les altes instàncies de l’Església, i Agnès de Girabent, la filla d’un noble rural de la Seu d’Urgell que vol seguir els passos de doctores com Margarida Tornerons o Floreta Sanoga.

I és que aquesta novel·la li serveix, així mateix, a Valls per tractar una altra qüestió com la de les dones que en l’Edat Mitjana no podien exercir la medicina, tot i tenir estudis i ser reclamades per les seves cures fins i tot per reines, en una altra demostració de doble moral.coiValls

Premonició
Sobre els personatges protagonistes, indica que Marc “aspira a tenir un alt càrrec a l’Església, és un prehumanista, traductor, il·lustrat, escriu poesia, i fins i tot crea una versió del ‘Cant de la Sibil·la’ que es pot veure com una premonició de la catàstrofe “.

Agnès, per la seva banda, és algú que no cedeix a la voluntat del seu pare de casar-la amb un home poderós i té com son continuar amb els treballs de Margarida Tornerons o Floreta Sanoga.

Coia Valls insisteix que cal reivindicar el que van fer dones com elles, perquè “la història l’han escrit els homes, però quan parlem sobre aquestes doctores no ho fem ni de guaridores ni de bruixes, sinó de persones que tenien accés a una cultura molt superior als seus congèneres masculins “.

A la novel·la també té la seva importància el monestir de Sant Benet de Bages, on es trobaven les relíquies de Sant Valentí.