REDACCIÓ
Després de “La cuinera”, l’escriptora reusenca Coia Valls torna amb una altra novel·la històrica, “Amor prohibit”, amb la qual viatja fins al primer terç del segle XV per relatar una relació clandestina entre un sacerdot i la filla d’un noble rural de la Seu d’Urgell (Lleida).
Valls explica que l’embrió de la narració són uns fets reals ocorreguts a Valls (Tarragona) el 1845, quan un terratrèmol va sacsejar la població tarragonina i, encara que no hi va haver de lamentar moltes desgràcies personals, si va revelar una relació amorosa entre un capellà i una dona, que van acabar considerats “uns empestats”.
Aquesta història la va conèixer Coia Valls gràcies a la seva mare, a qui se l’havia explicat la seva progenitora, i el que ha volgut ara, davant el fet que li “tocava de prop”, ha estat canviar noms i traslladar-la a una altra època.
Relacions amb sacerdots
Cap a l’any 2011 va començar a donar les primeres puntades, però no tenia amb què acabar de treballar, de manera que va deixar el text fins que al març de l’any passat es va publicar una carta als diaris d’una vintena de dones que es dirigien al papa Francisco explicant-li que tenien o havien tingut relacions amb sacerdots.
“En aquest moment vaig veure que la història que jo coneixia mereixia ser explicada, alhora que vaig voler adherir-me a les dones de la carta i dir ben alt que la doble moral no afavoreix a ningú”, subratlla.
El lector que s’enfronti a “Amor prohibit” (Edicions B), en català i en castellà, es veurà a la vall de Camprodon (Girona), epicentre d’un devastador terratrèmol, que, però, també provocarà una relació d’amor entre Marc Roselló, un sacerdot cridat a accedir a les altes instàncies de l’Església, i Agnès de Girabent, la filla d’un noble rural de la Seu d’Urgell que vol seguir els passos de doctores com Margarida Tornerons o Floreta Sanoga.
I és que aquesta novel·la li serveix, així mateix, a Valls per tractar una altra qüestió com la de les dones que en l’Edat Mitjana no podien exercir la medicina, tot i tenir estudis i ser reclamades per les seves cures fins i tot per reines, en una altra demostració de doble moral.
Premonició
Sobre els personatges protagonistes, indica que Marc “aspira a tenir un alt càrrec a l’Església, és un prehumanista, traductor, il·lustrat, escriu poesia, i fins i tot crea una versió del ‘Cant de la Sibil·la’ que es pot veure com una premonició de la catàstrofe “.
Agnès, per la seva banda, és algú que no cedeix a la voluntat del seu pare de casar-la amb un home poderós i té com son continuar amb els treballs de Margarida Tornerons o Floreta Sanoga.
Coia Valls insisteix que cal reivindicar el que van fer dones com elles, perquè “la història l’han escrit els homes, però quan parlem sobre aquestes doctores no ho fem ni de guaridores ni de bruixes, sinó de persones que tenien accés a una cultura molt superior als seus congèneres masculins “.
A la novel·la també té la seva importància el monestir de Sant Benet de Bages, on es trobaven les relíquies de Sant Valentí.
