REDACCIÓ12 Agost, 2016
Helena García Melero considera que el Periodisme requereix una reflexió. Necessita reposar. Ha deixat de ser el quart poder per substituir-se al segon i al tercer. La presentadora de TV3 ens explica el seu punt de vista sobre el panorama periodístic a casa nostra. És la presentadora dels Premis Català de l’Any que organitza El Periódico de Catalunya.
Com veus el panorama periodístic a Catalunya?
Molt tocat per la crisi, per la falta de mitjans , per l’acomiadament a companys, per gent molt vàlida que està fent feines que no tenen res a veure amb el periodisme. Això, els qui han tingut sort de trobar una feina i reinventar-se, que ara està de moda aquest verb. Els qui tenim la sort de treballar- i ara parlo per mi-, ho faig amb la mateixa il·lusió de sempre perquè el que faig és una feina que m’omple molt.
Un bon periodista és aquell que…
Que té capacitat per treure notícies, que té bons contactes, que malgrat que l’objectivitat no existeixi intenta ser el més imparcial possible a l’hora d’explicar el que passa.
Si no fossis periodista, series…
M’agrada l’Arquitectura, el món de la cuina,.…
Quin ha estat el paper de les noves tecnologies en la premsa?
L’ha ajudat a actualitzar contínuament i ja no diguem en les feines de compaginació com s’han facilitat els processos…
El Periodisme encara és el quart poder?
A vegades sembla el segon o el tercer. Segon quin ús es fa del periodisme es pot fer molt de mal. En trobaríem molts exemples, oi?
Què s’ha de fer per l’audiència?
Un programa que entretingui. La informació també ha de ser entretinguda.
És bo que el periodisme a Espanya no estigui degudament regulat?
Com que tot no s’hi val, s’ha de regular per evitar intoxicacions i falsedats, però no podem estar permanentment regulats. Els periodistes hauríem de tenir clar on és la línia vermella.
És difícil ser un periodista conegut a Catalunya?
Sempre tens més ulls que et miren i això fa augmentar l’exigència amb un mateix, que ja és molt alta en el meu cas.
Què diuen les teves filles quan surts a la tele?
“Mira, la mami!”.
Quins valors les inculques?
El valor de l’esforç, l’honestedat, que siguin bones persones.
El pitjor que t’ha passat durant la teva trajectòria?
El més important és la lliçó en positiu que n’he tret d’aquests cops. Sobreposar-te a les circumstàncies difícils és dur, però quan ho aconsegueixes, t’enriqueix.
TV3 està massa polititzada?
Jo treballo a TV3 des de fa 22 anys i jo no estic polititzada.
El teu català de l’any?
És anònim. Hi ha tanta gent que lluita i ho té difícil i que malgrat això encara es mira la vida amb un cert optimisme… Em sento petita davant d’aquesta gent i molts d’ells passen diàriament pel programa.
Quina notícia t’agradaria donar?
S’ha descobert un medicament que cura el càncer.
Tarragona celebrarà els Jocs del Mediterrani 2017. Quin títol se t’acudeix?
Quina responsabilitat posar jo un títol… No m’atreveixo…. (riu)
Què penses de la precarietat i polivalència periodístiques?
La precarietat em preocupa la polivalència, em sembla enriquidora.
Les facultats de Periodisme hi haurien de...
Oferir més assignatures pràctiques. Tu ho saps que ets professor.
Quin és el periodisme que t’agrada i el que gens?
El periodisme rigorós. El que no m’agrada és el que intoxica.
Què trobes a faltar en el periodisme actual?
A vegades m’agradaria trobar més espais per deixar que el periodisme pugui reposar. Cada vegada tot va més de pressa.
RC
