REDACCIÓ6 Maig, 2018
La coberta de l’Auditori del Camp de Mart està “envellida”, pateix una “colònia de fongs”, però “no hi ha res que “faci pensar que hi ha algun perill estructural imminent”. Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe que l’ajuntament de Tarragona va encarregar a l’empresa barcelonina ‘Arquitectura Tèxtil”.
El document, de 31 pàgines i signat per l’arquitecte Ramon Sastre, explica quin és l’estat real de la coberta l’estructura i de la coberta del Camp de Mart, construïda l’any 1994. D’acord amb l’informe, al qual hem tingut accés, l’arquitecte recorda que a partir dels 20 anys és possible que la membrana hagi “envellit” el suficient com per no ser adequada al seu ús. O sigui, la coberta no està en perfectes condicions.
De fet, la regidora de Cultura, Bego Floria, ja havia divulgat de forma molt resumida, el contingut de la inspecció. Una posició que és diametralment diferent de la del seu antecessor, Josep Maria Prats, qui assegurava era imprescindible tancar el recinte per qüestions de seguretat.
Després de tenir en compte la inspecció ocular que es va fer el setembre del 2014, Ramon Sastre aconsella procedir a l’anàlisi d’un tros de membrana per comprovar quina és la seva resistència actual i grau de seguretat, 23 anys després.
L’arquitecte, després de dir que la lona (“que és de molt bona qualitat”) “es troba bastant bruta” i de dir que està plegada de fongs, recorda que “per molt resistent que sigui una membrana, no podem fer cap valoració si no sabem quines són les càrregues o forces a les quals serà sotmesa” i afegeix “no hem tingut accés al projecte i per tant no podem conèixer aquests valors”.
D’altra banda, i en relació a l’estructura metàl·lica, l’informe conclou que hi ha elements que “presenten oxidació” i per tant cal analitzar-los per avaluar la seva perillositat. Sobre l’aigua, que en dies de gran pluja, mulla tots els elements dels detalls d’estructura metàl·lica, produint oxidació i quan cau al terra ha de cercar la bonera, podent causar erosió, no només al terra sinó també en els fonaments de formigó, es recomana “fer el que calgui per tal que l’aigua del desguàs es canalitzi de sobre de la membrana fins al desguàs, no permetent que caigui lliurament”.
