03. Maig 2024

Arxius de Botiguers | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Juliol, 2016

REPORTATGEAmb l’arribada de l’estiu, la Costa Daurada es converteix en un paradís per als carteristes i  els lladres, que tenen entre les seves víctimes preferides els turistes de procedència francesa i russa (els que acostumen a tenir més poder adquisitiu i a portar diners en metàl·lic). Aquest és un mal endèmic del territori que es repeteix any rere any i que els cossos de seguretat (policies locals i Mossos d’Esquadra) tenen plenament identificat.

CARTERISTES3
Alguns dels carteristes identificats pels botiguers

Igual que en la campanya de Nadal, per aquestes dates s’instaura el patrullatge mixt amb agents municipals i autonòmics pels carrers més turístics de la Costa Daurada. Municipis com Tarragona, Salou, Cambrils, la Pineda i Calafell requereixen una especial atenció davant de l’actuació de bandes de carteristes cada vegada més organitzades i que aprofiten qualsevol situació de descuit de les seves víctimes.

A Tarragona ciutat la presència d’una desena de carteristes professionals ha posat en alerta el comerç local, fins al punt de reclamar als cossos policials més intensitat en les mesures preventives per garantir la seguretat dels visitants a les zones de més afluència de la capital tarragonina.

carteristes6Carteristes molt professionalitzats 
En els darrers dies es viu tensió a la Part Alta de Tarragona. Els botiguers estan cansats d’assistir i lidiar amb un fenomen que els està provocant neguit i contribuint a una major sensació d’inseguretat. Alguns comerços, davant l’augment dels amants de les coses alienes, han decidit instal·lar sistemes de videovigilància com a arma dissuasiva. Amb aquesta mesura han aconseguit espantar-los de l’interior dels seus negocis (els lladres intenten així esquivar les càmeres), però la seva presència es fa notar (i molt) als carrers. De fet, els furts han esdevingut tema de conversa entre comerciants i veïns i també entre polítics i policia. La presència de carteristes en la Part Alta i en zones amb força afluència de turistes no és cap novetat. I encara menys en la temporada estival.

‘Modus operandi’
El problema sorgeix en el modus operandi dels individus que es dediquen a aquests furts, de manera organitzada i estructurada. Estan connectats entre ells i atents al més mínim moviment sospitós. La presència dels carteristes es fa notar, essencialment, els dimarts i dissabte, els dies del mercadet. En aquestes ocasions, els lladres –alguns dels quals identificats per la majoria de comerciants i fitxats per la policia– fan l’agost, aprofitant la mínima distracció dels turistes. Tot i que les carteres, bosses i motxilles són el blanc predilecte, els rellotges, els mòbils i els collars no passen desapercebuts.

Els carteristes sovint es camuflen entre els turistes. Llueixen vestits estiuencs i no porten res més que una motxilla. Algun cop, per dissimular, porten un mapa i una càmera fotogràfica. Actuen en grups de dos o tres. A Tarragona podria tractar-se d’una banda de 10 o 12. Hi ha homes i dones amb edats compreses entre els 27 i 50 anys.carteristes2

Els ‘punts’ calents
La plaça del Pallol, la plaça de les Cols, l’Amfiteatre, la plaça dels Sedassos, el perímetre del Circ Romà, la Catedral, el Carrer Major, el Balcó del Mediterrani i el Mercat són alguns dels «punts calents» per on acostumen «passejar-se».

La majoria dels carteristes que actuen a Tarragona és, segons alguns dels comerciants contactats, de l’Europa de l’est i acostumen a canviar de roba diversos cops al dia per despistar. «Van molt ben arreglats i estan acostumats a driblar la presència policial», asseguren els comerciants.

Tant els Mossos d’Esquadra com la Guàrdia Urbana estan al corrent d’aquesta problemàtica que, a banda d’escalfar els ànims dels botiguers, «està provocant una sensació d’inseguretat i damnificant la imatge de Tarragona».

En les darreres setmanes, molts comerciants, sobretot de la Part Alta, han alertat les forces policials per l’increment d’aquest fenomen. Els Mossos i la Guàrdia Urbana, que ja duen a terme patrulles mixtes en el marc del programa «Policia de proximitat», estan en contacte amb els representants dels botiguers amb l’objectiu de buscar-ne solucions i donar resposta a aquesta inquietud. A més del patrullatge mixt, s’ha incrementat la vigilància duta a terme per agents de paisà. No obstant això, i malgrat reconèixer que la policia s’esforça per eradicar i resoldre aquesta problemàtica, els comerciants lamenten que la llei sigui «massa tova» i afavoreixi els lladres que «coneixen la llei i es cuiden sempre de no tenir més de 400 euros a sobre perquè el furt sigui falta i no un delicte» i així esquiven una pena de presó.

ManifestacionsCARTERISTES5
Alguns botiguers, cansats d’aquesta situació, no descarten la possibilitat d’organitzar una acció conjunta (una concentració davant l’Ajuntament o una persecució «directa» als carteristes) per posar fi a la impunitat dels lladres i alhora reclamar la implicació política en una qüestió que està generant molta tensió i nerviosisme.
Segons el regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Tarragona, Pau Pérez, el nombre d’incidents registrats a la ciutat aquest estiu «no és superior al d’altres anys. Malgrat això, hem recollit la preocupació del comerç de la ciutat i la Guàrdia Urbana està treballant amb els Mossos d’Esquadra per eradicar la presència d’aquestes bandes als carrers de Tarragona». Pérez apunta que «la setmana passada ja es va celebrar una reunió entre els cossos de seguretat i els botiguers» per intentar trobar fórmules que ajudin a combatre els furts a la ciutat.

A tota la Costa Daurada
El fenomen dels carteristes, però, no és exclusiu de la ciutat de Tarragona. De mica en mica s’ha escampat per tota la Costa Daurada.CARTERISTES4

La costa tarragonina, que està repleta de turistes durant la temporada estival, és un dels objectius predilectes dels lladres per fer l’agost. Cambrils, Salou, la Pineda i Calafell són els punts calents. Acostumen a «camuflar-se» i fer-se passar per turistes o guies turístics.

Saben que d’aquesta manera passen més desapercebuts, sobretot a l’hora de «relacionar-se» amb les seves víctimes que, per norma, són russos i francesos. Però en aquesta zona costanera, les botigues de regals són assetjades amb la presència dels carteristes. A més d’aprofitar-se dels turistes despistats, també furten productes o intenten enganyar els responsables de les botigues a l’hora de rebre el canvi. Fan creure, per exemple, que han donat un bitllet de 50 euros i no pas un de 20.

Els comerciants de la Pineda, per exemple, ja han informat la policia i ja han extremat les mesures de prevenció. En aquest cas, els carteristes són, majoritàriament, dels països de l’est i molt joves. Solen actuar en grups de 3 i estan ben coordinada.

REPORTATGE: Ricard CHECA / Oliver MARQUEZ

 


REDACCIÓ12 Juliol, 2014

Salvador Minguella és, des del passat mes de juny, el nou president de la Via T, l’Associació de Comerciants de Tarragona, que va ser fundada l’any 2004. Minguella, que ha pres el relleu al joier Joan Blàzquez, se sent entusiasmat a l’hora de parlar del futur. Assegura que hi ha molts projectes per concretar. No dubta en dir que li agradaria una fusió entre la Via T i l’Associació de Botiguers de Tarragona. “Si anem tots a una podrem fer més coses”

via T
Salvador Minguella el nou president de Via T

República Checa – Les persones més properes a tu se sorprenen de que ara siguis el nou president de la Via T. per què has decidit avançar? 
Salvador Minguella – En Joan Blázquez volia deixar el càrrec. A partir d’aquí vam decidir posar-nos a veure què fèiem. Va ser quan em vaig presentar.

RC – T’ha costat acceptar el càrrec?
SM –
M’ha costat molt. Jo no sóc persona de càrrecs. Crec que podem fer una feina i que, a més, serà positiva per a tothom.
És cert que les persones que em són més properes encara no s’ho creuen. Però ho encaro amb il·lusió. Podem fer coses i crec que tenim iniciativa. Pel pes de l’experiència, a través de la Via T farem les coses més fàcils. Podem fer una molt bona feina, almenys això intentarem. Il·lusió n’hi ha, i a mi m’agraden els nous reptes.

RC – En quin punt us trobeu ara mateix?
SM – Estem en una fase d’estudi per saber en quina situació ens trobem. He de dir que, en aquest sentit, l’anterior junta ens ho ha deixat tot molt bé. Ara, de 
moment, hem començat a fer reunions per abordar qüestions de formació i fires d’estock. Estem dissenyant el programa que durant l’estiu acabarem de perfilar per presentar-lo al setembre.

Esmorzar dia 17 a la zona del Mercat

RC – Entre vosaltres, els membres de la Via T, ja us coneixeu. Tot i que esteu en fase d’estudi, ens pots dir quin serà el camí que seguireu?
SM – Seguirem fent la fira d’
estocks, la campanya Enjoy i la Night and Shop. També tenim pensat fer coses de cara al Nadal, així com millorar la relació entre el botiguer i la via T, i de la via T envers el ciutadà. Volem comunicar-nos millor. La feina que estem fent ara és de bastidors. 

RC – Quines seran les primeres actuacions?
SM – Portem molt poc encara. Estem acabant d’estudiar la situació. Tenim diverses idees sobre la taula, 
però les hem d’estudiar i debatre-les entre tots. Un dels objectius és incrementar el número de socis. Per això, el proper dia 17 farem el primer esmorzar al Mercat amb socis i no socis. Després en farem per la resta de zones: Part Alta, la Plaça de Braus… El que volem, de moment, és recollir tota la informació possible.

RC – D’aquestes zones quina mereixerà especial atenció?viat

SM – Totes mereixen la nostra atenció. Però és cert que la zona del Mercat necessita molta ajuda. A banda de la crisi econòmica, les obres els ha afectat moltíssim.

RC – Per què voleu incrementar aquesta relació entre botiguers i Via T? Faltava interès?
SM –
Crec que sí, fins i tot per la meva part. Jo pagava la quota
 i em desentenia. Però, a poc a poc, he anat treballant amb l’ajuntament i m’hi he anat involucrant. M’he adonat que necessitem un instrument per aconseguir els nostres objectius. 

RC – Un sector important que treballeu és el Turisme, però el Comerç també s’ha de nodrir amb els veïns de la ciutat. Què fareu per motivar el Comerç tradicional, el de casa? SM – El turisme dura només tres mesos. Un cop hagi passat aquest gran repte, ens centrarem en la campanya de Nadal. Estem recollint idees i el que volem és animar a la gent. Volem portar il·lusió al carrer.
El que també estem treballant és la informació. Volem que arribi al comerciant i cap a fora. De totes maneres insisteixo, acabo de començar el mandat i encara estem treballant.
Fusió Via T i Associació de Botiguers
RC – Hi ha botigues que formen part de la Via T i que estan tancades. Algunes d’elles, fins i tot, encara tenen la placa de l’associació a la porta. Sereu rigorosos amb l’etiquetatge d’aquests locals?
SM –
Això és un distintiu. A la meva botiga, per exemple, no la tenim. La xapa va portar molt de rebombori i seguirem treballant en aquest sentit. Però de moment no hem parlat. Qui vol la posa i qui no… doncs no cal.

viaT
La placa distintiva de la Via T

RC – Hi pot haver una fusió entre Via T i l’Associació de Botiguers de Tarragona?
SM –
 Aquest és un dels punts que l’anterior junta no ha pogut arribar a un acord. Crec que aquesta fusió seria molt important. Tant de bo ho aconseguíssim. És una qüestió que cal debatre-la i treballar-la. Seria interessant i positiu. Com més representació tinguem més coses podrem fer i més recursos tindrem. Tenir dues associacions que van a la seva, potser és una equivocació. la fusió seria important, tendríem més força.
La regidora ens ha ajudat
RC -Quina és la teva postura en relació a la regidora de Comerç i Turisme, malgrat sigui la mateixa persona (Patricia Anton)? Sempre hi ha hagut més crítica envers la regidoria de Comerç…
SM –
Amb la Patricia Anton vaig començar a treballar fa uns tres anys. A partir d’aleshores hem anat fent reunions i treballant molt. Ens ha ajudat molt.
RC – La Via T té 160 els socis. Hi ha molta implicació per part dels botiguers?
SM –
 Falta una mica d’implicació. A les reunions, per exemple, venen uns 14 representants dels 160. No obstant, la gent segueix pagant la quota i, això, vol dir que interessa. Donarem la volta a això.
RC – La imatge de la ciutat és important de cara el turisme. Com a president, tindràs alguna implicació especial en aquest sentit?
SM –
La nostra acció serà més projectar coses positives. Si això implica millorar la imatge sí, però de forma positiva i constructiva.
RC – Quina puntuació es mereix Tarragona comercialment parlant?
SM –
Una nota alta, un 7 o 8.

DM


REDACCIÓ12 Juliol, 2014

Salvador Minguella és, des del passat mes de juny, el nou president de la Via T, l’Associació de Comerciants de Tarragona, que va ser fundada l’any 2004. Minguella, que ha pres el relleu al joier Joan Blàzquez, se sent entusiasmat a l’hora de parlar del futur. Assegura que hi ha molts projectes per concretar. No dubta en dir que li agradaria una fusió entre la Via T i l’Associació de Botiguers de Tarragona. “Si anem tots a una podrem fer més coses”

via T
Salvador Minguella el nou president de Via T

República Checa – Les persones més properes a tu se sorprenen de que ara siguis el nou president de la Via T. per què has decidit avançar? 
Salvador Minguella – En Joan Blázquez volia deixar el càrrec. A partir d’aquí vam decidir posar-nos a veure què fèiem. Va ser quan em vaig presentar.

RC – T’ha costat acceptar el càrrec?
SM –
M’ha costat molt. Jo no sóc persona de càrrecs. Crec que podem fer una feina i que, a més, serà positiva per a tothom.
És cert que les persones que em són més properes encara no s’ho creuen. Però ho encaro amb il·lusió. Podem fer coses i crec que tenim iniciativa. Pel pes de l’experiència, a través de la Via T farem les coses més fàcils. Podem fer una molt bona feina, almenys això intentarem. Il·lusió n’hi ha, i a mi m’agraden els nous reptes.

RC – En quin punt us trobeu ara mateix?
SM – Estem en una fase d’estudi per saber en quina situació ens trobem. He de dir que, en aquest sentit, l’anterior junta ens ho ha deixat tot molt bé. Ara, de 
moment, hem començat a fer reunions per abordar qüestions de formació i fires d’estock. Estem dissenyant el programa que durant l’estiu acabarem de perfilar per presentar-lo al setembre.

Esmorzar dia 17 a la zona del Mercat

RC – Entre vosaltres, els membres de la Via T, ja us coneixeu. Tot i que esteu en fase d’estudi, ens pots dir quin serà el camí que seguireu?
SM – Seguirem fent la fira d’
estocks, la campanya Enjoy i la Night and Shop. També tenim pensat fer coses de cara al Nadal, així com millorar la relació entre el botiguer i la via T, i de la via T envers el ciutadà. Volem comunicar-nos millor. La feina que estem fent ara és de bastidors. 

RC – Quines seran les primeres actuacions?
SM – Portem molt poc encara. Estem acabant d’estudiar la situació. Tenim diverses idees sobre la taula, 
però les hem d’estudiar i debatre-les entre tots. Un dels objectius és incrementar el número de socis. Per això, el proper dia 17 farem el primer esmorzar al Mercat amb socis i no socis. Després en farem per la resta de zones: Part Alta, la Plaça de Braus… El que volem, de moment, és recollir tota la informació possible.

RC – D’aquestes zones quina mereixerà especial atenció?viat

SM – Totes mereixen la nostra atenció. Però és cert que la zona del Mercat necessita molta ajuda. A banda de la crisi econòmica, les obres els ha afectat moltíssim.

RC – Per què voleu incrementar aquesta relació entre botiguers i Via T? Faltava interès?
SM –
Crec que sí, fins i tot per la meva part. Jo pagava la quota
 i em desentenia. Però, a poc a poc, he anat treballant amb l’ajuntament i m’hi he anat involucrant. M’he adonat que necessitem un instrument per aconseguir els nostres objectius. 

RC – Un sector important que treballeu és el Turisme, però el Comerç també s’ha de nodrir amb els veïns de la ciutat. Què fareu per motivar el Comerç tradicional, el de casa? SM – El turisme dura només tres mesos. Un cop hagi passat aquest gran repte, ens centrarem en la campanya de Nadal. Estem recollint idees i el que volem és animar a la gent. Volem portar il·lusió al carrer.
El que també estem treballant és la informació. Volem que arribi al comerciant i cap a fora. De totes maneres insisteixo, acabo de començar el mandat i encara estem treballant.

Fusió Via T i Associació de Botiguers

RC – Hi ha botigues que formen part de la Via T i que estan tancades. Algunes d’elles, fins i tot, encara tenen la placa de l’associació a la porta. Sereu rigorosos amb l’etiquetatge d’aquests locals?
SM –
Això és un distintiu. A la meva botiga, per exemple, no la tenim. La xapa va portar molt de rebombori i seguirem treballant en aquest sentit. Però de moment no hem parlat. Qui vol la posa i qui no… doncs no cal.

viaT
La placa distintiva de la Via T

RC – Hi pot haver una fusió entre Via T i l’Associació de Botiguers de Tarragona?
SM –
 Aquest és un dels punts que l’anterior junta no ha pogut arribar a un acord. Crec que aquesta fusió seria molt important. Tant de bo ho aconseguíssim. És una qüestió que cal debatre-la i treballar-la. Seria interessant i positiu. Com més representació tinguem més coses podrem fer i més recursos tindrem. Tenir dues associacions que van a la seva, potser és una equivocació. la fusió seria important, tendríem més força.

La regidora ens ha ajudat

RC -Quina és la teva postura en relació a la regidora de Comerç i Turisme, malgrat sigui la mateixa persona (Patricia Anton)? Sempre hi ha hagut més crítica envers la regidoria de Comerç…
SM –
Amb la Patricia Anton vaig començar a treballar fa uns tres anys. A partir d’aleshores hem anat fent reunions i treballant molt. Ens ha ajudat molt.

RC – La Via T té 160 els socis. Hi ha molta implicació per part dels botiguers?
SM –
 Falta una mica d’implicació. A les reunions, per exemple, venen uns 14 representants dels 160. No obstant, la gent segueix pagant la quota i, això, vol dir que interessa. Donarem la volta a això.

RC – La imatge de la ciutat és important de cara el turisme. Com a president, tindràs alguna implicació especial en aquest sentit?
SM –
La nostra acció serà més projectar coses positives. Si això implica millorar la imatge sí, però de forma positiva i constructiva.

RC – Quina puntuació es mereix Tarragona comercialment parlant?
SM –
Una nota alta, un 7 o 8.

DM