16. Abril 2024

Arxius de banc d'espanya | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa

REDACCIÓ7 Juny, 2022
Banc-dEspanya-e1654603949564-1280x692.jpg

L’Ajuntament de Tarragona ha iniciat unes excavacions al Banc d’Espanya per tal de localitzar possibles restes arqueològiques. Els treballs estan dotats amb 38.464,36 euros que serviran per saber si es pot executar el projecte del Banc de la Ciència i el Coneixement, el qual preveu una adequació de l’edifici actual. Les obres tindran una durada de 15 dies i han estat adjudicades a l’empresa Tarracorest S.L. D’altra banda, el control arqueològic dels treballs anirà a càrrec de l’empresa IBER. Arqueologia, Patrimoni i Turisme SL.

PUBLICITAT



REDACCIÓ24 Maig, 2022

Es tracta d’un dels edificis més icònics del cor de la ciutat. Parlem del Banc d’Espanya, un dels elements patrimonials de Tarragona que pateix la paràlisi sistemàtica, després que la seva gestió fos transferida a les autoritats municipals i que, actualment, segueix a l’espera de ser obert a la ciutadania, tal com va ser anunciat fa més d’una dècada amb pompa i circumstància.

Independentment del seu futur -que continua encallat-, la façana de l’edifici ha estat sempre un reclam pels tarragonins, inclús un punt de trobada per a impulsar iniciatives, manifestacions, accions o protestes de diferents ideologies. Ara, però, sorprèn que també ha esdevingut un aparador per a pancartes reivindicatives.

De fet, el col·lectiu independentista ‘Endavant’ ha aprofitat les reixes de la façana de l’antic Banc d’Espanya per a penjar una pancarta que resa: “Ni Hard Rock, ni Jocs Olímpics d’hivern. Defensem el Territori!”, en una clara al·lusió contra ambdós projectes, que estan en el punt de mira de l’esquerra anticapitalista catalana.

Aquesta no és la primera acció de caràcter reivindicatiu que protagonitza la façana de l’element patrimonial de la Rambla Nova, que veu com els dies continuen passant sense que el seu futur o el seu ús s’esclareixi, en una nova mostra de la paràlisi que pateix el conjunt històric de la capital tarragonina. El banc de les causes perdudes de Tarragona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Abril, 2022

El ple de Tarragona ha aprovat aquest divendres de manera definitiva el projecte executiu per tirar endavant el Banc de la Ciència i el Coneixement. Es tracta d’una iniciativa que pretén reformar l’antic edifici del Banc d’Espanya, tancat des de fa anys, i convertir-lo en un espai de divulgació científica.

El consell plenari també ha donat el vistiplau per descatalogar parcialment l’immoble, que té valor patrimonial. Un requisit necessari per a fer-hi obres a l’interior, segons defensa el consistori. El projecte executiu té un pressupost de 7,4 milions i l’equip de govern busca fons europeus per tirar-lo endavant.

PUBLICITAT


REDACCIÓ3 Març, 2022
2b099659-6b0d-4f14-b026-9a1b6a455316-1280x960.jpg

 

Tarragona ja està traient profit dels fons europeus, els coneguts com a Next Generation. Fa una setmana, el BOE confirmava l’aprovació d’una subvenció de 3 milions d’euros per a la ciutat, però això només és el principi. Tal com han exposat l’alcalde, Pau Ricomà, i el regidor d’Economia i Hisenda, Jordi Fortuny, el municipi opta al finançament d’una vintena de projectes.

D’aquests en destaca la renovació del Fòrum de la Colònia i d’altres elements patrimonials; la digitalització del Consistori per agilitzar tots els tràmits i serveis municipals; la renaturalització d’espais urbans i periurbans de l’Anella Verda; la millora del sistema audiovisual del Teatre Tarragona; la compra de llibres per a la Biblioteca Pepita Ferrer de Torreforta…

Aquests són projectes ja presentats, però n’hi ha d’altres pendents de convocatòria com la Plataforma del Miracle, platges intel·ligents, i la pacificació del Trànsit al Serrallo, així com la instal·lació de xarxa 5G. Algunes d’aquestes iniciatives estan pendents de modificatius de crèdits i -per tant- depenen del Ple. A més, totes han d’estar enllestides cap al 2025.

El drama del Banc d’Espanya
L’ajut FEDER per reconvertir el Banc d’Espanya s’ha perdut. Segons Fortuny, els terminis eren massa justos i l’import de la subvenció era massa baix. Tanmateix, l’Ajuntament ha decidit impulsar la iniciativa a través dels fons europeus, amb una quantitat d’ajuda superior que s’ajusti a la magnitud de les obres. Cal recordar que el Consistori vol convertir l’equipament en un Banc de la Ciència, ja que actualment l’espai està en desús.

VÍDEOS



PUBLICITAT



REDACCIÓ17 Desembre, 2021

S’invertirien en l’equipament 7,5 milions

El ple de l’Ajuntament de Tarragona ha aprovat inicialment aquest divendres el projecte executiu del Banc de la Ciència i el Coneixement, que ha de permetre la reforma de l’edifici del Banc d’Espanya, que porta tancat més d’una dècada.

La iniciativa s’eleva fins als quasi 7,5 milions i el govern municipal espera poder optar a subvencions per “rehabilitació d’edificis emblemàtics”, ha destacat el conseller de Serveis Centrals, Jordi Fortuny.

L’aprovació s’ha aconseguit amb els vots favorables de l’equip de govern i el PSC. Paral·lelament, també s’ha aprovat per àmplia majoria la creació del Consell d’Habitatge de Tarragona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Novembre, 2021

La portaveu del PSC, Sandra Ramos, i el regidor Francesc Roca

El PSC de Tarragona ha arremès durament contra el govern de Pau Ricomà per la probable pèrdua del fons FEDER que servirien per reformar l’edifici del Banc d’Espanya. En aquest sentit, acusen l’executiu d'”immobilisme” i sospiten que és una renúncia intencionada. La subvenció de 2 milions d’euros es perdrà si no es tramiten les obres, les quals han d’estar enllestides a finals de 2023.

El Govern Municipal vol convertir l’espai en el Banc de la Ciència i el Coneixement, una zona de recerca i divulgació científica al centre de la ciutat. Al setembre, l’executiu de Ricomà va explicar que un cop fet el projecte executiu havien vist que l’afer s’encariria dels 4 milions d’euros previstos inicialment fins als 7,2, i van acusar els socialistes d’haver fet una estimació que “no era real”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Setembre, 2021

El Partit Demòcrata de Catalunya (PDeCAT) culpa a Esquerra i PSC de la situació actual del Banc d’Espanya a Tarragona, tancat des de fa 17 anys i a l’expectativa de perdre la subvenció FEDER. El president del PDeCAT a la ciutat, Ramon Vilaltella, acusa el govern municipal d’Esquerra Republicana de “no haver fet res en 2 anys fins ara pel Banc d’Espanya”, però recorda al PSC, que ha sortit a criticar el govern municipal, que són “corresponsables de tenir l’equipament tancat i oblidat tots aquests anys, ja que el Banc d’Espanya es va cedir a la ciutat l’any 2010”.

D’altra banda, Vilaltella ha lamentat l’ajornament sine die de la pèrgola de Corsini: “Sorprèn que la proposta fos viable i que ara amb el projecte executiu hagin aparegut aquestes inviabilitats. Aquí s’han de depurar responsabilitats en la resolució del concurs”.

El president de la formació demana celeritat, tot aprofitant alguna de les altres 34 propostes presentades a concurs. “Cal humanitzar els voltants del Mercat amb carrers peatonals, vegetació, ombra, aigua... El comerç i la restauració ho necessiten i no poden esperar més, fa anys que es parla de fer l’Illa Corsini, sense materialitzar-se avanços”, exposa.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Setembre, 2021

La Transformació de l’edifici del Banc d’Espanya a Tarragona costarà 2.290.850,06 d’euros més del que estava previst. Això és a causa de la necessitat de reforçar l’estructura per a acollir-se dins la llei vigent i – alhora – per la pujada del ferro que cal adquirir per executar aquest reforç. Per tant, el pressupost final serà de 7.249.745,64 euros. Així ho han explicat aquest migdia el regidor d’Hisenda, Jordi Fortuny, i el de Territori, Xavier Puig. Cal recordar que aquest edifici es vol convertir en el Banc de la Ciència i el Coneixement, un projecte iniciat l’any 2018.

Des de l’Ajuntament asseguren que s’ha tardat tant a redactar el pla executiu a causa de la pandèmia i de l’anul·lació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). La primera raó va trastocar les reunions previstes per tal de tenir-lo enllestit al més aviat possible. El segon fet va blindar l’edifici del Banc d’Espanya, atès que el POUM de 1995 era més restrictiu pel que fa a béns protegits.

L’Ajuntament de Tarragona va aconseguir una subvenció dels fons FEDER per tal de tenir un 70% de l’obra enllestida i pagada en 2 anys. Des del Consistori ja han demanat una pròrroga amb l’objectiu de continuar optant a aquest ajut. Ara bé, Fortuny ha deixat molt clara la postura del Govern Municipal amb les despeses: No volem renunciar al projecte, però que la ciutadania no pateixi perquè el que no farem és convertir el Banc d’Espanya en un altre Jaume I.

“Hem de buscar una nova fórmula de finançament i aquesta passa per una pròrroga del Fons FEDER -que ja hem tramitat- o acollir-nos als Fons Next Generation, una opció viable en quant tenim un projecte fet i ben vestit. Mentrestant seguim treballant amb la redacció d’un pla de viabilitat econòmica i un pla de mecenatge per quan tinguem l’edifici a punt”, remarca el regidor.

La iniciativa es nodreix de la generació de coneixement de la Universitat Rovira i Virgili i dels instituts de recerca del territori, de reconegut prestigi internacional, i de la voluntat de posar a disposició dels tarragonins i tarragonines un espai on es pugui interactuar amb la ciència i el coneixement, per tal d’entendre no només la rellevància dels avenços que es fan en els diversos camps que aplega amb vista al nostre futur, sinó també perquè siguem conscients de la manera com ens afecta en la nostra quotidianitat.

PUBLICITAT




REDACCIÓ1 Juny, 2020

El nombre de bitllets de 500 euros en circulació va arribar a l’abril als 20.420.000, la seva xifra més baixa des de maig de l’any 2002. L’import de tots els bitllets de 500 euros es va situar en el quart mes de l’any en 10.210 milions d’euros, enfront dels més de 10.268.000 d’euros del mes anterior.

El consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) va acordar a principis de maig de 2016 deixar de produir bitllets de 500 euros i des del 2019 ja no els emet. En aplicació d’aquesta decisió, el Banc d’Espanya va cessar el passat 27 de gener l’emissió de bitllets de 500 euros, si bé aquests bitllets seguiran sent de curs legal, de manera que podran seguir circulant i utilitzant-se com a mitjà de pagament i com a dipòsit de valor, és a dir per comprar i guardar.

Així mateix, els sectors professionals, com bancs, companyies de transport de fons o oficines i canvi de moneda, entre altres establiments, podran recircular els bitllets de 500 euros. Aquests bitllets mantindran el seu valor indefinidament i podran canviar-se en els bancs centrals nacionals de la zona de l’euro en qualsevol moment.

 

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Maig, 2020

El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha revisat les previsions de caiguda del PIB  i ha dit que en el millor dels escenaris l’economia cauria aquest any el 9,5%, enfront de la forquilla d’entre el 6,6% i el 8,7% que va estimar a l’abril.

Hernández de Cos ha dit que els dos escenaris que estudiava el Banc d’Espanya de caiguda del PIB per a aquest any (entre el 6,6 i el 8,7% si el confinament dura vuit setmanes i en el 13,6% si dura 12 setmanes) són ja molt poc realistes.

En aquest sentit, ha incidit que semblen més realistes a hores d’ara una caiguda del PIB d’entre el 9,5% i el 12,4% amb increments posteriors del 6,1% i el 8,5% el 2021.

No és descartable que es produeixin també alguns danys i/o canvis estructurals després de la crisi

Aquests escenaris incorporarien un seguit de mesures fiscal, monetàries i prudencials, de manera que les caigudes de l’activitat serien significativament més elevades en absència d’elles.

D’altra banda, ha puntualitzat que aquests escenaris macroeconòmics també permeten estimar que el cost pressupostari de la crisi serà “molt alt”, pel doble efecte de les mesures pal·liatives adoptades i, sobretot, de l’acció dels estabilitzadors automàtics, que conduiran a un dèficit públic molt elevat aquest any, amb el seu consegüent translació a l’endeutament del conjunt de les administracions públiques.

A l’escenari de caiguda del PIB més moderat, la ràtio de deute públic sobre el PIB s’elevaria fins al voltant del 115%, i a l’escenari més advers es situaria fins i tot per sobre del 120% del PIB (uns 25 punts percentuals més que a finals de 2019).

Segons el Governador, la durada de la pertorbació és incerta, però, en tot cas, hauria de ser limitada i donar pas a una recuperació una vegada que s’hagi controlat la malaltia, tot i que ha avisat que “no és descartable que es produeixin també alguns danys i/o canvis estructurals després de la crisi”.