29. Abril 2024

Arxius de article 155 | Pàgina 3 de 3 | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Octubre, 2017

Els catalans, a favor de la independència de Catalunya, han tornat a sortir al carrer per protestar contra l’empresonament dels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural i els tràmits per posar en marxa l’article 155

Els catalans han tornat al carrer

Milers de persones han sortit al carrer per demanar la llibertat dels presidents d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana, els ja coneguts com ‘Jordis’. L’onada de gent als carrers, controlada pels diversos helicòpters policials, serveix també per protestar contra l’anunci  de l’activació de l’article 155 de la Constitució, amb cartells contra la “repressió” o la intervenció dels mitjans de comunicació públics.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, finalment assisteix a la manifestació, tot i que no tenia previst anar-hi.

El lema de la manifestació és ‘Llibertat Jordi Sànchez i Jordi Social. En defensa dels drets i les llibertats’, i la lideren els números dos de les organitzacions civils, Francesc Mauri i Agustí Alcoberro.

La manifestació, multitudinària, ha sortit de la cruïlla entre Passeig de Gràcia i Aragó, i acabarà amb un acte presentat per Rosa Andreu i Jordi Llovet, que inclourà una actuació de Maria del Mar Bonet. L’actriu Lloll Bertran llegirà el manifest.

Els manifestants porten cartells demanant la llibertat de Sánchez i Cuixart, moltes estelades o missatges en contra de l’article 155. Els participants a la manifestació, inclosos representants polítics, porten llaços grocs en solidaritat amb Sànchez i Cuixart.

A nivell polític, participen a la manifestació el president Puigdemont i els consellers, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, l’expresident Artur Mas, representants del PDECAT com Neus Munté, Marta Pascal, David Bonvehí o Lluís Corominas; d’ERC, amb Marta Rovira i Gabriel Rufián al capdavant; Gabriela Serra i Carles Riera per la CUP, Xavier Domènech, Joan Josep Nuet o Jessica Albiach i David Cid de Catalunya en Comú o Albano-Dante Fachín de Podem.

Entre els participants també hi ha eurodiputats com Ramon Tremosa (PDECAT) o Jordi Solé (ERC).

 

 


REDACCIÓ21 Octubre, 2017

El Partit Popular, a través del seu coordinador general,  ha demanat avui als espanyols que confiïn en l’actuació del govern espanyol, que està “carregat de raons” per haver decidit aplicar l’article 155 de la Constitució per tornar “la legalitat Constitucional i estatutària” a Catalunya.

Fernando Martínez-Maíllo ha recalcat que el Govern està complint amb la seva “obligació” de tornar aquesta legalitat, i compta amb el suport de PSOE i Ciutadans, que juntament amb el PP, ha recalcat, suposen gairebé el 75% de la representació en el Parlament espanyol.

Maíllo també ha assenyalat que l’objectiu últim d’aquestes mesures és la convocatòria electoral a Catalunya, però ha subratllat que aquesta convocatòria s’ha de fer precisament dins de la legalitat constitucional i estatutària, i no fora d’aquest marc; per aquest motiu l’ordre necessari de les actuacions sigui el de primer tornar a la llei i després celebrar comicis.

 


REDACCIÓ21 Octubre, 2017

L’aplicació de l’article 155 servirà, segons Rajoy, per restablir la normalitat institucional, el respecte per les lleis vigents i que se celebrin eleccions autonòmiques en un termini màxim de 6 mesos.

L’article 155 de la Constitució Espanyola ja està en marxa. El govern, liderat per Mariano Rajoy, l’ha activat. Ara només cal que el Senat l’aprovi i l’apliqui.

El president del govern central, en una roda de premsa multitudinària, ha avançat que ha proposat al Senat – on el PP té majoria –  que se procedeixi al cessament de Carles Puigdemont i de tors els seus consellers. Aquesta és una de les mesures que Rajoy considera necessària per restaurar l’ordre constitucional ii l’Estat d’Autonomia.

Segons ha explicat, l’exercici d’aquestes funcions s’encarregarà als òrgans i autoritats que creu o designi el govern de l’estat, tot i que la idea és que les competències les assumeixin els ministres. El termini d’aplicació d’aquesta mesura excepcional és de 6 mesos.

Segons Rajoy, les facultats de control recauran en l’òrgan que designi el Senat i el Parlament no pot adoptar iniciatives contràries a la Constitució i a l’Estatut, mentre que el Govern tindria un termini de 30 dies per exercir el dret a veto.

El Parlament de Catalunya, segons Rajoy, exercirà la funció representativa que té encomanada “per garantir el ple respecte a l’Estatut i la Constitució”.

Rajoy també pretén que el president del Parlament no pugui proposar candidat a la presidència de la Generalitat i que el parlament català no podrà celebrar el debat i votació de investidura.

 

 


REDACCIÓ16 Octubre, 2017

No, no i no. N’hi ha volta de fulla. El govern de Mariano Rajoy està decidit a aplicar l’article 155 a Catalunya. Hi fa per les pressions dels seus ‘socis’ polítics i també per intentar frenar la rebel·lió de Carles Puigdemont.

Soraya i Puigdemont… eren altres temps

La vicepresident del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha lamentat, poc temps després d’haver rebut la carta del president de la Generalitat, que ell no hagi aclarit si va proclamar la independència i li ha donat un últim termini per rectificar i tornar a la legalitat.

“Ningú ha tingut tan fàcil evitar que s’apliqui la Constitució”, ha dit la número 2 de Rajoy en al·lusió a l’article 155, abans de subratllar que l’objectiu de l’Executiu no és suspendre l’autogovern de Catalunya, sinó que aquest “s’executi d’acord amb la legalitat “i que l’autonomia s’exerceixi” d’acord amb els paràmetres constitucionals i a l’Estatut “.

“Com ha eludit aquesta resposta, entra en marxa la segona fase d’aquest requeriment”, en la qual el president de la Generalitat té de termini fins dijous que ve, a les deu del matí, per revocar la declaració d’independència o per dir clarament que no ha de revocar perquè no l’ha declarat.

Segons la vicepresidenta, “no s’entén l’obstinació, la perseverança en la confusió” llevat que respongui a l’estratègia dels més “radicals” que sostenen el Govern de la Generalitat de “de tensar la situació al límit”.

Puigdemont torna a estar sota pressió

En aquest context, ha dit que “a vegades fa la impressió” que alguns sectors “dels més radicals” volen que es comencin a aplicar mesures de l’article 155.

Sáenz de Santamaría ha confiat que en els dies que falten perquè venci el nou termini “torni el seny” i que Puigdemont deixi de “enredar” i “sigui clar per una vegada” per no tenir els catalans a la “incertesa” de no saber si ha declarat la independència o no.

A més, ha tornat a reiterat la seva invitació perquè Puigdemont acudeixi al Congrés a explicar les seves propostes i a formular “totes les peticions vulgui”.


REDACCIÓ15 Octubre, 2017

El Govern espanyol ultima els detalls per a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució si el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no aclareix aquest dilluns que no ha declarat la independència de Catalunya i no es retracta d’aquesta decisió abans de dijous.

Fins a les 10:00 hores d’aquest dilluns té de termini Puigdemont per respondre al requeriment de l’executiu espanyol i explicar si va declarar o no la independència en la seva intervenció de dimarts passat davant del Parlament.

El govern del PP assegura que una contestació ambigua que no deixi clar que no va declarar la independència, comportarà que s’activi la segona fase de l’article 155 de la Constitució.

Mantindria fins dijous la qual consideren que seria “l’última oportunitat” de Puigdemont per impedir que es recorri a aquest precepte del text constitucional, ja que fins a les deu del matí d’aquest dia tindria el president de la Generalitat per rectificar i tornar a la legalitat.

Si no ho fes, ja no hi hauria marxa enrere i el govern central, en Consell de Ministres, hauria de decidir les mesures concretes que pretén posar en marxa.

Unes mesures que s’estan ultimant després d’un “estudi detallat” de totes les opcions que existeixen però que eviten enumerar perquè, recordant les paraules de la vicepresidenta de l’executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, divendres passat, recalquen que hi ha d’anar pas a pas i no avançar esdeveniments.

Cada vegada hi ha més veus de dirigents dels diversos partits en què s’apunta que l’aplicació de l’article 155 hauria de desembocar en la convocatòria d’eleccions a Catalunya.

Les mesures haurien de ser aprovades per majoria absoluta del Senat, un tràmit per al qual no hi hauria cap problema perquè el PP compta amb majoria absoluta i, a més, està segur que els socialistes les avalarien.

Si demà no hi hagués resposta satisfactòria del president de la Generalitat, Mariano Rajoy, podria convocar reunió del Consell de Ministres el dijous al matí per aprovar les mesures que ja tingui decidides en aplicació de l’article 155, o bé podria esperar uns dies. Després les remetria al Senat.

El que assegura el Govern és que Rajoy viatjarà aquest mateix dijous a Brussel·les per participar a la reunió del Consell Europeu, on s’evidenciaria de nou el total suport a Rajoy dels líders europeus i de les institucions de la UE davant l’independentisme català.

 

 


REDACCIÓ2 Octubre, 2017

El líder de Ciutadans ha assegurat que Rajoy li ha dit aquesta tarda que està “estudiant vies per aturar la declaració d’independència” unilateral.

El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha demanat a Mariano Rajoy  que apliqui l’article 155 de la Constitució, que suposa suspendre l’autonomia de Catalunya, per així convocar eleccions autonòmiques i “deixar d’estar segrestats per aquest cop a la democràcia “.

Rivera s’ha manifestat fins i tot partidari d’activar aquest recurs constitucional abans que es produeixi la declaració unilateral d’independència que, segons ell, va aprovar el Parlament de Catalunya en les pròximes 72 hores, ha dit després de reunir durant una hora i quart amb Rajoy al Palau la Moncloa.

I si s’aprovés aquesta declaració, gràcies al 155 estaria en vigor el menor temps possible.

Ha assenyalat que es tracta d’una “proposta nítida, clara i concreta i la més democràtica de totes” per “tornar-li la veu” a la ciutadania de Catalunya i ha subratllat que si es fa immediatament podria evitar la declaració unilateral d’independència que pergeña el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Rivera ha explicat que aquestes eleccions autonòmiques ha de convocar-les el Govern perquè tots els catalans puguin acudir a votar per “contestar a l’colpisme amb més democràcia i amb urnes de veritat”, i fer-ho “amb calma i serenitat”.

Ha insistit a demanar al president del Govern que “actuï com més aviat millor” per aturar aquest procés, perquè té la responsabilitat i la legitimitat per “reconstruir l’ordre constitucional” a Catalunya.

 


REDACCIÓ31 Octubre, 2015

Mariano Rajoy, els seus ministres i els màxims dirigents del PP parlen molt de l’Article 155 de Constitució, inspirat en la Llei Fonamental de Bonn d’Alemanya, arran del procés independentista. La majoria dels ciutadans n’han sentit a parlar, però, realment, desconeixen el seu contingut. A continuació intentem aportar alguna llum a dubtes que s’estan plantejant en els darrers temps a causa del conflicte entre Catalunya i l’estat.

CONSTITUCIO
QUÈ ÉS L’ARTICLE 155?
L’article 155 de la Constitució té a veure amb les vies del Govern de l’Estat per controlar l’activitat de les Comunitats Autònomes. Contempla els mecanismes excepcionals que té l’Estat per establir dispositius de control subsidiari, de caràcter excepcional o extrem i abast coercitiu, de tal manera que s’obligui a la regió al “compliment forçós” dels seus deures.

EN QUINES SITUACIÓ S’APLICARIA?
D’acord amb la seva redacció, s’estableixen dues ocasions en què el Govern podria aplicar:

– Si la comunitat no compleix “les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin”

– En el cas en què actuï “de manera que atempti greument l’interès general d’Espanya”

COM ES PROCESSA?
Igualment, l’article explica el mecanisme que ha de seguir l’Estat per a posar-lo en pràctica:

– Primer de tot, el Govern espanyol haurà d’enviar “requeriment” al president de la Comunitat Autònoma en qüestió perquè compleixi les seves obligacions o deixi d’actuar com ho estigui fent

– En cas de no ser atès el requeriment, el Govern “pot adoptar les mesures necessàries per obligar” a la comunitat al “compliment forçós” de les esmentades obligacions eludides. Per a això, haurà de precintar “amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat”.

S’HA APLICAT ABANS?
No, cap Govern espanyol ha aplicat aquest article abans. Això vol dir que les seves conseqüències són desconegudes i “es poden preveure fins a cert límit”, segons el parer del diputat d’UPyD al Congrés Rafael Calduch, qui tot i això s’ha mostrat convençut que la seva aplicació “no provocaria reaccions pitjors que les que es pretenia evitar “.

COM ACTUEN EN ALTRES ESTATS AL MÓN?
Aquest article de la Constitució Espanyola està inspirat en la Llei Fonamental de Bonn d’Alemanya, el que vol dir que al país germànic també s’estipula aquesta classe de mesures en el cas que una regió no compleixi les seves obligacions.
Altres països, per contra, contemplen per a aquests casos la suspensió o dissolució dels òrgans de govern de la regió que incompleixi els seus deures. Així ocorre a Argentina, Itàlia i Àustria, per exemple.

 


REDACCIÓ31 Octubre, 2015

Duran i Lleida parlant amb Martí Barberà i Ramon Espadaler, a Tarragona
Duran i Lleida parlant amb Martí Barberà

Josep Antoni Duran i Lleida, el cap de llista d’Unió per al 20D, entén que el govern de Rajoy s’equivoca si fa aplicar l’article 155 de la Constitució per frenar la resolució independentista de ‘Junts pel sí’ i la CUP. Duran i Lleida, tot i qualificar de ‘barbaritat’ la postura del bloc independentista que “no va enlloc”, adverteix que l’aplicació del dispositiu constitucional – que parlar de la suspensió de l’autonomia – castigaria tota Catalunya.

“Ja sé que està en la Constitució. Moltes vegades s’ha dit que doctrinalment és un article per no aplicar. No castigaria una determinada actitud de Junts pel Sí o de la CUP, sinó a tota la població de Catalunya”, ha advertit el democristià , que ha incidit que la solució passa per un acord polític.

En aquest sentit, ha considerat que mentre les respostes del president del Govern, Mariano Rajoy, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez i el líder de Ciutadans, Albert Rivera, “siguin només jurídiques i acudir als tribunals, no resoldrem seriosament la qüestió política de Catalunya”.