Arxius de amor | Diari La República Checa

Les parelles enamorades i els ‘amics de l’ànima’ no tenen mesura a l’hora de professar la seva amistat o amor etern. Per fer palès el seu afecte no escatimen esforços.

La majoria intenta segellar aquest sentiment amb ‘detalls’ que pretenen romandre per sempre en la memòria, però sobretot al cor. Per exemple, molts opten per un viatge amb góndola pels canals venecians d’Itàlia, un sopar en un dels vells restaurants de París o en qualsevol indret amb encant, un romàntic passeig en un carruatge tirat per cavalls pels carrers de la ciutat que més ens agrada. Aquests, entre d’altres, no són més que fets en el que les parelles es professen, mútuament, el seu amor.

Una de les altres manifestacions amoroses, i de les més conegudes, és la dels “candaus de l’amor”. Una moda que es creu que té el seu origen a Pécs (Hongria) i que s’ha anat estenent, tímidament, arreu del món. L’objectiu d’engalanar una barana amb un ‘candau’ no és un altre que encadenar, literalment, l’amor i l’amistat. Una mostra d’afecte que, normalment, es duu a terme en ponts o infraestructures que són públiques i que, en principi, esdevenen eternes. Un cop la parella ha decidit tancar el ‘candau’, prèviament gravat amb la data i el nom dels enamorats, llença les claus.

D’aquesta manera ningú el podrà obrir-lo mai més (almenys amb aquelles claus) i el compromís quedarà segellat per tot sempre. Clar que aquesta opció depèn de cadascú i de l’emplaçament triat per tancar el candau. El pont més famós de tots és el ‘Pont de les Arts’ a París: una estructura que pràcticament ha desaparegut sota el pes dels milers i milers de candaus que s’hi han penjat. El Pont Isabel II (més conegut com Pont de Triana), a Sevilla, també és un dels llocs triats per perpetuar el seu compromís.

El candau prohibit
En el cas de Tarragona, aquesta mostra d’amor comença a tenir les seves primeres manifestacions. El Balcó del Mediterrani és el lloc triat per algunes parelles que volen portar aquesta “tradició” a la ciutat. No obstant això, aquesta mostra d’amor, segons contempla l’article 123 de l’Ordenança General de Convivència Ciutadana i ús dels espais públics de Tarragona, no està permès. “No és permès […] Pintar dibuixos, missatges, signatures, escrits, rascades, gravats o simplement embrutar mitjançant pintures, esprais o altres mitjans les façanes, parets, instal·lacions, edificis i mobiliari urbà, llevat d’autorització municipal […]”.

Per aquest motiu, la brigada municipal organitza batudes per tal de treure els ‘candaus’ que troba arreu del mobiliari urbà de la ciutat. En aquesta neteja no importa que siguin símbols d’’amor’ o que simplement hagin estat abandonats per algun ciclista. De moment, tots aquells romàntics que tinguin pensat convertir el Balcó, un dels emblemes de Tarragona a l’amor, hauran de fer un pensament i anar a la recerca d’un punt autoritzat per tal de dur a terme aquest “ritual”. Només el temps dirà si l’acció tarragonina d'”anar a tocar ferro” anirà acompanyada d’un candau per a totes aquelles parelles que vulguin segellar el seu amor.

La caravel·la de l’amor
A Tarragona, més concretament a la plaç a de la Mitja Lluna, és possible apreciar un ‘monument’ que pretén rendir homenatge a l’amor. A la placeta hi ha una font antiga amb un vaixell que és conegut com la barca de l’amor, ja que està ‘embolcallat’ per candaus de diferents mides. Hi ha qui diu que, fa molts anys, els mariners utilitzaven aquest espai per deixar un candau amb un missatge a les noies tarragonines que havien conegut en un viatge anterior. Pot semblar una manera estranya per fer-se notar, però eren les xarxes socials d’aleshores i el seu resultat era, pràcticament, infal·lible.