REDACCIÓ16 Octubre, 2020
Catalunya s’aixecava avui amb un ambient enrarit. A Tarragona, feia sol, però la fredor dels carrers no passava desapercebuda. Molts bars i restaurants obeïen al govern, abaixant les persianes per evitar els contagis per coronavirus. Alguns només servien per emportar. Al cap ens venien records del passat recent… De quan estàvem confinats.
Passejar pel carrer Méndez Núñez i no veure les imatges de gent, xerrant mentre esmorzava tranquil·la i pausadament a les terrasses és d’allò més atípic. Veure una plaça de la Font pràcticament buida i amb les terrasses desocupades resultava força impactant. Només es veien coloms famèlics…
Tornant a casa, amb ‘mal cos’ i amb una sensació rara, decideixo demanar un cafè a la plaça de la Mitja Lluna. Òbviament, amb ‘delivery service’. Imaginant la situació difícil dels propietaris del bar on em trobava, entaulo conversa amb el cambrer… Volia conèixer de primera mà el que pensava, que sentia, què esperava del futur…
“Només es poden fer els cafès, entrepans i pastes. La gent està una mica confosa. Volen anar al lavabo, consumir a la barra o a la terrassa”, em comentava el copropietari del bar Mitja Lluna, Juanjo Azorín. “L’únic que podem fer és oferir servei per emportar i que s’ho prenguin al banc, a casa seva o al despatx”, afegia, intentant donar un toc d’humor per alleugerar el drama. Potser és d’aquells que considera que és millor riure que plorar.
Quan li pregunto com superarà econòmicament aquesta situació, la resposta és clara: “serà molt complicat, després d’estar 60 dies tancats pel confinament ara començàvem a sortir del pou. Estic gairebé convençut que serà un mes així, la facturació baixarà entre un 60 i un 70%”.
Finalment i per curiositat vull que comparteixi la seva recepta per solucionar aquest embrolli. La resposta: “tornar a la fase 1 o 2 quan es feia un aforament limitat del 50% a tot l’establiment”.
Se m’acaba el cafè i acomiadant-me torno cap a casa amb la idea ferma que el sector de la restauració encara no ha passat el pitjor… M’envaeix un calfred.
Amb el coronavirus podríem dir que tots els nostres hàbits i costums s’han vist alterats. La nostra manera de ser i estar com a poble del Mediterrani també està patint les conseqüències de la pandèmia.
Els carrers adjacents als col·legis estan plens, exèrcit de famílies amb mascaretes, importants cues d’estudiants esperant per donar inici al primer dia de classe. Sis mesos després del decret de l’estat d’alarma, els termòmetres i les mesures de seguretat són els grans protagonistes a l’entrada dels centres. Tarragona despertava amb un panorama diferent, enrarit a causa d’una pandèmia que no deixa ningú indiferent. 
Aquests episodis corresponen a la ‘nova normalitat’, a la qual ens haurem d’adaptar i conviure fins que arribi la desitjada vacuna. Per més recomanacions que rebem de les autoritats sanitàries, el cert és que la realitat haurà de ser driblada amb allò que existeix, sobretot a nivell d’instal·lacions. O sigui, és pràcticament impossible, tenint en compte la situació dels accessos, no hi hagi concentracions puntuals. 
