REDACCIÓ30 Abril, 2015
A hores d’ara crec que ja queda clar què volem la gent que, venint de diferents orígens, ens hem aplegat al voltant de la candidatura d’ERC-MES-MDC per transformar Tarragona. La volem activar, volem fer una Tarragona Nova, dins un País Nou. No volem deixar passar el tren de la història, perquè Tarragona ja n’ha perdut masses de trens pel menysteniment del govern central i per la complaença de les elits locals.
I transformar una ciutat, fer-la nova, implica posar la cultura com a eix central. La cultura com a generadora d’oportunitats i de cohesió, com a creadora d’identitat col·lectiva i com a facilitadora d’intercanvi. La cultura que arribi a tots com a instrument contra l’exclusió, i la cultura que neix de la gent. La cultura feta exigència i feta entrega.
Al llarg de les darreres dècades Tarragona ha crescut culturalment de forma descompassada. En aquests moments tenim una capacitat creativa i representativa notable, en alguns camps fins i tot francament brillant. Patim alhora una manca de línia estratègica -mai no l’hem tingut a Tarragona- i els esforços d’artistes, de tècnics, d’agents, de productors, es perden perquè no hem sigut capaços de seure’ls en una taula per definir on volem arribar i de quina manera ho hem de fer.
I com no hem fet mai aquest exercici, les iniciatives se succeïxen, algunes més reeixides que altres, sense que tinguem cap instrument per avaluar-les, ni per saber si porten valor afegit o si generen noves dinàmiques. Per això, des de fa anys, quan els consellers o conselleres tarragonines de torn fan públic l’anàlisi de l’activitat de la seva àrea, es limiten a una relació numèrica dels actes realitzats, sense la mínima i imprescindible valoració crítica. Així és impossible anar enlloc, sobretot perquè no s’han fixat un lloc on anar.
És molt necessari traçar un pla estratègic de la cultura, amb el que s’impliquin tots els actors: entitats, empreses, administracions, productors, universitat, museus, conservatori, etc. Definir quins equipaments tenim, alguns desaprofitats, i quins necessitem. El cas de les biblioteques és escandalosament deficitari. Com posem en valor la cultura de barri i com entra en relació amb les altres zones de la ciutat. Què hem de fer per ensenyar millor, quines especialitats i graus ens calen, com facilitem el trànsit de l’aprenentatge al mercat obert. Quines apostes hem de fer per la internacionalització i en quines xarxes hem d’estar per educar-nos amb el que es fa en altres llocs i, alhora, per posar els nostres artistes amb contacte amb l’exterior. Com ho hem de fer per atraure públic, com poden augmentar la generació de riquesa des del sector i quines altres activitats econòmiques se’n poden beneficiar.
Volem una nova ciutat amb una estratègia cultural potent i ambiciosa. No és cap caprici, sinó una necessitat. Una vida digna també passa per aquí. Una ciutat captadora de talent també passa per aquí.
Pau RICOMÀ
Candidat d’ERC-MES-MDC a l’alcaldia de Tarragona
