20. Abril 2024

Arxius de Ajuntament de Roda de Berà | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Febrer, 2023
Ajuntament-de-Roda-de-Berà.jpg

L’Associació d’Apartaments Turístics (AAT) de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre ha portat una ordenança de l’Ajuntament de Roda de Berà davant la justícia. Es tracta del document que pretén regular els apartaments turístics al municipi, la qual no ha estat ben vista per l’AAT. En aquest sentit, l’entitat ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el consistori al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

L’Associació demana impugnar 16 articles de la nova ordenança, uns aspectes que consideren que “s’aparten de la realitat mercantil i jurídica” d’aquests habitatges. Aquests inclouen la vigilància dels clients, haver de personar-se en terminis molt breus o posar rètols informatius. L’AAT també prepara al·legacions i una segona demanda contra l’ordenança de l’Hospitalet de l’Infant i està pendent de la que pugui tramitar i aprovar Salou.

Segons el president de l’AAT, Joan Calvet, als ajuntaments “no els pertoca” regular els habitatges d’ús turístics amb ordenances municipals, ja que és la Generalitat qui regula el sector. Calvet apunta que aquestes normatives municipals “entren en contravenció” amb la normativa del Govern (decret 75/2020) i “tenen deficiències en molts aspectes”, de “contingut” o per “generalitzacions i extensions arbitràries i perilloses”. Per a l’associació, normatives com la Roda de Berà, “no ordenen” el sector, sinó que “impedeixen alguns aspectes de manera injustificada i sense rigor tècnic”.

PUBLICITAT




REDACCIÓ27 Abril, 2022

La situació al litoral de la demarcació de Tarragona és preocupant. Els últims temporals han causat estralls a les platges de les localitats tarragonines i un dels exemples és la platja Llarga de Roda de Berà, tal com han explicat des de l’Ajuntament on existeix una preocupació per la inacció de Costes, poques setmanes abans de l’inici de la temporada d’estiu.

El 6 d’abril l’alcalde Pere Virgili va enviar una carta al cap del Servei Provincial de Costes a Tarragona demanant de manera urgent la regeneració de la sorra d’aquesta platja, i també de la Punta d’en Guineu. També el regidor Manel González li va trucar demanant accions urgents. La resposta de Costes va ser que hi actuaran, però “amb limitació pressupostària i sense conèixer encara quan”.

La temporada turística comença el 15 de maig i l’Ajuntament no amaga “la seva preocupació per la situació en la qual es troba”, sobretot, el tram nord de la Llarga, on cada any es produeix l’afluència més gran de turistes per la ubicació dels tres càmpings rodencs i de dos restaurants. Aquest sector també ha mostrat el seu temor en veure perillar la temporada.

“No tenim platja per acollir tots els turistes que esperem aquest any amb la tornada a la normalitat després de la pandèmia com tampoc tenim sorra per ubicar uns serveis de temporada que acabem d’adjudicar. Les expectatives érem molt bones per aquest estiu, però no sabem què hi pot passar si no aconseguim que Costes hi actuï”, afirma Frederic Royuela, regidor de Turisme.

L’Ajuntament també demana que la sorra que ha de tornar el seu aspecte a la platja Llarga sigui dragada de la Pallisseta, al Roc de Sant Gaietà, una platja molt afectada també pels canvis de la dinàmica del litoral, arran de la construcció del Port Esportiu. Finalment, el consistori sol·licita que es posi en marxa el projecte d’espigons que el Ministeri i seria la solució definitiva perquè els temporals no afectin cada any la platja.


REDACCIÓ5 Gener, 2022

L’Ajuntament de Roda de Berà ha adquirit dos nous vehicles elèctrics per tal d’avançar en l’objectiu de les zero emissions. Es tracta de dues furgonetes Renault Kangoo que tenen una autonomia de 230 quilòmetres. A partir d’avui s’uniran als 4 vehicles de zero emissions amb els que compta la brigada municipal. En aquest cas, es destinaran a la brigada d’obres.

Els vehicles s’han presentat avui amb la presència de l’alcalde Pere Virgili i de Manel González, regidor de Serveis Municipals. L’objectiu del consistori és contribuir a la transició energètica i lluitar contra el canvi climàtic amb l’eliminació d’emissions contaminants, per assolir un model de mobilitat més sostenible i respectuosa amb el medi ambient.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Gener, 2022

Creu Roja ha fet entrega de 14 lots de joguines per a 22 infants en situació vulnerable de Roda de Berà. La iniciativa pretén que cap nen o nena del poble es quedi sense regal de Reis. A més, cada pack està personalitzat per tal d’adequar-se a les característiques de l’infant en qüestió. La campanya ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament. 

Les joguines provenen de les donacions que es recullen cada any abans de Nadal a diferents punts, però en la seva majoria de la compra per part de Creu Roja, gràcies a les donacions econòmiques que se’n fan. Aquest any l’objectiu de la 29a campanya de joguines de Creu Roja Joventut era arribar als 22.000 infants en situació de vulnerabilitat de tot Catalunya.

Totes són “joguines noves, entenent que qualsevol infant té dret a estrenar-les sigui quina sigui la seva situació familiar, fomenten el joc en família o en equip, i són sostenibles i no bèl·liques ni sexistes”, assegurava ahir Assumpció Soler, presidenta de l’Assemblea Comarcal Creu Roja Baix Penedès, acompanyada per Tamara Hidalgo i Francisco Poch.

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Novembre, 2021

L’ACA invertirà en un nou dipòsit a Roda de Berà

L’Agència Catalana de l’Aigua ha concedit una subvenció de 500.000 euros per construir un nou dipòsit d’aigua El projecte també inclou la connexió de la zona nord amb el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), per a abastir amb aigua de l’Ebre tot el municipi.

El pressupost de 2021 ja contemplava una partida de 200.000 euros per a la redacció de l’avantprojecte i del projecte, encarregats ambdós a la Diputació de Tarragona, i per a sufragar l’expropiació dels terrenys on anirà ubicat el nou dipòsit, molt proper al dipòsit del Molí-Cucurull.

El maig de 2020 l’Ajuntament va encarregar un estudi d’alternatives per trobar la millor ubicació per la construcció d’un nou dipòsit de capçalera de 2.000 metres cúbics que portarà l’aigua del CAT al dipòsit del Molí-Cucurull. En el futur, es realitzaran connexions entre el dipòsit de capçalera i la resta de dipòsits del municipi, el de l’Eixample i La Morella, per tal que tot el municipi pugui ser abastit amb aigua de l’Ebre.

PUBLICITAT



REDACCIÓ2 Novembre, 2021

L’Ajuntament de Roda de Berà ha tornat a aprovar la congelació d’impostos de cara a 2022. L’objectiu de la mesura és incentivar l’activitat empresarial i comercial, en un any que ja es preveu complicat per als sectors que esdevenen el motor econòmic del municipi. La proposta del Govern municipal de Tria Roda va comptar amb el suport d’ERC, Ciutadans, Populars per Roda i Junts per Roda, i només el PSC va votar-ne en contra.

A més, es vol seguir promocionant la instal·lació d’energies renovables al municipi, tant de sistemes d’aprofitament tèrmic com elèctric, amb una bonificació fiscal de fins a un 50% en l’IBI durant el primer any. El segon any la rebaixa serà del 35%, un 20% el tercer i es reduirà al 10% el quart any. També en aquest sentit, s’ha creat una nova ajuda del 20% en l’ICIO, per aquelles noves construccions que incorporin la instal·lació d’energies renovables per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia solar. 

Des de l’1 de setembre, amb la gratuïtat de l’autopista AP-7, l’Ajuntament de Roda de Berà, com d’altres municipis, ha deixat d’ingressar l’IBI que cobrava de la concessionària, el qual suposava més de l’1% del pressupost anual (fins a 187.500 euros). L’equip de Govern reclamarà a l’Estat la seva compensació.

Aquesta pèrdua d’ingressos i la congelació d’impostos es veurà compensada en part pel treball efectiu i eficaç contra el frau fiscal i amb l’actualització dels padrons municipals. Així, dins de l’ordenança reguladora de la taxa del subministrament d’aigua, es crea una nova tarifa d’inspecció de 600 euros per aquells usuaris que hagin estat defraudant, consumint més aigua de la declarada al comptador. 

Per altra banda, dins de la taxa de recollida d’escombraries es crea una nova tarifa per a la recollida de restes generades en solars i parcel·les sense edificar, proporcional als metres quadrats del terreny.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Agost, 2021

Roda de Berà, com a municipi turístic, travessa una temporada estiuenca vital per a molts dels seus sectors empresarials. A més, aquesta setmana s’estan vivint les seves Festes Majors en honor a Sant Bartomeu. Una festivitat que -com moltes altres- s’ha hagut d’adaptar i reinventar per a poder-se celebrar. A més, el poble va viure fa uns mesos una situació molt delicada a causa d’una ocupació il·legal a la urbanització de la Barquera. Per tal de saber-ne més de tots aquests temes, avui entrevistem a l’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili.

 

Com estan sent aquestes festes marcades per les mesures anticovid?
Hem adoptat les mateixes mesures que l’any passat. Vam ser dels pocs que van optar per fer festa major a finals d’agost. Evidentment, amb totes les restriccions anticovid com els registres per poder fer la traçabilitat, la distància, la mascareta, el rentat de mans, ventilació… Lamentablement hem hagut de fer una Festa Major més semblant a la de 2020 que no pas a la de 2019 i esperem que a la de 2022: pocs actes, conservant aquells més tradicionals per mantenir l’essència i reconduint els balls a concerts asseguts.

Què s’ha deixat de fer?
Fa uns mesos ja vam decidir no fer actes com el bar i els espectacles que es fan cada nit a l’aparcament del camp de futbol. També vam decidir que no hi hagués fira.

Quin és el seu acte preferit? Aquell que és indispensable per les festes de Sant Bartomeu?
Segurament per edat, però per mi la processó. Potser hi ha algú que ens titlla de carques o de tradicionalistes, però jo no sóc pas devot. Per mi és l’acte més tradicional. N’hi haurà qui se’n vagi al ball de Festa Major, altres als concerts o el vermut a la plaça dels vins. Intentem que les festes siguin sempre una miscel·lània on tothom pugui trobar el seu punt.

Tenint en compte que Roda de Berà és un municipi turístic, com està sent aquesta temporada estiuenca? L’està salvant el turisme nacional?
Sí. La temporada ha començat més tard. D’aquí a 10 dies ja se’ns acaba, ja que serà més curta que la de l’any passat i, en conseqüència, no tan bona. La primera setmana d’agost encara trobaves un dia que no semblava que estiguéssim en temporada turística. D’altra banda, recordem que s’ha pogut fer turisme fora de Catalunya. Roda és un municipi sense places hoteleres, tot són càmpings de qualitat i segones residències. L’any passat, es va omplir.

Quin és l’origen dels turistes?
Hi ha molt turisme nacional i francès o francòfon: belga, luxemburguès, etc. També hi ha turisme britànic i rus, malgrat no haver tingut aquells pics que van tenir altres zones com Salou, seguim en una tendència ascendent. Tanmateix, el turisme d’Aragó, del País Basc, de Cantàbria és el que està aguantant la temporada.

Una de les seves preocupacions com a alcalde era la recuperació econòmica del poble. S’està assolint aquesta fita?
És difícil de dir perquè si dic que sí algú em titllarà d’optimista i si dic que no algú se’m referirà com a pessimista, però jo sincerament crec que sí. Nosaltres som un Ajuntament de servei al turisme. Hem de cobrir les necessitats a les segones residències, als càmpings i evidentment a la restauració. Aquest any hem notat un efecte: com que el 2020 moltes persones van passar més temps de l’habitual a les segones residències, van notar moltes mancances que han potenciat el sector de la construcció. Nosaltres hem detectat una pujada important de sol·licituds de llicències d’obra i, a més, parlant amb aquest sector ens han confirmat que han passat un hivern treballant al màxim. Evidentment també han tancat negocis de restauració o de comerç de proximitat. Lamentablement no han pogut aguantar la crisi.

Sembla que els empresaris estiguin contents, però que me’n diu del comerç de proximitat?
És complicat. Tenim una configuració geogràfica que separa el poble en 2. Llavors el comerç del nucli urbà difícilment es nodreix del turisme de les platges i a l’inrevés. Per tant, hi ha comerç de proximitat que s’ha vist afectat. Amb la nostra mida de municipi no tenim un centre on s’ajunti tot el comerç, i han de lluitar contra grans focus comercials de localitats properes. A més de la compra online, que ha vingut per quedar-se. Alguns negocis de proximitat s’han posat les piles aprofitant la nova pàgina web que els hi hem subvencionat. Amb aquesta els clients poden comprar per internet a la botiga del poble. Totes aquestes mesures ajuden. Els més visionaris ja avisaven que el comerç de proximitat ho tindria molt difícil per subsistir, i la pandèmia no ha fet res més que accelerar-ho amb les seves conseqüències.

L’Ajuntament de Roda ha destinat 2 milions d’euros a inversions. Cap a on han anat aquests diners?
Des que nosaltres vam entrar al Govern vam dir que tant de bo no se’ns recordi per cap obra, però alhora hem de ser capaços d’arribar al nostre ampli territori. Amb aquesta extensió intentem fer multitud de petites i mitjanes obres que són molt importants pel veí. Tenim millores en l’enllumenat, en el subministrament d’aigua, instal·lacions noves al poliesportiu municipal o a l’escola Cucurull, una nova sala de gimnàs a la piscina, etc. Això al final arriba als 2 milions d’euros. L’any que ve sí que segurament s’haurà de fer una gran inversió en una nova connexió d’aigua amb el Consorci d’Aigües de Tarragona i un nou dipòsit per evitar les restriccions relacionades amb aquest recurs. Creiem que ens suposarà entre mig milió i un milió d’euros. Són d’aquelles obres que en el ‘llibre del mal polític’ et dirien que no has de fer mai, perquè no es veurà. Però és una millora important pels rodencs d’ara i pels d’aquí a 20 anys.

La majora d’alcaldes estan molt preocupats pels botellots. A Roda també és un problema?
Evidentment que també ho és. Hem estat unes setmanes relativament tranquils amb el toc de queda, ja que els botellots se succeïen únicament entre el tancament de les guinguetes i l’inici del confinament nocturn. Els altres anys, les actuacions policials es concentraven als voltants d’aquests espais; però aquest estiu les festes s’han multiplicat per 10 i s’hi han distribuït pels domicilis del municipi. També s’ha reduït el nombre de persones per festa i, és clar, les actuacions policials no han anat a la baixa. Ara sense toc de queda hem augmentat la presència policial conjuntament amb els Mossos. A més, moltes vegades em sap greu perquè va associat a deixar platges brutes.

Què en pensa de la gestió de la pandèmia i de la postura judicial en alguns casos?
Algunes decisions estan sent una mica estranyes. Jo no voldria estar en la pell de qui gestiona la pandèmia a escala nacional. Ho dic seriosament, perquè estàs lluitant contra una cosa que no veus, no saps qui tens al davant i prens decisions pensant sempre que són les millors i al cap de deu minuts t’adones que allò és absolutament el contrari del que hauries d’haver fet. Moltes vegades és així, per tant com sabem que ens ha costat a nosaltres a nivell d’un petit municipi, puc entendre el que és gestionar-ho quant a govern. I la postura judicial, com que els jutges s’han cregut que ja saben i poden fer de polítics, no ens hauria d’estranyar que es pensin que saben fer de metges, d’epidemolegs, de sanitaris i d’infermers… És com si digués jo, que puc tenir el meu criteri com a alcalde de poble, però entenc que per sort la gent pensa molt més que jo i en aquest cas, el que has de fer si no vols parlar és escoltar a aquells que més en saben; i des de la postura judicial ja fa anys que fa falta, doncs no m’estranya que s’equivoquin sempre.

L’ocupació il·legal és un problema a Roda de Berà o més aviat ha deixat de ser un problema?
No, no ho ha deixat de ser. A nosaltres l’ocupació il·legal per part de les persones que exerceixen el civisme és un problema que l’ha de resoldre la manca d’habitatge públic d’aquest país. Ho tenien molt fàcil per solucionar-ho quan es van injectar els mil de milions que es van donar a la banca. Si jo et dono diners, ho faig per rebre alguna cosa a canvi. Si et dono seixanta mil milions d’euros, dóna’m sis-cents mil habitatges. No ha estat així, per tant, una oportunitat perduda. A partir d’aquí ha sorgit una oportunitat de negoci on aquell petit delinqüent, aquelles petites màfies, han vist una oportunitat de creixement. Si vols un apartament val 150 euros a l’any, si vols una casa adossada val 300 i si vols un xalet val 800 i això no té res a veure amb l’ocupació. Són petites màfies que tenen una bossa de negoci i molta gent que és pobre hi posa entre molts parèntesis i cometes, posa a la venda aquell immoble per a gent que està desesperada.

Això ha passat a Roda?
Sí, evidentment. Com a tots els municipis, sobretot als de costa. En un municipi d’interior és més difícil perquè no hi ha tanta mobilitat i qui es mou està molt més controlat. Però el problema no és l’ocupació en si, sinó l’incivisme d’aquelles persones que resideixen. Hem tingut èpoques una mica més dures. I sé que algun veí em criticarà perquè al costat de casa seva hi tindrà algun problema en concret, però jo m’ho he de mirar en global. Seguim tenint alguna ocupació de tant en tant, intentem posar mesures. Nosaltres com a Ajuntament fem el que podem i sobretot demanem en aquells que han de prendre les mesures que quan facin les lleis les pensin bé. També demanem als propietaris que prenguin mesures per protegir les seves propietats. Això li costa molt de fer als bancs.

Com de difícil va ser la gestió del conflicte de la Barquera?
Va ser complicat perquè jo intento sempre empatitzar o posar-me en el lloc de qui té el problema. Nosaltres ens vam reunir amb els veïns de la barquera, on hi va haver un conflicte de convivència, que es va transformar en un de violència. Els veïns se sentien violentats, pressionats… El veïnat ens demanava que actuéssim. La nostra actuació va ser de vigilància, de presència policial i poc més. I això costa d’entendre a la gent, a mi la llei no em va deixar enviar un policia a fotre-li una puntada a la porta, entrar dins i que se’n vagin. No puc i si vostè hi va, doncs potser hauré d’enviar al policia a què protegeixi a aquesta gent que és dins de la casa per molt que no sigui seva.

Vam assistir conjuntament com a govern amb tots els grups municipals a aquella concentració que es va fer a la Barquera, i vam intentar explicar què podíem fer des de l’Ajuntament. Finalment, els veïns sota la seva responsabilitat van decidir actuar directament i expulsar o aprofitar aquell moment on no hi havia ningú a la casa per recuperar-la. L’endemà el matí van aconseguir mitjans per poder-la tapiar i que la propietària al cap de dos dies instal·lés una alarma. Ara és un barri tranquil.

PUBLICITAT




REDACCIÓ29 Juliol, 2021
tipos-fibra-optica-internet.jpg

La companyia Adamo subministrarà fibra òptica a 4.500 llars de Roda de Berà, 2.000 de les quals comptaran amb aquest equipament abans de 2022. A més, Adamo desplegarà la connexió a Internet més ràpida que existeix avui al mercat (1.000 MB). L’empresa també col·laborarà amb les Festes Majors del municipi amb una paradeta informativa i un taller de ball. L’acord es va signar fa uns dies amb l’Ajuntament de Roda. 

Amb l’objectiu de dotar de fibra òptica d’alta velocitat a les zones més apartades, la companyia disposa d’una innovadora eina: Adamo Fiberhood. Es tracta d’un sistema mitjançant el qual, només amb la petició conjunta de 30 veïns a través d’una senzilla web, és suficient perquè l’empresa estudiï la viabilitat al seu municipi.

D’aquesta manera, Fiberhood se situa com un instrument clau que permet a Adamo arribar a llocs als quals altres operadors no arriben, tenint cada poble el seu propi grup. En el cas de Roda de Berà, les sol·licituds es poden formalitzar a través d’aquest enllaç.


REDACCIÓ8 Juliol, 2021

L’Ajuntament de Roda de Berà ha fet marxa enrere amb l’elecció del cartell de les seves Festes Majors. El disseny escollit en un principi no complia amb dos punts de les bases del concurs: l’autor no era major d’edat i el seu disseny era una reproducció parcial o total d’una altra obra. El nou guanyador és Xavier Lorente, qui va arribar a Roda de Berà a l’octubre de l’any passat amb la seva família per viure-hi i teletreballar.

El premi de 150 euros es lliurarà durant un acte públic que tindrà lloc el 22 d’agost, a les 20 hores, a la plaça dels Pins, dins dels actes de la Festa Major de Sant Bartomeu. La peça d’aquest programador i aficionat al disseny gràfic vol representar la sortida del túnel que ha estat la pandèmia: “Vol ser una sortida plena de llum després d’un any i mig complicat. Encara es veu llunyana, però ja la podem veure”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Juny, 2021
Espai-FIC-CAT.jpg

Roda de Berà recupera l’Espai FIC-CAT, un cicle de cinema en català ubicat a la vora del mar. Aquest es durà a terme del 23 de juliol al 13 d’agost al Roc de Sant Gaietà. Els visionats, els quals seran gratuïts, començaran sempre a les 22h. Les projeccions han format part de la 13a edició del Festival Internacional de Cinema en Català

L’Espai FIC-CAT s’estrenarà el divendres 23 de juliol amb el llargmetratge ‘La innocència’, de Lucía Alemany. La producció va obtenir tres premis en la passada edició: el premi al millor Llargmetratge, el de la Crítica i al millor Muntatge. 

La següent sessió tindrà lloc el 30 de juliol, quan es podrà visionar la pel·lícula ‘La dona il·legal’, dirigida per Ramon Térmens i guanyadora del Premi del Públic.  El 6 d’agost els assistents podran gaudir amb ‘La vampira de Barcelona’, dirigida per Lluís Danés. El film va formar part de l’espai Pantalla Sitges. 

Per a l’últim dia de projecció, el 13 d’agost, s’ha programat una sessió conjunta de quatre curtmetratges de ficció que formaven part de la Selecció Oficial: ‘Els que callen’, d’Albert Folk; ‘No deixis que m’enfonsi’, de DaVid Conill; ‘Ca nostra’, de Laia Foguet, treball que va obtenir una menció del Jurat de la Crítica; i ‘Confeti’, dirigida per Mila Luengo i Sergi Miralles.

PUBLICITAT