26. Abril 2024

Arxius de advocats de reus | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Gener, 2016

advocat
El resultat de les eleccions

La nova presidenta del CGAE també és partidària de “liderar un Pacte d’Estat per la Justícia per posar-lo a disposició de les forces polítiques i socials

L’ex degà del Col·legi d’Advocats de Reus, Pere Lluís Huguet, no ha aconseguit els suports suficients per convertir-se en el president del Consejo de la Abogacia Española (CGAE).

Les eleccions han tingut lloc aquest dijous i Huguet ha comptat només amb 7 vots. Podien exercir el seu dret de vots els 83 degans de tota Espanya, 13 de Catalunya.
La degana de Càntabra, Victoria Ortega, substituirà Carles Carnicer al capdavant del CGAE, al aconseguir el suport de 47 degans. Ortega serà la primera dona que ocuparà aquest càrrec.
Pere Lluís Huguet, que va ser el vicepresident del Consejo, deixarà el càrrec a favor de Francisco Javier Lara Peláez que actualment ocupa les funcions de degà del Col·legi d’Advocats de Màlaga i que ha aconseguit 21 vots.

Es presentaven a aquestes eleccions, els degans de Jerez Marcos Camacho, Vanessa González, Pere Lluís Huguet, Francisco Javier Lara Peláez i Victoria Ortega.
Durant tot el dia, les xarxes socials han estat els estris utilitzats per fer arribar les felicitacions a la flamant presidenta del CGAE. El despatx d’advocats Ruiz Rey, en una piulada, demana a Ortega que “a partir de demà toca defensar, de veritat, als advocats de a peu”.
Pere Lluís Huguet, en el seu compte de Twitter, ha felicitat la nova presidenta.

victoria_ortega
La nova presidenta del CGAE

Principals objectius
Victoria  Ortega proposa reestructurar la seva organització “per possibilitar l’exercici de les seves funcions amb la major eficàcia, eficiència i transparència, promovent, a més, la igualtat d’oportunitats i les relacions entre totes les escoles i consells autonòmics “.

La nova presidenta del CGAE també és partidària de “liderar un Pacte d’Estat per la Justícia per posar-lo a disposició de les forces polítiques i socials a fi que després del corresponent consens s’arribi a un model d’Administració de Justícia que mereixi tal nom dins de un Estat social i democràtic de Dret”.

D’altra banda, considera que “ha de seguir, a través de la seva Fundació, actuant en defensa dels drets humans i el Consejo ha d’afrontar un debat serè sobre com continuar amb l’avanç tecnològic i definir una estratègia de projectes fiable i continuada a la delegació de Brussel·les”.

 


REDACCIÓ9 Desembre, 2015

ENTREVISTA

advocats_reus
Sònia Parisi Ponce pretén substituir Pere Lluis Huguet al capdavant del Col·legi d’Advocats de Reus. Està contenta de ser una de les protagonistes del moment històric que té que veure amb les eleccions. Per primera vegada a Reus, els lletrats tindran una degana (Sonia Parisi o Encarna Orduna). Per ajudar als advocats que estan travessant més dificultats, té previst crear una Comissió de Tresoreria. Es presenta a degana amb “un equip humà preparat, amb projectes nous, on la proximitat i la participació de tots els col·legiats són els nostres objectius prioritaris”

 

soniaparisiRC – És enriquidor per la professió l’existència de dues candidatures?
SP –
No som candidatures, el vot és personal. Però poder votar, és una fita històrica, aproximadament des  l’any 1987 que no hi ha unes eleccions com aquestes, parlem de 28 anys. Tots hi guanyem si hi ha eleccions.

RC – Vostè podria ser la primera degana de la Història del Col·legi de Reus. Quin significat li dóna a escala personal i professional?
SP –És un repte tant personal com professional pel qual em sento preparada, crec tenir l’actitud i l’habilitat necessària per fer una bona tasca com a degana, i tinc el suport d’un equip humà excel·lent.

RC – Quin és el seu principal objectiu com a futura degana?
SP –
Convertir el Col·legi d’advocats de Reus en un espai obert d’actuació per tots els companys/es Col·legiats/es i apropar-lo a tots els ciutadans.

RC – Quin és el seu handicap?

SP –Jo no sé jugar a golf, el terme handicap és propi del golf.

RC – Quines reivindicacions farà al poder polític?
SP –Principalment transparència; i per començar, haurem de lluitar per l’augment de la retribució del Torn d’ofici.
PARISI
RC – Podria seguir com a exemple la gestió econòmica que ha seguit el Col·legi a Tarragona, reduint costos i baixant les quotes?
SP –Respecte a la gestió econòmica li respondria millor el candidat a tresorer el Sr. David Peña; però sempre és un encert rebaixar costos.

RC – Apostareu per la transparència? Quines mesures pensareu adoptar?
SP –
La transparència és la prioritat; farem una reestructuració de la plana web col·legial, convertint-la amb l’eina principal de difusió de la nostra activitat.

Crear una comissió per ajudar advocats
RC –
Molts advocats estan passant moments econòmics difícils, com se’ls pot ajudar des del col·legi?
SP –És una de les nostres propostes, crear una Comissió de Tresoreria destinada al suport real i efectiu a tots els col·legiats/es que ho necessitin i ho demanin.

RC – Quan es diu que la vostra candidatura és renovadora, què vol dir en la pràctica? En què pensa diferenciar-se del mandat de Pere Lluis Huguet?
SP –El Sr. Huguet ha estat Degà 12 anys; nosaltres aportem una alternativa a la Junta actual, un equip humà preparat, amb projectes nous, on la proximitat i la participació de tots els col·legiats/es són els nostres objectius prioritaris.soniaParisi_

RC – Com veu la justícia en aquest moment?
SP –Les claus per millorar l’actual estat de la Justícia impliquen reforçar la independència judicial, despolititzant i professionalitzant el seu funcionament; millorar la seva projecció institucional, neutral i pública.
Però si es refereix a l’Administració de justícia, porta anys patint evidents mancances de mitjans professionals, econòmics i tècnics. Una de les majors dificultats que pateix la justícia és la manca de pressupost amb què compta.

RC – Què es podria fer des del Col·legi per evitar que l’exposició dels imputats i la seva presumpció d’innocència del judici mediàtic?
SP – El nostre equip està especialment sensibilitzat en la protecció dels drets dels imputats (ara investigats) en la fase d’instrucció; i interessats a vetllar per l’aplicació en aquest camp del ‘Protocolo de Comunicación de la Justícia’ aprovat pel Consejo General del Poder Judicial (2015).

Entrevista: RC


REDACCIÓ2 Desembre, 2015

ENTREVISTAPere Lluís Huguet està a punt d’esgotar el seu mandat com a degà del Col·legi d’Advocats de Reus. En aquesta entrevista fa una ràpida radiografia a la professió i explica de forma resumida les grans diferències entre el tarannà de l’exministre Gallardón i Rafael Catalá. Tot indica que serà una dona (Encara Orduna) qui substituirà Huguet en la presidència dels advocats reusencs. 

P_lluis_huguet
El degà del Col·legi d’Advocats de Reus, Pere Lluís Huguet

RC – Com es troba actualment el Col·legi d’Advocats de Reus?
PH – Amb l’esperança que finalment la situació econòmica millori, i per tant, també millori la situació dels nostres companys. Durant els darrers anys hem patit moments molt durs com a conseqüència de la crisi i també de les reformes legislatives que va comportar la imposició de les taxes judicials així com diversos projectes de llei que en definitiva, provocaven la desaparició del col·legi d’advocats de reus, i inclús dels jutjats de la ciutat.
Vam treballar tots com una pinya per reformar el que creiem era injust, i han estat derogades les taxes judicials per les persones físiques i els projectes de llei que preveien la desaparició del col·legi i dels jutjats ja no es troben a l’agenda política i per tant, no seran aprovats durant aquesta legislatura.

RC – Vostè està a punt d’esgotar el seu mandat, quines són ara per ara les vostres principals preocupacions?
PH – La primera, la situació econòmica que com a part de la societat també afecta als advocats, la segona, la millora de l’Administració de Justícia, no és admissible que en ple segle XXI la nostra administració de justícia funcioni tota ella amb paper i amb pocs mitjans tecnològics, si volem una justícia ràpida, eficaç i propera hem de dotar de mitjans, donat que en un estat democràtic la justícia és un factor essencial per garantir l’estat de dret.pere_lluis_huguet

RC – Què ha volgut fer i no ha pogut?
PH – Dels objectius que ens vam plantejar l’equip que en aquest moment formem la Junta de govern, crec que s’han complert tots, tenim un ambiciós pla de formació continuada, hem millorat la gestió administrativa del col·legi i hem aplicat criteris d’eficiència i racionalitat que han comportat la reducció de la quota col·legial durant aquest exercici, així mateix hem millorat notablement els serveis que presta el col·legi als companys.

RC – Les taxes judicials van ser una lluita… En quin moment estem?
PH – Efectivament, ha estat una lluita no només del col·legi defensada per tots els companys, sinó també de tots els operadors jurídics que van creure que eren una limitació a l’accés a la justícia i per tant, vulneraven l’article 24 de la Constitució. L’actual ministre de Justícia les ha suprimit per les persones físiques tot i que nosaltres reclamàvem també la supressió a les Pymes. En aquest punt ens ha sorprès, que cap de les organitzacions empresarials que representen les pymes hagin reclamat aquesta supressió i ens hem quedat pràcticament sols davant la nostra petició. Per tant, en aquests moments hem millorat però no hem arribat al que nosaltres proposàvem.

RC – El ministre Gallardón va marxar i Rafael Catalá el va substituir, heu notat el canvi?
PH – Efectivament el canvi ha estat molt substancial, hem recuperat el diàleg amb el Ministeri i hi ha una voluntat del ministre de parlar i consensuar les reformes, això no vol dir que estiguem d’acord amb totes les seves propostes, però sí que ens sentim satisfets de l’actitud de diàleg.
L’actual ministre té un talant dialogant, independentment de què podem no estar d’acord en molts plantejaments, però del primer dia està disposat a parlar-ne, prova d’això han estat la retirada de les taxes judicials de les persones físiques i potser quelcom encara més important, la retirada dels articles de l’avantprojecte de reforma de la llei d’Enjudiciament judicial, de la possibilitat que sense autorització judicial s’intervinguessin les comunicacions, tant telefòniques com electròniques, des de l’advocacia se li va plantejar la pèrdua de Pere-L-Huguet-vicepresidente-Abogacia-web-300x197garanties constitucionals que representava i posteriorment va anunciar que es retirava aquesta possibilitat.

RC – L’advocacia és un sector professional oblidat per la classe política?
PH – No crec que sigui un sector oblidat, perquè principalment una part important de la classe política són advocats, sense perjudici que ens agradaria una major implicació de la classe política en les reivindicacions de l’advocacia per millorar l’estat de dret.

RC – Li agradaria presentar-se a la reelecció?
PH – He complert tres mandats i sempre he cregut que és bona la renovació en els òrgans de govern, em sento satisfet per la feina feta i crec que he complert tots els objectius que em vaig plantejar, pel que no em tornaré a presentar a la reelecció motiu pel qual tindrem un nou degà o degana.

 RC


REDACCIÓ8 Maig, 2014

El Tribunal Constitucional ha declarat que les taxes judicials aprovades per la Generalitat de Catalunya són ‘constitucionals”.

Una de les protestes dels togats a Reus
Una de les protestes dels togats a Reus

El Col·legi d’Advocats de Reus ha reaccionat, en una nota de premsa, a la sentència de l’alt tribunal.  Els lletrats reusencs entenen que la justícia ha de ser gratuïta i per aquest motiu encaren la taxa com un impediment. .
“Amb la sentència dictada pel Tribunal Constitucional, els catalans haurem de pagar dues taxes per accedir a l’Administració de Justícia, l’estatal i la de la Generalitat de Catalunya, el que fa més greu encara la vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva i que està provocant en aquests moments, afirma el col·legi  professional, remarcant que les taxes representaran “una disminució important del nombre de procediments i que es veurà agreujada  amb l’aplicació ara de la taxa de la Generalitat de Catalunya”.
Els togats sol·liciten al govern català, que als efectes d’impedir una doble imposició i els greus perjudicis que aquesta comporta,  procedeixi a la derogació de la taxa judicial” i que faci pressió davant el govern de l’estat perquè retiri la llei de taxes que en major mesura està impedint l’accés a la justícia.
 
 


REDACCIÓ5 Abril, 2014

carles_ferrer
La sala del Palau Bofarull s’ha fet petita

Com cada any, el Palau Bofarull de Reus ha acollit, aquesta tarda, l’acte d’imposició de togues i reconeixement d’advocats, coincidint amb el Dia de Sant Raimon de Penyafort, el patró d’aquest col·lectiu.
El Col·legi d’Advocats ha donat la benvinguda a quatre joves, reconegut la trajectòria professional de nou advocats i homenatjat a Aureli Bofill pels seus 50 anys dedicats a la professió.
Però el moment més emotiu i reivindicatiu els ha protagonitzat l’ex degà del Col·legi d’Advocats de Reus, a qui l’han condecorat amb la Creu de Mèrit al servei de l’advocacia.
carles_ferrer
Ferrer saluda el degà del col·legi

Carles Ferrer, després de recollir la medalla i visiblement emocionat, ha volgut, per una banda, demanar als companys que no baixin la guàrdia contra les aberracions legals propostes pel ministre Gallardón, i per una altra, demanar disculpes a la seva família i més concretament a la seva filla Clàudia, per no haver estat al seu costat tot el temps que hauria. Per aquest motiu, li ha dedicat la més alta distinció de l’advocacia espanyola.
Ferrer ha dit que la clau està en la unitat i en no baixar la guàrdia. Cal continuar totes les mobilitzacions i defensar els interessos dels ciutadans, sobretot la classe mitja-baixa, ja que, alguns d’ells, tenen dificultats per accedir a la justícia a causa de les elevades taxes.
En el camp més personal, el lletrat, que va ocupar durant anys càrrecs de responsabilitat al seu col·legi professional, s’ha emocionat a l’adreçar-se a la seva filla per demanar-li perdó per la seva absència com a pare a causa de les seves obligacions professionals. “Aquesta creu és la compensació dels temps que no m’has tingut. Aquesta creu també és teva”, ha dit amb veu tremolosa mentre mirava la seva filla d’11 anys. L’assistència li ha regalat un fort i sonor aplaudiment.
Ha recordat també la seva dona Pilar i els seus pares, d’origen humil, de qui ha heretat la cultura de l’esforç, la constància i la prudència. Ha mencionat tots aquells amics que, d’una manera o altra, són els pilars del seu dia-a-dia. Un quotidià que vol continuar dedicant a l’advocacia.
D’altra banda, el president de l’Advocacia Catalana ha encoratjat els nous togats a fer de la seva professió una vocació. I al ministre de Justícia el censura perquè “les mesures legislatives que s’estan aprovant suposen traves perquè el justiciable pugui acudir a la justícia”.
Miquel Samper que parlava en el mateix dia que s’ha aprovat l’avantprojecte de llei orgànica del poder judicial, entén que les mesures governamentals no estan pensades per promoure la justícia des del punt de vista ciutadà.

Fotos: S. Cordón