04. Maig 2024

Arxius de 'ACTUALITZARÀ' LA JUSTÍCIA AL SEGLE XXI | Diari La República Checa

REDACCIÓ3 Desembre, 2020
pacha_pineda.jpg

L’Ajuntament e Vila-seca ha estat condemnat a pagar 5.000 euros a un veí que es queixava del soroll de la discoteca Pacha. La justícia diu que el consistori no ha assumit les seves responsabilitats per evitar les molèsties al veïnat

El jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona ha ordenat a l’Ajuntament de Vila-seca que actuï urgentment davant les molèsties ocasionades als veïns per la discoteca Pacha La Pineda i que ordeni una completa insonorització del recinte.

En una sentència, la jutgessa estima el recurs presentat per un veí proper a la discoteca, el qual al·legava que la superació dels límits acústics marcats per la normativa, a més dels desordres, baralles i escàndols al carrer fins a altes hores de la matinada, vulneraven diversos drets fonamentals. El contenciós li ha donat la raó i constata “l’absència d’esforços adequats” per part de l’administració, que haurà d’indemnitzar el perjudicat amb 5.000 euros.

En el recurs presentat, veïns del carrer Amadeu Vives es queixaven que els sorolls eren incompatibles amb el descans nocturn. Denunciaven que la discoteca no respectava l’horari de tancament, no impedia el consum de begudes al carrer i que tampoc no evitava l’acumulació de persones fora el local, fins a les set del matí.

Els demandants relataven que havien denunciat la situació a l’Ajuntament i a la Policia Local en diverses ocasions i que davant la seva “passivitat” van encarregar un informe pericial que concloïa que els sorolls procedents de la discoteca, de fins a 70 dB, superaven “greument” els nivells màxims sonors previstos per la normativa.

Un cop escoltades les versions dels demandants i de l’Ajuntament, la jutgessa ha estimat parcialment el recurs contenciós administratiu presentat contra la inactivitat en el control i correcció de la contaminació acústica procedent de la discoteca Pacha, i ha confirmat que l’establiment ha vulnerat els drets dels veïns.

La sentència constata també que “la inactivitat municipal en aquest cas és extraordinàriament perllongada en el temps”, atès que la discoteca té llicència des del 1995, i conclou que la contaminació acústica produïda per la discoteca i la permissivitat de conductes irreverents dels seus clients, vulneren els articles 15 i 18 de la Constitució espanyola.

La jutgessa raona que “el reconeixement de l’oci no ha sigut obstacle perquè els tribunals reconeguin la prevalença del dret al descans, a la tranquil·litat, al gaudi del domicili com lloc aliè a les immissions molestes, davant el dret a l’oci i les seves diferents manifestacions”. I afegeix: “No es tracta d’acabar amb les festes, però si de posar-los límits, de regular-les, de manera que el seu exercici s’efectuï de la manera que menys perjudiqui a tercers”.

La sentència subratlla també que l’interès particular no ha de cedir davant el general, ja que les reunions o festes que es fan a la discoteca poden celebrar-se, diu, sense causar molèsties als veïns. Alhora, insisteix que l’Ajuntament “hauria d’haver exercit el control adequat perquè s’haguessin respectat els nivells de soroll permès”.

Per aquest motiu, ordena a l’Ajuntament que adopti, el més aviat possible, “totes aquelles actuacions i resolucions oportunes perquè cessin les immissions, a fi de preservar els drets fonamentals” i que procedeixi a ordenar una completa insonorització de la discoteca Pacha i el seu recinte.

Pel que fa a la indemnització reclamada, de 5.000 euros per danys morals, la jutgessa no ha considerat procedent atorgar-la a la comunitat de propietaris, però sí a un dels veïns “pel patiment sofert arran de la inactivitat de l’Ajuntament arran de les queixes presentades reiteradament, i la documental clínica i les factures aportades per a afrontar les despeses d’insonorització de l’habitatge”.

L’advocat del demandant, Joaquim Martí, ha valorat que cal que l’oci nocturn sigui compatible “amb els drets dels veïns de poder viure a casa seva i descansar-hi”.

A més, ha subratllat que els ajuntaments, quan atorguen una llicència d’activitat, tenen “l’obligació” de supervisar-la i que no es cometin infraccions. “Per això la jutgessa condemna l’Ajuntament per inactivitat”, ha insistit Martí, especialitzat en la defensa de litigis per sorolls.

L’Ajuntament assegura que actuarà
De la seva banda, fonts municipals han explicat que l’Ajuntament assumirà la resolució judicial i que no hi presentarà recurs. El consistori de Vila-seca també ha garantit que exigirà a la discoteca Pacha que incorpori totes les mesures requerides en la sentència dictada pel jutjat contenciós administratiu el passat 11 de novembre.

 


REDACCIÓ25 Gener, 2017
arga.jpg

OPINIO ARGA SENTÍSAfortunadament, l’administració de l’hospital Joan XXII rectifica el seu error i tornarà els 150 euros  que va cobrar a una família d’immigrants el desembre passat perquè encara no tenien targeta sanitària, tot i estar empadronats i en tràmits d’aconseguir-la. Van tractar com si fossin turistes uns residents habituals, veïns amb pocs recursos, es van equivocar i reconeixen que està mal fet.  Però aquest  no és un cas anecdòtic.  És un fet dolorós, i ens temem que sigui, a més,  la punta d’un iceberg. Quantes persones han hagut de passar per un tràngol d’aquesta mena? Trobar-se malament, anar a urgències i que t’ofereixin una atenció que no pots pagar? Sembla una situació pròpia d’una novel·la de Dickens, però són coses que passen ara i aquí.

El més revoltant del cas és que aquestes coses abans no passaven.  El dret a la salut és un dret humà fonamental, amb independència de la situació administrativa de la persona, i està reconegut en nombroses normes nacionals i internacionals. A Catalunya, l’Estatut actualment vigent estableix que “totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis”. Des del 1985, l’atenció sanitària es va universalitzar a tot l’Estat espanyol. Hi havia lliure accés al sistema de salut, amb només dues condicions: ser ciutadà o residir al país. Ningú que estigués malalt es quedava sense atenció mèdica, i aquest fet és un indicador del nivell no de benestar, sinó de civilització, que havíem assolit.

Amb la darrera arribada del PP al govern, la civilització tal com l’entenem les persones normals va començar a retrocedir. Aquest partit es va treure de la màniga el decret 16/2012, que relaciona l’accés a l’assistència sanitària amb les rendes del treball. Cal estar apuntat a la Seguretat Social per anar al metge. Qui no ho estigui, no en té dret. Amb aquesta invenció inqualificable, torna a ser possible que persones necessitades d’atenció es quedin a la porta dels hospitals sense que les acceptin. O bé que les acceptin i després passin factura.

Com que la sanitat ha estat íntegrament transferida, i la Generalitat en té plena competència, la resposta ha estat un projecte de llei “D’universalització de l’assistència sanitària”. Vaja, que a Catalunya volem tornar a fer el que ja estava fet ara fa trenta-dos anys. Però sembla que el nostre govern, malgrat les bones intencions, no s’hi doni gaire pressa. El projecte malda encara pels viaranys del Parlament, i el Parlament, recordem-ho, no està en sessió durant el mes de gener.

O sigui, que encara que hi hagi una solució prevista no s’ha posat en marxa. I  les urgències mèdiques poden passar cada dia. Cada dia hi pot haver un nou cas com el del Joan XXIII. Si demanem celeritat al personal sanitari quan tenim un problema greu, no la podem demanar al legislatiu i a l’executiu perquè donin cobertura legal als nostres conciutadans que ho necessiten?

Som persones civilitzades. Recuperem la universalitat de l’assistència sanitària.

Arga SENTIS
Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA

 


REDACCIÓ17 Desembre, 2015

20D_eleccions

 

 

Una ‘Estratègia Nacional de Justícia, aquesta és la nova arma electoral que ha presentat el cap de llista per Tarragona al Congrés pel PP, Jordi Roca.

ROCA PPEl tarragoní ha explicat que amb aquesta estratègia la justícia se situarà a la que correspon pel segle XXI. Els objectius són “fomentar la modernització del sistema per tal que sigui més àgil, proper a les persones i independent”, així l’ha descrit el popular.

Aquesta nova eina, naixerà del diàleg amb “la resta de forces polítiques, la ciutadania i els diferents actors jurídics, amb l’objectiu de promoure una Justícia orientada a les necessitats de les persones”.