Arxius de 1 octubre | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Juny, 2021
PUIGDEMONT_CULPA.jpg

Carles Puigdemont

L’expresident de la Generalitat i líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, ha convocat aquest diumenge a tots els consellers del seu partit, militants i independents, a una reunió que tindrà lloc a Waterloo (Bèlgica).

La trobada tindrà lloc un dia abans que el president de Govern espanyol, Pedro Sánchez, torni a Barcelona per participar davant la societat civil catalana en un acte al Liceu en vigílies de la concessió de els possibles indults als presos de l’1-Octubre.

Serà la primera trobada de Puigdemont amb els consellers del partit i vol que serveixi per fixar les prioritats de la legislatura, per establir una estratègia de futur i per coordinar el treball que han de dur a terme a Catalunya.

PUBLICITAT







REDACCIÓ1 Octubre, 2020

Tres anys després de l’1-O, el referèndum té conseqüències judicials i molts procediments oberts als tribunals. Hi ha polítics complint penes de presó o d’inhabilitació, com els condemnats pel Tribunal Suprem, altres esperant sentència, com l’ex cúpula d’Interior i bona part de l’antiga Mesa del Parlament. Altres encara esperen judici, com l’exmembre de la Mesa Joan Josep Nuet al Suprem, els síndics electorals, que seran jutjats al novembre, el conseller i exalcalde d’Agramunt, Bernat Solé, i Lluís Salvadó i Josep Maria Jové al TSJC. També hi ha desenes de càrrecs processats pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, alcaldes, votants i desenes de policies i guàrdies civils, sobretot en dos jutjats de les ciutats de Barcelona i Girona.

El primer jutjat en obrir una causa per l’1-O va ser el d’Instrucció 13 de Barcelona, ja abans que es confirmés que hi hauria un referèndum d’independència i encara menys la data. Mesos de telèfons intervinguts van acabar amb nombrosos escorcolls i detencions el 20-S. D’allà en van sortir desenes d’alts càrrecs de la Generalitat investigats per desobediència, prevaricació, malversació, revelació de secrets o falsedat documental, entre ells Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, de Vicrepresidència i Economia. Com que des de finals del 2017 i almenys mentre duri l’actual legislatura són diputats al Parlament i, per tant, aforats, la seva causa es va segregar i es tramita al TSJC. Entre els processats per Instrucció 13 destaquen els aleshores secretaris de Difusió, Antoni Molons; de Presidència, Joaquim Nin; de Treball, Josep Ginesta; d’Exteriors, Aleix Villatoro; o de Comunicació, Jaume Clotet. També hi ha càrrecs del CTTI, de Vicepresidència i Economia, de la CCMA, d’Exteriors, i alguns empresaris.

Però d’aquell 20-S se’n van derivar altres processaments: Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que van organitzar la concentració davant de la Conselleria d’Economia, i que van acabar condemnats pel Suprem per rebel·lió al costat dels membres del Govern Puigdemont, i el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l’exdirector general dels Mossos Pere Soler i l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig. Aquests quatre últims van ser jutjats l’hivern passat a l’Audiència Nacional per rebel·lió, tot i que finalment la fiscalia va rebaixar l’acusació a sedició o desobediència. S’espera que la sentència es faci pública aviat. També hi ha diversos comandaments de Mossos encara pendents d’una investigació contra ells en un jutjat de Cornellà de Llobregat.

Prèviament a Instrucció 13, el TSJC ja havia obert causes penals contra l’aleshores presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i part de la seva mesa per tramitar iniciatives parlamentàries a favor de la independència que teòricament estaven vetades pel Tribunal Constitucional. Forcadell va ser inclosa en el judici al Suprem per un delicte de rebel·lió, i condemnada a onze anys i mig de presó.

La resta de la Mesa només va ser processada per desobediència, i la seva causa es va enviar al TSJC. Però Joan Josep Nuet, ara diputat d’ERC al Congrés, va ser separat d’aquesta causa, que es tramita al Suprem. La resta de membres, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, van ser jutjats al juliol i estan pendents d’una possible condemna d’inhabilitació per a càrrec públic.

La principal causa, la del Tribunal Suprem contra els líders del procés, ja està sentenciada, i amb compliment d’importants penes de presó per a la majoria, pendent de recursos al Tribunal Constitucional i probablement a Europa. Els presos van obtenir al juliol el tercer grau, però el Suprem el va revocar per a tots excepte per a Carme Forcadell i Dolors Bassa.

Al novembre està previst el judici contra els síndics electorals, designats pel Parlament per supervisar la netedat de la votació de l’1-O, però que van dimitir en bloc quan el Tribunal Constitucional els va amenaçar amb multes.

Dies abans del referèndum la Fiscalia Superior de Catalunya va obrir diligències contra centenars d’alcaldes que havien acceptat col·laborar en la votació. Moltes causes s’han acabat arxivant però algunes van tirar endavant i estan pendents de judici. Una d’elles és la seguida contra l’exalcalde d’Agramunt (Urgell), Bernat Solé, actual conseller d’Exteriors. Com que és aforat, la causa es tramita al TSJC, que ja ha dictat la interlocutòria de processament. Un altre alcalde diputat és el de Mollerussa, Marc Solsona, que també va ser investigat per la Fiscalia Superior, però el ministeri públic ho va arxivar el novembre del 2018. En canvi, a l’exalcalde d’Alcarràs (Segrià) Miquel Serra, el ministeri fiscal li demana 15 mesos d’inhabilitació i 21.600 euros de multa per haver cedit un espai municipal per a la votació.

A les Terres de l’Ebre, l’alcalde de Roquetes (Baix Ebre), Paco Gas (ERC), segueix pendent del recurs que va presentar en contra de l’obertura de judici oral per suposada desobediència per haver facilitat equipaments i haver col·laborat activament amb els organitzadors del referèndum. En la interlocutòria de febrer passat, el jutjat número 3 de Tortosa li va reclamar una fiança de 15.000 euros. La fiscalia va demanar un any i tres mesos d’inhabilitació i 11.250 euros de multa. En el mateix procediment van arribar a estar també investigats dos regidors, un treballador municipal i un membre de la mesa electoral, tot i que finalment la causa contra ells es va acabar arxivant.

L’alcalde de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), Josep Caparrós, i el primer tinent d’alcalde, Albert Salvadó, esperen també notícies del procediment obert contra ells que es va iniciar fa dos anys a instàncies de la fiscalia, quan va citar diversos alcaldes de la demarcació a prestar declaració a Tarragona. Ells són els dos únics càrrecs electes contra qui s’ha mantingut la causa per suposats delictes de desobediència, malversació i prevaricació en l’organització i celebració del referèndum de l’1-O al municipi. El ministeri públic va remetre a finals de 2018 la investigació contra Caparrós i Salvadó al jutjat número 1 d’Amposta, que just fa un any va demanar a l’Advocacia de l’Estat i a la fiscalia que presentessin escrits d’acusació per obrir judici oral. El procediment es troba pendent d’aquest tràmit.

Arran d’aquestes mateixes indagacions de la fiscalia, el TSJC va investigar l’expresident de l’Associació Catalana de Municipis Miquel Buch i l’expresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència Neus Lloveras, però va arxivar la causa. Més tard la va reobrir per a Buch.

Procediments a tot el territori
Respecte l’actuació durant l’1 d’octubre als col·legis electorals, hi ha diverses causes contra votants, per desordres públics i resistència a l’autoritat, i contra policies nacionals i guàrdies civils per lesions i contra la integritat moral. Al jutjat d’instrucció 7 de Barcelona hi ha prop de mig centenar de policies nacionals i comandaments investigats per l’actuació en una dotzena de col·legis de la capital catalana per lesions i delictes d’odi, com per exemple l’escopeter que va disparar la bola de goma a l’ull de Roger Espanyol, qui també està investigat per desordres.

Finalment, un dels casos més emblemàtics és el de l’exregidor d’ERC a Sant Joan de Vilatorrada i pallasso de professió Jordi Pesarrodona. El seu cas és especial, ja que, d’una banda, és un dels ferits que va denunciar la Guàrdia Civil per l’actuació a l’escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada, i, de l’altra, ha estat acusat per la fiscalia d’un delicte de desobediència greu per no haver complert les ordres dels agents de la Guàrdia Civil. El judici contra ell es va celebrar el 21 de setembre i aquest dilluns va ser condemnat a 14 mesos d’inhabilitació i 2.100 euros de multa.

Al Camp de Tarragona, l’Associació d’Advocats Voluntaris 1 d’octubre de Reus defensa prop d’una vintena de causes. Una de les més rellevants és pels delictes d’odi i malversació contra l’alcalde de l’1-O, Carles Pellicer, alguns regidors, alguns bombers i el propietari i un treballador d’un gimnàs per un manifest i les concentracions, especialment del 3 d’octubre del 2017. Es va arxivar la causa per bona part dels encausats i s’està a l’espera que l’Audiència de Tarragona faci el mateix amb la resta.

Igualment es van arxivar les caues obertes contra un veí de Reus per haver replicat la pàgina web del referèndum i un mecànic de la ciutat per negar-se a arreglar un cotxe particular d’un policia nacional. Una veïna de Reus que va fer una piulada contra el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va ser absolta en segona instància.

A Mont-roig del Camp un guàrdia civil va denunciar quatre votants per lesions, atemptat a l’autoritat i desobediència. Respecte tres ja es va arxivar la causa, i ara s’espera que l’Audiència arxivi el cas contra el quart. A Valls, un ‘hacker’ de 19 anys d’Anonymous s’enfronta a 18 anys de presó per atacs informàtics a institucions de l’estat abans i després de l’1-O.

Aquests mateixos advocats voluntaris mantenen oberta una querella contra la Guàrdia Civil, el coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial conjunt, caps, càrrecs i comandaments responsables de les actuacions dutes a terme l’1-O a Mont-roig del Camp. La querella es va arxivar provisionalment, així com moltes altres per delictes d’odi, injúries i altres suposats delictes comesos contra persones o entitats sobiranistes.

Al Camp de Tarragona, s’han tancat molts dels procediments penals de fets ocorreguts l’1-O. El jutjat d’Instrucció 2 de Tarragona, que era el que estava de guàrdia aquell dia i on van anar a parar la majoria de denúncies, ha anat arxivant moltes diligències.

Juristes per la República només té mitja dotzena de causes obertes per fets ocorreguts a la plaça Imperial Tàrraco de Tarragona i a petits pobles de l’Alt Camp i la Conca de Barberà, on la Guàrdia Civil va actuar. A Vilabella hi ha dos casos, un dels quals és contra un camioner ucraïnès que va anar a protegir els veïns i està acusat d’haver trencat la falange d’un dit a un guàrdia civil.

A Cabra del Camp, l’exjutgessa de pau Rosa Canela va quedar absolta en el judici per haver fet un escrit crític amb la policia.

A les Terres de l’Ebre es va arxivar la causa oberta a l’Audiència Nacional per injúries a la corona contra un veí de Tivissa (Ribera d’Ebre) i també s’investiguen les càrregues de la Guàrdia Civil que van patir els votants a Sant Carles de la Ràpita (Montsià). Més d’una vuitantena de persones van acreditar haver partit lesions com a conseqüència de la intervenció policial i al voltant de la meitat, entre 35 i 40, mantenen oberta la denúncia pels fets. Diversos agents de l’institut armat, identificats gràcies a les imatges gravades durant les càrregues, ja han prestat declaració com a investigats al jutjat número 4 d’Amposta, que instrueix el cas. El procediment, però, avança lentament davant els nombrosos recursos presentats i les dificultats perquè declarin tots els agents identificats.

Causes derivades de l’1-O
Indirectament relacionades amb l’1-O hi ha altres causes, algunes ja jutjades, com les seguida contra diversos manifestants per desordres públics durant l’octubre i novembre del 2017, o l’hivern i primavera del 2018, com l’activista Tamara Carrasco, com a suposada líder de diversos CDR, i participants en les protestes posteriors a la sentència del Suprem l’octubre del 2019. Carrasco va ser jutjada aquest dilluns i s’enfronta a set mesos de presó per incitació als desordres públics, després d’haver estat acusada inicialment de terrorisme per l’Audiència Nacional i haver hagut de passar mesos confinada al seu municipi. Un altre jove CDR, Adrià Carrasco, va fugir a Bèlgica just abans que el detinguessin.

Dues membres dels CDR estan sent investigades per tirar fems a les portes del jutjat de Reus i un jove de Tarragona està pendent d’un recurs per una acusació de desordres públics. De fet hi ha diverses causes obertes per protestes violentes en aquestes comarques. Un total de 23 persones estan sent investigades per aldarulls a la ciutat de Tarragona ara farà un any, dos dels quals van passar-se cinc setmanes empresonats.

També derivada de l’1-O hi ha les dues causes per desobediència contra el president de la Generalitat Quim Torra, que ha estat inhabilitat un any i mig per desobeir la Junta Electoral Central la primavera del 2019 en no retirar a temps una pancarta a favor dels polítics presos. Encara té una altra causa pendent similar per no retirar la mateixa pancarta el setembre del 2019.

D’altra banda, l’exconseller d’Interior, Miquel Buch, també era investigat pel TSJC per haver contractat d’assessor un sergent dels Mossos d’Esquadra que havia escortat Puigdemont a Bèlgica. Del mateix entorn de Puigdemont, està investigat Josep Lluís Alay, exsecretari de Govern, director de l’oficina de l’expresident, per malversació de fons públics i prevaricació per un viatge a Nova Caledònia durant el referèndum d’autodeterminació del novembre del 2018 i peatges d’autopista per visitar els polítics empresonats a Lledoners. Alay i Jaume Matamala, amic de Puigdemont, també van ser investigats per ajudar Puigdemont en el viatge entre Finlàndia i Alemanya, quan va ser arrestat. De fet, dos mossos que escortaven Puigdemont quan va ser arrestat a Alemanya el març del 2018 s’enfronten a penes de tres anys de presó a l’Audiència Nacional per un delicte d’encobriment.

 


REDACCIÓ3 Octubre, 2019

Tot just quan es compleixen dos anys dels fets de l’1 d’octubre, no persones que van resultar ferides a conseqüència de la repressió policial van interposar una querella a l’Audiència Nacional per un ‘crim de lesa humanitat’ contra les comandaments del dispositiu policial i alguns polítics.

La denúncia s’adreça a l’exsecretari d’Estat de Seguretat José Antonio Nieto, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, l’exdelegat del govern espanyol a Barcelona Enric Millo, l’excap de la Policia Nacional a Catalunya Sebastián Trapote o l’excap de zona de la Guàrdia Civil a Catalunya Ángel Gozalo.

L’Associació d’Afectats per l’1-O, l’Advocacia per la Democracia, Atenes Juristes pels Drets Civils i ferits, són les entitats que han presentat la querella a l’Audiència Nacional.
Els querellants els acusen “d’atac sistemàtic i planificat” contra la població civil.

 


REDACCIÓ1 Octubre, 2019

La patronal de la petita i mitjana empresa de Catalunya, PIMEC, ha confirmat haver rebut una convocatòria de vaga general per part del sindicat independentista CSC Intersindical pel divendres 11 d’octubre.

Els motius d’aquesta convocatòria a la qual també s’ha adherit la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) són, segons el sindicat sobiranista CSC, que ha registrat un preavís (que no implica una convocatòria automàtica de la parada), l’exigència de derogació de la reforma laboral, la implantació d’un salari mínim de 1.200 euros així com dotar de suficients recursos a la inspecció de treball, que desaparegui la bretxa salarial entre homes i dones i la recuperació del poder adquisitiu de salaris i pensions.

Fonts sindicals han assenyalat que l’aturada de 24 hores es planteja en el marc del nou procés electoral obert a Espanya per recordar “les reclamacions laborals i socials” de Catalunya.

En concret, els motius de la convocatòria són els mateixos utilitzats per la Intersindical-CSC en la vaga que va convocar el passat 21 de febrer, en aquella ocasió en solitari, com són la reclamació de la derogació de la reforma laboral i de la implantació d’un salari mínim català de 1.200 euros.

La convocatòria coincideix amb les dates en què està previst que el Tribunal Suprem faci pública la sentència del judici del ‘Procés’.

Independentment dels motius formals que s’al·leguen, la vaga tindrà lloc, si no es retira abans la convocatòria, pocs dies després del segon aniversari del referèndum de l’1-O i en una tardor que es preveu tens per les mobilitzacions previstes davant d’una eventual condemna en el judici contra el ‘Procés’.


REDACCIÓ30 Setembre, 2019

Dos anys després d’un 1-O que va fosquejar amb centenars de ferits, la justícia segueix investigant les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, sense aclarir encara qui les va planificar i ordenar, mentre dirimeix si la cúpula de Mossos va incomplir l’ordre d’impedir el referèndum independentista amb una laxa intervenció davant la votació.

Tot just cinc pàgines tenia l’acte en el qual, en vigílies de l’1-O, la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Mercedes Armes ordenava als tres cossos policials “unir forces” per actuar conjuntament i impedir el referèndum, suspès pel Tribunal Constitucional.

Els jutjats de tota la geografia catalana van obrir investigacions pel paper dels Mossos en el referèndum -Van arribar a comptabilitzar gairebé una vintena, la majoria instigades per denúncies de particulars-, el que ha portat a desenes d’agents a desfilar davant del jutge imputats per desobediència.

La major part d’aquestes investigacions per desobediència han acabat arxivades, però d’altres segueixen planant sobre comandaments de la policia autonòmica: a Cornellà (Barcelona) és investigada la que va ser la cúpula de Mossos l’1-O, inclòs el cap en l’etapa del 155 Ferran López, i a Sabadell l’ara comissària superior Cristina Manresa.

La sort d’aquestes investigacions dependrà, en bona mesura, dels fets que el Tribunal Suprem consideri provats en la sentència del “cas Procés”

La sort d’aquestes investigacions dependrà, en bona mesura, dels fets que el Tribunal Suprem consideri provats en la sentència del “cas Procés”, una causa en què la Fiscalia situa als Mossos d’Esquadra, sota la direcció de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, com un dels pilars del full de ruta unilateral.

Enfront de la delicada intervenció de la policia catalana, la contundència exhibida per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil davant de la votació: després de veure abandonats pels Mossos, van adduir els responsables dels dos cossos al Suprem, van enviar a reprimir el referèndum als seus antiavalots, abocats a obrir-se pas entre votants hostils davant els quals no van tenir més opció que carregar.

Són diverses les investigacions judicials que va suscitar l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per impedir l’1-O, centrades principalment en els jutjats de Barcelona, Manresa (Barcelona), Amposta (Tarragona) i Girona, unes indagacions que en total comprenen a prop de 80 agents investigats.

Les declaracions judicials dels imputats no han servit per aclarir qui va dissenyar el dispositiu policial i va ordenar les càrregues, que es van iniciar a primera hora del matí en centres de votació de tot Catalunya -alguns de gran pes simbòlic, com el pavelló municipal de Sant Julià de Ramis (Girona) on havia d’anar a votar Carles Puigdemont- i es van interrompre al migdia, amb nombrosos centres de votació encara plens.

Les declaracions judicials dels imputats no han servit per aclarir qui va dissenyar el dispositiu policial i va ordenar les càrregues de l’1 doctubre

Tampoc van llançar llum sobre aquest assumpte els responsables polítics del Ministeri d’Interior que van ser interrogats en el judici del “Procés”, des de l’exsecretari d’Estat de Seguretat José Antonio Nieto, el coronel Diego Pérez dels Cobos que va coordinar el dispositiu de seguretat contra l’1-O el mateix exministre d’Interior Juan Ignacio Zoido, que va atribuir les decisions sobre les càrregues a un genèric “els operatius”.

Per la seva banda, al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, on la investigació està més avançada, els policies nacionals investigats van afirmar rebre instruccions d’un centre de coordinació, que van denominar “Prefectura d’Unitat d’Intervenció”, però sense especificar qui ho integrava.

Això ha motivat la imputació de vuit inspectors en cap de la Policia Nacional que van dirigir els dispositius, per ordre de l’Audiència de Barcelona, que arran d’un recurs presentat per l’Ajuntament de Barcelona va obligar el jutge a investigar les directrius que es van donar als agents.

En la resolució que va obligar a imputar als inspectors -pendents de declarar davant el jutge-, l’Audiència vol aclarir si la Policia Nacional es va limitar a complir “l’estrictament ordenat pel TSJC” per impedir el referèndum o si hi va haver una “utilització desproporcionada de la violència “contra els votants.

Convertida ja en jornada èpica de les mobilitzacions independentistes, l’1-O va concloure amb centenars de parts de lesions als jutjats – la Generalitat va xifrar el nombre d’afectats en més d’un miler, balanç que el Govern va qüestionar – i una infinitat d’imatges d’incidents que van servir de munició, tant a acusacions com a defenses, en el judici contra el “Procés”.

RG

 

 


REDACCIÓ31 Juliol, 2019

Enric Millo, exdelegat del govern

Un jutge de Barcelona ha obert una investigació per determinar si l’ex-delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo va prevaricar per no intervenir i impedir les càrregues del Primer d’Octubre, malgrat el càrrec que ostentava, arran d’una querella presentada per l’entitat independentista Juristes per la República.

En un acte, el jutjat d’instrucció 27 de Barcelona acorda admetre a tràmit la querella contra Millo i incoar diligències d’investigació en considerar que els fets relatats a la mateixa ‘presenten característiques que fan presumir la possible existència d’un delicte de prevaricació’.

Juristes per la República va interposar una querella contra Millo per un delicte de prevaricació per omissió davant el que consideren una ‘no actuació’ del llavors delegat del govern espanyol, donada la seva condició d’autoritat, per impedir les càrregues de l’1-O.

En la seva declaració com a testimoni en el judici al Suprem a la cúpula del procés, el passat 5 de febrer, Millo va acusar el president català Carles Puigdemont d’encoratjar durant l’1-O a les concentracions en punts de votació per impedir que la policia requisés urnes, davant la qual cosa es van constituir ‘muralles de persones’ que es van enfrontar violentament amb els agents.

 


REDACCIÓ4 Febrer, 2019

Concentració a les portes dels jutjats de Reus

Els dos guàrdies civils que haurien resultat lesionats durant la jornada del referèndum de l’1-O a Mont-roig del Camp  han declarat aquest dilluns per videoconferència.

El jutjat d’instrucció número 1 de Reus investiga tres veïns del municipi per atemptat i lesions als agents. D’acord amb el col·lectiu d’Advocats Voluntaris, els guàrdies civils han ratificat la seva declaració de l’atestat i han relatat com van anar els fets segons la seva versió, on els agents haurien patit danys, un al canell i l’altre als dits, per part dels investigats. A més, de forma presencial ha declarat també aquest dilluns un tercer guàrdia civil, instructor de l’atestat, tot i que no va ser un testimoni directe dels fets, ja que no es trobava en aquell moment a l’institut Antoni Ballester.

La fase d’instrucció està pràcticament acabada després que ja hagin passat pels jutjats els guàrdies civils i els tres veïns investigats, que al novembre es van negar a declarar davant la jutgessa que porta el cas i només van respondre a les preguntes dels seus advocats. Dos estan imputats per causar lesions a agents de la Guàrdia Civil i un tercer per actuar de “líder” de les persones concentrades a les portes del centre. Els Advocats Voluntaris de l’1-O demanen l’arxivament de la causa.

Mont-roig va ser un dels municipis on es va viure una jornada de l’1-O convulsa. Els agents van ruixar gas lacrimogen per poder accedir al punt de votació, segons van denunciar les persones que s’hi aplegaven. A més, la imatge de tots els veïns “acompanyant” la Guàrdia Civil fins a la sortida del poble es va fer viral.

 


REDACCIÓ8 Gener, 2019

Ramon Setó, Sergi Albarrán i Pau Ricomà

La defensa d’ex-alts càrrecs del govern de Carles Puigdemont investigats pel referèndum denuncia que el cas es va atorgar a dit al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona i, per tant, demana que s’anul·li la investigació feta fins ara. Ramon Setó és advocat del líder local d’ERC a Tarragona, Sergi Albarrán, qui va ser agredit per la policia espanyola durant la celebracioó del referèndum de l’1 d’octubre.

En l’escrit, filtrat per la premsa, es diu que l’advocat Ramón Setó presentarà aquest dimarts davant el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, dirigit per Alejandra Gil Lima (després de la mort el novembre passat de Juan Antonio Ramírez Sunyer), on es demana la nul·litat de la causa en concloure que hi va haver una “vulneració flagrant” de les normes de repartiment per part del poder judicial per tal d’adjudicar el cas de forma “irregular” a Ramírez Sunyer, a causa del seu “biaix ideològic” i a la seva “obsessió amb la situació de Catalunya i Espanya”.

“Sembla, pel que hem pogut detectar, que aquí hi ha una certa arbitrarietat i que hi ha hagut una assignació a dit d’aquesta causa a un jutge; precisament, per les seves característiques, la seva ideologia i amb garantia que la podia tramitar d’una manera especial que era la que convenia”, ha assegurat Ramon Setó, advocat que porta el cas, en declaracions a TV3.

Així, l’advocat demana la nul·litat de la investigació feta fins ara. D’aquesta investigació se n’ha alimentat, també, la causa que s’ha instruït al Tribunal Suprem contra els líders independentistes i que arribarà a judici en les properes setmanes.

 


REDACCIÓ30 Setembre, 2018

La jornada reivindicativa iniciada a les 11 del matí s’ha desenvolupat sense cap tipus d’incidents

Al voltant de 500 tarragonins s’han congregat diumenge 30 de setembre a les portes dels col·legis electorals on van votar l’1-O.

Els col·legis s’han omplert d’urnes, llaços grocs, murals i cartells simbòlics indicant que en aquell punt es va poder votar. Durant tot el dia ha imperat una estampa de serenor molt diferent de la que alguns d’aquests col·legis van viure ara fa un any, especialment al voltant de la plaça Imperial Tarraco, com l’IES Tarragona.

La Imperial Tarraco ha esdevingut el punt de reencontre i inici d’una mobilització fins a un altre institut de l’extraradi, l’IES Comte de Rius, on també van registrar-se danys per la intervenció policial durant l’1-O i que ha servit de punt final de la jornada.

 

 


REDACCIÓ15 Octubre, 2017

15 dies després de la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, l’església de Vila-rodona s’ha tornat a omplir. El passat dia 1, el mossèn Francesc Manresa va permetre que es fes el recompte dels vots en l’interior del recinte sagrat. Un fet que els electors independentistes estan agraïts. No obstant, en els darrers dies, el mossèn ha estat objectes de nombroses amenaces i insults. 

Francesc Manresa abans de començar la missa

Avui, amb els ànims més calmats, el poble va voler agrair el gest de Francesc Manresa en defensa de la llibertat i del dret a decidir. Durant la seva homilia, el mossèn, visiblement emocionat, no ha volgut assumir el paper d’heroi, perquè aquest és un paper que correspon a la “força del poble”.

De fet, el sacerdot sense pronunciar mai la paraula referèndum o fer referència explicita a l’actualitat política, ha demanat al poble que s’uneixi i no defalleixi a l’hora d’afrontar les adversitats i que tingui sempre present que “el món és nostre”, malgrat els poderosos actuïn com si fossin els amos de la Terra i ens vulguin submisos.

Francesc Manresa ha recordat que ningú és propietat de ningú i que “no som súbdits de ningú”, perquè, simplement, ningú està per “damunt de nosaltres”, més enllà de Déu. “Teniu el poder per construir el món que volem i fer-lo vostre”, ha insistit durant una església plena. L’alcalde de Vila-rodona, Ramon Maria Bricollé, es trobava entre els assistents.

El rector durant l’eucarestia

El mossèn septagenari ha volgut deixar clar que davant les situacions de conflicte i de l’amenaça, la tolerància, la comprensió, el seny, la unió i l’esperança ha de ser la resposta.

“Ens equivoquem si fem predominar l’insult”, ha dit, subratllat que “no ens podem cansar en la recerca del diàleg”. La unió i la força del poble “ens fa invencibles”, perquè “ens fa mantenir ferms”.

El rector de l’església de Vila-rodona ha fet una crida a la serenor, encara que els nervis i la incertesa ens atemptin a canviar el tarannà.

“El nostre poble no té exèrcit ni armes, però sap respondre amb serenor i “sense desviar-nos mai de les nostres arrels i valors com a poble”.

“No s’atreviran a matar-nos a tots”, ni podran arrancar “les nostres arrels”. “Quan ens insultin i ens amenacin, hem de respondre amb tolerància i comprensió”.

Francesc Manresa

El mossèn Francesc Manresa ha het aquestes recomanacions el mateix dia que se celebra el 77è aniversari de l’afusellament de l’expresident Lluís Companys.

En finalitzar l’acte eucarístic, el poble ha acomiadat el sacerdot amb un sonor i prolongat aplaudiment. El mossèn, abans d’abandonar l’altar, ha fet saber als presents: “us tinc a tots al meu cor”.

El faristol estava ‘decorat’ amb les paraules: llibertat, pau, justícia, respecte, convivència, dedicació, afrontar les adversitats, estimar, relació, guiar i compromis.

 

VIDEO

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter