27. Abril 2024

Arxius de 1 d'octubre | Pàgina 2 de 4 | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Febrer, 2019

Albert Batet i Carles Puigdemont

La Fiscalia Superior de Catalunya ha arxivat les diligències d’investigació obertes contra l’alcalde de Valls, Albert Batet, per la seva possible col·laboració en el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. La fiscal conclou que “no s’ha pogut determinar, ni fins i tot de forma indiciària, que l’investigat hagi dut a terme cap actuació delictiva en relació amb el referèndum il·legal convocat per la Generalitat”. En una piulada, el també portaveu de JxCat ha expressat que “triga més o triga menys, però les farses politicojudicials acaben caient pel seu propi pes”.

En la seva condició d’aforat com a diputat al Parlament, Batet va ser citat a la seu de la Fiscalia Superior de Catalunya per haver signat decrets d’alcaldia a favor del referèndum. La compareixença es va produir el 20 de setembre del 2017 i el batlle de Valls es va acollir al dret de no declarar. En no trobar indicis, la fiscalia va arxivar les diligències el 17 de desembre passat.

Pel que fa a la resta d’alcaldes del Camp i l’Ebre investigats, la Fiscalia del Tribunal Suprem ja va arxivar les diligències contra l’aleshores alcalde de Tortosa i diputat al Congrés, Ferran Bel. De la seva banda, la Fiscalia de Tarragona també ha tancat els casos contra els alcaldes de Reus, Amposta, Torredembarra, Deltebre i Cunit. Per contra, ha enviat al jutjat d’Amposta les diligències obertes contra el batlle de la Ràpita, Josep Caparrós.

 


REDACCIÓ21 Gener, 2019

Aquest és el tribunal de jutjarà els polítics independentistes

El judici contra els líders independentistes per l’1-O començarà amb tota probabilitat el dimarts 5 o el dimecres 6 de febrer.

Els 12 acusats de rebel·lió, sedició, desobediència, malversació i organització criminal s’asseuran per primera vegada al banc dels acusats del Tribunal Suprem. Els encausats són: Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart i Dolors Bassa, en presó preventiva, a més de Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila.

L’inici de la vista oral d’aquest procés tan singular i excepcional ha estat motiu d’especulacions des de fa molts mesos. Ja abans de la vista prèvia, que es va fer a mitjans de desembre, ja va quedar clar que començaria poc després de l’inici del 2019.

A finals d’any, el Suprem va decidir que jutjaria 12 dels 18 acusats en la causa, i que cedia al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el judici als 6 restants, acusats només de desobediència.

 


REDACCIÓ16 Gener, 2019

L’alcalde de Reus a les portes de l’Audiència de Tgna

La Fiscalia ha tancat les investigacions a cinc alcaldes de Tarragona per haver suposat cedir locals municipals per al referèndum celebrat l’1 d’octubre i que havia estat suspès pel Tribunal Constitucional.

L’arxiu es basa en la impossibilitat de demostrar si els alcaldes han actuat de forma “positiva o omisa” perquè els locals municipals servissin de centres electorals.

La resolució de la Fiscalia eximeix els alcaldes republicans de Torredembarra i Amposta, Eduard Rovira i Adam Tomàs, respectivament.

També es van disculpar els alcaldes de Reus, Carles Pellicer i Deltebre, Lluís Soler i l’alcalde de Cunit, Montserrat Carreras, els tres del PDeCAT.

Aquestes mesures formen part de la investigació oberta a més de 700 alcaldes catalans per a la seva actuació abans i durant el referèndum de l’1 d’octubre.

L’abril passat, la Fiscalia General de l’Estat va ampliar la investigació durant sis mesos per resoldre responsabilitats per a l’ús de locals municipals oberts al públic com a col·legis electorals.

Els cinc alcaldes de Tarragona van comparèixer davant el fiscal a l’Audiència de Tarragona, tot i que es van acollir al seu dret a no declarar.

 


REDACCIÓ15 Gener, 2019

El Ministeri Fiscal entén que no hi ha delicte en l’actitud de dos Mossos d’Esquadra arran de la seva actuació en la jornada del referèndum a qui la Guàrdia Civil acusava de no col·laborar per impedir la votació en un institut de Mont-roig del Camp.

Els Mossos van identificar els responsables de l’obertura del centre i van decidir no actuar-hi per evitar «aldarulls», atès que s’hi aplegaven més de 200 persones. El fiscal diu que els agents no van obstaculitzar l’acció de la Guàrdia Civil -que es va endur les urnes-, i que van complir ordres dels seus superiors. La fiscalia conclou que l’actitud «passiva» d’aquests agents no és suficient per mantenir-los com a investigats i no s’oposa a què el jutjat de Reus arxivi el cas.

La causa es va obrir arran d’un atestat de la Guàrdia Civil que denunciava aldarulls a l’institut Antoni Ballester de Mont-roig durant la jornada del referèndum. El juny passat, però, les diligències van quedar limitades a investigar l’actuació de dos mossos en aquest punt de votació per un possible delicte de desobediència.

Durant la declaració davant el jutge, un agent de la Guàrdia Civil va relatar que, quan van arribar al lloc, van observar dos agents dels Mossos d’Esquadra «en actitud passiva, no col·laborant en l’actuació d’impedir la votació malgrat que els agents de la Guàrdia Civil van rebre una forta resistència de les persones aplegades». L’agent va detallar que es va adreçar al mosso amb més rang, però que no va rebre «resposta ni col·laboració», tot i que finalment van poder entrar a l’institut i endur-se les urnes.

De la seva banda, l’inspector cap de l’ABP dels Mossos d’Esquadra del Baix Camp-Priorat va informar al jutjat que els dos agents investigats, juntament amb dos agents més, estaven assignats en aquell centre. Els agents van redactar un atestat on hi constava que s’havia obert l’institut, les persones responsables, que hi havia unes 200 persones que es negaven a abandonar el local i que el tancament «no procedia» davant la possibilitat d’aldarulls.

Un dels agents investigats va declarar el setembre passat que en cap cas va entorpir l’actuació de la Guàrdia Civil, que havia llegit l’auto del TSJC i que «havien intentat tancar el centre, però que la quantitat de gent acumulada no ho permetia».

L’altre agent dels mossos, encarregat de coordinar el servei amb 23 punts de control en centres de votació, va justificar que no va col·laborar amb la Guàrdia Civil perquè «no podia fer una intervenció sense un autorització des del CECOR -la sala de coordinació- i que la seva era una tasca de supervisió». Aquest policia també va argumentar que no van poder tancar el col·legi perquè hi havia unes 300 persones i va afirmar que ell tampoc no va interferir quan la Guàrdia Civil hi va accedir.

Fiscal: Els agents no són els responsables d’un operatiu “insuficient”
La fiscalia conclou que els mossos no van incórrer en cap infracció penal «en quant van donar compliment a les ordres i a les instruccions rebudes pels comandaments superiors». El fiscal considera que, si bé el dispositiu «era insuficient atès l’escàs nombre d’agents que es van personar al centre -quatre-, la inadequació o irregularitat en l’organització no és atribuïble als agents investigats».

Fiscalia  recorda que, en aquest sentit, se segueixen altres diligències on s’investiga l’organització del dispositiu policial, la suficiència i l’adequació a les ordres del TSJC. És aquí, subratlla el fiscal, «on es ventilaran, en el seu cas, les responsabilitats que poguessin tenir els alts comandaments, sense que la responsabilitat pugui recaure en els agents, els quals es van limitar a actuar sota les ordres directes dels seus superiors». Finalment, el fiscal conclou que l’actitud passiva dels agents investigats a l’institut, unida a les explicacions que van donar, no són suficients per exercitar accions penals.

 


REDACCIÓ25 Desembre, 2018

El judici contra els polítics independentistes que han dut a terme el referèndum de l’1 d’octubre podria començar el 22 de gener. Ho ha avançat el president de la Generalitat en una conversa amb els periodistes després de l’ofrena floral a la tomba de Francesc Macià.

Segons Quim Torra, el 22 de gener comença un “judici contra els nostres companys. Polítics demòcrates, honorables, que van donar la veu al poble, i contra ells comença un judici. Ells continuen a la presó, els altres companys continuen a l’exili”.

Malgrat haver avançat el 22 de gener com a data de l’inici del mega judici independentista, fonts properes a la defensa d’algun dels presos polítics asseguren que la data podria canviar. El judici podria posposar-se a principis de febrer.

 


REDACCIÓ11 Desembre, 2018

Jordi Cervera, regidor del partit municipalista Ara Reus, ha comparegut davant dels mitjans de comunicació per respondre a la interlocutòria d’imputació per la signatura del manifest del 3 d’octubre pels actes violents de l’1 d’octubre.

Ara Reus afirmar respectar les institucions encara que no comparteixen la resolució dictada, motiu pel qual procediran a interposar el corresponent recurs.

El partit afirma que “no va existir per part d’Ara Reus, ni de Jordi Cervera cap ànim d’intimidació o incitació cap als agents de policia”.

Tal com van comunicar en el seu moment, la intenció era que no passés el que estava succeint en relació als aldarulls que s’havien originat en altres indrets. Era un moment delicat i la voluntat era calmar qualsevol brot de violència que es pogués donar a Reus.

En qualsevol cas, la formació afirma que no existia cap ànim d’odi, simplement hi havia un desig de tranquil·litzar a la ciutadania, dins dels paràmetres de la llibertat d’expressió i que en cap cas Jordi Cervera va participar en cap concentració als voltants de l’Hotel Gaudí.

 

 


REDACCIÓ10 Desembre, 2018

Carles Pellicer

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer (PDeCAT), ha qualificat de “persecució política” que la jutgessa li mantingui processat i altres quatre regidors, per un delicte d’incitació a l’odi.

La jutge manté com processats a Pellicer, als portaveus dels grups municipals de l’PDeCAT, Montserrat Vilella; AraReus, Jordi Cervera, i ERC, Noemí Llauradó -que en ser diputada és aforada, pel que haurà de pronunciar-se el TSJC- i la regidora de la CUP Mariona Quadrada.

L’alcalde Pellicer ha comparegut davant la premsa per comentar l’acte del Jutjat número 2 que tanca la instrucció de la causa i ha dit que és “una provocació, un atemptat a l’autoritat i al sentit comú” al “ometre” les “referències permanents al civisme , la convivència i el pacifisme “i obviar” deliberadament “els fets del mes d’octubre.

Els cinc van signar un manifest en contra de l’allotjament a l’hotel Gaudí de la ciutat de part del contingent policial desplaçat a Catalunya per impedir el referèndum de l’1 d’octubre, suspès pel Tribunal Constitucional.

El text convidava els hotelers a “fer el que fos necessari” per no allotjar els policies després de les càrregues de l’1 d’octubre i es va llegir en una concentració realitzada el 3 d’octubre en protesta per les mateixes.

La jutge assenyala que el manifest incita a l’odi i fins i tot invoca la sentència de l’Audiència Nacional que va condemnar a set joves d’Alsasua després d’una baralla amb dos guàrdies civils per sustentar que els polítics locals van actuar així per ser “policia espanyola”.

Pellicer ha replicat que la convivència “és i serà” la seva “prioritat com a persona i com a alcalde” i no ha estalviat crítiques a l’acte, al qual ha titllat de “parcial”, “tendenciós” i “surrealista”.

“La justícia en aquest país té un problema greu: el de la persecució política”, ha dit abans d’afegir: “Per defensar la convivència, la tornaríem a fer una altra vegada i les que convinguin”.

La causa es va iniciar per la denúncia de la Brigada d’informació del Cos Nacional de Policia (CNP) en la qual constaven un total de 18 investigats.

La jutge exculpa dos regidors de la CUP i un grup de bombers per participar a la manifestació i l’amo i l’empleat d’un gimnàs per demanar a diversos agents que no tornessin més al·legant que havien rebut queixes dels clients habituals del centre.

 


REDACCIÓ4 Desembre, 2018

L’Audiència de Tarragona ha ordenat al jutjat d’instrucció número 2 de Valls que reobri la investigació sobre les lesions denunciades per un veí de Sarral, a la Conca de Barberà, durant les càrregues de la Guàrdia Civil pel referèndum de l’1 d’octubre. L’alt tribunal considera que el jutjat va arxivar el cas gairebé de forma immediata i sense una causa prou justificada. Per això,  s’insta la jutgessa a prendre declaració al veí, a estudiar l’informe mèdic de les lesions i a incorporar les gravacions que puguin existir de les càrregues. A més, afegeix que, si s’identifica prou rellevància penal, cal ordenar la identificació de l’agent i citar-lo a declarar com a investigat o denunciat.

El 12 d’abril, el jutjat d’instrucció de Valls va confirmar l’arxivament del cas. L’advocat del denunciant, però, va presentar recurs d’apel·lació a l’Audiència i la fiscalia s’hi va acabar adherint. El lletrat de l’home denunciava «la falta de motivació de la jutgessa» i invocava la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva. De fet, l’advocat considerava que hi havia motius de sobres per obrir el procés i ordenar diligències.

En una interlocutòria del 25 de setembre, el tribunal de la secció quarta de l’Audiència de Tarragona conclou que la raó esgrimida per la jutgessa no té prou fonament. Segons la resolució a què ha tingut accés l’ACN, la jutgessa es va limitar a dir que, si bé els fets denunciats podrien ser constitutius d’infracció penal, no havia quedat prou justificada la participació d’una persona determinada en la comissió de les lesions.

Segons el tribunal, aquesta raó «no serveix de cap manera per justificar» l’arxivament perquè «a partir de les dades aportades en la denúncia, sí que existeix una possibilitat raonable d’identificar l’agent denunciat», argumenta.

L’Audiència fa notar que, en la resolució corresponent al recurs de reforma, la jutgessa «muta l’argument per arxivar el cas de la falta d’autor conegut a la falta d’indicis de perpetració del fet denunciat». Un dels motius que hi veu és el fet que, des que es va produir l’agressió, l’home va trigar més de 24 hores a anar al CAP de Montblanc per rebre atenció mèdica.

Segons els magistrats del tribunal provincial, no es pot ordenar l’arxivament directe del cas perquè no s’observa prou fonament indiciari «sense fer una mínima actuació investigadora que permeti confirmar provisionalment els fets o descartar-ne la versemblança». «Incoar un procediment penal d’investigació atesa la presumpta rellevància penal dels fets i, sense solució de continuïtat, ordenar el sobreseïment provisional, és una contradicció de termes irreductible», conclou l’Audiència.

L’obligació de l’Estat a investigar l’actuació dels seus agents
A més, el tribunal considera que el cas de les lesions denunciades no s’inclou en cap dels motius que permeten l’arxivament immediat d’un cas. I afegeix, també, que en el moment inicial del procés no es pot ignorar «l’obligació molt qualificada que incumbeix l’Estat d’investigar o esclarir els fets en què puguin estar implicats els seus agents i que puguin menyscabar físicament o moral els ciutadans».

L’Audiència recorda que això és una exigència que el Conveni Europeu de Drets Humans brinda, en l’article tercer, «al dret a no patir tractes inhumans, degradants i arbitraris», i subratlla que els primers obligats a garantir-ho són, precisament, els agents de l’autoritat. Els magistrats recorden que el Tribunal d’Estrasburg ha insistit sobre l’adequació de les decisions d’arxiu d’un procés investigador, i que el Tribunal Constitucional també ha incorporat la doctrina en diverses sentències.

Identificar l’agent
Per tot plegat, l’Audiència defensa que cal reobrir la investigació per determinar el tipus de procediment que cal seguir i, en tot cas, les conseqüències inculpatòries que se’n puguin derivar. En aquest sentit, el tribunal considera que prendre declaració al denunciant com a testimoni, l’examen forense i la incorporació de les gravacions que puguin existir dels fets són «les primeres diligències essencials.

A partir d’aquí, l’Audiència apunta que, si s’identifica prou rellevància penal als fets, cal ordenar la identificació de l’agent al qual s’imputa l’origen de les lesions, i citar-lo com a investigat o, en el seu cas, si es decidís la incoació d’un procediment per delicte lleu, en qualitat de denunciat.

 


REDACCIÓ28 Novembre, 2018

Ja hi ha substitut per ocupar la plaça que el jutge José Antonio Ramírez Sunyer va deixar buida després del seu traspàs. O millor dit, una substituta. Alejandra Gil és la magistrada que es farà càrrec de la instrucció dels preparatius del referèndum de l’1 d’octubre.

Cal recordar que Ramírez Sunyer va morir recentment a causa d’una llarga malaltia. Gil es converteix així en la nova titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona.

 


REDACCIÓ9 Novembre, 2018

La regidora de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona, Laia Estrada, s’ha adherit a la crida que està fent el CDR Tarragona, per trobar testimonis que van presenciar el brutal apallissament policial a una dona amb uns pantalons fúcsia que surt en la foto que publiquem.

L’agressió policial s’hauria produït, segons el vídeo, durant les càrregues que van tenir lloc a l’Institut de Tarragona durant el referèndum de l’1 d’octubre.

Se sol·licita la col·laboració ciutadana per denunciar aquest fet, independentment “si sou d’un partit o altre o de cap. Segur que algú pot ajudar”, ha escrit el CDR a les xarxes.

“Si vau estar a l’IES Tarragona i vau viure el moment en què la Policia Nacional agredeix a una dona (amb pantalons fúcsia), necessitem el vostre testimoni”, demana el CDR Tarragona, tot recordant que “han reobert la denúncia i, com ja sabeu, la gent no s’adona del poder que té”.