REDACCIÓ
La nissaga va néixer el 1977. Des de llavors, ‘Star Wars‘ s’ha convertit en un referent per diverses generacions. L’estrena aquest 18 de desembre de l’inici de la tercera trilogia (“El despertar de la Força”) ho confirma. Però per arribar a aquest punt ha fet falta molt de marxandatge. Com per exemple, el que permet reproduir a casa amb els amics tot l’univers de George Lucas gràcies a jocs de tauler o de cartes. Milers de seguidors en poden donar fe. Com per exemple Àngel Alonso, propietari de la tenda ‘Hobby Miniatures’ del carrer Alcalde Joan Beltran de Reus.
L’establiment de l’Àngel fa tres anys que està en funcionament i és un referent especialitzat a tota la província, estalviant viatges a Barcelona o València i Saragossa. Per això la seva veu és com la d’un Jedi. “El món de la ‘Guerra de les Galàxies’ és un món en si mateix”, reconeix, abans de posar-se a parlar de jocs derivats d’aquesta temàtica. “Parlarem de miniatures, el vessant potser més atractiu i més explotat, i de jocs de cartes, sense entrar en jocs de taula amb llicència ‘Star Wars‘ com el Risk o Monopoly“, tunejats per l’ocasió.
‘X-Wing‘, joc de caces en miniatures
‘X-Wing‘ és considerat per Àngel com “la icona i la bandera de tots els jocs de miniatures de la nissaga. Recrea combats entre naus petites estil caces, com per exemple el típic rebel que s’escapa i els dos caces TIE de l’Imperi que li van al darrere… Molt de l’estil de la primera nissaga”. Va començar fa prop de tres anys “i la mecànica, que està copiada i simplificada d’un patró anterior d’un joc similar d’avions de la Primera i Segona Guerra Mundial que es diu ‘Wings of Glory‘, és molt senzilla. En quinze minuts aprens a jugar. Ha tingut molta acceptació comercial i ha generat una gran comunitat”.
El perfil del jugador “seria una persona d’entre 20 i 30 anys que li agradi els jocs d’estratègia i que tingui poc temps per jugar perquè les partides en una hora estan resoltes i necessites poc espai. El cost estaria al voltant de cent euros, amb una caixa bàsica que ja et permet jugar els dos bàndols, i de 150 euros si vols afegir una expansió”.
‘Armada’, un pas cap a la complexitat
‘Armada’ reprodueix combats d’escala més gran i, per tant, les miniatures són més petites. “En aquest joc ja pots portar el clàssic destructor imperial. Comences en una superfície petita però acabes en una de gran. És més operacional i menys tàctic, amb major complexitat de regles fins al punt de necessitar preveure els moviments de les teves naus amb un torn d’antelació”, apunta Alonso. “Aquí t’ha d’agradar el joc d’estratègia una mica més clàssic. La partida mitjana, amb unes trenta miniatures amb total, està entre dues i tres hores. La caixa bàsica costa cent euros, i cada ampliació oscil·la entre els 40 euros i els 60.
“És un joc amb bona acceptació als Estats Units, però des del punt de vista de l’aficionat ha sortit massa tard -reconeix Alonso- perquè la banda que cobreix ja estava ocupada per altres jocs de temàtica similar basats en mons ficticis que no estaven directament relacionats amb el món ‘Star Wars’“.
‘Imperial Assault‘, o com Han Solo es fa figureta
‘Imperial Assault‘ és l’últim que va veure la llum i que ha arribat a Europa amb sis mesos de retard. “La seva qualitat de miniatures -explica Alonso, iniciat en el hobby amb el Warhammer‘- és bona i no té dos vessants: el de missions d’exploració tipus bons i dolents propi de ‘Dragones y Mazmorras‘, i ara s’han posat també en el món de les escaramusses, que és el que triomfa a nivell més genèric perquè la gent vol fer exèrcits grans. La primera està molt acceptada, i la segona ja ho veurem, perquè en els packs individuals t’estan venent figures a preu d’esculpides. Està molt bé tenir Han Solo, i tots el volem tenir no ens enganyarem, però és cara perquè com compres una llicència has de passar pel tub“.
Les partides es juguen sobre un mapa amb comportes que s’obren i es tanquen on un faria del bàndol dels imperials i l’altre de rebel. “Hi ha un llibre de campanya, que et permet jugar missions. En funció de com acabi la primera, tens uns bonus o un malus per la següent. Seria de fet el succedani dels jocs de rol”, encara que en aquest cas sense necessitat d’haver de crear un personatge perquè “Chewbacca és Chewbacca, no hi ha opció a interpretar-lo. I la mecànica és moure caselles i llençar daus, que no són gens complicades”.
El cost d’una caixa bàsica és de cent euros, “i amb això ja fas molt. Al capdavall et pots inventar missions i la comunitat per internet n’ha fabricat suficients com per no avorrir-te. I ara trauran la primera expansió que pot anar entre els 30 i 60 euros amb més missions i mapes. Són jocs que donen de si”.
‘Star Wars‘ en format cartes
Si abandonem les miniatures ens endinsem en l’univers dels jocs de cartes descobrim ‘Star Wars‘ en format anomenat ‘Living Card Games’, o dit d’una altra manera, un intent d’acabar amb la voracitat comercial de les cases editores que destrossaven el balanç de les partides amb expansions destinades a desvirtuar el joc original.
En essència, un estil iniciat fa prop d’uns cinc anys amb un recorregut ja consolidat amb les recreacions sota llicència d‘‘El senyor dels anells’ o ‘Joc de Trons’, i que en el seu vessant ‘galàctic’ ha tingut una implantació exitosa encara que no tant com ‘Netrunner‘, “basat en el món ciberpunk, en el qual un jugador és el hacker i l’altre la corporació De fet, crec sincerament que ‘Star Wars‘ l’encerta quan es basa en figuretes o alguna cosa física. Identificar-se amb una il·lustració ja costa”.
J.S.
REDACCIÓ
