REDACCIÓL’arribada d’Enrique Martín il·lusiona però els seus precedents a la banqueta grana han tingut un camí molt negre. El navarrès signa pel que resta de temporada amb l’objectiu d’assolir la permanència
La continuïtat és una de les peces claus per sobreviure a Segona Divisió. No és admissible que un club de la talla del Nàstic es pugui permetre el luxe de tenir 8 entrenadors (comptant a Nano com a 2) en tan sols 3 temporades, el pitjor de tot és que encara estem a l’octubre, per tant si se segueix la regla de tres, aquest nombre es pot incrementar.
El club grana fa molts anys que no té una continuïtat a la banqueta, l’únic home que ho ha aconseguit ha estat Vicente Moreno, que va arribar a Tarragona amb l’equip a Segona B i amb l’objectiu de retornar a la categoria de plata. Tot i el partit dramàtic contra el Llagostera que cap nastiquer vol recordar, Vicente va seguir una temporada més i va pujar l’equip a la categoria on havia d’estar.
La primera temporada a Segona va ser espectacular, els grana van quedar tercers a la lliga i van disputar el play-off d’ascens a primera divisió, però malauradament Osasuna va ser superior i va trencar el somni dels tarragonins d’aconseguir dos ascensos seguits.
La temporada següent va començar horriblement i Moreno va ser acomiadat tot haver aconseguit l’ascens a segona i gairebé l’ascens a primera.
En aquesta compta de 8 entrenadors, entra Nano que ha dirigit la plantilla en dues ocasions durant aquests dos anys. Parlant de Nano, cas similar al recent Gordillo, ambdós van aconseguir els miracles de salvar l’equip guanyant les darreres 3 jornades.
Nano Rivas, que ja va ser el segon entrenador de Moreno durant la primera temporada a Segona A, va obrar el miracle fa dues temporades amb una plantilla força completa a diferència de la d’enguany. L’exjugador del Betis, entre d’altres, va arribar a la banqueta a falta de tres jornades del final de lliga, per substituir a Juan Merino, també amb passat bètic. Merino tot i que va millorar els resultats de Vicente Moreno, tampoc va aconseguir els objectius marcats.
En aquella temporada els grana van aconseguir salvar-se gràcies a un penal parat per Manolo Reina en l’últim partit davant l’UCAM, però cal recordar que dues jornades anteriors l’equip va saber remuntar a un Girona que es jugava l’ascens a primera. Els de la Costa Brava es van avançar als primers minuts de partit gràcies a un gol de Maffeo, actual jugador del Stuttgart. El Nàstic va reaccionar i va remuntar.
Un cop finalitzada aquella temporada Nano Rivas no va voler continuar i Lluís Carreras va ser l’escollit per ser l’entrenador de la temporada 2017-2018, millor dit, va ser l’escollit per la pretemporada, ja que el català no va arribar ni a provar la mamadeta de Santa Tecla.
Rodri es va fer càrrec de l’equip després de la destitució de Carreras, sense arribar a agradar ni a aconseguir els objectius, motiu pel qual el van cessar, i es va produir el retorn de Nano, l’heroi de l’anterior campanya. Heroi que no va repetir la gesta i també va ser acomiadat.
A falta de tres jornades del final, i amb l’equip jugant amb el foc del descens als inferns de Segona B, Gordillo va ser nomenat per dirigir l’equip en les tres darreres jornades, amb uns objectius molt difícils: guanyar els tres parits per sobreviure. De la mateixa manera que va fer Nano en la temporada anterior, Gordillo va guanyar els tres parits, realitzant miracles com remuntar un 0-2 davant la Cultual Leonesa. En aquell partit, l’infern es començava a tocar amb les mans, però espectacularment el Nàstic en 45 minuts va marcar 5 gols, deixant un marcador de 5-3 davant la Cultural, equip que finalment va perdre la categoria.
A partir d’aquí tot tenia pinta que començaria a rotllar, Gordillo va ser renovat i promoesport i Emilio Viqueira van abandonar el club. Amb Arnal Llibert, nou director esportiu, i José Gordillo a la banqueta tot semblava indicar que el Nàstic tindria una temporada tranquil·la. Doncs no, clatellada forta de nou, jornada 10 de lliga i l’equip és últim, Gordillo al carrer i Enrique Martín com a nou entrenador.
Enrique Martín té un bon currículum a la categoria de plata i aportarà valors i seny als jugadors. Habitualment el seu sistema de joc acostuma a ser un 5-3-2, on juga amb tres centrals i dos carrilers. Solament amb el temps se sabrà si el Nàstic ha encertat amb la decisió.
Carlos MEDINA
REDACCIÓ
