REDACCIÓ
La Part Alta de Tarragona, com també la majoria dels nuclis antics, compte amb les seves llegendes populars o històriques, amb les anècdotes de visitants il·lustres o de veïns singulars, compta amb edificis més o menys importants per la seva arquitectura, per la seva història.
Ara, però, abordarem una curiositat derivada de la remodelació feta en el segle I per a la construcció de la segona terrassa, parlarem d’un carrer les voreres del qual, en part, estan fetes directament a la roca tal com podeu veure en les fotografies.
De quin carrer parlem?
El carrer porta des del 1940 el nom d’un dels fills il·lustres de Tarragona, qui, entre altres mèrits, té el de ser uns dels fundadors de la Societat Arqueològica Tarraconense l’any 1844, amb tot, encara avui, trobareu tarragonins que segueixen anomenant al carrer pel nom que tingué fins a l’any esmentat.
De quin carrer parlem?
El carrer el trobarem, entrant per l’Arc d’en Toda, des de la Baixada del Roser, a mà esquerra, entre el carrer de la Civaderia i la Plaça de Sant Miquel del Pla
.
De la nomenclatura del carrer, entre d’altres, en parlen tant el Pare Andrés de Palma de Mallorca [Las calles antiguas de Tarragona: (siglos XIII-XIX)] com Juan Salvat y Bové [TARRAGONA ANTIGUA Y MODERNA a través de su nomenclatura urbana (siglos XIII al XIX)].
De quin carrer parlem?
Ara sí. Després de nomenar-lo de diferents maneres, ja es té constància al s. XVII que el carrer en deien de les Mosques, que segons ens diu el Pare Andrés “La raó d’aquest nom (de les Mosques) té una explicació, prou fonamentada, en el gran nombre d’estables edificats en els baixos de totes les cases de la rodalia, altres tantes incubadores dels domèstics insectes: les abundoses mosques del barri.”.
En aquest sentit, Salvat y Bové diu que “Esta calle ha estado siempre habitada por payeses o labradores, confundiéndose estos vecinos con los de la calle Civadería, cuyas dos calles pertenecían a la más vieja payesía de Tarragona, que tenia en la calle «de Detràs de Sant Miquel del Pla» los establos y depósitos de estiércol, en los que se mezclaban los desperdicios de la agricultura, dando ello lugar a un verdadero campo abonado para la acumulación de moscas, que motivó el cambio de nomenclatura urbana, pasando a ser «Calle de las Moscas», nombre muy popular en los siglos XVIII y XIX y que ha llegado hasta el siglo actual.” (el segle XX).
Quant al nom actual, d’en Joan Francesc Albinyana i Borràs, tarragoní nat el 1802, dir que fou notari, arqueòleg, escriptor, corresponent de la Real Academia de la Historia, membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres i de la Societat Filatèlica de Barcelona.
JLG
Per saber-ne més sobre la seva obra podeu consultar les pàgines web que segueixen: – http://bibliotecatarragona.gencat.cat/web/.content/bp_tarragona/documents/arxiu/webs_guies_tematiques/autors_i_temes/tarracoar1.pdf i https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Francesc_Albinyana_i_Borr%C3%A0s.
REDACCIÓ
