Aquest dimarts, el que hauria de ser un acte democràtic va acabar sent quelcom que no s’hauria de repetir en cap ajuntament o estament públic i privat. Cambrils vivia un moment polític històric: es canviava el govern municipal a través d’una moció de censura.
L’expectativa mediàtica era més que molta. No obstant això, la secretària municipal, sense cap criteri fonamentat, ha prohibit l’accés dels representants dels diferents mitjans de comunicació acreditats accedir a la sala de plens. S’al·legava qüestions sanitàries per justificar la monumental i desafortunada pifiada de l’alta funcionària. Es va adaptar una sala (petitíssima) perquè els redactors poguessin treballar, seguint l’acte a través d’una pantalla, tal com feia Mariano Rajoy en algunes compareixences públiques.
El més curiós és que, si no m’equivoco, cap grup municipal es va oposar a la decisió por argumentada de la secretària municipal. Qui és la secretària per condicionar un dret constitucional? On està l’informe sanitari que avali tal decisió? Aquests episodis no s’haurien de produir mai, sobretot tenint en compte que estem en el segle XXI i també perquè, en aquest ple, s’estava debatent el canvi del govern de tots els cambrilencs.
Curiosament hi havia més espai a la sala de plens que a la sala adaptada per acollir els periodistes, on han treballat amuntegats. La secretària municipal va fer cas omís a les responsables de premsa de l’ajuntament que, en definitiva, haurien de tenir una paraula a dir en totes les decisions que acabaran repercutint en la tasca periodística. Espero i desitjo que aquestes situacions no es tornin a repetir ni a Cambrils ni enlloc. I aquestes decisions no l’haurien de prendre els secretaris municipals de forma arbitrària. De vegades, això de voler ser més papista que el Papa no és massa recomanable, almenys en casos on el dret a la informació hauria de ser sagrat.
Ricard CHECA
Periodista