REDACCIÓ
de començar confessar que m’agrada el tutifruti polític en què s’ha convertit el Saló de Plens de l’Ajuntament de Tarragona. M’agraden els resultats, sobretot perquè es tracta de de la saviesa popular expressada en vots. Els ciutadans demanen un canvi i per això ha liquidat les majories absolutes i han condemnat el bipartidisme. Ara s’imposa el diàleg i els pactes. El poble ha decidit que la millor política i el progrés de la seva ciutat passa per la necessitat d’enteniment. No ha de ser un problema la fragmentació. Ans el contrari.
Els nous regidors han de tenir clar que tenen un mandat popular per defensar els interessos del municipi i no els del partit. S’ha premiat les candidatures ‘netes’ i amb un marcat nivell d’inexperiència política. No és indispensable ser un ESADE per estimar una ciutat i tornar-la més pròspera. Només s’ha de tenir sentit de la responsabilitat, coherència, dedicació i voluntat de canviar el que no funciona. Els partits (anomenats alternatius) han estat cridats a ‘fer ciutat’. Si s’equivoquen, d’aquí a quatre anys podran desaparèixer. (A ERC li va passar fa quatre anys)
Si hem d’analitzar els resultats en clau partidista, és obvi que l’electoral ha castigat la dreta i les seves retallades. Tots érem conscients que PP i CiU serien objecte d’un revés. La prepotència d’Alejandro Fernández i el seu discurs sobre el gihadisme (a Tarragona hi ha coses més preocupants i importants) han passat factura als conservadors. Crec que ha de prendre decisions. A Fernández se li ha complicat l’aspirar a substituir Alícia Sánchez-Camacho.
Per altra banda, el desastre a CiU es deu a molts factors. A l’actitud d’Abelló (li costa arribar a la gent), a l’excessiva americanització de la seva campanya i al fet que les sigles estan de cap a caiguda.
Aquests resultats són un avis a Artur Mas. Però em pregunto: Si Victòria Forns fos l’alcaldable de CiU hagués passat això? Jo tinc la meva teoria. Ja us explicaré…Una cosa ha quedat clara: A Tarragona no li agrada el ‘rock&roll’.
Insisteixo que Ballesteros ha guanyat per demèrit dels partits que van estar representats al consistori. Ningú no va fer oposició. I una ciutat, per créixer, necessita opositors valents, responsables i constructius. Ara arriben els pactes, puntuals o no.
A Ballesteros li convé governar sol (recorrint a pactes puntuals. No oblidem que és un excel·lent diplomata). A ERC i a la CUP les pertoca treballar dur i respectar, fil per randa, el seu programa electoral. A ‘Ciutadans’ l’esperen en l’oposició creïble, convençuts que venen a protagonitzar un ‘canvi sensat’.
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ
