REDACCIÓ
Les màquines electorals i de propaganda dels partits ja s’han posat en marxa pensant en les municipals del 2023. Els partits estan perfilant els seus caps de llista. Les eleccions de la primera del 2023 seran importants i alhora dures. Els ciutadans hauran de ‘valorar’ els alcaldes i els seus equips.
La gestió pandèmica serà, òbviament, tinguda en compte, tot i que, les grans decisions eren preses per la Generalitat i pel govern central. Als governs municipals se’ls valorarà per les micropolítiques i les ajudes al petit empresari… al de tota la vida. No és novetat que la Covid ha obligat a un canvi de paradigma i a reinventar-nos social, econòmica i tecnològicament. El preu per a molts ha estat excessivament car. Alguns, dissortadament, han quedat pel camí. Els seus ingressos eren, en molts casos, inferiors a les despeses.
La despietada màquina impositiva els ha abocat a la ruïna, al precipici… a la mort com a empresaris. És cert que molts ajuntaments han fet mans i mànigues per a ‘salvar’ a uns quants i a fer que uns altres quants subsistissin. Però, l’estratègia ha estat, a parer meu, errònia. No es va dibuixar un pla amb cara i ulls. S’ha improvisat molt.
Ja vam veure, en alguns municipis, entre ells a Tarragona, que el que guanya no sempre governa
Molts municipis han pensat en petit. I, clar, el culpable de la seva ineficàcia política serà, ja veureu, de la pandèmia. Mai un polític/governant no reconeixerà que es va equivocar i que, per tant, abandona la política. Mai de la vida. Molts es tornaran a presentar a les properes eleccions com si fossin autèntics salvadors de la pàtria quan, en la pràctica, han actuat erròniament. Van fer inversions que no calien per innecessàries i, en alguns casos, contràries a les demandes de la ciutadania.
La pugna electoral de les properes municipals serà interessant, almenys mediàticament. Serà interessant veure qui es postula a liderar les candidatures i quants partits/plataformes es presentaran al vaticini popular. Ja vam veure, en alguns municipis, entre ells a Tarragona, que el que guanya no sempre governa. Per tant, el futur és una incògnita.
Esperem que Sandra Ramos i Berni Àlvarez no posin massa reticències ni facin massa escarafalls
A hores d’ara no sabem si Pau Ricomà apostarà per un altre mandat o si donarà pas a un relleu que podria estar protagonitzat per la periodista i actual diputada d’ERC, Raquel Sans. Al PSC, el guanyador de les passades municipals, sembla que la cosa es va clarificant. Tot indica que la nina dels ulls i aposta personal de Salvador Illa (Rubén Viñuales) té tots els números per liderar la llista rosa a Tarragona. Esperem que Sandra Ramos i Berni Àlvarez no posin massa reticències ni facin massa escarafalls.
El PP sembla respirar un ambient més pacífic amb el sensat José Luis Martin, però això no vol dir que no hi hagi sorpreses a última hora. Ara per ara pot semblar desbaratat, però una candidatura al palau municipal encapçalada per Alejandro Fernández podria estar damunt de la taula. Tampoc hauríem de perdre de vista a l’exregidora Imma Rodríguez.
Dídac Nadal es presentarà amb quines sigles o ja ha complert el seu somni polític?
La sorpresa – o no – arribarà de les files de Junts. En aquests moments, el seu futur és incert i el seu candidat/a una incògnita. La manca de lideratge ha estat un problema en gairebé tot el mandat. Qui mana a Junts? Qui en forma part? Preguntes que esperem obtenir respostes ben aviat. Dídac Nadal es presentarà amb quines sigles o ja ha complert el seu somni polític? Parlar de Podem i d’En Comú s’ha convertit ja en cosa per a catedràtics. No hi ha qui els entengui. Ni ells mateixos. Són pocs i molt poc avinguts. Entre ells es posen traves, es deslegitimen i mantenen una guerra interna absurda i incongruent.
Qui serà el candidat de Podem? I d’En Comú? Quin paper tindrà la mística (i defenestrada) Carla Aguilar? Herman Pinedo dirà adéu a la política o serà repescat per ERC, sent exhibit com un trofeu a les files republicanes? Hi ha un nom que sorgirà, però potser no reunirà el consens desitjat. El temps ho dirà…
La CUP ja no podrà parlar del sistema com si no res
No podem treure els ulls de Vox i estar atents a l’últim sospir de Ciutadans… També cal dedicar atenció a Valens (on està a l’exregidor de Ciutadans i que es diu com el president Pedro Sánchez).
Respecte a la CUP, caldrà saber quin missatge voldrà transmetre. El seu candidat o candidata ho tindrà molt complicat. Ja no podrà parlar del sistema com si no res. Ells ara en formen part. Han governat. Els tarragonins ja els avaluaran. Caldrà analitzar els seus missatges, els seus programes i els seus moviments.
El que importa saber és a qui farà confiança l’electorat perquè pugui liderar els destins d’una Tarragona apagada, desmotivada i cada cop més enrarida
Els cops de colze seran el pa de cada dia. A mesura que es vagi apropant la data de la cita electoral veurem que els bons no són tan bons ni els dolents tan dolents i també veurem com tornen alguns ‘morts vivents’, aquells que sempre apareixen quan es reparteixen càrrecs. Aviat, començarà la lluita ferotge i les enemistats s’agreujaran. És que en política els amics (per conveniència) es converteixen en enemics íntims a una velocitat de vertigen.
La pugna electoral de les properes municipals serà interessant, almenys mediàticament
Ah, a banda de saber qui són els caps de llista, cal posar atenció a les ‘figures estrella’ que ocuparan el segon lloc de les candidatures. Tothom apostarà per l’efecte sorpresa. Els resultats electorals també prometen moltes sorpreses. Però el que importa saber és a qui farà confiança l’electorat perquè pugui liderar els destins d’una Tarragona apagada, desmotivada i cada cop més enrarida… Aquí estarem…
Ricard CHECA
Periodista
PUBLICITAT
REDACCIÓ
