REDACCIÓ
Tot i que la cita electoral del diumenge que ve és de vital importància per al futur de Catalunya, he de confessar que la campanya és de les més avorrides que he viscut en 15 anys de professió. Els caps de llista s’han entestat a donar-los un caràcter plebiscitari quan, en realitat i a tots els efectes legals, es tracta d’unes eleccions autonòmiques.
Les propostes deixen molt a desitjar i la majoria dels caps de cartell, també. En els diferents (i avorrits) mítings s’insisteix molt en les conseqüències i els avantatges de trencar amb Espanya, però el rigor i la veritat són els grans absents del debat electoral. Junts pel Sí i la CUP defensen un país nou allunyat d’Espanya.
Només expliquen els avantatges i, fins a la data, s’han oblidat dels inconvenients. No crec que la independència sigui la panacea. La resta de formacions polítiques fan servir el discurs de la por i de l’amenaça permanent per fer valdre el seu punt de vista.
El PSC continua ofuscat amb la seva crisi interna i insisteix en un model federal, tot i que no és capaç d’explicar què vol dir exactament. Els republicans ecologistes entenen que «sí que es pot» però, en la pràctica, són incapaços d’esclarir la seva posició. De Podemos i de Ciutadans és inútil parlar, ja que són el populisme personalitzat. No tenen ni idea del país real que volen, més enllà d’aconseguir una cadira i una quota de poder i influència.
Parlen de casta i de caspa, però si analitzem el comportament d’alguns dels seus dirigents, ens adonem que aquesta gent no ens convé. I el PP? No cal perdre el temps amb els que alimenten –amb interessos electoralistes– la catalanofòbia. Els de Junts pel sí no són capaços de dissipar els dubtes dels indecisos.
No parlen dels inconvenients de la independència ni han explicat el seu programa de govern, ni què farà amb els desnonaments ni com recuperarem l’estat del benestar. És, en definitiva, una campanya perduda on pràcticament cap partit s’està preocupant per explicar cabdalment quina Catalunya volem i quins són els seus projectes econòmics i socials. Confesso que encara no sé a qui he de votar diumenge que ve.
Però crec que s’ha de començar un cicle de diàleg per aconseguir solucionar el conflicte entre Catalunya i Espanya, pel bé de tothom.
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ
