RICARD CHECA: Quan dimitirà Javier Villamayor?

Amb tot el respecte per l’olimpisme i l’esport, afirmo que el de l’alcalde Josep Felix Ballesteros amb els Jocs Mediterranis és una gran i diàfana diarrea olímpica. La caca líquida fa pudor igual que ho fa la insuportable ferum del seu posat en relació als Jocs del 2017 o 2018. La ciutat necessitarà metres i metres de paper higiènic per treure’s del damunt la pastifa que l’equip pilotat per Javier Villamayor ha deixat a la ciutat. Remenem aquest puré marró, encara que sigui amb un bastó, per tal de valorar en tota la seva dimensió fètida l’esquitxada diarreica olímpica de Ballesteros.

Abans que res, al llarg del termini que va des de 2012 fins fa tres quatre dies, ens van vendre que els Jocs del 2017 serien espatarrants, que ens quedaríem bocabadats i que Tarragona seria la nova Atlàntida. En fi, que seria tot un èxit.
Qualsevol crítica la despatxaven, llavors i ara, afirmant, amb contundència absoluta, que els escèptics ho érem perquè no en teníem ni punyetera idea o perquè érem gent de mala fe. Fins i tot l’alcalde Ballesteros, en declaracions molt recents, va afirmar amb molta supèrbia, que els que dubtaven del projecte li haurien de demanar públiques disculpes quan al juny del 2017 desfilessin les delegacions olímpiques per la ciutat en la inauguració dels Jocs. Així, tal qual.

Al mateix temps, mentre el líder espiritual dels Jocs, l’alcalde Ballesteros, feia aquest arrogant desafiament, el cap pensant de l’equip organitzador, Javier Villamayor, deia amb rotunditat que podíem estar del tot tranquils, que les coses anirien com oli en un llum, que tot estava controlat mil·limètricament. I els dos gurus de l’esperpent menyspreaven directament a aquells que posaven interrogants on ells situaven estels luminescents, ja fossin aquests que dubtaven l’oposició, periodistes, entitats, antics responsables de Tarragona 2017 i fins i tot la mateixa assemblea del COE. Per Ballesteros i Villamayor només existia una versió, una visió i una opció: la creença ferma en les seves promeses de què tor estava “atado y bien atado“.
Quan aquest digital va publicar en exclusiva que en una reunió clandestina, a la seu madrilenya del COE, s’havia posat damunt la taula la possibilitat d’ajornar els Jocs fins al 2018 la reacció del govern municipal no es va fer esperar: van dir que mentíem i que sobredimensionàvem. Ara es confirma que teníem raó.

Després Ballesteros i Villamayor, tan sols fa pocs dies, repeteixo, tan sols fa pocs dies!, embarquen a tot el Congrés dels Diputats en una sessió solemne per recolzar els Jocs del 2017, repeteixo, del 2017. Segurament, el ridícul més espantós que ha fet Tarragona en molt de temps a la vista dels esdeveniments immediatament posteriors. Han sembrat el dubte per tot sempre. Ja no tenen credibilitat.
I va tornar l’alcalde a aixecar l’espasa per amenaçar de tallar els colls de tots aquells que havien dubtat de la celebració dels Jocs en el termini compromès de juny del 2017. Ara sí que tenim els diners! Era l’exclamació més recurrent de l’alcalde.

De veritat que ens volen fer creure que darrere la seva fugida d’estudi tot el problema es resumeix en el fet que falten 9 miserables milions d’euros? Però es que s’han pensat que la ciutat sencera de Tarragona ens hem tornat gilipollas totals? Però si 9 milions d’euros és el que val una setmana de treballs pel Corredor Mediterrani, per exemple. Ens vindrà d’una setmana més o menys d’aquesta infraestructura?

Però la meva crispació intel·lectual és més per les maneres insuportablement despòtiques amb què s’hi han conduït els dos màxims responsables del projecte, driblant a tothom, venent-nos excuses de sopar de duro, enredant a ciutats veïnes, empreses, entitats, clubs, mitjans, ciutadans, voluntaris, esportistes… queda algú que no se senti estafat? Si queda algú que cregui que aquest parell no han falsificat la patètica veritat, que truqui a redacció del nostre digital que tinc un psicòleg competent que el podrà atendre com cal.

I el pitjor de tot és que ara volen fer-nos creure que ells no han estat els de la diarrea olímpica, sinó que ha estat un altre, un company de govern que no ha complert els seus compromisos del pacte. Tot i això, que denunciï aquesta baixa maniobra de Ballesteros, no treu perquè declari la meva més absoluta decepció amb Alejandro Fernández. No pel tema del finançament no aconseguit, si no per fer com si la cosa no anés amb ell. Posant cara de plasma mentre l’alcalde va dient a tothom, a cau d’orella, que la culpa de la desfeta és del seu soci de govern. Pensava que l’Alejandro Fernández tenia més personalitat, més amor propi i més dignitat política. Cap cadira de tinent d’alcalde val menjar-se un “marrón” que no ha sortit del cul popular, sinó del cul socialista.

I per últim, els mitjans de la ciutat hem hagut de suportar que els màxims responsables dels Jocs – Ballesteros i Villamayor – marxessin a Algèria amb la seva diarrea olímpica i ens ho facin saber amb un comunicat-telegrama. I que l’anunci de l’ajornament el fessin des de Madrid els del COE. L’alcalde sense donar la cara, però fent-se fotos somrient al Congrés socialista. Tot fet d’amagatotis. Quina llàstima.

Al llarg d’aquest dilluns ens explicaran les coses. La ciutat està indignada i decebuda. Les ciutats subseus desconcertades. Les entitats i els clubs abatuts. I ara volen que ens animem i els fem costat pel 2018? Aneu a pastar fang, però, si us plau, que sigui ben lluny de Tarragona.

Us deixo amb una pregunta: Quant trigarà a dimitir el regidor coordinador dels fracassats Jocs del 2017?

Ricard CHECA
Director del digital ‘La República’